Fortunio Bonanova (Palma, Mallorca, 13 de gener de 1896 – Woodland, Califòrnia, EUA, 2 d'abril de 1969)

Nom artístic de Josep Lluís Moll Esteva, actor de teatre i cinema, cantant de sarsuela i tangos, i telegrafista. Fill de músics, neix a una casa del carrer Apuntadors. Fa els primers estudis a Palma i comença el batxillerat a Palma, però es titula a Barcelona. Passa a Madrid per fer la carrera de Dret, que deixa per estudiar música. Pren classes de 'bel canto' amb el baríton italià Mattia Battistini i estudia al Conservatori de Música. Posteriorment, amplia estudis de música i cant a París.

Lluís Fàbregues diu que de jove treballa a Palma com a telegrafista i periodista. Sembla que treballa a la delegació a Palma del diari “El Sol” i que , posteriorment, ho fa a “El Día Gráfico”, de Barcelona. És col·laborador esporàdic de la revista mallorquina “Baleares” (15-II-1921). Fàbregues explica que ell manifestava que havia adoptat el seu nom artístic per l’ambició que tenia de fer fortuna (Fortunio) i per l’afecte que sentia per la barriada palmesana de La Bonanova (Bonanova). Abans de deixar l’illa, assisteix a les tertúlies de la Llibreria Tous i de la redacció del diari “Última Hora”.

Debuta al Teatre Principal de Palma (1921) cantant la romança de Tanhäuser. El mateix any signa al costat de José Luis Borges, Jacob Sureda i Joan Alomar el “Manifiesto Ultra”, que es publica a la revista “Baleares”, de Palma. El primer paper que fa en el cinema correspon al film “Don Juan Tenorio” de Ricardo Baños, producció muda, que es roda a Barcelona entre octubre de 1921 i març de 1922. Marxa a Mèxic amb la companyia de sarsuela d’Amadeu Vives i d’allà passa als EUA, on grava discs i curts musicals. Entre 1927 i 1932 participa en diversos films de Hollywood amb papers secundaris. Munta una companyia pròpia, amb la qual  interpreta sarsueles, com “Los Gavilanes”, “La canción del olvido” i altres, a NY i altres localitats. El 1928 és a Veneçuela, on participa en el rodatge de dos films: “Les quatre plomes” i “Pacte amb el diable”. El 1929 fa de protagonista del film “Ombra venjadora”. El 1932 és a Colòmbia per rodar "Los macheteros de la muerte".

El 1934 torna a Espanya per participar en una temporada de teatre americà. Arran de l’esclat de la guerra civil, torna als EUA per desplegar-hi, a partir de 1940, una intensa activitat com a actor. Té papers a les pel·lícules “Ciutadà Kane” (1941), “Cinc tombes al Caire” (1943), “Perdició” (1944), “Alí Babà i els quaranta lladres” (1944), “La besada mortal” (1955), “Festa!” (1957), “Tú i jo” (1957), “L’home que matà Liberty Valance” (1962). A Mèxic fa el paper protagonista de “Pepita Jiménez” (1946). Al llarg de la seva trajectòria professional participa en 76 films, segons Aguiló-Mendiola 1997. Ho fa amb directors tan acreditats com John Ford, Billy Wilder, Orson Welles, Carol Reed, Leo McCarey, Robert Aldrich, Henry King, Richard Thorpe, Michael Curtiz, Anthony Mann, Otto Preminger, Sam Wood, etc. Ocasionalment fa de productor i de realitzador.

A mitjan dècada dels anys 50 crea el grup de música lleugera “The Glamouramas”, format per la seva esposa, Marguerite Windsor, la seva germana Beatrice Windsor i llurs l’amiga Joanne Clayton. Habitualment actuen a clubs i sales de festes sota el nom de “Fortunio Bonanova and his Glamouramas”. Ell fa de vocalista i elles de cor i acompanyament de guitarra. El 1960 torna a Espanya amb l’esposa i la filla Risa. Participa en diverses pel·lícules, com “La mort xiula un blues”, de Jesús Franco (1962). A causa de les dificultats econòmiques, l’esposa treballa d’administrativa a la base de Torrejón (Madrid). Torna a Hollywood i participa en dues pel·lícules, que són les darreres que fa: “El preu de la mort” (1963) i “El collar d’un milió de dòlars” (1967).

Alt i ben plantat, és actiu i un bon vivant. Té una predisposició innata per a la distorsió de la realitat, cosa que contribueix a envoltar la seva figura de misteri, fantasia i llegenda. Gaudeix de bona oïda i té molt bona veu. S’agrada de cantar i demostra afecció a exercir d’emprenedor. Munta una acadèmia de ball i cant, diversos restaurants i altres negocis, que fracassen. Mai no torna a Mallorca. Als 73 anys, mor a causa d’un extravessament cerebral que el sorprèn mentre assisteix des del públic a la representació de l’òpera "Madame Butterfly". Descansa al Holy Croos Cementery, Culver City (CA). Un carrer de Palma duu el seu nom.

Bibliografia

Catalina AGUILÓ i Josep Antoni PÉREZ DE MENDIOLA, “Fortunio Bonanova. Un home de llegenda”, Di7 edició, Palma 1997 (hi ha una edició en castellà del 1999)

Catalina AGUILÓ i Josep Antoni PÉREZ DE MENDIOLA, “Cent anys de cinema a les illes”, Obra Social de Sa Nostra, Palma 1995

Florentino HERNÁNDEZ GIRBAL, " Los que pasaron por Hollywood", Verdoux, 42-46 i 159-160, Madrid 1992

GRAN ENCICLOPÈDIA DE MALLORCA, “Bonanova, Fortunio”, 2, 191

VIQUIPÈDIA, “Fortunio Bonanova

Lluís FÀBREGUES i CUIXART, “50 años de vida palmesana”, Ca nostra, Palma 1965

CENTRO VIRTUAL CERVANTES, "Fortunio Bonanova", Galería de personajes, Instituto Cervantes, 2012, www.cervantes.es