domingo, 20 de abril de 2014

Francesc Manel de los Herreros i Schwager (El Pedernoso, Conca, 1817 - Valldemossa, 26 d'octubre de 1903)


Professor i escriptor. Als 19 anys (1836) trasllada la residència a Maó, on ocupa una plaça gratuïta de professor d'Aritmètica i Geometria aplicades a les Arts, sostinguda per l'Ajuntament de Maó. L'any següent (1837) ocupa a Palma la plaça d'oficial primer de la Diputació Provincial. Entre 1842 i 1847 ocupa una plaça de professor de l'Escola Normal. El 1845 és nomenat director interí de l'Institut Balear i professor substitut de Lògica. El 1847 ocupa la plaça de professor de Lògica en propietat i el 1849 és nomenat director efectiu del centre. El 1851 passa a la càtedra de Matemàtiques interinament per tornar desseguida a la de Lògica. És director de l'institut fins que es jubila el 2 de novembre del 1900. Entre 1894 i 1903 és president de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de les Balears. El 1924 l'Ajuntament de Palma posa el seu nom a un carrer. Durant molts d'anys s'ha dit i s'ha escrit erròniament que havia nat a Maó (Menorca).

Joaquín Botia Pastor (Palencia, 1839 - Palma, 30 d'agost de 1918)

Matemàtic i físic. Arriba a Mallorca el 1865, als 25 anys, per fer-se càrrec de la càtedra de matemàtiques i física de l'Institut Balear. Mentre és director es fa el trasllat (1916) del centre des de l'edifici de Monti-sion al nou edifici de l'actual avinguda Portugal, núm. 2, Palma. És catedràtic de matemàtiques i física de l'Institut durant 53 anys (1865-1918). Publica manuals per a l'aprenentatge de les matemàtiques i la física. El 1923 l'Ajuntament de Palma li dedica un carrer de la barriada dels instituts.

Bartomeu Bosch Sansó (Palma, 7 de febrer de 1893 - 10 de gener de 1968)

Prevere i llatinista. Estudia al Seminari diocesà de Sant Pere, de Mallorca. Cursa el batxillerat com a alumne lliure de l'Institut de Palma i es titula el 1916. Es llicencia en filosofia i lletres i s'especialitza en llengua llatina. Guanya per oposició la càtedra de llatí de l'Institut General i Tècnic de Palma (1927-1963). El setembre del 1936 és nomenat delegat del Rector de la Universitat de Sevilla a l'Institut de Palma i com a tal destitueix el director, Sebastià Font Salvà, que uns mesos abans havia estat reelegit i tot seguit li comunica que ha estat jubilat abans de fer l'edat reglamentària. El setembre del 1936 el Governador civil, Antonio Álvarez-Ossorio, el nomena director de l'Institut i membre del Tribunal depurador del personal de magisteri. El 23 d'octubre és nomenat president del Consell provincial d'ensenyament, que restableix  les càtedres de religió. Tot seguit, esdevé president de la Comissió per a la depuració del personal dels centres d'ensenyament secundari i professional. És director de l'Institut durant 19 anys (1936-1955) i, a més, és el director del col·legi de la Immaculada. Publica diversos manuals per a l'ensenyament del llatí als estudiants de batxillerat. Jubilat el 1963, mor als 74 anys. Té una entrada a la GEM.


Bibliografia

Josep MASSOT I MUNTANER, El bisbe Josep Miralles i l'Església de Mallorca, Biblioteca Serra d'Or, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991 (Vegeu pàg. 160).

GEM, 2, 229.


Ignasi Ribas Muntaner (Palma, 29 de gener de 1905 - 7 de juny de 1984)

Professor de llengua i literatura. Estudia el batxillerat a l’Institut General i Tècnic, de Palma, amb la promoció de 1916-1922.  Es llicencia en Filosofia i Lletres, branca de Llengua i Literatura, a la Universitat de Saragossa. Després de fer un temps classes a Cabra (Còrdova), s’estableix a Palma. Dóna classes de Llengua i Literatura a l’Institut de Segona Ensenyança de Felanitx el 1936-1937 i, posteriorment, al de Palma (després Institut "Ramon Llull"), primer com a professor auxiliar i, després, com a professor numerari. També fa classes al Col·legi la Salle, de Palma. Esdevé un dels professors de segona ensenyança més coneguts de l’illa. Va ser un home força religiós, molt donat  a les pràctiques pietoses. El mes de juny de 1936 signa el manifest “Resposta dels mallorquins als missatge dels catalans”. Casat amb Joana Garau, és pare de 5 fills. Jubilat, mor als 79 anys.

