miércoles, 10 de diciembre de 2014

Universitat de les Illes Balears (UIB). Creació

El 1978 es crea la Universitat de Palma, després dita Universitat de les Illes Balears. El 1972 es constitueix a Palma la facultat de Ciències, dependent de la UAB, i poc després la facultat de Filosofia i Lletres, dependent de la Universitat de Barcelona. Posteriorment es crea la facultat de dret, que s’ubica a l’Edifici de sa Riera (abans de l’Escola Professional de Comerç). Aquestes facultats se segreguen de les universitats respectives el 1978 i creen, juntamente amb l’Escola Normal, la Universitat de Palma.


lunes, 8 de diciembre de 2014

Joaquim Fiol Pujol (Palma, Mallorca, 1831 - 1895).

Advocat, polític i escriptor. Estudia el batxillerat a l'Institut Balear, on es titula el 1847. Es llicencia en dret a la Universitat de Barcelona i es doctora a la de Madrid. Fa part de diverses iniciatives empresarials com la Societat d'Enllumenat del Gas, el Banc de Crèdit Balear i altres. És cònsol a Alexandria (Egipte) i governador civil d'Almeria, València, Barcelona i Madrid. És elegit diputat  per les Balears a les eleccions d'abril del 1872, agost del 1872, del 1881 i del 1886. Publica poesia i escrits sobre el tema xueta.


Bibliografia

GEM, 5, 329-330

Congrés dels Diputats. Histórico de Diputados





Miquel Berga Oliver (Palma, Mallorca, 1845 - 1921)

Metge. Nat al carrer Major de Santa Catalina (Palma), estudia a l'Institut Balear amb la promoció del 1854-1860. Cursa medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona. És acadèmic numerari (1879) i president (1909-1910) de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma. És cap de Sanitat Marítima del port de Palma. Publica articles sobre higiene naval, tuberculosi i febre groga.

Bibliografia

Antoni GINARD BUJOSA i Andreu RAMIS, Naixement, matrimoni i mort a les Illes Balears. Respostes a l'enquesta del Ateneo de Madrid del 1901-1902, pàg. 237-239, Gimbernat, 2002.

GEM, 2, 97.

Jeroni Fortesa Valentí (Palma, Mallorca, 1846 - València, 1923).

Assagista, periodista i poeta. Estudia en el Seminari de Mallorca i a l’Institut Balear. Cursa filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i a la de Sevilla, on es titula (1876). Ingressa per oposició al cos d’Arxivers, bibliotecaris i antiquaris (1881) i és destinat a la Biblioteca Provincial de València, on resideix fins que es jubila (1912). Publica col·laboracions a la premsa i és redactor de La Voz de Valencia, La Revista de Valencia i altres. Publica treballs diversos en català i castellà.



Bibliografía

GEM, 6, 23


Jaume POMAR, Assaig històric sobre el desenvolupament de la instrucció pública a Mallorca, Govern Balear, reedició, Palma, 1990.

domingo, 7 de diciembre de 2014

Joan Gelabert Guardiola (Palma, Mallorca, 1843 - Madrid 1894).

Catedràtic de sànscrit. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear amb qualificacions excel·lents. A la Universitat Central (Madrid) es llicencia en filosofia i lletres. És professor de l’Institut d’Ensenyament Secundari de Noviciadó (Madrid) i de grec i hebreu a la Universitat Central (Madrid). El 1883 guanya la càtedra de llengua sànscrita de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Madrid, que ocupa fins a la seva defunció als 50 anys.

sábado, 6 de diciembre de 2014

Joan Ripoll Trobat (Palma, Mallorca, 1853 - 30 de març del 1917)

Nat a Palma, fa el batxillerat a l’Institut Balear amb la promoció de 1869. Són condeixebles seus el poeta Joan Alcover, el pintor Antoni Fuster, el polític Alexandre Rosselló, el metge Marià Aguiló, etc. Es llicencia en ciències i és professor de matemàtiques de l’Institut de Palma, on adquireix fama de bon pedagog. Un carrer important de la barriada de Son Dameto duu el seu nom des del 1970.

lunes, 24 de noviembre de 2014

José Casares Roldán (Granada, 1900 – Palma, Mallorca, 5 de desembre de 1979)

Catedràtic d’institut de física i química. Membre d’una família dedicada a l’ensenyament, és fill de José Casares Gil, catedràtic de física i química de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona i nét d’Antonio Casares Rodríguez, catedràtic de química de la Universitat de Santiago. El seu pare és nebot de Ramon Gil, catedràtic de física de la Universitat de Santiago. Es llicencia en ciències exactes i físiques i es dedica a l’enseyament. Oposita a càtedra d’institut el 1932 als 32 anys. Nomenat catedràtic el 15 d’agost de 1932, exerceix la docència a l’Institut de Ceuta fins que arran de l’esclat de la guerra civil és inhabilitat en ser considerat republicà i per llegir la revista Nueva Pedagogía, tractada de comunista. Acabat el conflicte, presenta recurs contra la sanció, que guanya i es reincorpora a la docència. El 1953 obté per concurs de trasllat la càtedra de física i química de l’Institut “Ramon Llull” de Palma, on exerceix successivament els càrrecs de cap d’estudis, secretari i vicedirector. Publica a la revista Anales de la Sociedad Espanyola de Física i Química els articles La hidroxilamina como agente de precipitación (1930) y La didroxilamina como agente de precipitación (II) (1931). Amb la col·laboració d’A. Casares publica a la mateixa revista Sobre la investigación cualitativa del flúor en los huesos (1930) i Método rápido para descubrir y determinar el flúor en las aguas minerales (1930). Escriu i publica l’obra titulada Refutación de los fundamentos de la Relatividad (1952) y Hacia una nueva física (1953). És membre de l’Instituto de Estudios Jienenses. Mor a Palma als 79 anys.


domingo, 23 de noviembre de 2014

Jaume Lladó Ferragut (Selva, Mallorca, 1886 - Palma, Mallorca, 1975)

Historiador i professor. Cursa el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Palma amb la promoció 1903-1909. Estudia filosofia i lletres (secció d’història) a les universitats de Barcelona i València. Treballa com a cronista oficial de Selva (a partir del 1937) i com a arxiver de l’Ajuntament de Palma. Ordena i publica els catàlegs de nombrosos arxius municipals i parroquials de Mallorca, els arxius dels templers i els dels hospitalers (1944), els de la Universitat Literària i els de l’Estudi General Lul·lià (1946). Temblé publica els Llibres de la Mercaderia i el Llibre del Consolat de Mar (1955). Durant 31 anys, entre l’octubre del 1925 i la seva jubilació (1956), és professor auxiliar interí (1925-1930) i professor auxiliar numerari de lletres de l’Institut de Palma (1930-1956), on també s’encarega de la biblioteca. És autor de Historia del Estudio General Luliano de Mallorca y de la Universidad Literaria de Mallorca (1973). Publica nombrosos articles a revistes científiques i al Correo de Mallorca. Rep l’Encomanda d’Alfons X el Savi i és acadèmic corresponent de la Real Academia de la Historia. Un carrer de Palma i un de Selva i una plaça de Ses Salines duen el seu nom. Té una entrada a la GEM. Mor a Palma als 89 anys.


Bibliografía

GEM, 7, 294-295.

Gabriel BIBILONI. Els carrers de Palma, GB editor, Palma, 2012.

VIQUIPÈDIA. Jaime Lladó i Ferragut.

