sábado, 3 de mayo de 2014

Lluís Ferbal Campo (Alger, s. XIX - Barcelona, 1942)

Professor i arqueòleg. Fill de pare francès i de mare andalusa, guanya per oposició una càtedra de francès d’institut. Destinat a l’Institut de Palma, compgina les classes que dóna a l'institut i les que imparteix a l’Escola Normal (1916-1936). Publica el manual Lecciones de gramàtica francesa (1908), de 175 pàgines. És soci de l’Associació per la Cultura de Mallorca. Afeccionat a l’arqueologia, escava la cova prehistòrica de Son Mulet (Llucmajor) juntament amb Andreu Crespí Salom. Amb coneixements de numismàtica classifica la col·lecció de monedes que adquireix l’Ajuntament de Palma i es conserva a Bellver. Publica col·laboracions a La Nostra Terra i al Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana. L’arribada de la II República propicia la seva dedicació a la política i és elegit regidor de l’Ajuntament de Palma. Arran de l’aixecament militar del 1936, és inhabilitat per a la docència, detingut, sotmès a consell de guerra i condemnat a mort (1937). El claustre de professors i el director de l’Institut Ramon Llull sol·liciten el novembre de 1937 la commutació de la pena de mort. Empresonat entre 1936 i 1939, és desterrat a Binissalem. Finalment, és autoritzar a marxar a Barcelona, on mor el 1942. La prof. Teresa Vallejo Aranyó ha investigat la biografia del personatge. Des del 2009 un carrer de Palma, de la zona de sa Taulera, duu el seu nom.


Bibliografia

Antoni MARIMON. Un catedràtic republicà, Diari de Balears, 17-IV-2013.

Josep MASSOT I MUNTANER. Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra (1930-1950), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, nota 29, pàg. 143, Barcelona, 1976.

GEM, 5, 244.


Tomás Gómez-Acebo Retortillo (Madrid, 1869 - París, 1911).

Arquitecte. Fill de Ricardo Gómez-Acebo de la Torre (+ 1868) i d’Agustina Retortillo González-Nandín (1870-1937), estudia a Madrid. Cursa la carrera d’arquitectura a l’Escola Superior d’Arquitectura de Madrid, on és condeixeble de Jaume Alenyà Ginard (1869-1945). Contreu matrimoni (1897) amb Maria de los Dolores Vázquez Armero y Fernández-Lascoiti (1870-1937). Són pares d’onze fills: Tomàs (1898), Agustín (1900), Manuel, Maria (1902), Javier (1902), Dolores, José-Ricardo (1904), Manuel, Maria de los Dolores (Lola), Margarita i Maria del Pilar (1911).

Dedicat a l’exercici de l’arquitectura, és l’autor, entre altres obres, de la casa palau de Julio Castañedo, del carrer Velázquez, núm. 55, de Madrid (1905); de “La casona de los Cossío o casa de los leones” de Reinosa (1909); d’un projecte per al Casino de Madrid (1904), que no guanya el concurs en el que participa, però és molt alabat (1905) i del projecte de la illeta dels instituts de Palma, que presenta al concurs convocat pel Ministeri d’Instrucció Pública i el guanya (1905) en competència amb un projecte presentat per Francesc Roca Simó.

De manera sobtada mor a París als 41 anys. Les seves restes són inhumades al cementiri sacramental de San Isidro de Madrid.