domingo, 22 de junio de 2014

Eusebi Estada Sureda (Palma, 1843 - 4 de març de 1917)

Enginyer de camins, canals i ports. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear. A la Universitat Politècnica de Madrid es titula en enginyeria de camis (1868). El 1871 publica un treball que explica la viabilitat econòmica d’una línia de ferrocarril entre Palma i Inca, que dóna pas a la creació de la Societat del Ferrocarril de Mallorca (1872). El 1873 comencen els treballs de traçat i les obres s’inauguren el 24-II-1875. Posteriorment,  la línia es perllonga fins a sa Pobla (1876), Manacor (1879), Felanitx (1807 i Santanyí (913). Propugna i defensa l’esbucament de les murades de Palma, la supressió de les zones polèmiques (1895) amb limitacions d’edificació i l’enderrocament de la porta de Santa Margalida. És vocal de la Comissió Provincial de Monuments i acadèmic corresponet de la Real Academia de Bellas Arts de San Ferando. Fins al 1907 és cap d’Obres Públiques a les Balears. Mor a Palma als 73 anys. El 1902 és declarat fill il·lustre de Palma. Un carrer de Palma duu el seu nom des del 1939. El seu nom fa part de la llista d’alumnes il·lustres de l’Institut elaborada el 1953. Té una entrada a la GEM.


Bibliografía


GEM, 5, 101-102.

Mateu Rotger Capllong (Pollença, 1862 – Palma, 1916)

Historiador, prevere i canonge. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear amb la promoció que es titular el 1877. Són condeixebles seus el músic Miquel Capllonch, l’empresari Joan Marquès Luigi, l'enginyer Pere Garau, l'empresari Joan Marquès Luigi, el notari Miquel Alenyà, etc. El 1878 ingressa al Seminari diocesà de Mallorca, on és condeixeble de Josep Miralles, Pere Joan Campins i Antoni M. Alcover. Ordenat de prevere (1885), és destinat a la parròquia de Pollença. El 1892 és nomenat professor d’història de Mallorca i de paleografia del Seminari. El 1902 és designat acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres. Nomenat canonge (1904), s’encarrega a partir del 1914 de la direcció de l’Arxiu Capitular. Durant molts d’anys fa les funcions de coadjutor del bisbe Pere Joan Campins. Publica Historia de Pollença (1899-1906) en tres volums, Descripción histórica y artística del Santuario de Lluc (1899), El Seminario Conciliar de San Pedro (1900), Restauración de la Seu de Mallorca (1907), Historia del Santuario de Cura (1916), etc. Col·labora amb La Almudaina, el Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana i altres publicacions. L’Ajuntament de Pollença el proclama fill il·lustre i dedica un carrer a la seva memòria. El seu nom fa part de la relació d’alumnes il·lustres de l’Institut establerta el 1953. Té una entrada a la GEM.



Bibliografía

GEM, 14, 346-347.



Tomàs Fortesa Cortès (Palma, 1858 - 21 de maig de 1898).

Prosista, poeta, gramàtic i professor. Estudia a l’Institut Balear i cursa humanitats al Seminari diocesà de Mallorca. Obté el títol de preceptor de llatí i humanitats a la Facultat de filosofia i lletres, però mai no acaba la llicenciatura. Deixeble de Marià Aguiló Fuster, es dedica sobretot a l'ensenyament. Ingressa a l’Ateneu Balear (1867) i n’ocupa el càrrec de secretari. Participa en la fundació i en la redacció de La Dulzaina (1868-1869), col·labora amb publicacions religioses com El Áncora (1880), El Eco del Santuario (1891-1892) i el Semanario Católico (1888-1891). Fa part del grup de redactors de la Revista Balear (1872-1874) i del Museo Balear (1875-1877 i 1884-1888). Com a poeta guanya la viola als Jocs Florals de Barcelona (1871) i la flor natural, l’englantina i és proclamat mestre en gai saber el 1873 El 1881 guanya el primer premi del Certamen del Mil·lenari de Montserrat. Gran lector de Schiller, escriu el drama històric Les noces de l’infant, protagonitzat per l’infant Jaume, fill de Jaume III. Com a gramàtic, publica Programa de gramàtica mallorquina (1991), La desinencia del pural femenino (1874). Té una entrada a la GEM. Amb el suport de la Diputació de les Balears publica pòstumament l’obra Gramática de la Lengua Catalana (1915). L’Ajuntament de Palma el proclama fill il·lustre i els anys 20dedica un carrer de la ciutat a la seva memòria..



Bibliografía

GEM, 6, 21-22

Gabriel BIBILONI, Els carrers de Palma, pàg. 779, GB ed., Palma, 2012.

Joan MAS I VIVES, Diccionari del teatre a les Illes Balears, L’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2003.