ENCICLOPÈDIA.CAT. Jaume Lladó i Ferragut.


sábado, 15 de noviembre de 2014

Joan Comes Camps (Alaior. Menorca, 23 de gener de 1900 - Mèxic DF, 18 de gener de 1979)

Mestre i antropòleg. Fa el batxillerat com a alumne lliure de l’Institut de Palma amb qualificacions brillants. Obté el títol de mestre a Madrid i el 1921 se gradua com a inspector de primer ensenyament. Exerceix la professió a Girona, Santa Cruz de Tenerife i Lugo. Amb una beca de la Junta de Ampliación de Estudios a la Universitat de Ginebra i a l’Institut de Ciències de l’Educació es titula en pedagogia (1939). De tornada a Espanya, es destinat a Segovia i a l’Institut, on es titula en pedagogía. De tornada a Espanya, és destinat a Segovia i a l’Institut de Ciències de l’Educació (1933-1936), on ocupa el càrrec d’inspector de serveis a l’estranger de la Junta de Relaciones Culturales (1933-1936). Durant la guerra civil espanyola ocupa diversos càrrecs públics fins que el 9 de febrer del 1939 passa a França, marxa a París i, després, s’estableix a Ginebra (Suïssa) on es doctora en antropologia. Es trasllada a Rotterdam per embarcar cap a Mèxic. Allà es dedica a la investigació antropològica, a la docència i a la publicació dels resultats dels seus treballs. Nomenat (1978) doctor honoris causa  per la Universitat Complutense, mor a la ciutat de Mèxic poc abans de viatjar a Madrid.

martes, 11 de noviembre de 2014

Joan Aguiló Valentí "Cera" (Palma, Mallorca, 1867- 2 de gener del 1933)

Advocat, terratinent i polític. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear amb la promoció que es titula el 1883. Tot seguit es l licencia en dret. És regidor (1920-1922), tinent de batle (1922-1926) i batle (1927-1930) de l’Ajuntament de Palma. Celebra el VII Centenari de la Conquesta de Palma pel rei Jaume I. Asfalta els carrers principals del raval de Santa Catalina i posa els fonaments del grup escolar Jaume I. Propietari de Son Joan Arnau (Sineu i Lloret de Vistalegre) i d’altres possessions, rep en herència del seu pare la propietat del rafal del Secar de la Reial i una part del cabal de la font d’en Baster. Mor als 65 anys. Té una entrada a la GEM.


sábado, 1 de noviembre de 2014

Manel Cirer Arbona (Palma, Mallorca, 1860 - 1 de setembre de 1940)

Agent d’assegurances, articulista, polític i directiu de la Creu Roja. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear amb la promoció que es titula el 1876. De jove milita en el Partit Lliberal Fusionista. Més endavant milita en el Partit Republicà Federal i en el Partit Republicà Federal Socialista. Quan es constitueix (8-IV-1934) el Partit d’Esquerra Republicana Balear, n’és designat president honorari, segons consta als estatuts fundacionals. A les eleccions del novembre de 1911 és elegit diputat de la Diputació Provincial pel partit republicà juntament amb Miquel Trian Villalonga. A les eleccions de 1931 és elegit regidor de l’Ajuntament de Palma. Pren part en la vida cultural de l’illa a través de la publicació d’articles d’opinió i de crítica de pintura, participa en societats com l’Associació d’Artistes Pintors (1911-1915), de la qual és tresorer; i lidera d’iniciatives com la d’aixecar a Palma un monument a Ramon Llull, motiu pel qual visita (23-XI-1912) el batlle de Barcelona i s’entrevista (octubre de 1913) amb el president de la Diputació de Barcelona, Enric Prat de la Riba. Juntament amb Baltasar Champsaur, Josep Monlau, Eusebi Estada i Alexandre Rosselló fa part de la Junta directiva de l’Ateneu Balear elegida el 1888, en la segona etapa de la institució.Dicta conferències i publica articles d’opinió sobre temes d’actualitat en els quals defensa posicions nacionalistes, catalanistes, progressistes i republicanes. Dirigeix (1884-1985) el setmanari Ecos y Brisas, col·labora (1899) a la revista Fígaro i als diaris La Almudaina i La Última Hora. Com a agent d’assegurances, té el despatx al carrer de Can Vallori, núm. 2, de Palma.


viernes, 31 de octubre de 2014

Margalida Comes Camps (Alaior, Menorca, 25 de novembre de 1892 - Exeter, Anglaterra, 28 d’agost de 1973)

Biòloga, pedagoga i professora. Filla del mestre d’ecola progresista Gabriel Comas Ribas, natural d’Esporles (Mallorca), i de Rita Camps Mus, natural de Maó (Menorca). És la la gran de cinc germans (Margalida, Aina, Joan, Maria i Conxa). Cursa el batxillerat com a alumne lliure a l’Institut de Segon Ensenyament de Palma amb qualificacions molt brillants fins al punt que el seu expedient acadèmic, considerat el millor de la història del centre, incorpora excel·lents amb matricula d'honor en totes les assignatures llevat de cinc (llatí I, llatí II, dibuix, gimnàstica I i gimnàstica II) culmina amb l’obtenció del grau de batxiller amb la qualificació de premi extraordinari a la convocatòria del juny del 1910. La seva germana Maria i el seu germà Joan també varen ser alumnes brillants de l’Institut esmentat. A més va tenir dues germanes més (Aina i Conxa). Acabat els estudis de batxillerat, cursa la carrera de magisteri a l’Escola Normal de Palma. Després de viatjar per Europa amb el pare durant uns mesos, s’estableix a Albi (Carcasonne, França) durant vuit mesos com a repetidora de llengua castellana, mentre obté al Brevet élémentaire, títol que l’habilita per impartir l’ensenyament primari a França. De retorn a Espanya, ingressa a l’Escola d’Estudis Superiors de Magisteri de Madrid, on es prepara  per a la docència a les Escoles Normals. Durant els anys d’estudi (1912-1915) assisteix a les classes pràctiques que dirigeix el professor Josep Fuset i Tubià en el Laboratori de Biologia Marina de les Balears. Acaba els estudis el 1915 amb el número u de la secció de ciències. El setembre de 1915 s’incorpora com a professora numerària de física, química i història natural a la Normal de Santander. El 1921 inicia la carrera de Ciències Naturals a Madrid i comença a treballar per a l’obtenció del doctorat en ciències naturals a la Universitat de Barcelona (1928), mentre passa a treballar a l’Escola Normal de Tarragona, de la que és directora. Passa, després, a l’Escola Normal de la Generalitat de Catalunya i el 1933 s’incorpora com a professora a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona. Abans de la fi de la guerra civil es trasllada a Anglaterra amb el seu marit, Guillem Bestard Cànoves, pintor i fotògraf pollencí, amb qui es va casar el 1931. Passats els anys va compaginar l'estada a Anglaterra, on exerceix la docència a Devon, i a Pollença. Publica nombrosos treballs de caràcter científic i pedagògic. Té una entrada en el Diccionari Biogràfic de Dones i una altra en el Diccionari biogràfic de la Real Academia Española de la Historia.


Bibliografia

DICCIONARI BIOGRÀFIC DE DONES, Margalida Comas i Camps.

DICCIONARI BIOGÁFICO ESPAÑOL, Real Ecademia Española de la Historia.

MUJERES EN BIOLOGIA, Margarita Comas Camps.

VIQUIPEDIA, Margalida Comas i Camps.

María Angeles DLGADO MARTÍNEZ. Margalida Comas Camps (1892-1972), científica i pedagoga, Govern de les Illes Balears, Palma, 2009.

GEM, 18, 389.

domingo, 26 de octubre de 2014

Encarnació Vinyes Olivella (Lleida, 1919 – Palma, Mallorca, 11 de desembre de 2003)

Professora i activista cultural. Filla de Gabriel Vinyes i germana de Cèlia Vinyes, estudia a Lleida i a Palma, on la família es trasllada quan del pare ocupa la càtedra de pedagogía de l’Escola Normal de Palma. Cursa el batxillerta i es titula el 1939. A la Universitat de Barcelona es llicencia en filosofia i lletres (1948). Imparteix classes a estudiants que preparen oposicions a places de mestres d’escola públics. Posteriorment fa classes de llengua castellana a l’Escola de Formació del Professorat d’Educació General Bàsica de Palma. Més tard treballa a l’ensenyament secundari en els IES Joan Alcocer i Antoni Maura. Casada amb Joseph M. Llompart de la Peña, dóna suport a l’Obra Cultural Balear (OCB). I a la promoció cultural a l’illa mitjançant l’organització de tertúlies, conferències, debats, representacions teatrals, etc. Vídua des del 1993, el 2002 rep el premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears.


Bibliografía

GEM, 23, 381


Diccionari biogràfic de dones, Encarnació Viñas Olivella

Salvador Galmés Sanxo (Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 9 de març de 1876 – 25 d’abril de 1951)

Narrador i assagista. Estudia al Seminari de Mallorca i és ordenat de prevere (1904). Tot seguit, cursa el batxillerat a l’Institut de Palma (1904-1905) i es llicencia en dret civil i canònic a la Universitat de Barcelona (1907). Ocupa diversos càrrecs a la Cúria diocesana de Mallorca. Escriu narracions curtes, que publica a la premsa de Mallorca i de Catalunya. Guanya dues vegades el premi extraordinari dels Jocs Florals de Barcelona. Són obres seves les narracions breus Negrures i La dida i la novel·la Flor de card. Després de la seva mort es publiquen en quatre volums les seves obres completes a cura de Pere Rosselló Bover. Publica articles i escrits sobre temes diversos i sobre la figura de Ramon Llull. Tradueix del llatí al català obres de Cató, Ciceró i altres. Transcriu i prologa els volums del V al XX de les Obres de Ramon Llull.


