Lluis Claramunt Palou (Barcelona, 19 d’agost de 1951 – Zarautz, 18 de desembre de 2000)

Pintor.

Fill d’una família de classe mitjana, la seva mare, Petri Palou, és pianista i el seu pare, decorador. Estudia el batxillerat a Barcelona i fa dos cursos de Filosofia i Lletres a la Universitat. Després deixa els estudis i la casa paterna per viure en ambients marginals i d’exclusió social en contacte amb famílies gitanes i amb residents al barri xinès de Barcelona.

Dedicat plenament a la pintura, la seva trajectòria professional es divideix en dues etapes. La primera (1967-1984) és d’anàlisi, aprenentatge i experimentació, bases sobre les qual construeix els seus coneixements autodidactes de les tècniques del dibuix i la pintura. Viu a Barcelona, on freqüenta el port, barris marginals i els volts de la Plaça Reial, que li proporcionen els temes que reflecteix en els seus treballs, com ara l’angoixa, el dolor, la misèria urbana i la desesperació de les persones injustament castigades per la vida. Presta especial atenció als rostres, escenes taurines i temes propis dels llocs que coneix, vists des d'una perspectiva expressionista. Aquesta etapa culmina amb l’exposició antològica que presenta (1983) a la Galeria Dau Al Set (Barcelona), dedicada als seus primers 15 anys de pintura.

Lluís Clamunt, 1986

a segona etapa (1984-2000) comença amb el trasllat a Madrid. La seva pintura, que ha adquirit maduresa i seguretat, provoca commoció i transmet sentiments intensos. Exposa a galeries de primer ordre de Madrid, Barcelona, Sevilla, Alacant, València, Palma i altres ciutats espanyoles. També exposa a NY, Toulouse, Graz (Àustria), Àmsterdam, Paris, Lisboa, etc. Participa en fires internacionals (Arco, Basilea, Xicago...). Al final dels 80, Juana de Aizpuru esdevé la seva marxant. Els seus treballs es caracteritzen per la simplificació del dibuix, l’estilització de les formes, les pinzellades llargues, la gestualitat dels trets i la intensitat del cromatisme. La seva pintura conté referències a Picasso, Van Gogh, Shiele i altres autors. Viatja amb freqüència i visita el Marroc, que li ofereix nous motius d’inspiració i treball. Cultiva el format petit, el mitjà i el gran. Pertany a aquest darrer grup l’oli sobre tela, de 190 x 280 cm., titulat “La Alameda” (1985).
Afeccionat a la lectura, els seus autors preferits són Joseph Conrad, Herman Melville, Mac Orlan i Henry de Monfreid, de qui tradueix la novel·la “Els secrets de la Mar Roja”, que li serveix de motiu per fer (1995) una sèrie de dibuixos, alguns dels quals empra per il·lustrar la publicació de la novel·la. També escriu novel·la i relats, que deixa sense publicar.

Fumador compulsiu i afeccionat a la vida bohèmia, no gaire organitzada i oberta a la improvisació, mor prematurament a Zarautz, a la casa de sa germana, als 49 anys. El 2002 la Galeria Juana de Aizpuru presenta l’exposició “De Marruecos”, que conté una selecció dels treballs que féu arran del viatge al Marroc. Hi ha obra seva a la col·lecció de “la Caixa”, Museu de Belles Arts d’Àlaba (Vitòria), Consell Superior d’Esports (Madrid), Ministeri de Cultura (Madrid), Bankia (Madrid) i altres entitats i institucions.




Bibliografia

Luis CLARAMUNT, “Treinta años de pintura”, http:luisclaramunt.com

Redacció, “Luis Claramunt, el expresionismo más canalla”, In memoriam, “Última Hora”, Palma, 18-XII-2010.

Repúblicadecartagena, “Luis Claramunt en el Palacio Molina, Cartagena”.