lunes, 9 de agosto de 2010

Metges adscrits als dispensaris de Creu Roja a Palma guardonats amb medalla de plata (1919)

Gaspar Reynés Font
Sebastià Villalonga Gelabert
Antoni Ramis Capllonch
Bartomeu Montserrat Quetglas
Josep Sureda Massanet
Francesc de Sales Aguiló Pinya.


Palma, 21-XI-1919

Metges adscrits al servei de l'ambulància de Creu Roja a Palma guardonats amb medalla de plata (1939)

Sebastià Villalonga Gelabert, inspector general
Miquel Costa Alomar
Josep Llobet Munné
Joan Muntaner Palmer
Antoni Garau Maiol
Bartomeu Amer Bibiloni
Antoni Yarza Sampedro
Lluis Pomar Fuster
Guillem Llompart de la Peña
Gaspar Alomar Josa

Palma, 17-XII-1939


Font: Memòria de Creu Roja a les Balears de 1939.

Francesc de Sales Aguiló Fortesa (Palma 1899 - Bogotà 1956)

Professor, pedagog, polític i soci de Creu Roja.

Després de fer el batxillerat a Mallorca, estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià (1921) en ciències naturals (branca de biologia). Amb Andreu Crespí Salom (1896-1982) fundà (1923) el Col•legi Cervantes, de Palma, del qual va ser professor i director. Impartí nombroses conferències sobre temes molt diversos a Palma i a localitats de la Part Forana de Mallorca. Organitzà cursets de català per a adults, tot desplegant una gran activitat cultural i educativa inspirada en la Institució Lliure d’Ensenyança. Va ser professor de ciències naturals i director de l’Institut d’Inca (1933-36), professor i catedràtic de l'Institut Balmes (Barcelona) (1936-39) i professor de biologia de l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Barcelona.

Fou un dels fundadors d’Acció Republicana de Mallorca (1932) i d’Esquerra Republicana Balear (1934). Va ser elegit (maig 1931) regidor de l’Ajuntament de Palma. Va ser un dels redactors de l’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de les Balears de 1931. Signà (1936) el document “Resposta dels mallorquins als catalans”. Dirigí (1936-38) “Mallorca Nova”, publicació dels militants d’Esquerra Republicana Balear residents a Barcelona durant la guerra civil.

Va ser vocal (1924) de la Junta directiva de l’Associació per la Cultura de Mallorca, col•laborador de “La Nostra Terra” i, des del novembre de 1932, soci de Creu Roja a les Balears.

Casat (1927) amb Antònia Ferrer Pérez, s’exilia a França (febrer 1939), des d’on passa (1940) a Santo Domingo i, poc després, a Chiquinquirà (Colòmbia) (1940). Finalment s'estableix, en companyia de la seva esposa, a Bogotà (1942), on munta una llibreria i fa classes de biologia a la Facultat de Medicina de la Universitat Nacional i a altres centres.