Antiguitats David (1975-1982)

Establiment dedicat a l’exposició i venda de ceràmica, pintura i numismàtica, fundat el 1975 per Joan Oliver Fuster i Josep Verd Quetglas. Ocupa el local que del 1969 al 1975 havia estat de Vives Antiguitats, ubicat a l'entresòl del carrer Jovellanos, núm. 1, de Palma, del que conserva les instal·lacions, la decoració i el mobiliari, per bé que hi afegeix un dibuix tallat en cartonet blanc del rei David, realitzat pel pintor Josep Guinovart. La imatge esmentada fa les funcions d’emblema o símbol visual de l’establiment. Porta la gestió Joan Oliver Fuster, mentre cursa la llicenciatura en Història a la Universitat de les Illes Balears.

El negoci s’especialitza en ceràmica dels segles XV al XIX. Ofereix peces de Manises, Alcora, Ribesalbes, Onda, la Roqueta, Savona, Albísola, Talavera de la Reina, Puente del Arzobispo, plats catalans, rajoles catalanes, ceràmica portuguesa (sèrie de les sargantanes i altres), etc. També s’hi troben algunes peces de Delft, Mustier i d’altres fàbriques. La major part dels seus proveïments provenen de la Península a través del marxant d’art i antiguitats Antonio Bermúdez Bustamante, que visita Palma amb peces noves cada dos o tres mesos. Dignifica l’oferta de ceràmica mitjançant la selecció de les peces i la seva acurada exposició, presentada amb bona il·luminació, pulcritud i una adequada ambientació, tot evitant les formacions bigarrades i les acumulacions en piles de maneig difícil i incòmode.

A través de l’establiment es ven una col·lecció excel·lent de 47 peces de la Roqueta, que adquireix Sa Nostra Caixa de Balears i diposita en el Museu de Mallorca. També es ven una col·lecció de 30 plats valencians i catalans dels segles XVI i XVII de reflexes metàl·lics, que adquireix un col·leccionista de l’illa. Disposa d’una sèrie de 12 pots de farmàcia de Savona, d’alguns pots venecians, de pots catalans, d’una magnífica col·lecció de 150 plats selecionats de Ribesalbes, que és adquirida per un col·leccionista de Palma, d'una col·lecció mallorquina de 280 peces i del fons ceràmic de Galeries Costa, d’un conjunt d’orses sicilianes, etc. Exposa en vàries ocasions ceràmica popular mallorquina.

L’establiment, dirigit amb gust i coneixement de causa, es diferencia dels establiments especialitzats en ceràmica existents a Palma (Delmonte, Miquel Sampol, Verd, Gelabert...) i contrasta amb ells tant en la manera de presentar el producte, com amb les estratègies de preus, comercialització i venda. El tracte acurat i digne que dispensa a la ceràmica eleva el seu prestigi, incentiva l’interés del públic pel producte, propicia l’aparició de nous col·leccionistes joves i veterans, incrementa el preu del producte i impulsa l’augment del patrimoni de ceràmica històrica de Mallorca. D’altra part, crea a l’entorn de la ceràmica una dinàmica d’interès i de devoció que es manté viva al llarg del temps fins que el mercat de la ceràmica històrica es debilita substancialment arran de l’eclosió de la crisi econòmica i financera internacional dels anys 2008 i següents.

Pel que fa a pintura, l’establiment gestiona la venda del tríptic “L’illa daurada” i de la gran tela “Estellencs” de Francisco Bernareggi, la composició “L’Orage” de Tito Cittadini, l’esbós de la pintura central del Saló de Ball del Cercle Mallorquí, realitzat per Ricard Anckermann, la tela “Cala Llum” de Joan Fuster, els olis “Crepuscle a Cala Figuera” i “El Castell de Granera” de Casimir M. Tarrassó, l’obra “Cal Marquès de la Torre” de Santiago Rusiñol, la tela “El Castell del Rei” d’Antoni Gelabert, el quadre "El Teix" de Ricard Anckermann i altres peces notables de pintura històrica feta a Mallorca. No es deixa de costat el suport a pintors joves, com ara Aleix Llull Castanyer, Alan Brundidge de Thon i altres.

Organitza vàries col·lectes de fons destinades a l’adquisició de peces arqueològiques que es lliuren al Museu de Mallorca. Socis del GOB aconsegueixen entre clients de l’establiment un nombre significatiu de subscriptors i avalistes dels préstecs de 300.000 ptes., amb tres signatures, que “la Caixa” disposa amb destinació a finançar l’adquisició de la finca de la Trapa (Sant Elm). Visiten sovint l’establiment Bruno Beran i Irene Subak. L’apartat de numismàtica, malgrat els clients que atén, mai no aconsegueix els nivells d’acceptació i de moviment que acompanyen les altres dues seccions de l’empresa.

El 1982 es tanca l’establiment i les seves existències s’incorporen a la nova Galeria Maneu, especialitzada en pintura, si bé mai no oblida la ceràmica, sempre present a l’establiment i a les subhastes que organitza al llarg del temps (Sala Atenea de l’Hotel Palas Atenea, Maneu Punt d’Art, etc.).

Maneu Punt d'Art, Subhasta de juny de 2013