Bibliografia

GEM, 6, 142-143.




domingo, 19 de octubre de 2014

Josep Sureda Blanes (Artà, 1890 – Barcelona, 25 de maig de 1984)

Químic, investigador i escriptor. Estudia el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Palma. Es llicencia en farmàcia a la Universitat de Barcelona (1911) i es doctora a la Universitat de Madrid (1915). Becat, amplia estudis a la Universitat de Munic (1913-1914) i a l’Escola Politècnica de Zuric (1915-1918). De retorn a Mallorca (1921), és director de la fàbrica d’adobs químics de Porto Pi. Posteriorment va a Astúries a treballar a la fàbrica d’amoniac de La Felguera. El 1933 torna a Mallorca per dirigir Indústries Agrícolas de Mallorca (1933-1952). És president de l’Associació per a la Cultura de Mallorca (1934-1936). És acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Palma (1953-1984). És nomenat (1962) acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Farmàcia de Barcelona. El 1983 és proclamat doctor honoris causa de la UIB. Com a escriptor publica El paisatge d’Artà, Mallorca i la tradició tècnica (1958), La creació científica (1963), Orfila i la seva època (1969), Jovellanos a Bellver (1947), Chopin a Mallorca (1954), Mallorquins d’ahir (1974) i altres. Traduí de l’alemany al castellà els dotze toms de Die Balearen, de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria. L’IES de Son Gotleu i un carrer de Palma duen el seu nom. Casat, és pare de Josep Lluís Sureda Carrión, economista, i d’Alfons Sureda Carrión, diplomàtic. Resident a Palma, mor a Barcelona als 93 anys d’edat.

lunes, 13 de octubre de 2014

Francesc Xavier de la Rosa Mayol (Palma, Mallorca, 25 de novembre de 1912 – 22 de gener de 1999).

Enginyer naval i militar. Estudia el batxillerat a l’Institut de Palma amb la promoció de 1922-1928, de la que fa part juntament amb Pere Sureda Montaner, Tomàs Blanes Nouvilas, Rosa Obrador Parpal i altres. Cursa estudis d’enginyeria naval, es titula i passa a treballar a El Ferrol fins que el 1941 funda a Palma l’empresa Astilleros de Mallorca i n’ocupa la direcció general. Posteriorment promou la creació de la fàbrica de cervesa Pipps Española S.A. i poc després crea el Club de Mar a Palma, un port esportiu luxós, que amplia en diverses etapes. Casat amb Alícia Maura, són pares de tres fills( Javier, Álvaro i Borja).



Bibliografía

J. PLA, “Las Orlas”, P. i P. ed., pàg. 47, Palma, 1989.

GEM, 3, 316, Club de Mar de Mallorca.



domingo, 12 de octubre de 2014

Ernest Guàrdia Amer (Palma, Mallorca, 1914 – 1979).

Fotògraf. Fill d’Ernest Guàrdia Llaurador (Barcelona, 1881 – Palma, 1951), estudia el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Palma amb la promoció 1924-1930, de la qual fa part juntament amb Antoni Salvà Ábalos, Joan Miralles Lladó, Francesc Suau Saiz i altres. Acabats els estudis es posa a treballar a l’estudi fotogràfic fundat pel seu pare el 1910, ubicat al carrer del Pas d’en Quint, de Palma. Es fa càrrec de l’establiment els anys setenta. Col·labora amb publicacions il·lustrades com Baleares. Disposa d’una clientela nombrosa i addicta, signa els treballs que fa amb el nom i els dos llinatges, característica que els singularitza i els dota d’una aureola d’obres d’autor. Esdevé un dels fotògrafs de més anomenada de la Palma del seu temps al costat de Gaspar Rul·lan. És president de l’Agrupació Fotogràfica de Mallorca (1951-1961). Mor a Palma als 65 anys.


sábado, 11 de octubre de 2014

Lluís Ripoll Arbós (Palma, Mallorca, 1913 - Palmanyola, Bunyola, 17 d’octubre de 2000)

Periodista, escriptor i editor. Estudia el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Palma amb la promoció que es titula el 1929, de la qual fa part juntament amb Josep Font Trias, Bartomeu Mestre i Mestre, Bartomeu Rosselló Pórcel i altres. Comença els treballs periodístics a La Almudaina (1938), és col·laborador i, postirorment, cap de redacció de la revista Destino (1963-1969). El 1969 es fa càrrec de a subdirecció del Majorca Daily Bulletin. També és redactor del Diario de Mallorca. Publica treballs sobre temes d’art, pintura i pintors, com Las Baleares y sus pintores 1836-1936 (1981). Amb Rafel Perelló Paradelo. Escriu llibres de gastronomia i altres temes d’interès local. El 1949 adquireix la imprenta de Mossèn Alcocer. Com a editor publica edicions facsímils de L’Ignorancia, La Roqueta, Cronicon Mayoricense i altres. És acadèmic numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Palma (1989-2000).. Té una entrada a la GEC i una a la GEC.


Bibliografía

GEM, 14, 306.

GEC, Lluís Ripoll i Arbós.


Lluís Alemany Vic (Maó, Menorca, 1912 – Palma, Mallorca, 15 de març del 1983).

Farmacèutic i bibliòfil. Estudia al batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Palma amb la promoció que es titula el 1928, de la que fa part juntament amb Josep Font Trias, Lluís Ripoll Arbós, Bartomeu Rosselló Pórcel, Bartomeu Mestre i Mestre i altres. A Palma obre la Farmàcia Alemany i exerceix la docència a diversos centres escolars. També munta la Ferreteria Sant Miquel, que ubica al carrer de Sant Miquel, de Palma. Entre el 1940 i la seva mort reuneix una gran col·lecció de documents gràfics per fer els catàlegs de la premsa periòdica de les Balears. Amb el tom corresponent a Mallorca (inèdit) guanya el premi Ciutat de Palma d’investigació. Reuneix una biblioteca de més de 15.000 volums, que cedeix al Consell Insular de Mallorca. Publica diversos estudis sobre la història de la impremta i la història militar de Mallorca.Té una entrada a la GEM i una altra a la GEC.



Bibliografia

GEM, 1, 99.

GEC, Lluís Alemany i Vich


Bartomeu Fortesa Pinya (Palma, 1894 – Palma, Mallorca, 7 de juliol del 1957).

 Enginyer agrònom, escriptor i professor. Estudia a l’Institut General I Tècnic de Palma amb la promoció que es titular el 1911. Tot seguit cursa la carrera d’enginyer agrònom a Barcelona. Entre 1935 i 1947 és director de la Cooperativa Agrícola de Felanitx i, alhora, professor de l’Institut de Felanitx. Escriu poemes que recull a Dansa de les hores (1955), articles de crítica literària, que reuneix a Espectroscopi (1954) i traduccions al català de poemes francesos com els de Jean de la Bruyère, que reuneix sota el títiol de Roses de França (1953). Publica col·laboracions a La Nostra Terra. L’obra no publicada en vida s’edita el 2009 en el volum Les veus estèrils. Obra poètica: poemes lírics, obra satírica i traduccions. És el germà menor de Miquel i Guillem Fortesa Pinya. Casat amb Elisa Pujol, són pares de quatre fills: Aina, Bartomeu, Elisa i Francesc. Mor a Palma als 63 anys. Té una entrada a la GEM i una altra a la GEC.



Bibliografia

GEM, 6, 27

GEC, Bartomeu Forteza i Pinya


viernes, 10 de octubre de 2014

Magí Verdaguer i Callís (Vic, Osona, 1849 – Palma, Mallorca, 1925).

Professor. Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, es presenta a oposicions a càtedra d’institut, que guanya. Exerceix als instituts de Maó (Menorca), Segovia, Logronyo, Tarragona, Barcelona i Palma. El 1893 fixa la residència familiar a Palma (1893-1925), on ocupa la càtedra de retòrica i poètica (1893-1900), la de llengua i literatura (1900-1911) i la de llengua llatina (1911-1919). Alhora exerceix el càrrec de secretari (1902-1919) i el de director en funcions (entre febrer i novembre del 1919). Jubilat el 1919, és nomenat director honorífic (1922-1925). Tradueix al català textos llatins d'Horaci, Virgili i Teòcrit i escriu algunes obres com el manual Lengua latina, ejercicios de traducción y análisi. Mor a Palma als 76 anys. Són fills seus Màrius i Joaquim Verdaguer Travessí. Té una entrada a la GEC i una a la GEM.



