jueves, 30 de enero de 2014

140 anys de presència de la Creu Roja a les Balears

CELEBRACIÓ DEL 140è ANIVERSARI DE LA PRESÈNCIA DE LA CREU ROJA A LES ILLES BALEARS

Parlament

Escola d’Hoteleria. UIB, Palma (31-I-2014)


Molt Honorable Sr.,
Digníssimes autoritats,
Rector Magnífic de la Universitat,
Voluntaris i voluntàries de la Creu Roja,
Socis i sòcies,
Amics i col·laboradors,


Avui celebrem el 140è aniversari de la constitució a Palma de la primera Oficina y de la primera Assemblea local de la Creu Roja. Per a nosaltres és una celebració molt important, perquè és la primera vegada que celebrem un fet singular de la nostra història. Bolcats en las tasques de gestió, oblidem sovint els aniversaris, els fets memorables, les celebracions. Vivim per a la feina de cada dia, que és el que ens manté enganxats a la institució i a la nostra Comunitat.

Avui hem decidir fer una excepció. Avui ens interessa recordar que des de fa 140 anys la Creu Roja està present i treballa a les illes. Hem decidit fer un breu alt en el camí per recordar que 60.000 socis, voluntaris, col·laboradors i benefactors, durant 140 anys, han aportat feina, recursos i esforços personals a favor de les persones vulnerables de les Balears. D’altra banda, avui volem fer una breu reflexió sobre el que aquestes persones i aquesta institució han aportat a les illes tot al llarg del període esmentat.



Apunt històric (etapes)

El 17 de febrer de 1863 es constitueix a Ginebra el Comitè Internacional de la Creu Roja, sota l’impuls i la direcció de Jean-Henry Dunant, un empresari jove, que aleshores té 31 anys i dirigeix empreses ubicades a Argèlia.

El CICR es posa de seguida a treballar per aconseguir la signatura del Conveni de Ginebra, peça fonamental en el reconeixement dels drets humans i el respecte que demanen en els casos de conflictes armats.

Signat el Conveni de Ginebra, comença la fase de creació de les Societats nacionals de la Creu Roja i de la seva implantació territorial. La primera Oficina de la Creu Roja a Espanya s’inaugura el 6 de juny de 1864 a Pamplona. La primera Oficina i la primera Assemblea de Palma s’inaugura el 26 de gener de 1874, ara fa 140 anys.

Com a entitat, la Creu Roja ha construït una història de 140 anys de referència a partir d’un principi permanent (atendre les necessitats de les persones vulnerables) que s’ha posat de manifest de manera variable d’acord amb els canvis de les necessitats col·lectives predominants.


La beneficència primària

Entre 1874 y 1900, la Creu Roja concentra a les Balears la seva  atenció en dos fronts: les necessitats primàries de la població en situació d’exclusió social i les necessitats dels ferits i víctimes de les guerres del darrer quart de segle del s. XIX a Europa i en el món. Els ajuts de la Creu Roja s’orienten a la prestació d’aliments (sobretot farina i arròs) a les persones pobres de la nostra Comunitat i en la tramesa de diners i materials útils per atendre els ferits de les guerres d’Ucraïna, els Balcans, Cuba, etc. i a les víctimes de catàstrofes naturals. La persona que lidera la Creu Roja en aquests anys és Manel Villalonga Pérez, primer president de la Creu Roja a les Balears i el seu president durant 40 anys.


Beneficència sanitària

A partir del 1900, sota l’impuls del president nacional general Camilo Garcia de Polavieja, la Creu Roja concentra l’atenció i els seus esforços en la prestació en règim de beneficència de serveix sanitaris i mèdics a la població sense recursos. El mes d’agost es lloga a Palma un local nou, espaiós i ben situat, ubicat a la Rambla, núm. 7. En aquest local des del 1900 es presten serveis de dispensari, primers auxilis i de cures ambulatòries a càrrec de metges i practicants voluntaris i d’infermeres voluntàries. L’èxit de l’experiència determina que la Creu Roja situï en el mateix local un servei de consultes mèdiques a partir del 1914.


