Elmyr de Hory (Budapest, Hongria, 14 d'abril de 1906 – Eivissa, Illes Balears, 11 de desembre de 1976)

Nom artístic d’Elemér Hoffmann, pintor hongarès, imitador de l’estil de grans pintors. Neix en el si d’una família benestant d’origen jueu. Quan té 16 anys, els pares es divorcien, fet que li causa un gran trasbals. El 1924, als 18 anys, marxa a Munic (Alemanya) i es matricula a l’Akademie Heinmann, que imparteix classes de dibuix i pintura. El 1926 es trasllada a París i es matricula a la Grande Chaumiére, on és deixeble de Ferdinand Léger, amb qui estableix una gran amistat.

Elmyr de Hory, 1970 ca.

Arran de la Segona Guerra Mundial és detingut i traslladat a Alemanya. Durant un interrogatori li trenquen una cama i el porten a l’hospital. Quan es recupera fuig cap a Budapest. Finalitzada la guerra, torna a París, on sobreviu a dures penes, fins que una persona acabalada confon un dels seus dibuixos amb un Picasso i li compra. A partir d’aleshores Elmyr recorre Europa venent imitacions de grans pintors. El 1947 es trasllada als EUA, on continua venent obres que imiten l’estil d’altres pintors. Ven a preus elevats i amb una demanda creixent gràcies a l’ajut de Fernand Legross i Real Lessard, que assumeixen les funcions de marxants. A causa d’algunes sospites, és objecte d’una investigació per part de la policia. Sotmès a vigilància, Elmyr abandona el país el 1959.

El 1960 s’instal·la a Eivissa, on els seus marxants incrementen l’activitat del negoci. Quan Legross i Lessard es barallen, ho fan sorollosament i de manera pública i ostentosa, la qual cosa alimenta noves sospites sobre l’autenticitat de les obres venudes per ells. Elmyr és detingut a Eivissa i passa dos mesos a la presó de Palma (1968), condemnat per homosexualitat, convivència amb delinqüents i no tenir mitjans demostrables de subsistència.

El 1969 l’escriptor Irving Clifford publica “Fake! The Story of Elmyr de Hory, the Greatest Art Forger of Our Time”. Per a l’elaboració d’aquesta obra disposa de la col·laboració de l’artista. Tot amb tot, cal prendre les afirmacions que conté amb cautela. Després de la publicació del llibre, l’autor és condemnat per estafa per haver publicat una biografia apòcrifa de Howard Hawks. El 1973 Orson Welles roda la pel·lícula “Fake!”, inspirada en l’obra d’Irving Clifford. El 1975 Elmyr presenta a Madrid una exposició d’imitacions signades amb el seu nom. Mentrestant es tramita una demanda d’extradició del Govern Francès, preocupat per la baixa generalitzada dels preus internacionals de la pintura impressionista, la preferida per les imitacions d’Elmyr. La tramitació de la sol·licitud d’extradició crea en ell una situació d’estrès i angoixa. Quan es troba pendent de la publicació de la sentència sobre l’extradició, mor als 70 anys a causa d’una barreja de barbitúrics i alcohol. Tres dies després es fa pública la sentència de desestimació de la demanda d’extradició. Descansa en el cementiri d’Eivissa a la capella de la família Llobet Tur.

El 2005 la Galeria Tribeca (Madrid) li dedica una exposició de 25 obres (dibuixos, guaixos, aquarel·les, tintes i tintes xineses) fetes a la manera de Modigliani, Picasso, Matisse, Renoir, Toulouse-Lautrec, Gauguin, Chagall, Léger, Renoir i una tela inspirada en André Lhote. El novembre de 2012 la Galeria Vanrell, de Palma, exposa un conjunt de 15 teles i un dibuix amb tinta xinesa del pintor, provinents de la col·lecció de Josep Roselló, antic amic d’Elmyr. L’exposició, no destinada a la venda, s’acompanya d’un fulletó de mà amb reproduccions a color de les obres que es mostren.


Bibliografia

Maria LLULL,  "La increíble historia d'Elmyr d'Hory", Diari de Balears, 8-XI-2012

Irving CLIFFORD, “Fake! The Story of Elmyr de Hory, the Greatest Art Forger of Our Time”, McGraw-Hill Book Company, NY, USA.