lunes, 27 de diciembre de 2010

Joan Junyer Pasqual-Fibla (Barcelona, 1904 - 1994)

Pintor. Fill de Carles Junyer Vidal, se relaciona des de molt jove amb l’art i la cultura, que impregnen l’atmosfera de casa dels pares i la dels oncles a Llucalcari (Mallorca). A causa d’una malaltia, resta sord als 6 anys. Estudia belles arts a l’Escola Industrial, al taller de Baldomer Gili i Roig i a l’escola de Francesc Galí.

Passa llargues temporades a Llucalcari des de la infantesa. El 1924 visita per primera vegada Paris, on posteriorment resideix de manera intermitent. El novembre de 1925 fa la primera exposició individual, que presenta al Saló de la Veda (Palma), i tot seguit la trasllada a Barcelona. Arran de l’exposició es produeix a Palma una polèmica pública entre academicistes i renovadors. Els academicistes (P. Barceló, Joan Bauzà Guanyabens, Josep Vives i altres), partidaris de la pintura tradicional, es manifesten a través de “La Almudaina”, “La Vanguardia Balear” i “Correo de Mallorca”. Neguen taxativament que les obres de Junyer siguin art. Els renovadors i innovadors (Ernest Dethorey i Antoni Gelabert) a través de “El Día” donen suport a les propostes del jove pintor.

El 1925 signa el manifest ultraista al costat de José Luis Borges, Norah Borges, Fortunio Bonanova, Jacob Sureda, Joan Alomar i altres. Participa (1928) a l’Exposició de Pintura de Mallorca a Buenos Aires. Són dels darrers anys 20 les seves obres “Dues mallorquines” (1929), “Cossiers” (192u8), “Bucòlica” (1929), “Tres dones” (1929) i altres. A Palma, malgrat la seva joventut, es relaciona amb Ernest M., Dethorey, Llorenç Villalonga, Jacob Sureda Montaner, Miquel Àngel Colomar i altres intel•lectuals, crítics d’art i artistes, que es reuneixen al cafè Alhambra. Viatja als EUA i exposa a Pittsburg (1929), on obté el segon premi del Carnegie Institute amb una obra de temàtica mallorquina, “Festa a Mallorca”, fet que li permet establir-se temporalment en aquell país. Allà es relaciona amb Le Corbusier, Gropius, Léger i Josep Lluis Sert. En els anys 30, exposa a Paris (repetides vegades), Copenhague (1932), Berlín (1933), Barcelona (1933), Madrid (1934) i Londres (1935). L’esclat de la Guerra Civil el sorprèn a Barcelona, on es posa a treballar per a la Conselleria de Cultura de la Generalitat.

En acabar la guerra, se trasllada a Paris, on resta poc més d’un any (1939-40) i pinta “Retrat de l’esposa” (1939). La IIGM el dur a passar dos anys a les Antilles (Santo Domingo i Cuba), per anar després a NY, on resideix entre 1942 i 1976. En els anys 40 exposa a Washington (1946), Nova York (diverses vegades) i París. En els anys 50 crea la pintura exempta o de figures aïllades (“free standing painting”), que combina color, volum i esmalt sobre planxes d’acer. L’exposa al Museu d’Art Modern de Nova York. D’altra part, investiga les relacions entre pintura i dansa, la qual cosa li permet col•laborar com a figurista i decorador amb els ballets del coronel De Basil, de Londres, els Ballets Russos, de Montecarlo, i la Ballet Society, de Nova York. El 1951 exposa a Estocolm.

La seva pintura es caracteritza per la importància del dibuix, una composició acurada, l’ús que fa dels colors plans, la rellevància que tenen els efectes de llum i la força plàstica de l’obra. El seu estil traspua un cert academicisme estilitzat i arcaïtzant.

El 1976 fixa la residència a Barcelona, sense deixar de fer estades a NY i a Llucalcari, a la casa que ha heretat (1966) del seu oncle, el pintor Sebastià Junyer. El 1989 el Govern de les Illes Balears li dedica una exposició antològica a sa Llonja (Palma) que explica l’evolució de la seva obra (1925-89). El 1992 dóna la casa i l’estudi de Llucalcari i una part de l’obra que conserva a la Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern de les Illes Balears. El 1994 mor a Barcelona, als 90 anys d’edat.




Joan Junyer Pasqual-Fibla, "Família", oli/tela, 1928


Bibliografia

Margalida TUR, “Joan Junyer Pascual-Fibla”, ‘Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears’, Promomallorca ed., pàg. 385-388, Palma, 1996.

Miquel ALENYÀ, “La pintura moderna a Mallorca (1830-1970)”, Ajuntament de Palma, 1996.

