El cultiu de la planta passa de l’Àsia central
a Egipte vers el segle V aC. Els àrabs la porten al nord d‘Àfrica i arran de
l’ocupació de la
Península Ibèrica (711 dC) implanten el cultiu de la varietat de fruit blanc
a Andalusia. El segle X passa a Europa, on inicialment es donen a la planta
usos ornamentals. Més endavant la planta de fruit blanc és substituïda majoritàriament
per la de fruits de forma allargada i color obscur. Els espanyols la porten a Amèrica.
Actualment en són els principals productors la Xina i l’Índia.
L’albergínia conté molta aigua i no es rica en
hidrats, minerals i vitamines. És un plat molt conegut el de les albergínies
farcida de carn. Se serveixen fregides amb rodanxes i mel, escabetxades, etc.
Constitueixen un dels ingredients del tombet, la samfaina, la ratatolha (ratatouille en francès),
l’escalivada, la granada d'albergínies, etc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario