martes, 27 de mayo de 2014

Rafel Ballester Castell (Palma, 22 d’agost de 1872 - Tarragona, 8 d’agost de 1931)

Historiador i professor. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear amb la promoció que es titula el 1888. Deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza, es llicencia en història a la Universitat de Barcelona (1893).Tot seguit es dedica a l’ensenyament a l’Institut Balear (Palma, 1902-1911 c.) i a Múrcia. Obté el doctorat i guanya la càtedra d’història de l’Institut de Palència. Posteriorment passa a l’Institut de Girona i al de Valladolid. Bolcat en la investigació, dedica gran part del seu temps a la recerca als arxius i biblioteques. Com a fruit del seu treball escriu Bosquejo histórico sobre la instrucción pública en Mallorca (1910), La bibliografia de la Historia de España (1921) i Las fuentes narrativas de la historia de Espanya, en dos volums: Edad Media (1908) i Edad Moderna (1927). Escriu llibres de text, com Geografia de España i Iniciación al estudio de la Historia. Membre de la Societat Arqueològica Lul·liana, és reconegut com un dels pioners de la historiografia a Espanya. És acadèmic de la Real Academia de la Historia i de la de les Bones Lletres de Barcelona. Presideix la Comissió de monuments de Catalunya. En desacord amb el pla Callejo (1929), renuncia a la càtedra i es retira a Tarragona per treballar amb intensitat. És director del Museu Arqueològic de Tarragona (1929-1930). Fa part de la llista d’antics professors i alumnes il·lustres de l’Institut Ramon Llull que s’elabora (1954) amb motiu de la realització dels seus retrats per part de Joan Pla Ballbastre amb destinació a la sala de professors del centre. Té una entrada a la GEM.



Bibliografia

J. DEVOS, Nécrologie Rafael Ballester y Castell (1872-1931), Revue belge de philologie et d’histoire, pàg. 979-980, v. 12, núm. 12-3, 1933.

GEM, 1, 371

No hay comentarios:

Publicar un comentario