Informe Econòmic i Social. Una història de 44 anys (1968-2011)

L’informe econòmic i social de Sa Nostra, iniciat el 1968, ha conegut al llarg dels seus 44 anys d’existència diverses etapes. D’acord amb el que hem exposat a altres escrits anteriors, es poden distingir 4 etapes prou ben diferenciades.

Primera etapa. Informe econòmic (1968-1972)

Abasta els primers 5 anys de l’informe, del 1968 al 1972. S’inicia per iniciativa de Carles Blanes Nouvilas, aleshores director general de la Caixa de les Balears Sa Nostra, que comana l’elaboració de la primera edició a quatre especialistes: Pere Costa Porto, Andreu Casasnovas Marquès, Jaume Galmès Tous i Miquel Alenyà Fuster.

El 1968, Caixa de Balears Sa Nostra, inicia la publicació i l’edita (1968-72) com a annex d’introducció de les memòries anuals de l’entitat. Està integrat per un conjunt d’articles sobre l’evolució anual dels principals sectors de l’economia de les illes i una introducció que aporta la visió global de l’any amb relació a l’economia internacional i espanyola. La primera edició consta de quatre capítols: comerç exterior a càrrec de Pere Costa Porto, agricultura a càrrec de Jaume Galmés Tous, turisme a càrrec d’Andreu Casasnovas Marquès i indústria a càrrec de Miquel Alenyà Fuster.

A l’equip inicial s’afegeixen en anys successius economistes joves, com Víctor Garau Jaulin du Seutre, Carles Cuéllar, Vicenç Rotger Rabassa, Alonso Ramallo Massanet i altres. El pressupost de l’obra passa de 18.000 ptes. el 1968 a 40.000 ptes. el 1972.

Segona etapa. L’evolució econòmica (1973-1997)

El 1973 Banca Catalana publica un informe econòmic referit a les Balears amb l’ajut de l’equip de professionals que fins al 1972 havia treballat en l’informe de Sa Nostra. Alonso Ramallo havia estat contractat com a economista de l’entitat financera i a ell correspon la redacció íntegra de l'informe de Sa Nostra del 1973. Amb relació al 1973 es publiquen dos informes, el de Sa Nostra i el de Banca Catalana. El de Sa Nostra es publica com a part de l'informe del Director General presentat a l'Assemblea General de l'entitat. El de Banca Catalana es presenta en un volum separat de 116 pàgines. Aquest segon informe, que es titula “Evolució econòmica 1973. Les Balears”, es presenta en el marc d’un acte públic que té lloc a la sala de conferències de l’Hotel Bellver.

El 1974 Sa Nostra i Banca Catalana acorden publicar conjuntament l’informe anual per tal de reforçar la iniciativa. La col·laboració es manté sense interrupcions fins a l’edició del 1997. El 1974 es publica el primer informe anual fruit de la col·laboració de Sa Nostra i Banca Catalana. Es presenta en un acte públic que té lloc a l’Hotel de Mar (Illetes, Calvià), que és presidit pel batlle de Calvià, l’advocat Nicolau Morell Cotoner, acompanyat d’Artur Saurí del Río per Banca Catalana, Alonso Ramallo per Sa Nostra i Pere Costa, com a responsable de la publicació.

Des del 1974 les edicions anuals es fan sota la supervisió dels Serveis d’Estudis de les dues entitats editores, dirigits per Artur Saurí del Río (Banca Catalana) i per Alonso Ramallo i Miquel Alenyà (Sa Nostra).

A partir de l’informe del 1975 les presentacions es fan amb la presència d’alts càrrecs de les dues institucions editores. L’acte del 1975 té lloc a la sala de conferències de l’Hotel Bellver i hi intervenen Carles Blanes Nouvilas per Sa Nostra, Joan Torres Picamal pel Banc Industrial de Catalunya i Joan Rosell per Banca Catalana. A la taula presidencial hi són presents, a més, Fulgenci Rosselló Coll, president de Sa Nostra, i Miquel Alenyà Fuster, que fa ús de la paraula per resumir els grans trets de l’evolució econòmica de l’any anterior.