La guerra civil

El 19 de juliol comenta a les Balears la Guerra Civil, que comporta per a la Creu Roja un augment de les seves prestacions. S’incrementa la demanda de prestacions sanitàries i, a més, s’afegeixen noves demandes com l’atenció dels serveis de correspondència entre la zona nacional i la zona republicana en que es divideix el territori espanyol, les prestacions de defensa passiva i els serveis permanents de l’ambulància en torns de 12 hores sense interrupcions.


La beneficència hospitalària

Acabada la Guerra Civil, la Creu Roja concentra la seva capacitat de gestió en la inauguració d’un hospital propi de beneficència. Es fan les obres d’adaptació i ampliació i el centre s’inaugura el 1949. L’èxit d’aquesta etapa s’aconsegueix gràcies a la capacitat de gestió de la presidenta de l’hospital Ana Bucher Bodmer, l’eficiència i la generositat de les Germanes Franciscanes Filles de la Misericòrdia, el concurs d’un equip mèdic de primera línia, liderat per Gonçal Aguiló y Joan Salvà, i el sacrifici incansable de voluntaris i voluntàries de dedicació plena, com Maria Bordoy Ferrer.


El socorrisme

El 1971 la Creu Roja signa un conveni de col·laboració amb el Ministeri de l’Exèrcit, el Ministeri de la Marina i amb la Prefectura de Trànsit. Els convenis esmentats tenen per finalitat atendre les necessitats derivades d’un augment molt ràpid del parc de vehicles en circulació i el manteniment de la xarxa viària construïda el anys 30 o abans sobre la base de camins de ferradura. La combinació dels dos factors determinava un augment esfereïdor del nombre d’accidents de trànsit a les carreteres espanyoles en general i a les de les illes en particular. Creu Roja desplega la seva capacitat de treball en l’establiment i gestió dels llocs de socors a les carreteres i dels llocs de socors als ports i a algunes marines de les illes. El conveni finalitza el 1989 i no se renova perquè ja no era necessari.


La intervenció i la inclusió social

El 1995, aproximadament, s’inicia l’etapa dedicada preferentment a la prestació de serveis d’intervenció social, d’inclusió social, lluita contra les drogodependències, l’atenció a persones grans, persones amb discapacitat, la prestació de serveis de companyia de persones soles, l’atenció a malalts crònics, als reclusos i antics reclusos, informació als immigrants, atenció a les persones sense sostre, etc.

El 2007 comença la crisi econòmica internacional. A partir del 2008 la Creu Roja a les Balears es veu sotmesa a la pressió d’una demanda creixent de serveis relacionats amb primeres necessitats d’alimentació, vestit, habitatge, salut, educació, etc. Augmenta el nombre de persones en situació d’atur forçós, mentre disminueix la despesa social global. Apareixen noves necessitats i col·lectius nous de persones sense recursos o amb recursos insuficients per atendre necessitats bàsiques. La Creu Roja concentra gran part de la seva atenció en la provisió de les necessitats d’aquests col·lectius a través del nostre magatzem d’aliments, mitjançant els programes d’atenció de necessitats urgents inajornables i de situacions de pobresa, etc. Amb menys recursos ens hem hagut d’adaptar a una situació de sol·licituds urgents, fent més eficient l’ús dels nostres recursos, administrant amb més atenció la disponibilitat de recursos, incorporant el concurs de nous voluntaris, etc.

