viernes, 13 de agosto de 2010

Docmael López Palop (Énguera/València 1881 - Palma 1939)

Matemàtic, catedràtic d’Institut, polític i soci de Creu Roja.

Estudià ciències exactes a la Universitat de Madrid, on es llicencià. Féu oposicions a càtedra d’Institut, que guanyà. Impartí classes a l’Institut de Maó i a l’Institut de Palma (1911-36).

Militant del Partit Republicà Federal, va ser elegit (1931) regidor de l’Ajuntament de Palma i nomenat tinent de batlle. Féu part, en representació de l’Ajuntament, de l’Assemblea que discutí (juliol 1931) l’Avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. Com a militant d’Unió Republicana va ser elegit (1936) vicepresident de la Diputació provincial de les Balears. L’abril del 1936 fou elegit compromissari per a l’elecció del president de la República. Després del cop d’estat del 18-VII-1936, és detingut (agost de 1936) i empresonat. Sotmès a consell de guerra (23-VI-1938), és condemnat a cadena perpètua.

Va ser soci (1932-36) de Creu Roja a les Balears i de la Societat Matemàtica Espanyola (1912-39). Casat (1909) amb Assumpció Bermejo, varen tenir cinc fills. Morí (28-II-1939), als 57 anys, a l’Hospital Provincial de Palma a causa de l’agreujament del seu estat de salut.

Mateu Jaume Garau (Llucmajor 1811 - Palma 1886)

Teòleg, bisbe de Menorca (1858-75) i de Mallorca (1875-86) i impulsor de Creu Roja.

Estudià a la Universitat Lul•liana (1926-29) i al Seminari Diocesà de Mallorca (1929-35). Ordenat de prevere (1935), fou secretari de cambra dels bisbes de Mallorca Antoni Pérez de Hirias, Rafel Manso i Miquel Salvà Munar. Es doctorà (1849) en teologia a la Universitat de Madrid i guanyà (1952) per oposició una canongia de la Seu de Mallorca. Va ser rector del Seminari conciliar de Sant Pere, de Mallorca (1949-58) i professor de Teologia dogmàtica i Sagrada escriptura. Inaugurà (1858) l’edifici de la seva seu (actual casa de l’Església). Féu la coronació pontifícia de la Mare de Déu de Lluc (10-VIII-1884).

Desplegà un gran activitat per estendre l’ensenyament entre els infants i els obrers joves. Donà suport a la creació del “Cercle d’Obrers Catòlics” de Palma (1877) i de Manacor (1880). Construí els primers temples dels suburbis de Palma. Inicià una col•lecció de peces artístiques procedents d’esglésies i convents de Mallorca, que fou el nucli generador del Museu Diocesà de Mallorca, inaugurat (1906) pel bisbe Campins.

Davant diversos atacs i posicions d’obstrucció i de buit, donà suport explícit i públic a la Creu Roja i va acceptar (1880) la presidència d’honor de la seva Comissió provincial. Patrocinà la creació de la Societat Arqueològica Lul•liana, que fundà (1880) Bartomeu Ferrà Perelló. Per la seva labor social el Govern espanyol li va concedir l’Encomanda d’Isabel la Catòlica.