A partir de l’edició del 1976 la presentació es fa amb l’anàlisi de l’evolució econòmica de l’any en curs, la qual cosa suscita l’interès dels mitjans i del públic. A partir del 1992 es fa la presentació de l’informe a Menorca (Maó o Ciutadella) i a Eivissa. Les presentacions a Menorca i Eivissa són presidides habitualment pel president o presidenta dels Consells Insulars de Menorca i d’Eivissa i Formentera. A Menorca es fan habitualment al saló gòtic de l’Ajuntament de Ciutadella i a la sala de plens del Consell Insular. Esporàdicament es fan a l’antiga església de Sant Antoni (Maó) o a Cas Quintu (Ciutadella).

La presentació del 1978 es va caracteritzar pel parlament de caràcter democràtic que fa Carles Blanes, director general de Sa Nostra. La presentació del 1979 es va veure suspesa súbitament quan el president de Sa Nostra advertí la presència, del tot pacífica, a l’acte de Jaume Santandreu Sureda i alguns dels seus seguidors del Sindicat dels exclosos.

Entre 1974 i 1994 l’obra es presenta en una doble edició, una en català i l’altra en castellà. A partir de l’edició del 1995 es presenta una sola edició (català). Els actes públics de presentació de l’informe anual a Palma, són presidits habitualment pels presidents de Sa Nostra, de Banca Catalana, del Govern i del Consell Insular de Mallorca, acompanyats del Conseller d’Economia i Hisenda del Govern. Constitueixen un esdeveniment social de gran ressonància i un event d'afirmació democràtica. La presentació inclou entre 1978 i 1981 i entre 1989 i 2000 un parlament sobre el comportament de l’economia a les Balears durant l’any en curs. L’acte de presentació de l’edició de 1981, prevista per al primers dies de novembre de 1982, se suspèn, a petició de Banca Catalana. En el seu lloc Sa Nostra convida els autors a un sopar a Can Tàpera. En el parlament corresponent a l’acte de presentació que té lloc el 27 de novembre de 1993, als salons de l’hotel Son Vida, es diu que a les Balears s’havia iniciat la fase de recuperació econòmica, cosa per la qual restava enrere l’etapa de crisi econòmica que havia començat el 1989. L’anunci constitueix una sorpresa que mobilitza el mitjans de comunicació i crida l’atenció de l’opinió pública. La presentació era presidida per Gabriel Canyelles Fons, president del Govern de les Illes Balears, qui en acabar l’acte va felicitar el ponent efusivament.

L’edició del 1996 deixa de banda el disseny de les edicions del 1973 ençà per incorporar un disseny més modern i funcional. Les presentacions de les edicions de 1996 i 1997 incorporen per primera vegada la projecció de quadres i gràfics per facilitar el seguiment de l’anàlisi avançada de l’evolució econòmica de l’any en curs. L’edició del 1997 incorpora un llibret adjunt, escrit per diversos autors, commemoratiu dels 25 anys de l’edició de Banca Catalana corresponent al 1973. El tiratge de les dues edicions anteriors al 1995 i de l’edició única del 1996 i 1997 és de l’ordre dels 1.500-2000 exemplars.

Des del 1974 les edicions anuals es fan sota la supervisió dels Serveis d’Estudis de les dues entitats editores, dirigits per Artur Saurí del Río (Banca Catalana) i per Alonso Ramallo i Miquel Alenyà (Sa Nostra). Són els directors de l’obra Pere Costa Porto (1973-1974), Miquel Alenyà Fuster (1975-1982), Alonso Ramallo Massanet (1983-1989) i Miquel Alenyà Fuster (1990-2000).

El primer trimestre del 1990 Sa Nostra inicia la publicació en roda de premsa i amb suport de paper d’informes trimestrals o de conjuntura sobre l’economia de les Balears, que manté amb constància fins al darrer trimestre del 1999. En aquest període de temps publica 44 informes trimestrals. La iniciativa respon a una observació del Pla Estratègic de l'entitat, elaborat amb col·laboració amb la consultora Ernst & Young i aprovat pel Consell d'Administració per al període 1990-94.

Tercera etapa. Informe econòmic i social (1998-2000)

Sa Nostra acorda mantenir la publicació de l’informe econòmic anual, reforçar-lo i ampliar-lo amb la inclusió de diversos capítols referits a la realitat social i cultural de les illes. S’adopta el nom d’Informe econòmic i social de les illes Balears, que recupera i amplia el nom inicial de l’informe. Es compta amb la col·laboració del mateix equip de professionals de les illes que fins aleshores havia treballat en la redacció de l’”Evolució econòmica”, convenientment ampliat.