Com a col·lectiu de voluntaris i voluntàries, la història de la Creu Roja incorpora la col·laboració de persones concretes, singulars, identificables en una part i anònimes en altra part. Volem destacar que la història de la Creu Roja ha estat i és la suma de les aportacions de persones generoses, que han col·laborant amb nosaltres com a socis, voluntaris, benefactors, etc. Algunes persones ho han fet de manera tan generosa i solidària que mereixen ser recordades en una ocasió com la del dia d’avui. Mereixen molt més que una citació, però per raons de temps ens limitarem a recordar els noms de 10 voluntaris:

-Manel Villalonga Pérez,

-Pau Cabot Hernández (president de l’oficina de la Creu Roja de Santa Catalina),

-Antoni Roca Várez (promotor de la Creu Roja a Menorca),

-Cristina Montis von der Klee (presidenta de la Creu Roja a Eivissa),

-Antoni Molina Rodríguez (president insular de Creu Roja a Eivissa),

-Bernat Riera Alemany (“el general Riera”),

-Gabriel Villalonga Olivar,

-Ana Bucher Bodmer,

-Maria Bordoy Ferrer,

-Josep Bonnín Fortesa

i molts altres.

Repassar la història serveix per recordar. En llatí recordar significa “tornar a passar pel cor”. Des del passat i amb el cor volem analitzar i entendre el present. Un present que ens costa d’entendre i ens preocupa i molt. Ens preocupa la situació que travessen moltes famílies, la situació d’atur de molts de joves, els nins i infants que veuen com la precarietat i la pobresa s’instal·la a les seves llars, les persones grans i dependents, els malalts crònics, les persones soles, les persones amb capacitats especials, les persones desateses, etc.

Davant aquesta realitat complexa i descoratjadora vull manifestar que hi ha un futur millor possible. Si més no, des de la Creu Roja treballem perquè sigui així amb la vostra col·laboració i amb els projectes d’ajuts d’emergència social, els projectes d’ocupació, les activitats formatives i de lleure dels nostres joves, els projectes de proximitat per a les persones grans, sense deixar de banda el nostre compromís amb la formació, el nostre compromís amb el medi ambient, amb els projectes de socors i emergències, etc.


Per acabar vull manifestar l’agraïment que mereixen tots els presidents de la xarxa territorial de la Creu Roja a les Balears, tots els voluntaris, socis i col·laboradors, tot el personal laboral, les administracions públiques locals, les entitats i empreses privades i moltes persones anònimes que ens donen suport, l’Escola d’Hoteleria i la Universitat que ens acullen avui aquí, i tots els que ens han precedit en aquest 140 aniversari de la Creu Roja a les Balears, que també es el 150 aniversari de la Creu Roja Espanyola i el 151 aniversari de la creació del  Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR).

Finalment, vull donar la meva més cordial enhorabona a dos exemples emblemàtics del que Creu Roja ha estat a les Balears en el passat i del que vol continuar essent en el futur. Em referesc a la voluntària Ana Bucher Bodmer i a la Congregació de les Germanes Franciscanes Filles de la Misericòrdia, guardonades amb la medalla d’or de la Creu Roja Espanyola.

Moltes gràcies


Procedirem ara al lliurament de les dues medalles d’or esmentades.

Ana Francisca Bucher Bodmer neix a Versoix (Ginebra, Suïssa) el 1912. És filla d’Emily i Ida. A partir dels primers anys 30 treballa al servei del Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) a Ginebra. Amb motiu de l’inici de la Guerra Civil Espanyola és enviada pel CICR a Palma, San Sebastià i a altres localitats per informar sobre el servei d’intercanvi de correspondència entre les persones residents a la zona republicana i a la zona nacional que assumeix la Creu Roja. El 1936 és l’encarregada d’atendre la recepció a la seu del CICR de l’antic rei d’Espanya Alfons XIII amb motiu de la seva visita al CICR i al seu president, Max Huber.

El 1940 deixa la seva tasca a Ginebra i rep dels seus companys un càlid i emocionant homenatge de comiat. Contreu matrimoni amb Fulgenci Coll de Santsimó i es dóna d’alta com a sòcia i voluntària de l’Assemblea provincial de la Creu Roja a les Balears. El 1948 és nomenada segona presidenta d’honor de la Comissió provincial i es fa càrrec de les funcions de presidenta executiva de la Junta de govern de l’hospital. El 1953 es nomenada presidenta d’honor de la Comissió provincial i presidenta de la Junta directiva de l’hospital de Palma. Dedica a l’hospital més de 20 anys (1948-1969) d’esforços i treball.

