Prevere, escriptor i professor. Estudia el batxillerat i supera l’examen
d’Estat (1947) amb la qualificació d’excel·lent i premi extraordinari. Es
llicencia en filologia clàssica (llatí i grec) a la Universitat de Barcelona i,
posteriorment, estudia al Seminari diocesà de Mallorca. Ordenat de prevere
(1958), exerceix diverses tasques pastorals fins que per oposició guanya una
canongia de la Seu (1973) i és nomenat prefecte de la biblioteca i director del
museu capitular. Guanya (1959) les oposicions a càtedra de llatí d’institut. Fa
classes a l’Institut
de Llucmajor , al Guillem Sagrera i al Ramon Llull. Obté el premi
Ciutat de Palma de poesia (1958). Reuneix documentació i publica diverses obres
sobre la Catedral de Palma, Gaudí, els siurells, el cant de la sibil·la, Santa Catalina
Thomas, temes de folclore, el cardenal Despuig, pintura gòtica, les neules, etc.
Composa una proposta d’himne per a la Comunitat Autònoma
de les Illes Balears. Fa diverses traduccions de textos clàssics llatins. Té
una entrada a la GEM.
lunes, 16 de junio de 2014
Miquel Massutí Alzamora (Felanitx, Mallorca, 1902 - Palma, 11 de febrer de 1950)
Biòleg i pedagog. Estudia el batxillerat a l’Institut General i
Tècnic de Palma, on es titula (1918). Es llicencia en ciències naturals a la
Universitat de Barcelona (1924). Tot seguit s’incorpora com a investigador al Laboratori
Oceanogràfic de Palma. És president de l’Associació per la Cultura de Mallorca (1932-1934). Militant del partit
republicà federal, signa el document Resposta
al missatge dels catalans. Quan es produeix l’aixecament miliar del 36, és
professor interí de ciències naturals de l’Institut de Palma. Aviat és detingut
i enviat a Can Mir. A més, la Comissió depuradora de docents el sanciona amb la
no renovació del seu contracte de docència a l’Institut com a sanció per haver
signat la resposta al missatge dels catalans. Alliberat, el 1940 és nomenat
director del Laboratori Oceanogràfic de Palma (1940-1950). El 1942 es doctora a
la Universitat
Complutense , el 1943 és nomenat magister de la Mioricensis Schola Lullistica i el 1944 és professor ajudant de
l’Institut de Biologia Aplicada del Consejo Superior de Investigaciones
Científicas. El 17 de febrer del 1925 dóna a la seu de l’Associació per la
Cultura de Mallorca una conferència sobre l’origen marí de la vida, que causa
polèmica amb la jerarquia eclesiàstica. Participa en la fundació de la Societat
d’Història Natural de les Balears. Publica Introducción
al estudio del plancton marino (1950) amb col·laboració amb Ramon Margalef.
Té una entrada a la GEC i una altra a la GEM. Mor a Palma als 47 anys.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)