Aleix Llull Castanyer (Palma, Mallorca, 6 de febrer de 1933 – Alaró, Mallorca, 8 de febrer de 1986)

Pintor i dibuixant. Estudia el batxiller al col·legi de Monti-sion (Palma), on fa part de la promoció 1943-1950. Es titula el juny de 1950, al costat de Pere Costa Porto, Josep Lluís Devecchi, Tomàs Feliu Amengual, Fernando Moscardó, Miquel Oliver Trobat, etc. Tot seguit estudia peritatge i professorat mercantil a l’Escola de Comerç. Acabats els estudis, es dedica a dibuixar, estudia pintura en el taller de Ramon Nadal i assisteix a uns cursos de ceràmica que s’imparteixen a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma.

El 1955 exposa per primera vegada un dibuix al Saló de Tardor del Cercle de Belles Arts (Palma), hi guanya la medalla de plata de dibuix i rep nombroses felicitacions. Miquel Àngel Colomar li dedica una crítica molt elogiosa. Fa la primera exposició individual el 1957 en el Cercle de Belles Arts de Palma. Hi mostra dibuixos, com en les 11 exposicions que fa entre 1957 i 1971. Tot al llarg de la seva carrera realitza 31 exposicions individuals (Palma, Sóller, Formentor, Pamplona, Barcelona, Medellín, Zulte, Ostende, Gant, Malinas, Águilas i Alaró) i participa en nombroses exposicions col·lectives.

A partir de l’exposició de 1972 a la Galeria Blanes (Palma), la pintura ocupa el centre del seu treball. Tant a la pintura com als dibuixos els temes predominants són la figura humana, les natures mortes i les referències a la música, la lectura i la vida quotidiana. Ocupen l’espai plàstic mobles domèstics (taules, cadires, quadres, escales de fusta, etc.), objectes quotidians (ampolles, copes, tasses, fruites, etc.), retalls de periòdic, etiquetes, símbols de la lectura (llibres) i evocacions de la música (partitures, guitarres, trompetes, saxos, clarinets, etc.).

En els primers anys 70 amb el seu treball explora el món de la plàstica, amida les seves possibilitats, fa proves i defineix preferències. El 1977 ha aconseguit definir un estil singular, ben característic, que reflecteix una forta personalitat i un gran talent. Li agraden les formes rotundes, el dibuix ben remarcat i la juxtaposició de masses de color separades per línies divisòries potents. Les obres incorporen atmosferes que transmeten ànsies de reflexió, contemplació, laxitud i els plaers de la companyia càlida de la música, d’una guitarra o d’un trio de metall.

En l’etapa de maduresa, les obres respiren solidesa, equilibri i coherència. Entre 1972 i 1977 fa una pinzellada empastada, que després esdevé austera i plana. El cromatisme és sobri i contingut. La paleta combina ocres, verds, blaus, negres i blancs. Superposa plans a diferents nivells. Com diu Josep M. Miró Llull, l’artista suma en aquests anys la pintura amb un dibuix que recorda el dels grafits. Els pinzells posen de manifest l’interés de l’artista per l’expressionisme i el cubisme i l’admiració que sent, sobretot, per les figures de Picasso i Joan Gris.

El maig de 1985 exposa a la Galeria Maneu un conjunt de col·lages que recullen els seus referents iconogràfics de sempre, mentre la figura humana apareix poc o, simplement, no apareix, per bé que s’hi manté present a través de signes o símbols.

Melòman de mena, participa en la fundació i presideix l’Associació Jordi Bosch d’Amics de l’Orgue. Casat (1967) amb la navarresa Pilar Sesma Eza, és pare de 7 fills. Mor prematurament el 1986 als 53 anys. Poc després del seu traspàs, la vídua i els fills traslladen la residència a Pamplona. Té una entrada a la GEM i una altra a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears. Hi ha obra seva al Museu de Mallorca, al Museu d’Art Contemporani dels Països Catalans (Banyoles) i a la pinacoteca de la Societat Sud-americana de Medellín (Colòmbia).

El 1991, amb motiu del cinquè aniversari de la seva desaparició, la Galeria Maneu li dedica una exposició antològica, que s’inaugura el dijous 14 de febrer, i publica el quadern núm. 26 de la Biblioteca Maneu amb un treball dedicat a l’estudi biogràfic del pintor i l'anàlisi de la seva obra, escrit per Josep M. Miró Llull. El 2007 la vídua i els fills creen la Fundació Aleix Llull Castanyer a Pamplona, amb l’objecte de promoure la catalogació i l’estudi de l’obra de l’artista i de mantenir viva la seva memòria.

Aleix Llull Castanyer, "Natura morta cubista", oli/tela

Bibliografia

Josep M. MIRÓ LLULL, “Aleix Llull”, Biblioteca Maneu, núm. 26, Palma, 1991

Josep M. MIRÓ LLULL, “Aleix Llull Castanyer”, Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears,  v. 3, pàg. 21-23, Palma, 1996

Guillem PUERTO, "Col·lages", catàleg exposició Aleix Llull a la Galeria Maneu, maig 1985.

GEM, 8, 125

Exposicions individuals

1957    Cercle de Belles Arts, Palma

1958    Galeria Aycate, Port de Sóller

1959    Galeria Gralla, Palma

1961    Club dels Poetes, Formentor

1962    Cercle de Belles Arts, Palma

1965    Hotel de Mar, Palma

            Caixa d’Estalvis Municipal, Pamplona

1966    Galeries Costa, Palma

1969    Galeries Costa, Palma

1970    Galeria AS, Barcelona

            Hotel Formentor, Pollença

1971    Hotel Bellver, Palma

1972    Galeria Blanes, Palma

1974    Galeries Costa, Palma

1975    Galeria Blanes, Palma

1977    Museu de Mallorca, Palma

1978    Galeria Bearn, Palma

            Sala Navarro, Barcelona

            Galeria Autopista, Medellín, Colòmbia

1980    Galeria Bearn, Palma

            Galeria Sud-americana, Medellín, Colòmbia

            Galeria Villa Salomé, Zulte, Bèlgica

1981    Galeria Drakkar, Ostende, Bèlgica

            Galeria Vyncke-Van Eyck, Gant, Bèlgica

1982    Galeria Bearn, Palma

            Galeria New Selection, Malinas, Bèlgica

1983    Galeria Joan Oliver Maneu, Palma

1984    Galeria Firenze, Águilas, Múrcia

            Sala Municipal, Ajuntament d’Alaró, Alaró, Mallorca

            Galeria Bennàssar, Pollença, Mallorca

1985    Galeria Joan Oliver Maneu, Palma

1991    Exposició antològica, Maneu Punt d’Art, Palma