Bibliografia

GEC, Magí Verdaguer I Callís

GEM, 18, 77.

domingo, 28 de septiembre de 2014

Manel Amat Garcia (Barcelona, 1933 – Palma, Mallorca, 26 de setembre de 2014)

Executiu bancari. Al servei del Banc Popular, treballa amb funcions directives a Tenerife i Bilbao. Nomenat director general del Banc de Crèdit Balear als 33 anys, ocupa el càrrec durant 18 anys (1966-1984). Després d’una darrera etapa bancària a Salamanca, és nomenat conseller de la companyia d’assegurances Mare Nostrum amb funcions executives. Ocupa el càrrec fins que l’entitat és adquirida i absorbida per una companyia europea.

Al capdavant del Banc de Crèdit Balear desplega una encertada activitat orientada a donar suport al procés de creixement econòmic de les Balears i a la popularització de l’entitat. Analitza la realitat insular, les mancances que hi detecta i les possibilitats que se li ofereixen. Ho fa amb esperit crític, sense defugir la polèmica ni la formulació de propostes que defensa amb convicció i apassionada reiteració. S’agrada de ser present en els actes públics relacionats amb l’economia regional, en els que intervé sovint aportant coneixements, observacions precises, advertències i iniciatives que palesen el seu judici lúcid i profund. Al costat de Sa Nostra, “la Caixa”, el Banc de Bilbao, el Banc de Santander i la Banca Catalana, situa el Banc de Crèdit Balear entre les entitats financeres més dinàmiques i compromeses amb el servei a les illes. El record en el seu despatx (en el de l’antiga seu del BCB del carrer del Palau Reial i en el nou de la nova seu), on rebia clients als que atenia amb respecte, atenció i interès. Els donava respostes concretes i raonades. El seu llenguatge era senzill, planer, clar i rigorós. Parlava amb el característic accent barceloní al que gradualment incorpora expressions i locucions pròpies de les illes. Li agrada la pintura dels grans mestres locals, sobretot l’excel·lent paisatge de muntanya del pintor Antoni Ribas que, segurament per iniciativa seva, va adquirir l’entitat que dirigia.

Elegant, educat, feiner i afectuós, dirigeix l’entitat amb encert. Trasllada la seu de les antigues oficines del carrer Palau Reial a l’actual ubicació a la plaça d’Espanya, incrementa notablement la xarxa d’oficines a les illes, modernitza els mètodes i els procediments, implanta la informàtica i s’adapta a les noves realitats d’una economia sotmesa a canvis profunds. Com fa Carles Blanes amb Sa Nostra, esdevé la imatge personal i alhora institucional que identifica i distingeix “Es Crèdit”. Jubilat, s’estableix a Palma amb la família fins als seus darrers dies. Casat amb Matilde Ortega, tenen sis fills (Matilde, Roser, Mercè, Cristina, Manel i Montserrat). Amb ell desapareix un personatge emblemàtic dels anys 60 als 80 de les Balears, un banquer a l’antiga, humà i dialogant, que amb modèstia, prudència i sense enrenous, va contribuir amb eficàcia a fer la història econòmica de les Balears.



domingo, 21 de septiembre de 2014

Antoni Ramis Capllong (Palma, 1885 - 22 de febrer de 1956).

Metge dermatòleg, primer director de l’Hospital de la Creu Roja a Palma, soci i voluntari de la Creu Roja. Nat a Palma, estudia el batxillerat a l'Institut Balear amb la promoció que es titula el 1901 i cursa la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencia (1906). S’especialitza (1907) en dermatologia a l’Hospital Sant Lluís, de París.

S’incorpora (1908) com a metge interí a la plantilla del dispensari de la Creu Roja fins que per defunció de Lucio Garcia-Leal Sánchez, ocupa la plaça amb caràcter permanent. És director (1937-1953) dels serveis del consultori del carrer del 31 de Desembre, núm. 6. Quan es nomena la Junta directiva de l‘Hospital de Palma (1953), és designat primer director del centre (1953-1956). Col·labora amb la institució com a voluntari i com a membre de la Junta directiva provincial, en la qual ocupa els càrrecs de vocal i tresorer. A partir del 1953 i fins a la seva defunció fa part de la Junta directiva de l’hospital. 

Per oposició guanya la plaça de metge agregat al Servei d’Higiene i Profilaxi de malalties venèries i sífilis. Té la consulta privada al carrer de Sant Llorenç, núm. 16 i 18. Aplica nous mètodes de tractament a malalties com la gonocòccia i altres de transmissió sexual freqüents en aquell temps.Té a Palma una consulta privada molt concorreguda i força acreditada.


Escriu (1916-1940) articles sobre temes de la seva especialitat a la Revista Balear de Medicina. Els dermatòlegs José Javier Gutiérrez de la Peña i Antoni Montis Suau inclouen una interessant ressenya biogràfica i professional del personatge en el treball “Inicios de la dermatología en Mallorca”, que publiquen (2006) a la Revista Balear de Medicina. Al vestíbul de l'Hospital de la Creu Roja hi ha una fotografia seva des del gener del 2010.

sábado, 20 de septiembre de 2014

Jaume Pomar Fuster (Palma, Mallorca, 1868 - 1910).

Professor. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear (Palma). Es llicencia en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona (1892) i es doctora a la Universitat de Madrid amb la tesi Historia crítica del sinete en el siglo XVIII (1897). És professor auxiliar de l’Institut de Palma (1898-1902) fins que guanya per oposició la càtedra de geografia i hstòria de l’Institut de Maó. A Menorca fa part del grup dels fundadors de l’Ateneu de Maó. És premiat als Jocs Florals de Barcelona del 1890 i del 1891. Publica l’obra Ensayo histórico sobre el desarrollo de la instrucción pública en Mallorca (1904), reeditat en català el 1990. Publica sovint articles a la premsa. Té una entrada a la GEM i a la GEC. Un carrer de la Ciutat Jardí (Palma) duu el seu nom. El poeta Jaume Pomar Llambias és nét seu.. Professor. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear (Palma). Es llicencia en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona (1892) i es doctora a la Universitat de Madrid amb la tesi Historia crítica del sinete en el siglo XVIII (1897). És professor auxiliar de l’Institut de Palma (1898-1902) fins que guanya per oposició la càtedra de geografia i hstòria de l’Institut de Maó. A Menorca fa part del grup dels fundadors de l’Ateneu de Maó. És premiat als Jocs Florals de Barcelona del 1890 i del 1891. Publica l’obra Ensayo histórico sobre el desarrollo de la instrucción pública en Mallorca (1904), reeditat en català el 1990. Publica sovint articles a la premsa.

miércoles, 10 de septiembre de 2014

Bernat Suau Calders (Palma, 1904 – 1974).

Professor i llatinista. Estudia el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Palma amb la promoció de 1914-1920, de la que fan part Tomàs Feliu Blanes, Gaspar Font Reynés, Xavier Sans Rosselló, Josep Tarongí i Tarongí, Jaume Binimelis Castanyer i altres. Cursa filosofia i lletres i s’especialitza en llengües clàssiques. Els anys 30 treballa com a professor auxiliar de llengua i literatura a l’Institut de Palma. A proposta del director Bartomeu Bosch, el 1936 n’és designat secretari en substitució d’Emilio Rodríguez López-Neyra de Gorgot. El 1942 passa com a professor de llatí a l’Institut Femení de Palma (després Institut Joan Alcover) i n’és designat director, càrrec que exerceix durant 22 anys (1942-1964), després d’haver cessat com a secretari del Ramon Llull. Els primers anys 40 obté per oposició la condició de catedràtic numerari de llatí d’institut de segon ensenyament. Quan es jubila Bartomeu Bosch, obté per concurs de trasllat la càtedra de llatí del Ramon Llull, que exerceix durant deu anys (1964-1974) i que compagina amb el de director del centre (1965-1975). També és professor i director de l’Institut Politècnic (1943-1946 i 1950-1953). Després d’una vida dedicada de manera plenària a l’ensenyament i a la gestió docent, mor a Palma allunyat de tot protagonisme públic.


lunes, 8 de septiembre de 2014

Francesc Medina Martí (Santa Margalida, Mallorca, 29 de gener de 1905 – Palma, 1989).

