miércoles, 2 de octubre de 2013

Mati Klarwein (Hamburg, Alemanya, 9 d’abril de 1932 – Deià, Mallorca, 7 de març de 2002)

Pintor, dibuixant i director de curtmetratges i migmetratges. Nom artístic de Mathias Klarwein, que el 1950 afegeix al seu nom la denominació d’Abdul, servent en àrab, en prova de tolerància i desitjos d’entesa entre jueus i palestins. Fill de l’arquitecte Joseph Klarwein, jueu d’origen polonès, relacionat amb el moviment de la Bauhaus, i d’Elsa Kühne, cantant d’òpera, fets es primers estudis a Palestina (actualment Israel), amb 17 anys es trasllada (1949)  amb la família a París. Allà estudia a l’Acadèmia Julian (París) amb Ferdinand Léger (1949-1951).

Al final de la dècada dels anys 50 resideix a Saint Tropez (França), on coneix el pintor Ernst Fuchs, que influeix molt en la seva formació i en la seva obra posterior. Estudia amb ell durant dos anys (1952-1954). El 1951 presenta a París la seva primera exposició individual. Es relaciona amb Jean Paul Sastre, Tristan Tzara, Roger Vadim, Brigitte Bardot, etc.

Mati Klarwein, Anunciació, Oli i tempera/tela, 1961

El 1965 obté la nacionalitat francesa gràcies als bons oficis d’André Malraux. D’aleshores ençà, alterna la residència entre NYC i Deià (Mallorca) fins que el 1984 s’estableix definitivament a Mallorca, que havia conegut amb motiu d’un viatge fet atenent una invitació de l’arqueòleg i pintor Bill Waldren. Viatger infatigable, fa nombrosos viatges que el porten a conèixer molts de països (Espanya, Itàlia, Grècia, Turquia, Índia, EUA, Marroc, Haití, Jamaica, Cuba, Guatemala, etc.).

A Mallorca viu a una casa construïda pel seu pare sobre Cala Deià, que un dia ven per pagar-se la volta al món. Després, viu de lloguer a Casanova i a Son Rullan (Deià). Fa amistat amb Domenico Gnoli, Yannick Vu, Ben Jacober, Robert Graves, etc. Als EUA manté relacions d’amistat amb Andy Warhol, Jimmi Hendrix, Annie Lennox, etc. També és amic de Salvador Dalí i de molts d’altres.

Com a pintor fa una obra surrealista, influïda pel pop-art, exuberant, rica en detalls, fantasiosa, amb elements exòtics i primitivistes, referències eròtiques, símbols i amb visions oníriques que envolta d’atmosferes irreals i màgiques. El cromatisme és brillant. Mescla tempera i caseïna amb pintura a l’oli. D’aquesta manera aconsegueix descripcions minucioses i detallistes, ja que evita que els colors es barregin. Crea composicions esotèriques, que semblen psicodèliques, mentre ell esdevé un personatge emblemàtic del moviment hippy.

Pinta retrats, natures mortes, paisatges o ensomnis i el que denomina pintures millorades, fetes amb obres adquirides als encants de Manhattan o Palma, que combina i complementa amb pintura pròpia. Realitza un total de l’ordre de 600 obres. Unes 280 són paisatges, unes 270 corresponen a retrats i unes 120 són pintures millorades. Els seus treballs, elaborats lentament i acuradament, reflecteixen la vasta cultura i la diversitat d’interessos de l’autor. Algunes de les seves obres són utilitzades en el disseny de les cobertes de discos de música, com ara la tela Anunciació en l’edició del disc Abraxas, de Carlos Santamaría (1970), encara a la venda en els circuïts comercials. Fa 30 exposicions individuals i participa a nombroses exposicions col·lectives.

Les seves pintures més conegudes són Cala Deià (1950), Cala Deià II (1958), Anunciació (1961), Paisatge percebut (1963), Paisatge descrit (1963), Ull de bou (1965), L’Àngel exterminador (1968), Moisès i Aaron (1971), Nit i dia (1976), Camuflatge (1985-1987), Vila dels misteris (1990), Portes del Paradís (1997), Epicentre (1999), Llum de lluna (2000) i altres.