El 1969 la família es trasllada a Bilbao i ella deixa tots el seus càrrecs a la Creu Roja de les Balears. En el seu treball demostra capacitat de lideratge, habilitats excepcionals per dur endavant tasques complexes, capacitat de gestió de persones i de concreció i definició de projectes. Les propostes que presenta a la Comissió provincial mereixen sempre una aprovació unànime, segons consta en els llibres d’actes. Disposa de tres col·laboradors principals: sor Francesca Cerdó, Maria Bordoy y Francesc Ferrari. Mor a Palma el 1985, als 73 anys d’edat.

El Comitè autonòmic de la Creu Roja en la seva sessió del 23 de novembre de 2012 acorda sol·licitar al President nacional la concessió al seu favor de la medalla d’or de la institució. L’abril de 2013 el President nacional, en atenció als motius exposats i oïda la Comissió nacional, acorda la concessió de la medalla citada, que ara recull la seva filla Margarita Coll Bucher.


Congregació de les Germanes Franciscanes Filles de la Misericòrdia. La Creu Roja i la Congregació col·laboren entre el dia primer de juliol de 1936 i el dia 31 d’agost de 1986. Dit d’una altra manera, la Creu Roja disposa de la col·laboració generosa i diligent de la Congregació durant 50 anys i dos mesos. Primer es fan càrrec de3 l’atenció sanitària i del servei d’infermeria del dispensari de la Creu Roja ubicat en el carrer del 31 de Desembre, núm. 6. En el dispensari se presten serveix de primers auxilis a malalts, accidentats i ferits. A partir del 1941 el cirurgià Gonçal Aguiló realitza intervencions quirúrgiques amb hospitalització.

El 1949 s’inaugura l’hospital de Palma dedicat a serveis quirúrgics i hospitalaris a persones sense recursos. Les germanes franciscanes s’encarreguen de l’administració del Centre, de les compres de subministraments, del servei de cuina, dels serveis de guàrdia, dels serveis d’infermeria i de l’atenció de les necessitats de la capella. També assumeixen la tasca d’administració de l’hospital i de les funcions de control i facturació.

El 1955 té lloc la inauguració oficial del Centre i el mes de setembre es tanquen els dispensaris del carrer del 31 de Desembre, els altres dispensaris de Palma (el Molinar, Son Rapinya, Santa Catalina, etc.) i tots els serveis es traslladen a la seu del carrer de Pons y Gallarza.

El 1986 les franciscanes comuniquen el seu desig de deixar el Centre. La col·laboració entre la Congregació i la Creu Roja s’extingeix el 31 d’agost del 1986, però les monges titulades en infermeria continuen a l’hospital fins que se’n van gradualment. La darrera ens deixa el 1991. Des d’aleshores les hem trobades a faltar i les hem enyorat. No en va ningú les ha substituït completament. Treballaren sense descans, amb una eficiència incomparable, amb un esperit de sacrifici i una generositat que encara es recorda amb emoció, amb un orde i una disciplina inigualables i amb uns nivells extraordinaris de qualitat humana que mai no s’han tornat a igualar. De mitjana fan una nit de descans per cada dos dies de feina. Por tot això, tenen el nostre reconeixement i el nostre agraïment, dels que la medalla d’or vol ser una demostració.

El Comitè autonòmic de la Creu Roja en la seva sessió del 23 de novembre de 2012 acordà sol·licitar al President nacional la concessió de la medalla d’or de la institució. L’abril de 2013 el President nacional, en atenció als motius exposats i oïda la Comissió nacional, acorda la concessió de la medalla esmentada, que ara recull sor Miquela Ollers.