Metge pediatra. Estudia el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de les Balears amb la promoció de 1916-1922. Cursa la carrera de medicina i cirurgia a la Universitat de Salamanca, on es llicencia. S’especialitza en pediatria a Madrid amb els professors Antonio Garrido Lestache i Guillermo Arce. És el primer metge pediatra que exerceix la professió a Mallorca. Els seus coneixements, l’encert dels seus diagnòstics i el seu tracte dels pacients fan que obtingui fama de gran metge i reuneixi una gran clientela. Casat amb Concepció Roses Montis, són pares de tres fills (Francesc, Marta i Conxa). És president (1951-1963) del Col·legi Oficial de Metges de les Balears. El 1945 ingressa com a acadèmic numerari a la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de les Balears. És distingit amb la Gran Cruz de Sanidad i la Cruz Civil de la Real Orden de Cervantes. És nomenat oficial de l’Ordre de la Santé Publique de França. L’acadèmica Juana M. Román li dedica el maig del 1989 un escrit de recordança que titula “In memoriam” al Dr. D. Francisco Medina Martí.



Bibliografía

Juana M. ROMÁN, “In memoriam” al Dr. D. Francisco Medina Martí, disponible a internet (ibdigital.uib.es)

Joan PLA, “Las Orlas”, P. i P. editors, pàg. 28-29, Palma, 1989.


sábado, 6 de septiembre de 2014

Josep Miralles Asbert (Palma, 14 de setembre de 1860 – 23 de desembre de 1947)

Bisbe. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear amb la promoció 1869-1875 i cursa la carrera de magisteri. El 1878 ingressa al Seminari diocesà de Sant Pere (Mallorca) i el 1884 és ordenat de prevere. A València es doctora en teologia i dret canònic i a la Universitat de Madrid obté la llicenciatura en filosofia i lletres. El 1896 guanya per oposició la plaça de canonge arxiver de la Seu. És professor substitut de religió de l’Institut General i Tècnic de les Balears fins que cessa el 1907. És bisbe de Lleida (1914-1925), bisbe coadjudor de Barcelona (1925-1926), bisbe titular de Barcelona (1926-1930) i bisbe de Mallorca (1930-1947) amb el títol d’arquebisbe de Beroé. Defensa l’ús públic de la llengua catalana en la catequesi i la predicació, fet que li causa problemes amb les autoritats de la Dictadura de Primo de Rivera. Durant la guerra civil dóna suport al bàndol franquista, per bé que sempre es duu malament amb la Falange i critica públicament el seu ideari. Fa part de la relació d’alumnes i professors il·lustres de l’Institut Ramon Llull (Palma) del 1952. És fill il·lustre de Mallorca des del 1915. Mor a Palma als 87 anys d’edat. Té una entrada a la GEM.

viernes, 5 de septiembre de 2014

Eduard Nouviles Boothby (Mayagüez, Puerto Rico, 1891 – Palma, 1986).

Enginyer industrial i pintor. Fill del general Josep Nouviles i de Vilar, cursa el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de les Balears amb la promoció 1901-1907. Estudia a l’Escola Industrial de Barcelona, on obté (1915) el títol d’enginyer. Poc després passa a treballar a la companyia de Ferrocarrils de Mallorca, en la qual exerceix el càrrec d’enginyer en cap dels tallers durant 42 anys (1919-1961). És professor (1922-1937) de física i química de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics, de Palma. Resideix entre Palma i Valldemossa, on els anys trenta realitza el projecte de canalització del servei públic de distribució d’aigüa, el de la reforma del cementiri i el de la nova Escola Pública. Deixeble de Pilar Muntaner, cultiva la pintura dins un estil postimpressionista en el que destaca l’ús d’una pinzellada gruixada i solta i d’un colorisme ric i intens. Afeccionat a l’excursionisme de muntanya, n’és un promotor assidu i un animador entusiasta. Durant molts d’anys és guia d’excursions dels personatges il·lustres que visiten l’illa. Mor a Palma als 95 anys.Té una entrada a la GEM.



Bibliografía

GEM, 12, 17.


Margalida Segura i Segura, "Margalida Vengo" (Manacor, Mallorca, 15 d'abril del 1886 - 1948).

Llicenciada en medicina. Filla del titular d'una ferreteria de Manacor conegut pel malnom de Vengo, Estudia el batxillerat a l'Institut General i Tènic de les Balears amb la promoció 1901-1907 i aprova la revàlida el 10 de juny de 1907. Tot seguit cursa els estudis de medicina a la Universitat de València (1907-1909) i a la de Barcelona (1909-1914). Obté el títol de llicenciada en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona el 26 de juliol de 1915. És la primera dona llicenciada en medicina de les Balears. De retorn a Mallorca no exerceix la medicina, solament fa d'infermera voluntària ocasionalment. Arran de l'esclat de la guerra civil i la invasió de la costa de Manacor pel comandant Bayo (16-VIII-1936), sembla que féu part com a auxiliar en alguns interrogatoris de republicans residents a Manacor. Acabada la guerra, mai no apareix a cap manifestació ni a cap acte públic. Mor a Manacor als 62 anys.


Bibliografia

DICCIONARI BIOGRÀFIC E DONES, Margalida Segura i Segura, metgessa.

C. FLECHA, Las primeras universitarias en España, Madrid, 1996.

S. SANSÓ, "Margalida Segura, primera licenciada en Medicina y Cirugía de Baleares", Diario de Mallorca, 31-V-2010.






lunes, 1 de septiembre de 2014

Joan Capó Valls de Padrines (Palma, Mallorca, 1888 – 28 de desembre del 1952).

Pedagog i inspector d’ensenyament primari. Estudia el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de les Balears. Passa a estudiar a l’Escola de Magisteri de Madrid (1911-1914), on obté el títol de mestre (1914). És inspector d’ensenyament primari a Tarragona (1914) i a les Balears (1915-1924). És inspector en cap d’ensenyament primari a les Balears (1925-1937). Amb motiu de la guerra civil és empresonat a Can Mir (Palma), depurat i sancionat amb el trasllat a Almeria (1938-1944) i a Castelló (1944-1952). A les Balears impulsa la creació d’escoles públiques als pobles, promou les colònies d’estiu, anima la formació del professorat i lidera un procés de profunda modernització pedagògica. Participa en la fundació de Mallorca Editorial, societat dedicada a la publicació de llibres escolars. El 1923 participa en la creació de l’Associació per la Cultura de Mallorca. Publica articles a diaris i revistes locals i nacionals i escriu manuals escolars com El libro de los ejemplos, Historia de Mallorca, Cueva del Drac, etc. Dos centres escolars (Palma i Felanitx) i un carrer de Palma porten el seu nom. El 1988 el Govern Balear commemora el centenari del seu naixement amb diversos actes. Té una entrada i un article biogràfic a la GEM.



Bibliografía

GEM, 3, 133-134

VIQUIPÈDIA, Joan Capó i Valls de Padrines


miércoles, 27 de agosto de 2014

Joan Salvà Ábalos (Tabasco, Mèxic, 24 de setembre de 1921-Palma, 30 de novembre de 1992)

Metge especialista en urologia, director-gerent de l’Hospital de la Creu Roja de Palma, col·laborador i voluntari de l’entitat. Fill de Bartomeu Salvà Moragues i d’Amada Ábalos, és el tercer de cinc germans: Antoni (farmacèutic), Francisca, Joan, Bartomeu i Gabriel. Creix a la finca de sa Llepassa (Llucmajor). Cursa el batxillerat al Liceu Espanyol i a l’Institut General i Tècnic de Palma amb la promoció que obté el títol el 1939. Estudia medicina a la Universitat de València i es titula a Salamanca. Fa l’especialitat a l’Hospital Universitari Marquès de Valdecilla (Santander).

S’incorpora al quadre mèdic de la Creu Roja el 1957 i el 1971 és designat vocal de la Comissió provincial. Com a cirurgià d’urologia presta serveis a les clíniques Rotger, Juaneda, Mare Nostrum, Planas i Son Dureta, per bé que dedica la major part del temps a l’Hospital de la Creu Roja (Palma), del qual és director de serveis (1975-1980) i director-gerent (1980-1989). Té el costum de visitar els seus malalts fins a tres vegades cada dia, els dissabtes inclosos. Participa en la societat Ameba S.A. que aixeca i inaugura (1969) la Policlínica Miramar.

Reuneix a la seva consulta privada més de deu mil fitxes de persones amb l’historial mèdic escrit amb minuciositat i precisió. Les seves principals afeccions són la caça, la música i viatjar. És assistent assidu dels concerts de música culta que es fan a Palma. És recordat com un home senzill, simpàtic, culte i de tracte proper. A les reunions socials a les quals assisteix, sense pretendre-ho, esdevé el centre d’atenció a causa de la seva simpatia i l’habilitat que té per contar fets i anècdotes amb gràcia i humor.

