lunes, 12 de enero de 2015

Espinagada

Coca de pasta, coberta, de forma rectangular, que conté espinacs i anguiles. Habitualment es presenta pujada d’espècies, fet que contribueix a combatre el fred propi de l’època més freda de l’hivern. El consum d’espinagades es concentra a l’entorn de les festes de Sant Antoni Abat (17 de gener). Es creu que inicialment l’espinagada contenia solament espinacs i era una menja associada a l’abstinència quaresmal. Posteriorment se li afegirien les anguiles de s’Albufera, cosa que permetia contenir el caràcter quaresmal del producte i, a més, no l’encaria, atesa la proximitat de l’obtenció, la captura amb la mà i la seva relativa abundància.

Pren el nom dels espinacs, introduïts a la Península pels àrabs el segle VIII i a Mallorca a partir del segle X. La captura d’anguiles a s’Albufera és antiga, però no apareix documentada fins a mitjan segle XIV. No és segur que l’anguila s’afegís al producte durant el relativament breu període del domini àrab a les Balears. S’aconsella menjar-la acompanyada de vi i d’un vas d’aigua si molt convé.

Les espinagades actualment poden ser de mussola i de verdura (coliflor, bledes, espinacs, porros, ceba tendra, alls tallats i pèsols). S’hi afegeixen saïm, julivert, oli d’oliva i un vermell d’ou per donar color a la pasta. També es fan espinagades de llom amb col, per bé que predominen les d’espinacs i anguiles de s’Albufera. Quan les anguiles escassegen i pugen de preu se n’importen de València.