Les edicions es fan més voluminoses i assoleixen un nombre de pàgines proper al milenar, inclosos quadres i gràfics de l’annex. El disseny de la portada conserva el format inaugurat el 1996 amb alguns afegits propis de Sa Nostra. Les presentacions es fan al saló d’actes Joan Pons Marquès de l’edifici de Sa Nostra a Son Fuster.

Les dotacions pressupostàries dels anys del període sumen xifres situades entre els 25 i els 28 mil euros, inclosos els costos de disseny i impremta, de la infografia i la cura de la visualitat de l’obra. El tiratge de l’edició del 2000 és de dos mil exemplars.

El Servei d’Estudis Socials i Econòmics de Sa Nostra assumeix treballs d’investigació aliens a l’informe anual i als informes trimestrals de conjuntura, com el que es fa a petició de l’Autoritat Portuària de les Balears sobre els ports de les illes, del qual s’encarrega Antoni Barceló Veny, autor habitual dels capítols de transports i de construcció de l’informe anual.

Relació d’autors de l'edició del 2000

Direcció:

Miquel Alenyà Fuster

Coordinació:

Andreu Ramis Puig-gros

Economia

Pere Albertí Huguet

Antoni Barceló Veny

Esteve Bardolet Jané

Margalida Català Rosselló

Antonio Fleixas Antón

Miquel Fuada Aiguader

Jaume Gelabert Vich

Carles Manera Erbina

Joan Mir Obrador

Pere Miralles Cerdà

Ferran Navinés i Badal

Jaime Olascoaga Ensenyat

Antoni Riera Font

José A. Roselló Rausell

Miquel Alenyà Fuster

Estudis Socials i Econòmics de Sa Nostra

Medi ambient

Antoni Riera Font

Bartomeu Tomàs Vives

Guillen X. Pons Buades

Societat

Pere Albertí Huguet

Antoni I. Alomar Canyelles

Pere J. Barceló Obrador

Maria Antònia Carbonero Gamundí

Andreu Horrach Torrens

Ferran D. Lluch Dubon

Manuel Pelarda Ferrando

Ladislao Roig Bustos

Bernat Sureda Garcia

Jaume Sureda Negre

Macià Tomàs Salvà

Cultura

Magdalena Aguiló Victory

Joan Arrom Nadal

Rafel M. Creus Oliver

Pere Estelrich Massutí

Miquel Fuada Aiguader

Antoni Ginard Bujosa

Joan Mas i Vives

Montserrat Mascaró Pons

Eva Mulet Velasco

Francisca Niell Llabrés

Andreu Ramis Puig-gros

Cristina Ros Salvà

Pere Rosselló Bover

Jaume Vidal Amengual

Quarta etapa: Informe del CRE (2001-2011)

Mentre l’equip convocat pel Servei d’Estudis Socials i Econòmics de Sa Nostra treballa en la conclusió i la correcció de les galerades de l’edició 33 ena de l’informe anual, la presidència de Sa Nostra i la UIB inicien una sèrie de contactes encaminats a la signatura d’un acord de col·laboració en virtut del qual l’entitat financera comana al CRE (Centre de Recerca Econòmica) la tasca d’elaborar l’informe anual.

La signatura del conveni té lloc el 21 de desembre de 2001, uns dies abans de la dimissió del promotor del projecte i president de Sa Nostra, Miquel Capellà Moià. El document fundacional estableix que el conveni de cooperació de Sa Nostra amb la UIB té per objecte promoure i cooperar amb projectes d’investigació referits a aspectes específics de l’economia balear, com el turisme, el medi ambient, els transports i, de manera especial, l’evolució macroeconòmica de l’arxipèlag.

El CRE, que no té personalitat jurídica pròpia, es constitueix com l’instrument operatiu destinat a la realització de les tasques de recerca objecte del conveni. El seu govern s’encomana a un Consell Rector que és presidit pel Rector de la UIB. La vicepresidència correspon al director general de Sa Nostra. Hi ha quatre vocals: el vicerector d’economia de la UIB, el vicerector d’investigació de la UIB, el subdirector general de l’Obra Social de Sa Nostra i el Director de l’Obra Social de Sa Nostra. El secretari és el director del CRE.

Des del primer moment es prescindeix de l’equip anterior, de la seva experiència i dels valors associats a una trajectòria de 33 anys de treball continuat, prestigiat i apreciat per l’opinió pública, pluralista i capaç d’adaptar-se als canvis i generar millores. Consegüentment, es passa d’un model d’autors que signen els capítols de l’informe a un model de signatura i responsabilitat autoral única. Les antigues bones relacions amb la Cambra de Comerç, la CAEB, la direcció general d’Economia i la Conselleria d’Economia i Hisenda del Govern, donen pas a algunes friccions que de manera reiterada marquen diferències amb les estimacions i els diagnòstics.

