lunes, 16 de septiembre de 2019

Miquel Alenyà Pasqual, Cabussó (Bunyola, 30-V-1884 – 26-XII-1971)


Nasqué a Bunyola el 30-V-1884 devers les set del matí. Era fill del matrimoni format per Jaume Alenyà Rosselló i Maria Pasqual Marquès. Rebé el baptisme el mateix dia del seu naixement de mans de Mn. Guillem Nadal, vicari de Bunyola. Els seus padrins de fonts van ser Miquel Palou Alenyà, comerciant, fill de Caterina Alenyà Canals, cosina de son pare, i Maria Ros, jornalera.

Als 27 anys es casà amb Francisca Garcias Riera. L'enllaç tingué lloc a Bunyola el 29-VI-1911. Del matrimoni nasqueren sis filles: Maria, Francisca, Anna, Catalina, Bàrbara i Elionor. Les sis germanes reberen de la seva mare el malnom de Gomantes.

Fou un home gran i fort, la qual cosa li permeté de fer les feines més feixugues. Va ser picador del túnel del tren de Sóller i més endavant de la mina de plom de Son Creus (Alfàbia). També treballà de tallador de pins a Andratx. Durant molts d'anys va fer de carboner a Valldemossa i a Bunyola. Aquestes darreres feines, que eren de temporada, les compaginava treballant d'estellador i d'exsecallador a l'hivern. A més, gaudí d'un geni temperat i feiner.

El 1954 es reuní amb Joan Alenyà Ribas i Miquel Alenyà Fuster, que el visitaren a Son Trobat. La reunió, convinguda prèviament, va tenir lloc a les 10,45 hores, després de la missa de les 10. Parlaren de la família i de l'actualitat en una conversa fluïda i distesa.

Visqué a les antigues cases de Son Trobat, situades en el carrer del Sol, núm. 14, de Bunyola.

L'esposa el premorí. Ell arribà als 88 anys d'edat. Morí a Bunyola el 26-XII-1971 a la una del vespre.

domingo, 15 de septiembre de 2019

Gabriel Alenyà Rosselló, n'Alenyà d'Alcúdia (Palma, 1340c - Alcúdia, 1405c)

Pescador i, posteriorment, conrador. Fill de Bartomeu Alenyà i Elicsén Rosselló, sembla que va rebre dels seus pares la propietat d'un llaüt de pesca (amb l'arbre, les antenes i tres parells de rems) i d'una casa de dues plantes ubicada en el Puig de Sant Pere (Palma). Era el menor dels germans (Pere, Elicsén i Nicolaua), nascuts molt probablement a Mallorca. Es va casar amb Agnès Rosselló, vídua, el 1359. Exercia l'ofici de pescador amb l'ajut de diversos col·laboradors. L'esposa li donà suport com a venedora del seu peix. El 1370 va vendre els béns que poseïa a Palma per canviar d'ofici i de lloc de residència.

El 1375 n'Alenyà és un dels proveïdors dels encarregats per l'Ajuntament d'Alcúdia de preparar el dinar del convit en honor del nou governador de Mallorca, Francesc Sagarriga. Hi aportà pa a tants per valor d'1 sou i 6 diners.

Un dels seus fills, el que el succeix, duia el nom de Berenguer. La elecció d'aquest nom possiblement respon al desig de Gabriel que el fill tingués la protecció d'una denominació a la que s'abtribuïen garanties d'èxit i sort, com les que havia tingut el comte Ramon Berenguer IV, que es casà amb Peronella Ramires i va esdevenir rei d'Aragó.