Nebot de Maria Antònia Salvà de sa Llepassa, es casa amb Luisa Francisca López Garcia i tenen dos fills, Juan Luis i Alejandra. És membre de l’Associació Espanyola d’Urologia i ocupa la presidència executiva dels dos congressos d’urologia que en vida seva tenen lloc a Palma. Als 65 anys es jubila de la Seguretat Social, per bé que continua treballant a la Creu Roja i atenent el seu consultori privat. Mor als 71 anys.


Josep Lluís Ferrer Ramonell (Binissalem, 20 de juny de 1908 – Palma, 13 d’agost de 1982)

Viticultor, hoteler i i urbanitzador. Descendent per part de pare i per part de mare de famílies vinateres de Binissalem, estudia el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Palma amb la promoció que es titula el 1924. Es trasllada a França per estudiar enginyeria electrònica. i obté el títol a la Universitat de Lieja. Alhora s’interessa per l’enologia que estudia a Grenoble i Bordeus amb afecció creixent. De retorn a Mallorca (1931), funda la societat Vinícola de Binissalem en societat amb l’enòleg Ernest Mestre i Josep Julià i comença l’elaboració de vins, que tira endavant sense interrupcions tot prestant atenció sobretot a la qualitat del producte. Adquireix les accions dels seus socis i es converteix en el propietari únic de l’empresa elaboradora, de la comercialitzadora i de la marca Franja Roja. El vi que elabora a les bodegues prové íntegrament de les vinyes de la zona de Binissalem. Elabora el vi negre amb la varietat autòctona Manto negro i amb Callet. Per a del vi blanc utilitza, sobretot, les varietats Moll i Prensal.

Amb previsió de l’expansió turística de Mallorca, el 1957 adquireix amb Joan Mora Gornals la finca i el Castell de Son Vida per 9 milions de ptes. Tot seguit inicien la urbanització de la finca i la venda de parcel·les. El 1959 venen la meitat de Son Vida S.A. a l’aviador nord-americà Stephen A. Kusak Silva (1919-2004). El 1961 inauguren l’Hotel Son Vida i el 1964 el Golf de Son Vida. Urbanització, hotel i camp de golf constitueixen tres apostes sòlides i potents en favor del turisme de qualitat. Elegit president de la societat Hotel Son Vida S.A., ho és durant 16 anys (1962-1978).

En superar els 70 anys posa gradualment els negocis en mans de dos néts, Sebastià i Josep Lluís Roses Ferrer, fills de Josep Roses Montis, darrer propietari de la finca de Son Castelló, i de Joana Maria Ferrer Lloberas. De caràcter actiu i extravertit, mor a Palma als 74 anys d’edat.


lunes, 25 de agosto de 2014

Antoni Parietti Coll (Palma, 1899 – 1979).

Enginyer de camins i dinamitzador cultural. Estudia el batxillerat a l’Institut de Palma amb la promoció d’alumnes del 1909-1915. Es titula (1923) a l’Escola d’Enginyers de Camins, Canals i Ports (Madrid). Tot seguit és contractat (1923) com a cap de vies i obres per la Diputació Provincial de les Balears. El 1959 és nomenat cap d’Obres Públiques de les Balears. Projecta les noves carreteres de Cura, Port de Pollença-Formentor (1925) i sa Calobra (1933), de gran interès turístic. També és seu el projecte del mirador des Colomer. Projecta la urbanització de Santa Ponça, la primera fase de la qual dirigeix. És president del Reial Club Esportiu Alfons XIII (1930-1931), el Foment del Turisme de Mallorca (1965-1969) i el Cercle de Belles Arts (1940-1978). Fa part dels grups fundadors del Cercle de Belles Arts i de l’Orquestra Simfònica de Palma.


lunes, 18 de agosto de 2014

Manel Salas Garau (Palma, 20 de març de 1917 – 19 de setembre de 2009)

Empresari. Fill de Manel Salas Sureda i de Maria Garau Tornabells, estudia el batxillerat a l’Institut de Palma amb la promoció d’alumnes de 1927-1933. Arran de la mort del pare, als 25 anys s’ha de fer càrrec de les funcions de cap de la família i de la gestió dels principals negocis familiars. Ocupa la presidència d’algunes empreses i porta la representació del conjunt a diversos consells d’Administració. Amb el pas del temps els seus germans Pere i Ferran es fan càrrec de la presidència executiva de Naviliera Mallorquina i del càrrec d’administrador únic de Salinera Espanyola, respectivament. Salvador és membre del consell d’administració de la companyia d’assegurances Mare Nostrum S.A., que presideix els darrers anys de la seva vida (1970-1975). Propietari per herència i per adquisició al seu germà Fernando de la finca rústica de Xorrigo, hi fa importants inversions i millores per al conreu de flor de lavanda i, posteriorment, d’un ametllerar jove i selecte. Com a cap del grup familiar fa funcions de consell, coordinació i d’impuls. Respectat i apreciat, porta la gestió amb iniciativa, capacitat d’adaptació al canvi, de renovació pausada però constant i de consens. Dóna suport amb discreció i eficàcia als corrents conservadors a Mallorca. Durant uns anys és el president del Cercle Mallorquí, que sota el seu guiatge viu el que va ser la darrera etapa daurada de la societat. Casat amb Àgata Rodríguez Saa, mor a Palma als 92 anys.


Manel Salas Sureda (Palma, 1880 – 23 de febrer de 1942)

Empresari i polític. Fill del comerciant i polític lliberal Manel Salas Palmer, estudia el batxillerat a l’Institut Balear amb la promoció de 1881-1887. A causa de la mort del pare el 1898, als 18 anys es veu obligat a fer-se càrrec dels negocis familiars, els més importants dels quals són la refineria de petroli La Petrolera, ubicada en es Molinar de Llevant (Palma) i Salinera Espanyola, amb seu a Eivissa i factories a Eivissa i San Pedro del Pinatar (Múrcia). Crea noves empreses com Naviliera Mallorquina (1924) i Agrícola Mallorquina. Introdueix en les seves finques rústiques (Xorrigo, es Cabàs, Son Sureda, s’Alqueria d’Avall, Solleric, Pocafarina, Son Pacs, etc.) noves tècniques de conreu i adobs químics. És vocal del Banc de Crèdit Balear (1905-1911), que abandona per discrepar dels crèdits quantiosos concedits a Joan March Ordinas. El 1933-1934 promou la implantació a Palma d’una sucursal del Banc Espanyol de Crèdit, aleshores el banc més gran de l’Estat, que ubica tot just al davant de casa seva al carrer Palau Reial (Palma). Com a polític segueix Antoni Maura en el Partit Conservador i en el Partit Maurista. No ocupa càrrecs de partit, però n’és un del principals dirigents. És diputat al Congrés pel Partit Conservador en representació del districte de Mallorca. És regidor de l’Ajuntament de Palma pel Partit Conservador (1909-1913) i diputat provincial (1919-1922). Casat amb Maria Garau Tornabells, és pare de set fills (Catalina, Manel, Amanda, Pere, Salvador, Ferran i Guadalupe Salas Garau). Té entrades a la GEM, la GEC i la Viquipèdia.



Bibliografia

GEM, 15, 49

GEC, Manuel Salas i Sureda

VIQUIPÈDIA, Manuel Salas i Sureda

Isabel PEÑARRUBIA MARQUÈS, Els partits polítics davant el caciquisme i la qüestió nacional a Mallorca (1917-1923), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991.


sábado, 9 de agosto de 2014

Assistents a la recepció reial al Palau de l'Almudaina (Palma, Mallorca, 7-VIII-2014)

7-VIII-2014
(Relació parcial)

Autoritats
Josep Ramon Bauzà Díaz, president de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears
Alexandra Marquina Padilla, professora
Margalida Duran, presidenta del Parlament de les Illes Balears
Casimiro Sanjuan, general de divisió i comandant militar de les Balears
Santiago Tadeo, president del Consell Insular de Menorca
Maria Salom Coll, presidenta del Consell Insular de Mallorca
Jaume Ferrer, president del Consell Insular de Formentera
Teresa Palmer, delegada del Govern a la Comunitat Autònoma
Pepita Gutiérrez, alcaldessa de Sant Antoni de Portmany (Eivissa)
Begònia Saborido
Lluís Alejandre, general, conseller de mobilitat del Consell de Menorca
Aurora Herráiz, consellera de Benestar Social del Consell de Menorca
Catalina Soler Torres, consellera de Medi Ambient del Consell Insular de Mallorca
Águeda Reynés Calvache, alcaldessa de Maó
Mateu Isern Estela, batlle de Palma
Maria Josep Barceló
Joan Albertí Sastre, president de la FELIP i batlle de Fornalutx
Bartomeu Barceló, fiscal superior de les Balears
Antoni J. Terrassa, president del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears
Rafel Perera Mezquida, president del Consell Consultiu de les Illes Balears
Bartomeu “Tummy” Bestard Bonet, comissionat autonòmic de l’any Juníper Serra