Les presentacions públiques de l’informe prescindeixen de l’anàlisi de l’evolució de l’any en curs per passar a temes de caràcter general que són tractats al marge de l’informe que es presenta i en format de conferència acadèmica no exempta d’alguns trets teatrals. Es mantenen les tres presentacions tradicionals a Palma, Menorca i Eivissa. Les edicions anuals de l’informe conserven la numeració ordinal que fa referència a les edicions iniciades el 1968. En aquest respecte es fa ús de la numeració llatina.

Es dóna continuïtat als informes trimestrals de conjuntura que Sa Nostra inicià el primer trimestre del 1990, tot seguint les indicacions del Pla Estratègic de l’entitat, elaborat per la consultora Ernst & Young i aprovat per al període 1990-94, per bé que el nombre d’aquest informes no es recull en la nova etapa, que comença una numeració nova, malgrat les informacions concretes que són facilitades als responsables del CRE.

El CRE obre una pàgina a la xarxa en la qual, en compliment dels deures de transparència, dóna informació sobre diversos aspectes dels seus objectius, òrgans directius i de govern, treballs realitzats, etc. No parla ni de les dotacions pressupostàries anuals, ni de les aportacions de Sa Nostra, que se situen en un nivell proper als 450 mil euros anuals. El sou del director és de 80 mil euros anuals. Per al 2012, ateses les restriccions de l’Obra Social de Sa Nostra, les aportacions es limiten a 200.000 euros. El fet es fa evident en la publicació minsa de l’informe anual corresponent al 2011. En el curs de l’any 2012 Sa Nostra proposa que el CRE gestioni en el mercat dels patrocinis l’obtenció de contribucions anuals de l’ordre del 80% del seu pressupost. Sa Nostra assegura en aquest cas una aportació anual equivalent al 20% del pressupost. Les gestions fetes pel CRE no arriben a bon port en cap de les línies explorades o sondejades. Val a dir que Sa Nostra va cancel·lar els programa d'ajuts solidaris destinats a entitats humanitàries corresponents al 2012 per poder fer l'aportació de 200.000 euros al CRE.

El 25 de setembre de 2012 es fa la presentació de l’informe anual del 2011 en un acte presidit pel vicepresident del Govern de les Illes Balears, Josep Ignasi Anguiló Fuster, que manifesta la seva disconformitat amb algunes afirmacions fetes pel presentador, Antoni Riera Font. L'acte té lloc al saló Joan Pons Marquès de l'antic edifici de serveis centrals de Sa Nostra a Son Fuster. Són presents a la taula presidencial Fernando Alzamora Carbonell i Pau Dolç Bover, president i director general de Sa Nostra respectivament. El 24 de setembre l'informe s'havia presentat en roda de premsa. El 27 de setembre es fa la presentació a la Sala de Cultura de Sa Nostra a Maó (antiga església de Sant Antoni) i el dia primer d'octubre a la Sala de Cultura de Sa Nostra a Eivissa. En els 11 anys d'existència, es varen fer 35 informes de conjuntura, al principi trimestrals i finalment quadrimestrals. El darrer va ser presentat en roda de premsa l'octubre de 2012, per bé que no es va publicar en paper.

 El 9 de novembre de 2012 es fan les darreres actuacions del CRE i el dilluns dia 19 de novembre de 2012 es fa pública mitjançant nota de premsa la rescissió per part de Sa Nostra del conveni amb la UIB i el cessament de les activitats del CRE. Després de 44 anys, l’informe anual desapareix en el mateix moment en el qual també desapareix l’informe anual que amb el títol de “Memòria del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears” publica des del 2001 el CES sota la direcció del representant de la UIB en aquest organisme. D’aquesta manera es tanca la quarta etapa de la publicació i alhora se n’obre una cinquena, d’espera o de pont, fins que alguna institució privada o pública acordi reiniciar la redacció i la publicació de l’informe. Val a dir que el cost d’un bon treball de recerca, redacció i edició se situaria a l’entorn dels 30 mil euros anuals, el cost que ha tingut en els darrers anys l’informe del CES, més ric en informació i millor documentat que el del CRE.

Palma, 2 de desembre de 2012