CONSELLERIA DE CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORTS (Ed.), “Joan Junyer”, catàleg de l’exposició a sa Llonja, Palma, 1989.

Príam VILLALONGA, “Pintura a Sa Nostra”, Sa Nostra ed., Palma, 1989.

Francesc FONTBONA i Ramon MANENT, “El paisatgisme a Catalunya”, Ediciones Destino, Madrid, 1979.

Clotilde Pasqual Fibla (Barcelona, 1885 - 1958)

Pintora i escultora.

Estudia a l’acadèmia Borrell (Barcelona) i a altres centres de formació artística de Barcelona. Als 21 anys se casa amb el pintor Sebastià Junyer Vidal. El 1907 es traslladen a Mallorca per residir a la casa que tenen a Llucalcari. En els anys 20 fa part de l’anomenat Grup de Deià que reuneix Joan Antoni Fuster Valiente, Antoni Gelabert, Santiago Rusiñol, Sebastià Junyer i d’altres, que tenen el costum de reunir-se periòdicament a la seva casa de Llucalcari. El 1936 tornen a Catalunya davant el clima d’incerteses i tensió que es viu abans del inici de la Guerra Civil.

Exposa el 1922 a Palma i el 1927 fa una exposició individual al Saló de la Veda i a Galeries Laietanes (Barcelona). Posteriorment, exposa a Sala Parés (1930), Galeries Costa (febrer 1931 i novembre 1935) i a la barcelonina Sala Busquets (1936). En aquesta darrera presenta un tríptic i tres escultures de bronze.

Pinta, sobretot, natures mortes de flors i fruites. També tracta temes de peixos. El seu estil es pot situar entre el postimpressionisme i el modernisme. Fa ús de colors intensos i saturats, amb predomini dels blau, verds i ocres. Les composicions són plenes de fantasia, delicadesa del dibuix i exuberància de formes. Es dedica esporàdicament a l’escultura.

De retorn a Barcelona, ella i el marit s’estableixen, juntament amb el germà d’aquest, Carles Junyer, i la seva esposa, a un casal senyorial de Vallcarca, on mor el gener de 1958, als 72 anys.



Bibliografia


Margalida TUR, “Clotilde Pascual Fibla”, ‘Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears’, pàg. 385, v. II, Palma, 1996.

Joaquim FOLCH i TORRES, “En la muerte de la pintora Clotilde Fibla”, ‘Destino’, 1-II-1958.

Sebastià GASCH, “Valors nous de l’art català: Clotilde P. Fibla”, Meridià, setmanari de literatura, art i política’, Barcelona, 1-VIII-1938.

Sebastià GASCH, “Clotilde P. Fibla”, Meridià, setmanari de literatura, art i política’, Barcelona 27-II-1936.

Joan BAUZÀ GUANYABENS, “Exposición de Clotilde P. Fibla”, ‘La Almudaina’, 5-XI-1927.

Sebastià Junyer Vidal (Castelló d'Empúries, Catalunya, 1878 - Barcelona, 1966)

Pintor, col·leccionista i rendista.

Estudia a l’escola de Llotja, de Barcelona, a l’acadèmia Trias (Barcelona) i completa la formació de manera autodidacta. Treballa a la Sala Parés fins que ell i el seu germà Carles reben en herència una fàbrica de filats, que li permet viure de rendes i dedicar-se a la pintura al marge de les imposicions del mercat. Freqüenta els ambients artístics de Barcelona, com el de la cerveseria i restaurant modernista “Els Quatre Gats”, on coneix Picasso, amb qui estableix una ferma amistat i de qui reuneix una important col•lecció de dibuixos del 1903 i d’anys anteriors. Amb Picasso comparteix vivenda a París durant un temps (1904) al conegut Bateau-Lavoir, en el número 13 de la rue Ravignan.

A principi de segle, possiblement el 1901, visita per primer cop Mallorca, on es relaciona amb el pintor belga William Degouve de Nuncques, Santiago Rusiñol, Joaquim Mir, Gaspar Terrassa, Azorín i d’altres. Coneix aleshores el paisatge de Deià i Llucalcari, que el deixa corprès. Durant aquesta curta estada a l’illa pinta diverses teles, entre elles “Marina de Deià” (1901), una imatge de la qual reprodueix la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears (GEPIEB). El 1902 compra a Llucalcari una casa i Picasso li dedica un dibuix irònic titulat “El pintor Junyer i la seva visió de Mallorca”.




