Gabriel Oliver Capó (Palma, 2 de juny de 1934 - 2004)

Metge, polític i voluntari de Creu Roja.

Estudia el batxillerat a Monti-sion (1944-49) i a l’Acadèmia Mayol (1949-51). Es llicencia en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona (1959) i s’hi especialitza en otorinolaringologia i cirurgia oncològica (1962).

És (1962) professor auxiliar de la càtedra d'otorinolaringologia de la Facultat de Medicina de Barcelona. És cap del servei d’otorinolaringologia de l’Hospital de Creu Roja a Palma (1962-74) i del Centre Regional d’Oncologia de l’Associació Espanyola de Lluita contra el Càncer (1971-74). El 1974 passa a l’Hospital de Son Dureta, on arriba a ser (1980-99) cap del servei de la seva especialitat. A partir del 1999 es dedica a l’exercici privat de la medicina.

Va ser conseller de sanitat (1983-93) del Govern. Des del seu càrrec presta especial atenció a les necessitats de les persones en situació de risc, cosa que l’impulsa a construir el centre de discapacitats psíquics de Son Tugores, elaborar la Llei d’acció social, crear una xarxa de residències per a persones grans i aplicar programes de lluita contra la droga.

Com a voluntari de Creu Roja fa part de la Junta directiva a les Balears (1980-84). Afeccionat a la gastronomia i a la lectura, és president (1994-2000) del Consell Social de la UIB. Rep la medalla d’or de la Universitat (2003) i el premi Ramon Llull (2004).