martes, 17 de septiembre de 2013

Joaquim Torrents Lladó (Badalona, Barcelonès, 11 de febrer de 1946 – Palma, Mallorca, 6 d’octubre de 1993)

Pintor. Estudia dibuix i pintura a l’Acadèmia Valls , de Barcelona (1956-1961). Tot seguit, ingressa a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi (Barcelona), on es llicencia el 1967. Entre 1965 i 1968 és professor adjunt de l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi.

Interessat inicialment en la pintura abstracte, evoluciona vers la pintura figurativa per dedicar-se sobretot al retrat, al paisatge i a les natures mortes.

El 1968 s’estableix a Valldemossa (Mallorca). Funda (1969) l’acadèmia Artestudio, que s’ubica al carrer Torre de l’Amor (Palma). El 1971 fa la primera exposició individual a Galeries Costa. Posteriorment, exposa a Madrid, Estocolm, Río de Janeiro, París, Barcelona, València, NY, Venècia, Kyoto (Japó), etc. El 1977 funda i dirigeix l’Escola Lliure de la Mediterrània, que s’ubica a Can Verí (Palma) i el 1982 n’obre una delegació a Barcelona.

Joaquim Torrents Lladó, Reflexos, oli/tela

Amb el desig d’acostar la pintura al gran públic que no visita les galeries d’art, exposa la seva obra en els centres de El Corte Inglés de Madrid (1988) i de Barcelona (1989). Entre 1990 i 1993 presenta 20 exposicions a 16 ciutats japoneses diferents. La que seria la seva darrera exposició té lloc del 21 al 26 d’abril a Hiroshima (Japó).

A Mallorca fa 8 exposicions. Les tres primeres tenen lloc a Galeries Costa (1971, 1973 i 1976). Després exposa a la Galeria Bearn (1978 i 1980) i a la seu de l’Escola Lliure de la Mediterrània (1982). Torna a exposar a Galeries Costa (1989). La darrera exposició a Mallorca té lloc entre juliol i agost de 1991 a l’Hotel Formentor.

La seva obra comprèn retrats, composicions de figura, paisatges, aquarel·les, dibuixos, pastels i, en menor mesura, cartells, il·lustracions, etiquetes, decorats escenogràfics, etc. Com a retratista fa els retrats a l’oli de Josep Tarradellas, baró Thyssen-Bornemisza, Florenci Rosselló, Josep Zaforteza, Ferran Alzamora Carbonell, Pau Català, etc. Per al Govern de les Illes Balears fa el retrat dels reis d’Espanya, Joan Carles i Sofia, que es conserva a la capella del Consolat de Mar (Palma).

Pel que fa als treballs escenogràfics, l’obra més destacada és la que formen els decorats que realitza el 1985 per a la representació en el Teatre de l’Òpera de Montecarlo per a la companyia Ballets de Montecarlo, de la versió musical de la novel·la 24 hores de la vida d’una dona. Els concep de manera que puguin ser utilitzats tant en escenaris reduïts com en escenaris de grans dimensions. El 1991, per iniciativa d’Unicef, realitza per a l’organització Art Aid el cartell d’una campanya destinada a obtenir fons per als nois necessitats d’Àsia. Dissenya cartells publicitaris de pel·lícules i obres de teatre, il·lustracions, etiquetes per a ampolles de cava, catàlegs d’exposicions, aparadors, etc. Aquestes activitats no són per a ell ni una digressió ni un entreteniment. Són el complement de la seva dedicació a la pintura i l’aplicació del seu ofici a tasques d’abast popular.

Com a creador demostra una versatilitat singular i poc comuna. És un retratista excel·lent i, com a tal, té per mestres Velázquez, Goya, Guillem Mesquida, Agustí Buades, Joan Mestre, Joan Bauzà, John S. Sargent, Anglada, etc. Com a paisatgista admira l’obra de Gabriel Femenia, Beruete, Antoni Ribas, Joan O’Neille, Joaquim Mir, Eliseu Meifrén, Rusiñol, Antoni Gelabert, Laureà Barrau, etc. Com aquarel·lista destacat sent gran interès per l’obra de Turner, Fortuny, Anckermann, Ribas, Bartomeu L. Ferrà, Erwin Hubert, etc. La seva passió pel dibuix el porta a emocionar-se davant obres de Casas, Opisso, Picarol, etc. La seva dedicació a la decoració escenogràfca té els antecedents de Ricard Anckermann, Antoni Ribas, Oleguer Junyent, etc. La seva afecció al cartellisme és comparable a la d’Alexandre de Riquer, Erwin Hubert, R. Casas, etc. La seva vocació per l’ensenyament recorda la de Joan Mestre, Anckermann, Meifrén, Anglada, etc. Admira les obres de Picasso, Miró, Tàpies, Clavé, Hernández Pijoan, etc.

