La taronja és el fruit del taronger. Té forma de bolla i és molts sucosa. El taronger dolç és el més apreciat i el més important pel que fa a cultiu i producció.
El taronger és originari de la Xina, des d'on s'estén pel sud-est asiàtic (Birmania, Vietnam, Thailàndia...) i, posteriorment, per l'Orient mitjà. Les primeres referències escrites referides a les taronges corresponen a un llibre dedicat a l'emperador de la Xina el 2.200 aC.
Alexandre el Gran porta a Europa el coneixement d'aquest fruit en la versió pròpia de Pèrsia en el s IV aC, que és la taronja amarga. Consta que els romans importen taronges d'Orient a través de Palestina.
La taronja amarga és l'única coneguda a Europa durant l'Edat Mitjana, que s'usa per fer mermelades i confitures. La taronja dolça és introduïda a Itàlia per comerciants portuguesos el s XV, que la porten de la Índia. La taronja dolça substitueix en gran part la taronja amarga i passa a ocupar un lloc creixent en l'alimentació humana.
El s XIX es produeix (1820) a un hort de taronges dolces d'un convent del Brasil una mutació que dóna lloc a l'aparició de la taronga navel, també dita de Califòrnia o de llombrígol (en anglès navel), que es caracteritza per l'absència de llavors. Posteriorment des de Califòrnia s'envia a València una varietat de taronja tardana, que esdevé una de les cultivades més intensament a València, cosa per la qual rep el nom de valencialate. Altres varietats són la sanguina, la mandarina, etc.
La taronja és rica en vitamina C, minerals (potassi, magnesi i calci) i àcids (cítric, oxàlic i tartàric). L'escorça és rica en fibra. Es menja sencera i en forma de suc (taronja dolça) i en mermelades i confitures (taronja amarga). Aquesta taronja s'usa també per a l'obtenció d'olis essencials. Els tarongers, a més d'ocupar grans extensions dedicades al cultiu de taronges, es dediquen també a funcions decoratives de jardins i patis interiors, atesa la seva vistositat, l'aroma perfumat de les seves flors i la bellesa colorista dels fruits, gairebé sempre àcids per evitar-ne l'espoli.
El s XVII la plaça de Sóller (Mallorca) exporta taronges a França amb molt bons resultats econòmics. El segles XVIII i XIX València amplia l'extensió dedicada a la producció de taronja per a l'exportació a Europa, sobretot a França. El s XX la producció de taronges s'estén per altres indrets de la Mediterrània que entren amb competència amb la taronja valenciana. Els principals productors mundials de taronja són (2010) Brasil i EUA.
Un dels plats més coneguts fets amb taronja és l'oca a la taronja. Les maduixes servides amb suc de taronja són un postre de gran acceptació. Són molt apreciats els gelats de taronja i de mandarina.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario