sábado, 3 de enero de 2015

La sopa

És un plat destinat a l'alimentació humana que combina un líquid saborós i elements sòlids de mida petita. La seva ingesta es fa amb cullera. Se serveix com a primer plat del dinar o del sopar.

El brou, base de totes les sopes, s’obté per cocció de verdures, carn, peix, marisc, ossos de bestiar vacú, talls de carn de gallina, menuts de pollastre, etc. Habitualment s’hi afegeixen condiments com la sal, el julivert, els alls, el safrà i espècies. Els elements sòlids poden ser miques de pa, trossos de pa fregit, fideus i altres elements fets amb pasta de farina, etc.

Els especialistes estableixen que el seu origen es dóna a les terres de la Mediterrània i a Europa fa uns 8.000 anys (6.000 aC.). Neix després de la invenció del foc i la seva difusió comporta un augment de l’esperança de vida, una millor conservació de la dentadura, l’ajornament i la reducció de les molèsties derivades del desgastament de la dentadura, una millora general del benestar personal i col·lectiu, un alleujament de la digestió, etc. Sembla que les primeres sopes es feien amb brou al que s’afegia pa esmicolat per donar-li densitat.

Es distingeixen les sopes de brou, les cremes o purés i els cuinats (de llegums o similars). També es distingeix entres les sopes fredes (gaspatxo, vichyssoise, etc.) i calentes.

La paraula, d’origen germànic (suppa), és adoptada pel llatí, d’on passa a les llengües romàniques i a les del seu entorn. La paraula fa part de nombroses dites i frases fetes de la llengua catalana, com ara Sembla que els àngels li fan sopes, Estar com una sopa, Del seu pa en farà sopes, etc.