Inconformista, solitari, conflictiu, rebel, però rigorós, exigent i lluitador, exerceix l’ofici de pintor amb passió, vehemència i amb un esgotador afany de superació constant. Busca camins complexos, investiga solucions laborioses, assaja mètodes compromisos. Concep cada quadre com una aventura, com un repte sense precedents, com una experiència nova i, per això, arriscada i sorprenent.

Joaquim Torrents Lladó, Els reis Joan Carles i Sofia, oli/tela

Els paisatges destaquen per la precisió del dibuix, la riquesa de detalls que contenen, els jocs dels clarobscurs, l’afecció que sent pels miralls i els reflexos de llum, la devoció per la matèria i la tendència que té de dotar les composicions de tocs d’elegància i preciosisme, que recorden el Marià Fortuny dels anys d’èxit a París i donen fe de les preferències que el pintor sent per la pintura de Velázquez. Els retrats eleven la prestància del personatge, n’eliminen els defectes i el dota d’un aire característic de distinció i superioritat, que explica l’èxit que tenen. Seguint pautes de les que féu ús John Singer Sargent, els retrats femenins combinen l’exaltació de la bellesa i de l’elegància amb tocs gratificants de sensualitat. Els darrers anys té el costum d’oferir l’ocupació parcial de la tela, tot deixant als marges zones inacabades o no iniciades, que emmarquen i donen relleu a les escenes i demostren el gust amb el que treballa la il·lusió de la pintura. S’agrada d’omplir la paleta amb colors de gammes diverses, que juxtaposa o barreja sobre la tela, amb resultats que acaronen la retina i afalaguen la vista.

El seu esperit vitalista, inquiet i infatigable, li fa estimar la viada com poc ho han fet. La vida, poc agraïda amb els que més la necessiten, li fa fallida inesperadament i prematura. Casat tres vegades, és pare de tres fills; Oliver, Maria i Joaquín.

Amb motiu del seu traspàs, Galeries Costa li dedica (1993-1994) una exposició d’homenatge i publica el catàleg titulat “Galeries Costa a Joaquín Torrents Lladó”. El 1994 el Govern Balear presenta una exposició antològica a sa Llonja (Palma) de 157 obres i n’edita un catàleg. Fa la presentació la seva vídua Maria del Pino Patiño Muguiro. El 1997 s’inaugura a Madrid una exposició antològica amb 198 obres, promoguda per la Fundació Joaquim Torrents Lladó, que al llarg de 1998 itinera per Europa i Amèrica. El 2002 s’obre al públic la casa museu Joaquim Torrents Lladó al carrer de la Portella (Palma), a la casa on havia residit. Un carrer de Badalona porta el seu nom. Té una entrada a la GEM, a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l'Escultura a les Balears i a la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC).



Bibliografía (selecció)

Margalida TUR, “Torrents Lladó, Joaquim”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’, pàg. 316-317, Promomallorca ed., Palma, 1996.

Norberto ALCOVER, "Joaquín Torrents o la belleza", Diario de Mallorca, pàg. 12, Palma 4-IV-1994.

Alexandre BALLESTER, "Xim Torrents, in memoriam", Gala, núm. 7, pàg. 4-13, Palma gener de 1994.

CATÀLEG-1993, “Galeries Costa a Joaquín Torrents”, Galerias Costa ed., Palma, 1993.

Damià RAMIS, “Xim Torrents y otras religiones”, Catàleg-1993, pàg. s/n.

Bru MOREY, "D. Xim Torrents", El Día del Mundo, pàg. 10, Palma, 15-X-1993

Josep BAUZÀ i PIZÀ, "La andadura de Xim Torrents", Última Hora, pàg. 24, Palma 9-X-1993.

GEM, 17, 251.