Associacions cíviques
Pere Ollers Vives, president d’ARCA
Joan Guaita, president de la Fundació Amics del Patrimoni
Mika Noguera, presidenta del GOB
Jan Gómez, president de Ben Amics (Gays, Lesbianes, Transvestits i Transsexuals)
Francesc Tutzó, president del Cercle d’Economia de Menorca
Bartomeu Barceló Quetglas “Tolo Güell”, president fundador del Grup Güell

Entitats religioses
Xavier Salinas Vinyals, bisbe de Mallorca
Josep Amengual Batle, superior dels MM.SS.C.
Representant de la Comunitat Jueva
Representant de la Comunitat Musulmana
Representant de la Comunitat Evangèlica

Associacions solidàries
Joan Perera Mezquida, president d’ASNIMO
Elvira Jiménez Rozas, presidenta d’AMADIBA
Pablo de la Rocha, antic sindicalista
Miquel Alenyà Fuster, president autonòmic de la Creu Roja
Margalida Riutort, directora de Càritas Mallorca
Joan Marí, director de Càritas d’Eivissa
José Falcó, president del Banc d’Aliments a les Balears
Maria Garcia, administradora de l’Associació Siloé
Vicente Ruiz Martínez, delegat territorial de la ONCE a les Balears
Carme Soler, presidenta de la ONCE a les Balears
Llorenç Vallori, president de la Germandat de Donants de Sang
Bartomeu Català Barceló, president del Projecte Home
Cristina López Mancisidor de Macaya, voluntària del Projecte Home
Andreu Hernández, gerent de la Fundació Persones amb discapacitat
Guillem Cladera, director de la Fundació Natzaret

Antics ministres
Abel Matutes Juan, antic ministre d’Afers Exteriors
Santiago Rodríguez Miranda, antic ministre de Treball i Seguretat Social

Partits polítics
Francina Armengol Socias, secretària general del PSIB-PSOE
Francesc Antich Oliver, antic president del Govern i senador del PSIB-PSOE
Miquel A. Ramis Socias, diputat del PP al Congrés
Catalina Ventayol
Pablo Martín, diputat per Balears al Congrés
Joan Carles Grau, diputat popular
Gari Duran, senadora popular
Mabel Cabrer, diputada autonòmica del PP i portaveu del Govern de les Illes Balears
Antoni Vera, director adjunt de l’Institut Ramon Llull a les Balears

Entitats financeres
Fernando Alzamora Carbonell, president de Sa Nostra
Maria del Miracle Rovira Blanes
Josep Antoni Cifre Rodríguez, president de la Caixa de Pollença “Colonya”
Antoni Serra Calders, director territorial de BMN-Sa Nostra
Blanca Muntaner Mulet, periodista

Acadèmies
Carme Riera Guilera, de la Real Academia de la Lengua
Miquel Masot Miquel, president de l’Acadèmia de Jurisprudència de les Balears
Romà Pinya Homs, president de l’Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics i Històrics
Mariona Valls Bertrand, antiga diputada popular al Congrés.

Música
Joan Pons Álvarez, baríton
Jaume Anglada Avilés, cantautor
Marcelino Minaya, gerent de l’Orquestra Simfònica Illes Balears
Pedro Hidalgo, director de l’Orquestra Simfònica Illes Balears
Joan Valent, compositor
Mariana Salinas, escriptora mexicana

Arts plàstiques
Josep Pinya Cortès, galerista
Josep Llabrés
Elvira Cámara, directora de la Fundació Pilar i Joan Miró
Nekane Aramburu, directora del Museu Es Baluard

Esports
Carles Moyà Llompart, tennista, antic número u del rànquing mundial
Carolina Cerezuela Gil, actriu i presentadora
Joan Llaneras, antic ciclista
Maria Bover, medalla de bonze de vela Campionat del Món Optimist (16 anys)
Núria Llagostera Vives, antiga tennista

Actors i còmics
Agustín Martínez “El Casta”, còmic

Empresaris
Nadal Tortella Reynés, president de La Fiore
Gabriel Escarrer Julià, empresari (cadena Sol-Melià)
Aina Maria Jaume
Fernando Rotger Salas, empresari i metge, president de la Clínica Rotger
Rosa M. Regi Font, apoderada única de la Clínica Rotger
Juan José Hidalgo, president de Globalia
Simó Pere Barceló, copresident del Grup Barceló
Pablo Piñero, president del Grup Piñero
Sabina Fluxà, representant d’Iberostar
Glòria Fluxà, representant d'Iberostar
Carme Riu Güell, empresària (Cadena Hotelera Riu)
Miquel Bordoy Borràs, president d’ASIMA i de Trablisa
Nicolau Pomar, de Nicolàs Joyero
Jaume Pomar, de Nicolàs Joyero

Patronals
Antoni Juaneda, president de PIME Menorca
Carme Planas Palou, presidenta de la CAEB
Bosco Triay, president de Formatge Maó-Menorca
Tomàs Cortès i Cortès, president d’ASAJA

Sindicats
Tatiana Vicens Guillen, secretària general de CC.OO. Balears
Manuel Pelarda Ferrando, secretari general d’UGT Balears
David Díaz, secretari general del sindicat USO a les Balears

Mitjans de comunicació
Xavier Bonet González, director COPE-Mallorca
Pere A. Serra Bauzà, president d’honor del Grup Úlima Hora
Carme Serra Magraner, presidenta del Grup Serra
Jesús Boyero, director general comercial del Grup Serra
Miquel Serra Magraner, director d’Última Hora
Àngela Moreda, cap de l’edició digital d’Última Hora
Joan Josep Ruiz, director d’IB3
Josep Pons Fraga, editor del Menorca/Es Diari
Andreu Manresa Montserrat, periodista, corresponsal d'El País
Francesc Conrado de Villalonga, conseller d’Editora Balear
Camilo José Cela Conde, comentarista de DM
Margalida Blanquer Genovard, directora del centre territorial de RTVE i RNE

Cambres de Comerç
Vicent Torres, president de la Cambra de Comerç d’Eivissa
Josep Lluís Roses, president de la Cambra de Comerç de Mallorca

Foments del Turisme
Eduard Gamero Mir, president del Foment del Turisme de Mallorca
Nicolau Bordoy, president del Foment del Turisme de Menorca

Fundacions
Isabel Espiau, presidenta de la Fundació Hospital Illa del Rei
Eva Shakouri Torreadrado, galerista i consultora d’art
Francesc Manel Kovacs, president de la Fundació Kovacs

Estudiants
Laura Venzal, la qualificació més alta als exàmens de la Selectivitat


viernes, 8 de agosto de 2014

Maximino San Miguel Arribas (Barcelona, 1920 c. – Palma, 16 de març de 1996)

Catedràtic d’institut de ciències naturals. Fill de Maximino San Miguel de la Cámara (1887-1961), eminent petròleg, catedràtic de la Universitat de Barcelona i director del Museu de Geologia de Barcelona entre 1916 i 1941, era germà d’Alfredo San Miguel Arribas (1917-2004), conservador del Museu de Geologia de Barcelona entre el 1955 i el 1985 i catedràtic de petrologia de la Universitat de Barcelona entre 1947 i 1985. Estudia a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona, on es llicencia en ciències naturals. Oposita a càtedra de ciències naturals d’institut i obté plaça a Las Palmas, que permuta amb la de Fernando Esteve Chueca a l’Institut Ramon Llull de Palma (1955). De faccions marcades i d’esperit lliberal, esdevé un dels  professors més singulars i emblemàtics del centre, on treballa fins a la seva jubilació el 1988. La seva figura al volant d’un inconfundible VW descapotable, de color blanc trencat, es fa popular a Mallorca. Jubilat, manté la residència a Palma, on mor als 76 anys.



