domingo, 27 de marzo de 2011

Federico Sopeña Ibáñez (Valladolid, 25 de gener de 1917 – Madrid, 22 de maig de 1991)

Historiador de l’art, acadèmic, musicòleg, crític musical, professor, publicista i prevere.

Fill de l’enginyer Mariano Sopeña Atienza i d’Assunción Ibáñez, neix a Valladolid i passa la infantesa a Bilbao, on fa els primers estudis i ingressa al conservatori de música. El 1927 la família s’estableix a Madrid, on continua els estudis de música, fa el batxillerat i es llicencia i doctora en filosofia i lletres a la Universitat Complutense. El 1943, als 26 anys, ingressa en el seminari de Vitòria i comença els estudis sacerdotals. S'ordena de prevere el 1949.

El 1949 és nomenat vicerector de l’església espanyola de Montserrat (Roma). El 1951 és designat delegat del Ministeri d’Educació al Conservatori de Madrid i als centres oficials d’ensenyança musical. El 1955 és nomenat catedràtic numerari d’estètica i història de la música del Reial Conservatori de Música de Madrid. El 1958 és elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando (Madrid). Poc després és nomenat rector de l’església de la Ciutat Universitària de Madrid. El febrer de 1960, amb motiu d’una estada a Roma, imparteix una conferència al Pontifici Col·legi Espanyol de Sant Josep, de Roma, sobre el pla d’estabilització de l’economia espanyola.

El 1969 és designat secretari de l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. El 1971 és elegit acadèmic corresponent a Madrid de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Barcelona). El 1977 és elegit director de l’Acadèmia d’Espanya a Roma, càrrec que ocupa fins el 1981, quan és nomenat director del Museu del Prado. En cessar en el càrrec (1983), concentra el seu treball en l’elaboració de la biografia de Manuel de Falla. El 1988 és designat director de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.

Publica obres sobre temes diversos de música, com “Stravinsky”, “Joaquín Turina”, “Introducción a Mahler”, “Vida y obra de Liszt”, “Picasso y la música”, “La música en el museo del Prado”, etc. També publica obres de caràcter religiós. Des del 1939 publica articles de crítica musical a diaris com “Arriba” i “ABC” i a revistes com “Blanco y Negro”.

Des del 1956 és prelat domèstic del papa Pau VI. El juny de 1973 rep de mans de l’Ambaixador de França les insígnies d’oficial de l’Ordre francesa de les Arts i les Lletres. El 1985 rep el premi José González de la Peña, que administra la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. El febrer 1991 rep el premi de Castella i Lleó d’Humanitats. Mor a Madrid als 74 anys. Les seves restes reposen al cementiri de La Almudena (Ciudad Lineal, Madrid).

Feiner de mena, es distingí pel seu caràcter apassionat, el seu verb rotund, vibrant i clar, la seva vasta cultura, els seus interessos multidisciplinars i la preferència que sempre mostrà per la música. La Fundació Isaac Albéniz li dedica (Madrid 2000) un llibre col·lectiu que titula "Federico Sopeña y la España de su tiempo, 1939-1991. Libro homenaje".



Referències

AAVV, "Federico Sopeña y la España de su tiempo, 1939-1991. Libro homenaje", Fundación Isaac Albéniz, Madrid 2000.

Antonio GALLEGO GALLEGO, "Sopeña Ibáñez, Federico", Museo Nacional del Prado, Enciclopedia, Enciclopedia Online, Fundación Amigos del Museo del Prado, Madrid 2011.