Breu història del frit de xot

Plat de cuina pobre, pensat per aprofitar les deixalles del xot sacrificat per Pasqua. Antigament es menjava solament per Pasqua, però actualment es consumeix tot al llarg de l’any.

Consisteix en un plat que incorpora feixura de xot (cor, fetge, lleu, ronyons, budells, etc.) tallada amb trossos petits, sang cuita i tallada, ceba o grells, pebre vermell, pebre verd, tomàquet, pèsols tendres, carxofes, faves tendres, patates, alls aixafats lleugerament, colflori, pebre bo, pebre bord, pebre coent capolat, sal, fulla de llorer, fonoll picat i mig got de vi blanc. Es cou per parts a foc lent.

La freixura és habitualment de xot, però també pot ser de porc, cabrit o indiot. Per Nadal abunda el frit de porc i per Pasqua el de xot. Els especialistes en història de la gastronomia diuen que és un plat d’origen jueu per la semblança que té amb la cuina jueva sefardita i amb la cuina àrab. Els seus antecedents són molt antics, probablement anteriors a la nostra era.

Hi ha variants com el frit de sang (sense o amb poca freixura), frit variat (barreja freixura de xot, de porc i de cabrit), frit de verdures (sense freixura i amb verdura del temps tallada amb trossos petits) i l’esmentat frit de porc o de matances. Habitualment se consumeix acompanyat d’un got de vi negre de la terra.