miércoles, 24 de julio de 2013

Salvador Salas Garau (Palma, Mallorca, 4 d’abril de 1924 – Xicago, EUA, 12 d’abril de 1975)

Empresari i pedagog. Fill de Manel Salas Sureda i de Maria Garau Tornabells, és germà de sis: Catalina, Manel, Amanda, Pere, Guadalupe i Ferran Salas Garau. Estudia al col·legi de la Salle (Palma). Als 17 anys rep en herència del seu pare, traspassat el 23-II-1942, accions de Salinera Espanyola S.A., Naviera Mallorquina S.A., Transports Salas Simó S.A., Servicio Estación S.A. (Barcelona), Indústrias Agrícolas de Mallorca S.A, del complex industrial de sa Petrolera (Es Molinar), dedicat a la producció d’olis i essències per a la fabricació de perfums i colònies, i d’altres empreses mercantils de les illes i de la Península (Sevilla, Valladolid, Palència, Catalunya, etc.). També rep en herència la propietat de la finca rústica Pocafarina.

Actiu, vitalista i emprenedor, crea (1959) el col·legi Lluís Vives (Palma), que gestiona personalment (1959-1975) durant 16 anys amb l’objectiu d’oferir una ensenyança lliberal, democràtica, de qualitat europea i d’inspiració catòlica. El primer curs (1959-1960) s’imparteix a un edifici provisional de la via d’Alemanya i a partir del 1960 en la seva ubicació actual del carrer de Sant Joan Baptista de La Salle (Palma). Treballa amb innovacions pedagògiques que experimenta, avalua i analitza en el col·legi, al que dedica gran part del seu temps i de les seves energies. Són els seus col·laboradors més propers, Joana Martorell Garau, Josep M. Balaguer Poblet, Francesc Sansó i altres. Considera que l’educació de la joventut constitueix la base principal per aconseguir la cohesió i la força social, el progrés econòmic i la prosperitat futura del país.

Munta i gestiona altres negocis propis, fa part del consell d’administració de Naviera Mallorquina S.A., és membre del Consell d’Administració de la companyia d’assegurances Mare Nostrum S.A, que presideix (1970-1975), i d’altres entitats. Identificat amb els principis democràtics dóna suport personal i econòmic al moviment de la Democràcia Cristiana a Espanya i a la Junta Democràtica de les Balears. És conscient que el país necessita adaptar-se a la realitat política europea i integrar-se en ella, cosa que demana la democratització plena de la vida política i l’adopció del sistema parlamentari occidental.

De caràcter auster i modest, rebutja la superficialitat i les ostentacions. Les seves aportacions constitueixen un factor important en favor de la implantació de les llibertats, el pluralisme i la democràcia en el marc d'un projecte de país coherent i posat al dia. D’altra part, la seva contribució a l’elevació de la qualitat educativa a les illes és un fet rellevant que mereix ser reconegut i celebrat. El 2010, Pere Fullana publica un article sobre la importància del paper que la seva figura va jugar a les illes en el curs dels anys 60 i primera meitat dels 70 del s. XX.

Casat amb Antònia Bauzà, és pare de 5 filles (Maria, Maria Antònia, Maria de les Neus, Guadalupe i Emília) i d'un fill (Manel). A causa d’una afecció cardíaca congènita i amb el desig de recuperar la plena capacitat de treball, decideix ser intervingut quirúrgicament del cor a Xicago, on es trasllada en companyia del seu germà Manolo i de la seva filla Maria Antònia. Mor pocs dies després d’haver fet els 51 anys. Descansa en un cementiri de Xicago.

Vaig tenir l’oportunitat de conèixer-lo i tractar-lo personalment. Record els consells que em va donar i les respostes que tingué a les meves inquietuds d’informació. Assistí al nostre casament (18-III-1972) i a la festa posterior que es féu a l’Hotel Punta Negra (Calvià). Hi vingué acompanyat d’un grup de mestres del Lluís Vives com Joana Martorell, Teresa Juan, Catalina Pujadas, Catalina Llinars, Magdalena Domínguez Ripoll, etc. També record les dues visites que em féu a l’oficina del Banc Industrial de Catalunya tot just abans d’anar-se’n a Xicago i la visita inesperada del seu germà Ferran el matí del dissabte 13 d’abril.



Bibliografia

Pere FULLANA, “Salvador Salas Garau”, dBalears.cat, 21-II-2010.

Pere FULLANA, “Luis Vives, 50 años de tradición e innovación”, Palma, 2010.

Roberto FERNÁNDEZ LEGIDO, “Xorrigo. Notes històriques”, possessionsdepalma.net.

Antonio FRAU SALAS, “Luis Vives”, http://easyblogjgg.blogspot.com.es, 26-IX-2011.

X.O., “Antonio Frau Salas”, entrevista, Diario de Mallorca, 12-V-2012, pàg. 3 (Especial colegios privados).

GEM, 19, 76-77 (Col·legi Lluís Vives)