martes, 17 de junio de 2014

Joan Llabrés Bernal (Palencia, 1900 – Palma, 1975)

Historiador i tècnic del ministeri de Governació. Fill de Gabriel Llabrés Quintana, estudia el batxillerat a Palma i es llicencia en filosofia i lletres (1921) i en dret (1936). Per oposició accedeix al cos tècnic de Governació (1928). És professor ajudant d’història de l’Institut de Palma. A més, és capità de complement d’Intendència, condecorat dues vegades amb la creu vermella del Mèrit Militar. El 1936 signa el document Resposta al missatge dels catalans. Arran de l’aixecament militar de juliol del 1936, és sancionat per la Comissió depuradora de docents de Palma amb trasllat disciplinari a causa de la signatura del document esmentat, fet pel qual deixa d’impartir classes a l’Institut. Entre 1949 i 1970 és secretari general del Govern Civil de les Balears. Fa classes de dret a l’Escola Nàutica, és director del Museu Arqueològic d’Alcúdia, membre d’honor de l’Associació d’Amics de Fra Juníper Serra, president del Patronat del Museu de Mallorca i bibliotecari del Cercle Mallorquí. Especialitzat en història de la marina de Mallorca, publica diverses obres com La Escuela de Nàutica de Palma de Mallorca. Monografía histórica (1925), De la marina de antaño. Notas para la historia de Menorca (siglos XVIII-XIX) i altres. La seva obra més extensa i coneguda és Noticias y relaciones históricas de Mallorca, siglo XIX (5 toms), que després del seu traspàs completa Joan Pou Muntaner. Obté el premi Ciutat de Palma d’investigació (1969) i el de l’Ateneu de Maó (1972). Té una entrada a la GEM i una altra a l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera. Fadrí, mor als 75 anys.

Alícia Bernat Delteil (Bordeus, França, 1926 – Palma, Mallorca, 14 de juny de 2014)

El passat dissabte, sobtadament, ens deixà n’Alícia. Sollerica nascuda a Bordeus en el període d’entreguerres, visqué el terrabastall bèl·lic que teixí el seu caràcter de lluitadora. Malgrat les circumstàncies de l’època, que allunyaven les dones dels estudis, fins al darrer alè mantingué la passió per la cultura i el coneixement que la convertiren en una lectora empedreïda.

Casada amb el pintor Miquel Llabrés, s’endinsà amb ell en el món de l’art i junts obriren, el 1977, la Galeria Bearn, que convertiren en autèntic centre de dinamització cultural. Destacaren els muntatges antològics d’Antoni Gelabert, Anckermann i Bernareggi o l’exposició homenatge als Papeles de Son Armadams. Bearn també va ser una porta oberta a joves artistes, espai de trobada i de presentacions de llibres fins a la jubilació de n’Alícia.

Francesa de naixement, educació i conviccions, mantingué la mirada ample i oberta sobre la societat grisa de la Mallorca franquista. Exquisida en les formes, elegant en el vestir i, per què no dir-ho, coqueta, fins al mateix dissabte passat passejava amunt i avall els carrers de Palma amb l’autonomia que en ella era principi.

Vídua massa jove, es convertí amb el pal de paller i estímul de les filles, mentre treia endavant la galeria en una tasca ferma, reconeguda pels seus companys. Servà les amistats, que poc a poc se’n anaven, amb quasi diàries trobades per diferents cafeteries de Palma. A la vegada, gaudia en el seu paper de dedicada padrina i aviciava els néts amb secreta complicitat. Recta, com un fus, traginava pel mercat o col·laborava en activitats solidàries i mai no cercà excuses per dimitir d’obligacions. Tampoc no defugí d’un bon dinar, una copa de Sauternes o un gintònic carregat amb els quals teixia complicitats. Morí de sobte, sense concessions ni floritures, talment visqué, i ens deixa un buit que només els bons records podran omplir.



Ferran Aguiló Sureda

Última Hora
Obituari
Dimarts, 17 de juny de 2014.



Antoni Obrador Siquier (Búger, 12 de desembre de 1942 – Palma, 10 de juny de 2004)

Cantant, cantautor i músic. Fill d’Andreu i Catalina, té tres germans, Andreu, Pere i Maria Àngels, professora de l’IES Ramon Llull. Estudia al Col·legi de Sant Francesc, de Palma, i comença a cantar com a professional als 19 anys amb un grup d’amics amb els quals forma una banda (1961). Amb el grup Ramon 5 viatja a Alger. Després decideix fer la carrera en solitari i actua a les sales de festes més conegudes de Mallorca com Tito’s, El Chico, Tropicana, Tagomago, etc. Devers el 1964 s’estableix a Madrid, on actua en diferents locals, treballa a Ràdio Nacional amb Jesús Quintero i toca el piano a l’Hotel Hilton. Torna a Mallorca el 1972 i col·labora amb Ràdio Popular. El 1977 participa en el Festival de la Cançó de Mallorca amb el tema Ella tornà, amb el que guanya la caragola d’or. Els vespres toca al bar Brussel·les, de Palma. Posteriorment, treballa per a la Cadena Sol en diversos establiments, sobretot a l’Hotel de Mar. Casat amb la cantant Paloma i, en segones núpcies, amb Eugènia Planas, el 1986 es presenta com a candidat al Senat pel CDS. Els darrers temps, amb el piano i les seves cançons de sempre, acompanya el programa Metro 7, de l’emissora M7 televisió. Gaudeix d’una sonora veu de baix que recorda la de Frank Sinatra, a qui s’agradava d’imitar ocasionalment. Especialista en balades, mai no deixa de costat altres gèneres en voga, com el rock, el blues, etc. Mor als 61 anys. Té una entrada a la GEM. Amb motiu del desè aniversari del seu traspàs el diari Última Hora li dedica un article d’homenatge.



Bibliografía

Joan PLA, Las Orlas, pàg. 282, P i P ed., Palma, 1989.

GEM, 12, 32

Última Hora, In memoriam... Tony Obrador, ‘la Voz’ de Mallorca, 10-VI-2014, pàg. 59