lunes, 18 de septiembre de 2017

Miquel Alenyà Llançó (Alcúdia, 27 de març de 1678 – Palma, 4 de gener de 1751)

Notari i comerciant. Fill de Martí Alenyà (a) Roget, escrivent i causidic, i de Margalida Llansó, els dos d’Alcúdia (Mallorca), exercí de notari durant 37 anys. Arribà a ser l’escrivà major de Mallorca i l'escrivà major del Consolat de Mar. Fou notari públic i apostòlic a Alcúdia i, posteriorment, a Palma. Defensà la seva candidatura al notariat el notari Miquel Llobera, que exercia la professió a Palma. El seu protocol, que comença el juny de 1713 i acaba l’octubre de 1750, consta d’onze toms.

Fou persona de confiança dels Cotoner, administrador de l’heretat del noble Ferran Moix i administrador dels béns del notari Sureda. Ben relacionat amb els cercles xuetes dedicats al comerç exterior, sovint participà en els seus negocis. El seu llegat més important ve donat pels documents relatius a les activitats comercials i corsàries, inclòs el tràfic d’esclaus, a Mallorca durant la primera meitat del segle XVIII.

En possessió d’una fortuna considerable, contragué matrimoni (1-XII-1720) amb Elisabet Llobera, filla del notari Miquel Llobera i de Catarina Amorós, propietària de la finca de Sencelles dita s’Eriçal. Traslladà la seva residència habitual a Palma i establí el seu domicili al carrer dit de ses Minyones, abans dit carrer de n‘Alenyà en memòria de la seva rellevància social i personal.

Després d’una llarga malaltia, morí als 72 anys d’edat. Disposà ser sepultat a l’oratori de Sant Nicolau Vell. Instituí hereu universal el seu fill Martí, atès que el seu fill Miquel, clergue, havia rebut en herència de la seva mare la finca de s’Eriçal. També llegà en herència al seu fill Martí l’escrivania de la Universitat de l’antic Regne de Mallorca, d’acord amb les bases de la seva concessió. El notari Nicolau Roca Mora recollí el seu testament (15-IX-1750) i feu l’inventari dels seus béns (1751).


miércoles, 13 de septiembre de 2017

Comissions consultades amb relació al Pla d'Eixample de Palma

L'Ajuntament, a més de la Comissió tècnica, consultà la Junta Consultiva de Camins, Canals i Ports i la Reial Acadèmia de Medicina i Cirúrgia, que emetè el seu informe a través de la secció d'Higiene.

La Comissió tència i la Junta Consultiva de Camins, Canals i Ports consideraren que els dos projectes presentats eren bons, però preferiren el que portava per lema "Felix qui potuit cognoscere causas". Aquest posicionament no sembla bé a l'Acadèmia de Medicina i Cirúrgia. El metge Domènec Escafí Vidal es negà a signar l'informe de la Comissió tècnica.

Informació extreta del llibre que publica la tesi doctoral de Dolores Ladaria Bañares. Es titula "El Ensanche de Palma", editat per l'Ajuntament de Palma el 1992. La tesi doctoral de Dolors Ladaria va ser llegida a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UIB el 18-I-1988.

Aprovació del Pla de Reforma i Eixample de Palma

La Comissió de l'Eixample de l'Ajuntament, atès l'informe de la Comissió tècnica, l'accepta. Va fer seves les conclusions  i, al seu torn,, l'Ajuntament l'acceptà en la sessió de 30 de maig de 1898. Guanyà el projecte el lema del qual era "Felix qui potuit cognoscere causas".

La Comissió provincial elevà (9-IX-1898) l'informe emès per l'arquitecte de la Provincia, que s'adheria al de la Comissió tècnica amb la qual estava d'acord.

El 27-II-1901 el projecte s'aprovà pel Ministeri de Foment. Poc després l'aprovà el Ministeri de la Guerra.

El B.O. de la Provincia, del 28-II-1901, publica l'aprovació del projecte d'Eixample que portava per lema "Felix qui potuit cognoscere causas".

El dia 11-VI-1901 s'inicia l'exposició pública. No es produeixen ni sol·licituds de revisió ni reclamacions.

Finalment el projecte és aprovat per Reial Ordre del 30-X-1901.

Nota: informació extreta de la tesi doctoral de Dolors Ladaria Bañares "El Ensanche de Palma", publicada per l'Ajuntament de Palma el 1992.

Comissió tècnica designada per jutjar el concurs dels projectes d'eixample de Palma

La Comissió tècnica municipal va estar formada pels set membres següents:
- Joan Malberti, enginyer de camins, canals i ports de la Junta d'Obres del Port de Palma
- Eugeni Molina, enginyer de mines i enginyer cap de les Balears
- Francesc Satorres, enginyer agrònom
- Josep Barceló Rungaldien, enginyer industrial proposat pel Municipi
- Joan Fortuny Veny, comandant d'enginyers designat pel Capità General de les Balears
- Domènec Escafí Vidal, metge designat per la Reial Acadèmia de Medicina i Cirúrgia
- Ricard Ànckermann Riera, acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Palma

La composició de la Comissió tècnica es troba a la pàg. 80 del llibre que publica la tesi doctoral de Dolors Ladaria.

La Comissió tècnica emeté el seu informe el 1898. L'informe considerà que els dos projectes presentats eren bons, però preferí el titulat "Felix qui potuit ccognoscere causas", que resultà ser el presentant per Bernat Calvet.

Informació extreta de la tesi doctoral de Dolors Ladaria Bañares, publicada sota el títol "El Ensanche de Palma", Ajuntament de Palma, Palma, 1992. La tesi doctoral esmentada va ser llegida el 18-I-1988 a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de les Illes Balears i dirigida per Bartomeu Barceló Pons.