Va ser recordat pels seus descendents com el personatge que portà la família a Alcúdia i hi fixà la residència, cosa que es considerava força bona i molt favorable. El nom de Gabriel plana entre gran part dels seus descendents com un nom que inspira respecte, suscita agraiment i garanteix benaurança. Atès això, molts seran els que portaran el nom de Gabriel en competència amb l'altre nom de la família, ens referim al de Berenguer, que també es repetirà durant molts d'anys fins que poc a poc s'esvairà fins a desaparèixer.





















sábado, 14 de septiembre de 2019

Martina Alenyà, vídua de Berenguer Alenyà (Alcúdia, 1437c - 1492)

Martina Alenyà, filla d'Antoni i Joaneta, nasqué a Alcúdia el 1437c. Es casà amb Berenguer Alenyà el 1455c.

Martina Alenyana i el seu marit Berenguer Alenyà varen ser pares de quatre fills (Berenguer, Antoni, Joan i Guillem) i de quatre filles (Rafela, Joaneta, Martina i Lluca).

Restà vídua de Berenguer Alenyà el 1485c.

Martina Alenyana, vídua de Berenguer Alenyà, amb data del 14-IX-1488, féu donació a Joan Alenyà d'un casal. El dit Joan Alenyà era fill seu i del seu marit difunt. El casal esmentat, ocupat per Joan Alenyà, era tingut en alou reial i a cens de 24 sous que s'havien de pagar a Joan Prebau el dia de Sant Ambrós. Berenguer i Antoni Alenyà, els dos fills majors, germans entre ells i del donatari Joan Alenyà, fills de Martina i del seu marit difunt, prestaren el seu consentiment perquè llur mare fes la donació indicada.

Martina Alenyana, vídua de Berenguer Alenyà, féu el seu testament el dia 10-IX-1492. Deixà llegats als seus fills Berenguer, Joan, Joaneta, Martina i Lluca i al seu nét Berenguer, fill de Guillem. Instituí hereu universal de la resta dels seus béns el fill Antoni, que portava el nom de l'avi matern.

Quan morí el seu marit (1485c), assumí les funcions de cap de la família. El fet que la família era gran i que el respecte que inspirava a tots els seus era notori, li atorgaren prestigi i admiració. Morí poc després de fer testament (10-IX-1492). Aleshores tenia uns 55 anys.

El seu fill Joan homanatjà la memòria de la mare donant el nom de Martí al seu fill menor, que exercí els oficis d'escrivent i de candeler o cerer.



Sor Francina Alenyà Trullols (1565 c - 1620 c)


Nasqué a Alcúdia el 1565c. Era filla del matrimoni format per Joan Alenyà Font (a) Verro i Maria Trullols. El seu pare, natural d'Alcúdia, era fill de Joan Alenyà (a) Canyet. La seva mare era natural de Manacor. En el baptisme rebé el nom de Francina en homenatge a la seva àvia paterna, Francina Font.

Professà com a monja del Convent i Monestir de Ntra Senyora de la Misericòrdia de Palma. La comunitat constava aleshores de més de trenta religioses.

Fou elegida Priora del Monestir esmentat. Consta que l'any 1594 ocupava el càrrec indicat.

El fet anterior donà lloc a una denúncia d'impuresa de sang que provocà un procés civil sobre netedat de sang dels seus llinatges (1595 c) en el qual intervingueren com a testimonis el Sr. Alfons Torrella, donzell de Mallorca; Caterina Alenyà, vídua del discret Pere Bennàssar, notari; i el discret Doménec Alenyà, notari. Val a dir que el Sr. Alfons Torrella manifestà que els pares d'ella havien treballat a casa seva. Caterina confessà que ella era familiar de la denunciada. Altrament el notari Doménec Alenyà explicà que era cosí-germà de Joan Alenyà, pare d'ella. Els documents del procés es conserven a l'Arxiu Diocesà de Mallorca (ADM, signatura 17-9-12, secció de causes civils).

Posteriorment, la mare Priora va ser sor Joana Olesa. A l'ARM es conserva en el protocol del notari Doménec Alenyà un document, datat el 15-III-1595, que refereix els extrems exposats (ARM, signatura A-401, secció de notaris, full 94).