A més de pintar i dibuixar, s’agrada de tocar el timbal i la guitarra, fer escultures i , sobretot, dirigir la realització de curtmetrages i migmetrages. Domina 6 idiomes (anglès, alemany, francès, espanyol, hebreu...) i en coneix dos més (italià i àrab). És pare de dues filles i de dos fills: Elionor (1963), Serafina (19871), Baltasar (1985) i Salvador (1988). Malalt, mor a Deià l’abril de 2002, als 69 anys. Té una entrada a la GEM i una altra a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears. El 2005 la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears publica el llibre Mati Klarwein, amb textos de vuit autors i del mateix pintor, una col·lecció d'il·lustracions excel·lents i una interessant nota biogràfica.

Mati Klarwein


Bibliografia

Gudi MORAGUES (coordinació), “Mati Klarwein”, Govern de les Illes Balears, Palma, 2005.

Gudi MORGUES, “La llum inconfundible”, Moragues-2005, pàg. 9-16.

Carlos NAVARRO, “Record d’en Mati”, Moragues-2005, pàg. 17-18.

Javier NAVARRO, “Introducció”, Moragues-2005, pàg. 19-22.

Lucia GRAVES, “Els anys seixanta a Deià amb Mati Klarwein”, Morgues-2005, pàg. 47-56.

Glenn O’BRIEN, “Mati, els anys setanta”, Moragues-2005, pàg. 97-100.

Carmen OCHOA LACAZ, “Els anys 80”, Moragues-2005, pàg. 127-129.

Lourdes DURAN, “Els anys 90”, Morgues-2005, pàg. 181-182.

Felipe HERNÁNDEZ, “Els anys 00”, Moragues-2005, pàg. 227-252.

Joan Carles GOMIS, “Klarwein, Mati”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’, t. 2, pàg. 390-393, Promomallorca ed., Palma, 1996.

CATÀLEG-1993, “100 anys, 100 pintors (1893-1993)”, Exposició a sa Llonja, Govern Balear i Consell Insular de Mallorca, pàg. 95, 138 i 139. Palma, 1993.

GEM, 16, 69



Exposicions individuals

1951     París, França
1952     Galeries Vachon, Saint Tropez,França
1956     Galerie André Weil, París, França
1959     Galeria del Conde de Quintanilla, Madrid
1963     Círculo de Bellas Artes, Madrid (The Chapel)
1966     Centre Cultural de la Ciutat de Barcelona (The Chapel)
1971     LoGiudice Gallery, NYC, NY, EUA (The Chapel)
1972     Museum of Art of Santa Barbara, CA, EUA (The Chapel)
             University of Colorado, EUA (The Chapel)
             University of the Exploration of Consciousness, NY, EUA (The Chapel)
1973     University of Southern Illinois, ILL, EUA (The Chapel)
1974     Basel Art Fair, Suïssa (The Chapel)
1976     Galeria Alexander Braumüller, París
1979     Galeria Alexander Braumüller, París
             Galerie Jean Camion, París (The Chapel)
1981     Metropolitan Museum, NYC, NY, EUA.
1983     Graham Gallery, NYC, NY, EUA
             Govinda Gallery, Washington DC, EUA
1984     Galerie Isy Brachot, París, França
1985     Galeria Privat, Palma, Mallorca
1986     Galeria Xtasis, Deià, Mallorca.
1987     Marbella Club, Marbella
             Govinda Gallery, Washington DC, EUA
1990     Torch Gallery, Amsterdam, Holanda
1991      Galerie Peinture-Peinture, París
1992     Galeria Anselmo Álvarez, Madrid
             Galeria Ferran Cano, Palma
1995     Galeria 4art, Barcelona
1998     Casal Solleric, Ajuntament de Palma, Palma
1999     Palacio de la Diputación. Cadis.
2001     Galeria Ferran Cano, Barcelona