Els dispensaris de Creu Roja a les Balears

La idea d’obrir un dispensari per atendre urgències mèdiques, per malaltia o accident, de persones sense recursos volta pel cap dels directius de Creu Roja des de finals del s. XIX. En nombroses ocasions la Junta directiva fa constar en acta el desig de muntar el dispensari, tot lamentat la manca de recursos per fer-ho. Alguns directius pensen que l’obertura d’un dispensari gratuït constitueix una necessitat imperiosa per donar sentit i transcendència a la presència de Creu Roja a l’illa.

D’altra part, la penúria de les prestacions mèdiques públiques posa de manifest que a més del dispensari cal obrir un consultori mèdic gratuït per a l’atenció d’un nombre elevat de persones que no disposa d’atenció sanitària pública i no té recursos per pagar els serveis de la sanitat privada.

Els metges voluntaris de l’entitat són les persones que més pressionen els directius perquè es decideixin a tirar endavant la implantació dels serveis de dispensari i consultori. Ells aporten la part més important en aquest respecte, el seu treball professional gratuït, amb garanties de continuïtat i suficiència. Mentre la Junta directiva fa càlculs de costos, d’ingressos i despeses, alguns metges decideixen fer ús ocasionalment de la seu social com a lloc d’atenció de persones accidentades a la Rambla o als carrers del voltant. Els fets que consten en acta són tan freqüents que es fa difícil no pensar en l’existència d’una certa operació concertada amb bona voluntat per diversos voluntaris inquiets.

La inauguració i el bon funcionament de la Casa de Socors de l’Ajuntament de Palma constitueix un factor addicional que aporta raons i força als propòsits de crear un dispensari i un consultori. Solament la debilitat financera i l’escassetat dels recursos disponibles, limitats bàsicament a les aportacions dels socis, i la manca de subvencions institucionals ajornen la materialització del projecte.