Francisco Vecchioli (La Plata, Argentina, 29 d’octubre de 1892 – Buenos Aires, 16 de desembre de 1945)

Pintor. Adscrit a la pintura tradicional, evoluciona assumint algunes fórmules de la pintura renovadora de principi del segle XX. Influït per Anglada Camarassa, mai no trenca amb els postulats del realisme figuratiu i es manté al marge de les avantguardes.

Becat pel Govern argentí per ampliar estudis, visita entre 1918 i 1922, Espanya i França per conèixer els grans mestres i entrar en contacte amb els nous corrents pictòrics. Entre 1920 i 1921 resideix a Mallorca. Fa part de la tercera onada de pintors argentins que arriben a l’illa atrets per la figura d’Anglada, com escriu Francisca Lladó Pol. Integren aquesta onada Felipe Bellini, Mariano Montesinos, Roberto Ramaugé i Francisco Vecchioli.

Amb tres obres (“Porto Pi”, “Calle de pueblo” i “Cala San Vicente”) participa a la Segona Exposició Regional d’Art, organitzada per l’Ajuntament de Palma. Obté el segon premi de la secció dedicada als artistes estrangers. La crítica elogia el punt de vista difícils dels enquadraments, la solidesa del dibuix, la rica successió de plans i l’habilitat compositiva que demostra.

Durant l’estada a Mallorca estableix gran amistat amb Tito Cittadini, pinta temes del paisatge pollencí i es considera amb caràcter general que fa part de l’anomenada Escola de Pollença. A més d’algunes obres de nivell, deixa a Mallorca treballs a l’oli sobre petites taules de fusta, que tracta amb pinzellades poc empastades i molt ràpides, de gran espontaneïtat, notable frescor i cromatisme equilibrat i sobri.

De retorn a La Plata, fa part del moviment intel·lectual "Renovación", en el que coincideix amb Felipe H. Bellini (1892-1936), Emilio Pettoruti (1891-1971) i altres pintors. A més, desplega una intensa activitat pictòrica i participa sovint a les exposicions del Saló Nacional de Belles Arts i a exposicions provincials de Belles Arts, segon explica Margalida Tur. Fa paisatge, retrats, composicions de figura i natures mortes. El 1924 funda a La Plata, juntament amb el seu germà Nemesi, l'anomenada "Casa Vecchioli", dedicada a la decoració i a la venda de mobiliari, objectes i accessoris per a la llar. El 1926 dissenya decorats i vestuaris per al promotor teatral Anton Bragaglia. El 1933 obté amb l'oli sobre taula "Paisaje de La Plata" (105 x 126 cm)  el segon premi municipal de La Plata. Col·leccionista destacat d'antiguitats i peces artístiques, mai no deixa de pintar.

Hi ha obra seva a l’Ajuntament de Palma, al Museo Nacional de Belles Arts de Buenos Aires, al Museo Provincial de Córdoba (Argentina), al Museo Municipal de Arte (MUMART) de La Plata i al Museo Municipal de Río Cuarto. Té una entrada a la GEM, una entrada a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears i al llibre “Las Baleares y sus pintores (1836-1936)”.

Mor a Buenos Aires als 53 anys. El 9 d'octubre de 1953 s'inaugura a la seu del Cercle de periodistes (Palma) una exposició de l'artista, Adolfo Travascio i Felipe H. Bellini. El 1992 l'exposició "Pintors americans d'ahir", que es mostra a sa Llonja, inclou una obra seva.

Bibliografia

GEM, 18, 49

Margalida TUR CATALÀ, “Francisco Vecchioli”, Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears, 4, 350

Lluís Ripoll i Rafel PERELLÓ PARADELO, “Las Baleares y sus pintores (1836-1936)”, Lluís Ripoll editor, Palma, 1981.

Francisca LLADÓ POL, “Artistas argentinos en Mallorca a través de la prensa”, Fundació Cátedra Iberoamericana, UIB, Palma, 2004

Rubén Mario DE LUCA, "Enciclopeldia", 2010