sábado, 8 de marzo de 2014

El meu àlbum de fotografies



14 entitats reben els AJUTS D'EMERGÈNCIA SOCIAL de Sa Nostra (Banc
d'Aliments (Manuel Marco), Mallorca sense fam, Antics alumnes de Monti-sion (Joan Llop),
Càritas Mallorca (Antoni Vera), Creu Roja (Miquel Alenyà) i altres).
 (Última Hora, 15-X-2011)

Acte de presentació a la sala d'actes de Can Tàpera del llibre de Conxa Terrón
sobre el Centre. En primer terme Pau Dols, Miquel Alenyà, Llorenç Julià, Andreu
 Ramis i Vicenç Serra. (Abril de 2010)

Eloi Quirós, Miquel Alenyà, Fernando Alzamora i Llorenç Julià.  Lliurament
a la Creu Roja d'un taló de 6.218 euros per part de la Companyia
d'Assegurances de Sa Nostra (Març de 2012)
(Al fons un quadre de Josep Guinovart)

Miquel Alenyà i Martí Alenyà després de signar un conveni de col·laboració
 entre la Creu Roja i el Col·legi Oficial de Missers de les Illes Balears
                 MADRID, 01 de JULIO de 2013 - LAWYERPRESS

Intervenció de Ferran Navinés i Miquel Alenyà en el Cercle d'Economia de
Mallorca el 20 de febrer de 2014. Fa les presentacions Alexandre Forcades
.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Sopar i debat després de la doble conferència. Hotel Valparaiso.
20 de febrer de 2014

Beneficiaris dels AJUTS D'EMERGÈNCIA SOCIAL de Sa Nostra, Jardí del
Centre deCultura de Sa Nostra (Palma). Primera fila: Elvira Barrio (Creu Roja),
Fernando Alzamora (Sa Nostra), Miquel Alenyà (Creu Roja), Antoni Vera
 (Càritas Mallorca) i Antoni Sorà (Fundació Sa Nostra) (2010)











Antoni Catany Jaume “Toni Catany” (Llucmajor, Mallorca, 15 d’agost de 1942 – Barcelona, 14 d’octubre de 2013)

Fotògraf. Estudia el batxillerat a Mallorca i inicia (1960) la carrera de Ciències Químiques a la Universitat de Barcelona, que abandona per dedicar-se (1966) a la fotografia com a treballador per compte propi. Al principi fa les fotografies que acompanyen els reportatges de viatges que Baltasar Porcel publica a la revista Destino i al diari La Vanguardia. Mentrestant passa a experimentar amb la recuperació de tècniques fotogràfiques antigues, com els calotips i els daguerreotips, procediments que no deixarà de practicar mai. Els darrers anys incorpora al seu treball la tècnica digital fotografia de manera autodidacta.al costat de la tècnica analògica. No se cansa mai d’explicar que va fer l’aprenentatge de la fotografia de manera autodidacta.

Toni Catany, Autoretrat

De posat tranquil i d’extremada sensibilitat, impregna la seva obra d’un profund sentit pictòric, la qual cosa li permet elevar la fotografia que fa a la categoria d’obra d’art. Li interessen les natures mortes, la figura humana, els paisatges, el retrat i l’exaltació de la bellesa. Cerca significats transcendents i subtileses estètiques, que treballa amb enginy i lucidesa. Domina els jocs del clarobscur i les composicions d’arrels classicistes. Hi ha obra seva a la Biblioteca Nacional de París, al Museu d’Art Modern (París), al Museu Niepel (Chalon-sur-Saöne, França), a la Universitat de Parma (Itàlia), a la Internacional Polaroid Selectiu (EUA), al Museu de Mallorca, a la col·lecció d’arts plàstiques de Sa Nostra Caixa de les Balears, al Museu d’Art Modern i Contemporani Es Baluard i a nombroses col·leccions particulars.

Publica els llibres Tomàs Monserrat (1853-1944), retratista d’un poble (1983); Les Illes, amb text de Maria Antònia Oliver (1975); Les Balears (1985), amb text de Baltasar Porcel; Natures mortes (1987); Calotips (1987); Història de la dansa a Catalunya (1987); Retrobar Barcelona (1987); Flowers of Life (1990); La meva Mediterrània (1991); Somniar déus (1998), amb text de Blai Bonet; (1994); Fotografies (1997); Cossiols (1997); Toni Catany, l’artista en el seu paradís; Obscura memòria (2000); Toni Catany (2002); Record de Llucmajor (2003); Liébana infinita (2004); Venessia (2006), etc.

Al llarg de la seva vida fa més de 200 exposicions individuals i participa a més de 200 exposicions col·lectives. Fa la primera exposició a la Galeria Aixelà, de Barcelona, el 1972. Són recordades les mostres Calotips, que presenta al Centre de Cultura de Sa Nostra (1998), Illes del desig a la Fundació Pilar i Joan Miró (2002), l’exposició de retrats d’escriptors que titula Dels que escriuen (2002) a la Casa Museu Llorenç Villalonga; la mostra que fa a la Misericòrdia (2003); l’exposició que presenta en el Museu d’Es Baluard; l’exposició antològica que li organitza el Museu Nacional d’Art de Catalunya (2002) sota el títol L’artista en el seu paradís, etc. La darrera exposició que fa a Mallorca és la que presenta al Santuari de Gràcia (2013).

Obté premis i guardons diversos, com el Premi Nacional de Fotografia (2001), el títol de Cavaller de l’Ordre de les Arts de França (1991), Premi Miquel dels Sants Oliver de l’Obra Cultural Balear (2000), Premi Nacional d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya (2001) i el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears (2003). Té una entrada a la GEM.

Mor a Barcelona als 71 anys d’edat, mentre preparava un viatge a Mallorca. Treballava en la creació d’una fundació destinada a recollir i conservar el seu llegat fotogràfic i el del seu paisà Tomàs Monserrat. Els ajornaments successius del suport públic li impedeixen la realització del seu somni en vida. Malgrat tenir la residència a Barcelona, mai no perd el contacte amb l’illa, amb el seu poble natal i amb els seus amics mallorquins, sobretot amb Maria del Mar Bonet i Biel Mesquida.


Bibliografía

Mariana DÍAZ i C. DOMÈNEC, “Fallece en Barcelona el fotógrafo Toni Catany”, Última Hora, 15-X-2013, pàg. 51.

Lourdes DURAN i M. CUART, “Fallece Toni Catany, Diario de Mallorca, 15-X-2013, pàg. 47.

Cristina ROS, “Mor Toni Catany”, Ara Balears, 15-X-2013, pàg. 26-27.

GEM, 3, 227.

Web del Ministeri de Cultura, Biografia de Toni Catany.

Toni Catany, Maria del Mar Bonet