Empresari i polític. Fill del comerciant i polític lliberal Manel Salas Palmer, estudia el batxillerat a l’Institut Balear amb la
promoció de 1881-1887. A causa de la mort del pare el 1898, als 18 anys es veu obligat a fer-se càrrec dels negocis familiars, els més
importants dels quals són la refineria de petroli La Petrolera, ubicada en es Molinar de Llevant
(Palma) i Salinera Espanyola, amb seu a Eivissa i factories a Eivissa i San Pedro
del Pinatar (Múrcia). Crea noves empreses com Naviliera Mallorquina (1924) i Agrícola
Mallorquina. Introdueix en les seves finques rústiques (Xorrigo, es Cabàs, Son
Sureda, s’Alqueria d’Avall, Solleric, Pocafarina, Son Pacs, etc.) noves
tècniques de conreu i adobs químics. És vocal del Banc de Crèdit Balear
(1905-1911), que abandona per discrepar dels crèdits quantiosos concedits a Joan March Ordinas. El
1933-1934 promou la implantació a Palma d’una sucursal del Banc Espanyol de
Crèdit, aleshores el banc més gran de l’Estat, que ubica tot just al davant de
casa seva al carrer Palau Reial (Palma). Com a polític segueix Antoni Maura en
el Partit Conservador i en el Partit Maurista. No ocupa càrrecs de partit, però
n’és un del principals dirigents. És diputat al Congrés pel Partit Conservador
en representació del districte de Mallorca. És regidor de l’Ajuntament de Palma
pel Partit Conservador (1909-1913) i diputat provincial (1919-1922). Casat amb Maria
Garau Tornabells, és pare de set fills (Catalina, Manel, Amanda, Pere,
Salvador, Ferran i Guadalupe Salas Garau). Té entrades a la GEM, la GEC i la
Viquipèdia.
Bibliografia
GEM, 15, 49
GEC, Manuel Salas i
Sureda
VIQUIPÈDIA, Manuel Salas
i Sureda
No hay comentarios:
Publicar un comentario