Laureà Barrau Bunyol (Barcelona, 27 de desembre de 1863 – Santa Eulàlia del Riu (Eivissa), 21 d’octubre de 1957).

Pintor i dibuixant. En acabar el batxillerat (1879), ingressa a l’Escola de Llotja, on es alumne d’Antoni Caba, Claudi Lorenzale i d’altres mestres. Viatja a Madrid i Paris i guanya el Premi Fortuny, de l’Ajuntament de Barcelona, per ampliar estudis a Roma.

A l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 presenta l’obra “La Rendició de Girona el 1809” (1887, Museu d’Art Modern , Barcelona), que és guardonada amb una segona medalla. Tot seguit fa una estada de tres mesos a Tànger per inspirar-se en la lluminositat i l’exotisme del Marroc. Després viatja a Paris, on resideix durant una llarga temporada (1889-1903) i on es casa (1898) amb Berthe Vallier, amb la qual comparteix la resta de la seva vida. A Paris es relaciona amb el pintor Jean-Léon Gérôme (1824-1904), que esdevé un dels seus mestres de referència.

Treballa amb constància i sense concessions a la vida bohèmia, que no li agrada. Sent gran afecció pels paisatges mariners, la gent del mar i del camp, els espais assolellats amb intensitat. S’agrada d’analitzar la relació de la persona humana amb el medi: segadors, pageses, aiguaderes, pescadors, conradors, collidores, etc. Sent gran simpatia per tota casta d’animals domèstics, com ara mules, ases, vaques, gossos, etc. Li importa el dolor, la fatiga, la duresa del treball, que contempla amb realisme naturalista i sobrietat acadèmica. La temàtica que prefereix és costumista, adobada de realisme social, tipisme i de gust per la captació del moment fugisser i irrepetible. A més d’olis sobre tela, fa dibuix, gravat, pastel, aiguafort i aquarel·la. És un excel·lent retratista.

Exposa a Barcelona, Madrid, Paris, Roma, Palma, Buenos Aires, Montevideo, Rio de Janeiro, Sao Paulo, Nova York (1923) i altres localitats.

Hi ha obra seva al Museu de Cau Ferrat (Sitges), Museu Nacional d’Art de Catalunya, Museu de Terrassa, Museu Municipal de Tossa, Ajuntament de Terrassa, Caixa de Balears “Sa Nostra”, Museu Barrau (Santa Eulàlia del Riu) i d’altres.

L’Obra Social de Caixa de Balears “Sa Nostra” li dedicà (1996-97) una exposició d’homenatge a Eivissa, que posteriorment mostrà al Centre de Cultura de Palma, i publicà un catàleg il•lustrat.

Descobrí Eivissa el 1912 i des d’aleshores hi passà temporades, fins que s’hi establí (1931) de manera permanent. Morí a Santa Eulàlia del Riu (Eivissa) el 21 d’octubre de 1957, als 93 anys.