Bibliografía

La Vanguardia, 21-III-1996, pàg. 26

ABC, 30-III-1996


martes, 5 de agosto de 2014

Jaume Serra Carbonell (Palma, Mallorca, 1905 – 19 de juny del 1984)

Farmacèutic i professor de matemàtiques. Estudia el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Palma amb la promoció que es titula el 1921, de la que fa part juntament amb Bernat Jofre Roca, Joan Josep Fuster Miró (oftalmòleg), Jaume Binimelis Castanyer, Enric Juncosa Iglesias i altres. A la Universitat de Barcelona es llicencia en farmàcia (1926) i en ciències. De retorn a Palma, munta una farmàcia a Palma, a la cantonada del carrer Unió amb la plaça de Santa Catalina Thomàs. Afeccionat a l’estudi, amplia coneixements de biologia i de matemàtiques. El 1943 és reclamat per fer-se càrrec de l’assignatura de matemàtiques de l’Institut Ramon Llull després que hagués obtingut el trasllat a la Península el catedràtic Eliseu Soler Dorbal. Hi fa classes fins a la jubilació el 1975, que complementa amb classes particulars de repàs i de reforç escolar. Estableix gran amistat amb Fernando Esteve Chueca, catedràtic de ciències naturals del Ramon Llull el curs 1954-1955. Surten sovint al camp a cercar exemplars de plantes d’interès científic que Esteve afegeix al seu herbari personal, el qual a la fi de la seva vida dóna a la Universitat de Alcalá de Henares, de la que va ser catedràtic numerari. Contreu matrimoni amb Catalina Pallicer Ferrer, catedràtica de ciències naturals de l'Institut d'Eivissa i, després, del Joan Alcover. Abans havia estat professora auxiliar de ciències naturals del Ramon Llull (1949-1954). Irònic, faceciós i bon conversador, sap combinar rigor, exigència i tolerància a la classe. Al llarg dels 30 anys que treballa al Ramon Llull es guanya la fama de ponderat, lúcid, objectiu i just, fet pel qual la seva opinió té un pes considerable tant en el claustre de professors, com en els corredors del centre. Constitueix una de les figures memorables dels anys 50 i 60 de l'Institut. Jubilat, mor a Palma als 79 anys d’edat. No tingué fills, però tingué una munió de nebots, fet pel qual els estudiants el coneixen pels sobrenoms de “l’oncle”, “el tio” i “el tio Serra”.


domingo, 3 de agosto de 2014

Sabastià Font Salvà (Palma, 1871 c. – 1937).

Catedràtic de filosofia i director de l’Institut de Palma. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear amb la promoció de 1883-1889. Es llicencia en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Es presenta a les oposicions a càtedra de filosofia d’institut i obté plaça amb un del s primers números, cosa que li permet ser destinat a l’Institut de Sevilla. (1900-1903), on resta fins que pot traslladar la càtedra a l’Institut General i Tècnic de Palma (1903). Hi exerceix la docència fins al 1936. El 1918, a la mort de Joaquim Botia Pastor, és elegit director del centre. Exerceix el càrrec durant 18 anys difícils que inclouen l’etapa de la Dictadura de Primo de Rivera i els temps moguts de la II República. El febrer del 1936 és reelegit director amb una àmplia majoria, fet que no impedeix que el juliol següent sigui destituït pel Bartomeu Bosch Sansó, delegat del rector de la Universitat de Sevilla, i jubilat de manera sobtada, abans de l’edat reglamentària. Mor pocs mesos després. Com a professor i director excel·leix pel seu ensenyament del positivisme i l’empirisme, el foment de les actituds de tolerància ideològica i el tracte respectuós que manté amb les successives autoritats de la II República. Escriu dos manuals per facilitar l'ensenyament de la filosofia als estudiants de batxillerat: Curso elemental de psicología empírica (1902) i Introducción al estudio de la Lógica (1903). Té una entrada a la GEM. Malgrat els mèrits de la seva gestió, no ha rebut els guardons i els reconeixements deguts.


sábado, 2 de agosto de 2014

Federico Gómez Llueca (Madrid, 1889 – 1960)

Paleontòleg i professor. Es llicencia en ciències naturals i en farmàcia (1912) a la Universitat de Madrid. És doctor en ciències naturals (1916) i en farmàcia (1932) per la Universitat de Madrid. Per oposició guanya (1913) una càtedra d’institut d’història natural, fisiologia i higiene. Destinat a l’Institut de Pontevedra, poc després obté el trasllat a l’Institut General i Tècnic de Palma, on resta fins al 1921, quan és seleccionat per fer part del quadre docent de l’Institut Escola de Madrid. Becat (1919), amplia estudis a Suïssa sobre zoologia. El 1920 obté beca per estudiar paleontologia a França, Suïssa i Itàlia. El 1928 li és concedida una beca per estudiar paleontologia a Lyon, París i Munich. A Mallorca escriu l’obra El mioceno marino de Muro (1919). La seva obra més reconeguda i celebrada és la titulada Los numulítidos de España (1929), en la que estudia diversos jaciments nummulits de Binissalem, Santueri (Felanitx), Galdent (Llucmajor) i es puig de s'Escolà (Llucmajor). També escriu la memòria Contribución al conocimiento de la geología de las islas de Cabrera, Conejera y otras próximas (1929), que conté el primer mapa geològic de Cabrera. El 1940 s’incorpora a l’Institut San Isidro (Madrid) i el 1941 a l’Institut Beatriz Galindo (Madrid), on es jubila el 1959 als 70 anys. Mor el 1960 als 71 anys.

viernes, 1 de agosto de 2014

Josep Ignasi Valentí Fortesa (Palma, 1856- Barcelona, 1924)



Escriptor. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear, cursa la carrera de magisteri i es llicencia (1883) en filosofia i lletres a la Universitat de València. Es doctora (1897) en filosofia i lletres i es llicencia en teologia al Seminari de València. Escriu sobre temes religiosos, d’espiritualitat, de crítica literària, biogràfics i d’apologia. És autor de les obres Fray Luis de Granda, ensayo biográfico y crítico (1889), Apología sobre la exposición que hizo el gran poeta lírico Fr. Luis de León acerca del libro de Job (1894), La mujer en la historia (1896), San Bruno y la orden de los cartujos (1898), El padre Juan de Mariana (1887, 1897), Los benedictinos de San Mauro (1899), Fray Jerónimo de San José (1902), Santa Teresa y el género epistolar (1912), El doctor José Miralles Asbert (1916), Dues crisis en la vida de Ramon Llull (1934) i moltes altres. Col·labora a la premsa confessional com El Católico Balear y Correo de Mallorca. El 1915 és designat vocal de la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics. És membre corresponent de la Real Academia de Buenas Letras de Sevilla, de l’Acadèmia de Sant Tomàs d’Aquino de Barcelona, de la Nacional de Reims (França) i altres. Un carrer del Secar de la Real porta el seu nom des del 1970. Casat, és pare de Joan Ignasi Valentí Marroig. Fa part de la relació d’alumnes il·lustres de l’Institut elaborada el 1952 i de la galeria de professors i alumnes il·lustres del centre que es mostra a la sala de professors. Té una entrada a la GEM i una altra a la GEC.

lunes, 28 de julio de 2014

Ignasi Ribas Marquès (Palma, 21 d’abril del 1901 – Santiago de Compostela, 31 de juliol de 1996)

Químic, investigador i professor. Cursa el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Palma amb la promoció de 1912-1918 juntament amb Miquel Massutí Alsamora, Pau Alcover de Haro, Joan Torres Gost i altres. Es llicencia en ciències químiques a la Universitat de València i es doctora a la Universitat de Madrid. Amplia coneixements a l’Institut Pasteur de París. El 1928 obté la càtedra de química orgànica de la Universitat de Salamanca, que trasllada a la Universitat de Santiago de Compostela, on resta fins a la seva jubilació (1974). A pesar d’estar jubilat, continua la tasca investigadora en els Laboratoris de Química Orgànica del Consell d’Investigacions Cientìfiques fins al 1982.

Dirigeix 68 tesis doctorals, publica 135 treballs científics i crea l’Escola Compostelana de Química de Substàncies Naturals. Vuit deixebles seus han arribat a catedràtics d’Universitat. Casat amb Catalina Barceló Ferrer, és pare de cinc fils.

Ha estat guardonat amb la Gran Creu de l’Ordre Civil d’Alfons X el Savi, la medalla d’Or de la Universitat de Salamanca, el doctorat "honoris causa" per la Universitat de les Illes Balears (UIB), el premi de Ciències de la Diputació de la Corunya, el premi de Ciències del Consell Superior d’Investigacions Científiques (1977) i altres. És fill adoptiu de la ciutat de Santiago de Compostela, premi de la Xunta de Galícia d’Investigació Científica (1987), medalla Castelao de la Xunta de Galícia (1991), etc.. Ha estat acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències de Galícia. Mor a Santiago de Compostela als 95 anys.