Miquel Capllonch Rotger (Pollença, 14 de gener de 1861-21 de desembre de 1935)

Pianista i compositor. Estudia el batxillerat a l'Institut Balear amb la promoció que es titula el 1877, mentre assisteix a classes de música amb Guillem Massot Beltran. Tot seguit passa a estudiar al Conservatori de Madrid. Acabada la carrera, obté una beca de la Diputació Provincial per ampliar estudis a Berlín (Alemanya), on contreu matrimoni amb Gabriela Miteau i té 4 fills. Composa peces per a piano i vocals. Resideix a Madrid, Barcelona i Palma. El 1961 és proclamat Fill il·lustre de Pollença. El 1966 l'Ajuntament li dedica un carrer de Palma.

Pere Garau Canyelles (Palma, 1861-1919)

Enginyer. Estudia el batxillerat a l'Institut Balear amb la promoció que es titula el 1877. Dissenya el traçat de la via del tren de Sóller i del tramvia de Sóller al Port de Sóller. Presenta un projecte d'eixample de Palma que és superat pel pla de Bernat Calvet. Elabora un pla d'ampliació del Port de Palma. Entre 1912 i 1919 és el director de la Junta del Port de Palma. El 1927 l'Ajuntament de Palma li dedica una plaça.

Catalina Pallicer Ferrer (Palma, 1920 c. - 3 de juny de 2006)

Biòloga i professora. Llicenciada en ciències naturals, s'encarrega de la substitució de Rafael Alvarado Ballester, catedràtic de l'Institut "Ramon Llull", quan aquest demana (1950) una excedència especial per fer la tesi doctoral i preparar oposicions a càtedra d'Universitat.  Ocupa aquesta plaça (1950-1953) fins que cessa a petició pròpia per fer oposicions a càtedra d'institut, que guanya (1955). Després d'uns anys a l'Institut d'Eivissa, obté el trasllat a l'Institut Joan Alcover. El 1952 explica als seus alumnes del tercer curs de batxiller del Ramon Llull, amb dues sessions, el tema titulat L'endogènesi compendia i explica la filogènesi, que implica el retrobament de les tesis de l'evolucionisme darwinista, prohibit en el centre i condemnat des del curs 1936-1937. Les seves explicacions el director Bartomeu Bosch, després d'uns dies d'incertesa,  les dóna per bones atenent l'opinió i els coneixements de Joan Capó Bosch, professor de religió, coneixedor de les tesis del teòleg i panlenteòleg francès Teilhard de Chardin. Amb la seves classes, Pallicer reposa a l'Institut el respecte pel mètode científic, qüestionat durant molts d'anys. El 1952 es dóna d'alta a la Societat d'Història Natural de les Balears. Contreu matrimoni amb Jaume Serra Carbonell, professor titular de matemàtiques de l'Institut "Ramon Llull". La darrera part de la seva docència l'exerceix com a titular de la càtedra de ciències naturals de l'Institut Joan Alcover.

Miquel Fortesa Pinya (Palma, 16 de juliol de 1888 - 9 de novembre de 1969)

Enginyer de camins i poeta. Estudia el batxillerat a l'Institut General i Tècnic Balear i fa part de la promoció que es titula el 1905. Estudia a 'Escola Superior de Camins de Madrid. És cap de la Delegació del Ministeri d'Obres Públiques a les Balears (1940-1958). És elegit primer president de l'Obra Cultural Balear (1962-1969) i promou la impartició de cursos de llengua catalana a l'Estudi General Lul·lià de Mallorca. Escriu reculls de poemes, traduccions de poesia i publica l'assaig Els descendents dels jueus conversos de Mallorca (1966). El 1975 l'Ajuntament posa el seu nom a un carrer de Palma.

Rafael Alvarado Ballester (Tarragona, 7 de setembre de 1924 - Madrid, 10 d'abril de 2001)

Biòleg i acadèmic. Fa el batxillerat a l'institut Cardenal Cisneros de Madrid. Es llicencia en ciències naturals a la Universitat de Madrid (1945) i s'hi doctora en Biologia (1951). Guanya per oposició la càtedra de ciències naturals de l'institut Ramon Llull de Palma (1950) i en pren possessió. Tot seguit designa Catalina Pallicer professora encarregada de l'assignatura i demana  l'excedència per acabar la tesi doctoral i preparar oposicions a càtedra d'Universitat. El 1953 guanya per oposició la càtedra de Zoologia dels invertebrats de la Universitat de Madrid. És elegit membre numerari de la Real Academia Española de la Lengua (1981).