Pintor i aquarel·lista. Estudia a l’Escola
Superior de Comerç i a l’Acadèmia d’Arts Gràfiques de Viena. Poc abans de fer
els 20 anys es posa a treballar a l’empresa editorial d’Eduard Hölzer
(1902-1903), que s’encarrega d’imprimir obres de l’arxiduc Lluís Salvador
d’Habsburg-Lorena (1847-1915). Durant un temps s’encarrega de transcriure amb
lletra entenedora i pulcra alguns manuscrits de l’arxiduc de lletra
entremaliada i de difícil comprensió per a l’impressor i per al linotipista. El
1904 deixa l’editorial per assumir la tasca de secretari personal de l’arxiduc
i la de transcriptor i corrector dels seus textos.
![]() |
Erwin Hubert, Claustre i campanar de Sant Francesc (Palma), aquarel·la |
Arriba a Mallorca el 1904 i s’instal·la a Miramar. A bord del
Nixe II recorre la Mediterrània acompanyant
l’arxiduc. El 1907 torna a Viena i es posa a treballar a una oficina bancària,
per bé que manté la col·laboració amb l’arxiduc fins al seu traspàs el 1915.
En esclatar la I Guerra Mundial
(1914) s’allista a l’exèrcit austríac amb 31 anys. Això no impedeix que en el moment
de la mort de l’arxiduc al Castell de Brandais (Praga) (1915) faci part del seu
seguici. En el testament li assigna, com a tot el personal que estava al seu servei,
una pensió vitalícia.
El 1916 es casa a Viena i. El 1920, acabat el conflicte
bèl·lic, torna a Mallorca i s’instal·la a Miramar amb el propòsit de dedicar-se solament
a dibuixar i pintar. A Miramar neix la seva filla Dolors. Més endavant, es
trasllada a Palma per residir durant els seus darrers anys a la Pensió Jardí , del
carrer de Can Cavalleria. Munta l’estudi a un apartament llogat proper. El 1935
exposa a Galeries Costa (Palma) i el 1936 arran de l’inici de la Guerra Civil marxa a Àustria,
d’on torna el 1940, ja iniciada la II Guerra Mundial.
El fotògraf Maties Pizà, el pintor Bartomeu L.
Ferrà Juan i alguns altres amics, el mouen a fer una exposició al saló àrab de
la Veda (1920). S’hi mostren 13 olis i 47 aquarel·les, que aconsegueixen un
gran èxit de públic i de crítica, fet que li obre el camí que li permet
convertir-se aviat en un dels retratistes més sol·licitats de Palma. Val a dir
que les parelles de retrats (marit i muller), les signa en una sola de les dues
teles per assegurar la supervivència de la parella a través de les successives
transmissions.
El 1942 exposa a la botiga “Lys”, de la plaça
de la Seu. A
partir d’aleshores exposa amb freqüència a Palma i també ho fa a Barcelona
(1942), Madrid (1945), Sóller (12947) i Artà (1955). Mentrestant passa una
llarga temporada al Marroc i visita Egipte. El 1952 viatja a Río de Janeiro
(Brasil).
Les obres d’Hubert se sustenten en un dibuix
d’excel·lent construcció i en composicions sempre equilibrades i harmòniques.
Els enquadraments són preferentment directes i frontals, llevats de casos
comptats en els que busca ressaltar aspectes pintorescos o curiosos. El cromatisme
és de colors variats, nets i naturals. Les escenes són il·luminades amb
intensitat. Se serveix de contrastos suaus sovint poc perceptibles. Idealitza
les figures elevant els seus aspectes acollidors, amables, entranyables i
gratificants. Les ombres i els reflexos són els estrictament necessàries per
donar a les composicions el moviment i la naturalitat pertinents. Pinta
paisatges, marines, escenes costumistes, retrats, figures folklòriques,
paisatge urbà, personatges exòtics o arquetípics, etc. Treballa l’aquarel·la i
en menor mesura l’oli i el dibuix. Tracta l’oli de manera similar a
l’aquarel·la, amb pinzellades diluïdes, superposicions i transparències. Dóna
un gran impuls a la tècnica de l’aquarel·la a l’illa. És deixeble seva
l’aquarel·lista Margaret Hall-Sweeney (1904-1973).
El Foment del Turisme fa
ús de composicions del pintor per a cartells, fulletons i postals de promoció
turística. A més fa treballs d’il·lustrador, com la portada de “Mallorca Guía
Gráfica Costa”, “Viatge a Mallorca, de José M. Salaverría i altres. Pinta a Viena,
Praga, Valldemossa, Deià, Marroc, Egipte, Sant Sebastià, Port d’Andratx, Camp
de Mar, Sóller, Bunyola, Pollença, Palma, etc.. Exposa a Palma, Barcelona,
Madrid, Sevilla, Jerez, Tarragona, Sóller, Artà, Río de Janeiro, etc.
Passats els anys, no deixa el costum d’anar
tots el dies a prendre un bany de mar fins que un dia, quan es disposa a pujar
a un tramvia és atropellat per una motocicleta. Una fractura de la base del
crani li provoca la mort el setembre de 1963 als 80 anys. Rep sepultura a Palma
a la tomba de la família de Bartomeu L. Ferrà Juan.
![]() |
Erwin Hubert, Port de Sóller, aquarel·la |
Bibliografía
(selecció)
Josep M. PARDO, “Hubert, Erwin”, ‘La Pintura i
l’Escultura a les Balears’, pàg. 338-341, Promomallorca ed., Palma, 1996.
CATÀLEG-1994, “Exposició del pintor Erwin
Hubert (1883-1963)”,,Fundació
Barceló editor, desembre 1994- gener 1995, Palma, 1994.
Helga SCHWENDIGER, “El archiduque Luis
Salvador de Àustria”, Catàleg-1994.
CATÀLEG-1993, “100 anys, 100 pintors
(1893-1993)”, Exposició a sa Llonja i a la Sala Guillem
Mesquida (La Misericòrdia), pàg. 46 i 136, Govern Balear i Consell Insular de Mallorca ,
Palma, 1993.
Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ , “Erwin
Hubert”, ‘Las Baleares y sus pintores’, Lluís Ripoll editor, Palma, 1981.
GEM, 7, 65-66.
![]() |
Erwin Hubert, Palma i el port, aquarel·la |