Pablo R. Picasso, "Sebastià Junyer vestit de torero", dibuix


El 1902 presenta a la Sala Parés 36 teles en la que és la seva primera exposició individual i, alhora, el seu primer aplec de pintures. El gener de 1904 torna a exposar a la mateixa sala. Amb Picasso, Mir, Nogués, Pidelaserra, Novell, Ricard Canals i altres, fa part de l’associació de Pintors i Escultors catalans (1904-05). D’aquesta època és la tela “Els còdols blancs” (1903), una perspectiva molt coneguda de la costa de Llucalcari.

Després de diversos viatges i breus estades a Mallorca, decideix establir-s’hi de manera estable. Casat amb Clotilde Pasqual Fibla, fixa la residència a la seva casa de Llucalcari (1907), on viu fins el 1936. En aquests anys pinta, s’integra en la vida social i cultural mallorquina, converteix casa seva en un centre de reunions de pintors i intel•lectuals i fa part del col•lectiu que integren els pintors Joan Antoni Fuster Valiente, Antoni Gelabert, Santiago Rusiñol, la pintora Clotilde Pasqual Fibla, i altres, que en els anys 20 pren el nom de Grup de Deià.

El 1918 mostra sis paisatges de Mallorca a l’exposició de Belles Arts, de Barcelona. El 1927 escriu a Picasso una carta de presentació del jove pintor Juli Ramis, recomanant-li que l’introdueixi en els ambients artístics parisencs. El 1928 participa amb altres 23 pintors a l’exposició de Pintura de Mallorca a Buenos Aires, on presenta l’obra “Abril”. Exposa a la Sala Parés el 1930 i a Galeries Costa (Palma) el 1931 i 1935. El 1936, incòmode amb l’ambient polític enrarit i tens previ a la Guerra Civil, deixa Mallorca i torna a Catalunya. S’instal•la a una casa senyorívola del barri barceloní de Vallcarca, que li ofereix nous motius d’inspiració i de treball. El 1953 exposa a Barcelona una selecció d’obres del període 1904-1953, la majoria de les quals corresponen a temes mallorquins. El 1954 exposa dos olis de temàtica mallorquina titulats “Floració a Mallorca” i “Nocturn (Mallorca)” a una mostra col•lectiva dedicada per la Sala Parés als pintors que havien freqüentat “Els Quatre Gats”.

La seva pintura, estilitzada i d’una certa ambigüitat simbolista, es basa en una interpretació idealitzada de la realitat i en una factura de dibuix detallat i precís. Participa d’un colorisme vibrant i prefereix els formats grans. La temàtica és paisatgística i se centra en perspectives de Llucalcari, Deià i rodalies. Els seus treballs poden ser enquadrats en el postmodernisme català, com posen de manifest “Vista del poble de Deià” (ca. 1930), de la col•lecció de Sa Nostra, “Capvespre a Deià” (ca. 1930) (ambdues obres apareixen representades i catalogades a la GEPIEB) i altres. Amb motiu del seu traspàs, la seva obra resta immobilitzada fins al final del decenni dels anys 70.

Hi ha obra seva a la col•lecció de Caixa de les Balears “Sa Nostra”, Fundació “la Caixa”, pinacoteca del Govern de les Illes Balears, Museu de Valldemossa, Museu de Mallorca i Consell Insular de Mallorca.

Amb el seu germà Carles, col•leccionista i crític d’art del diari “El Liberal” i de la revista “L’Atlàntida”, reuneix una col•lecció important de talles d’art romànic i gòtic català, una interessant col•lecció de pintura antiga i moderna, mobles i una àmplia col•lecció d’art oriental. A la col•lecció de pintura hi figuren el quadre “Retrat de Sebastià Junyer i Vidal”, de Picasso, actualment al Museu d’Art Contemporani de Los Àngeles (LACMA) i “Retrat de la senyora Canals”, actualment al Museu Picasso de Barcelona.

El gener de 1958 resta vidu. El setembre de 1966, poc abans de morir, fa una donació de set dibuixos de Picasso, datats entre 1899 i 1904, al Museu Picasso de Barcelona, inaugurat tres anys abans. El 10 de desembre de 1966 mor al seu casal de Vallcarca (Barcelona), als 88 anys.




Bibliografia

Miquel ALENYÀ, “Junyer Vidal, Sebastià”, GEM, 7

Margalida TUR, “Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears”, v. II, Palma, 1996

VIQUIPÈDIA, “Sebastià Junyer i Vidal”

Joan JUNYER i PASCUAL-FIBLA, "Joan Junyer, restrospectiva", Exposició al Palau Robert del 13/IV al 13/V de 1989, catàleg, Generalitat de Catalunya ed., Barcelona, 1989

J. F. RÀFOLS, "Diccionario", 2, 1953