Joan Casals Thomàs (Es Mercadal, Menorca, 23 de maig de 1921 – Ferreries, Menorca, 7 de setembre de 2006)

Empresari hoteler, polític i promotor cultural. Fill primogènit de Lluís Casals Saurina, comerciant de teixits, i de Jerònima Thomàs Palliser, fa els estudis primaris i secundaris a Menorca. A l’Escola de Guerra de Maó obté (1938) el títol de tinent. Acabada la guerra, és condemnat a pena de presó en atenció a les seves conviccions democràtiques i antifranquistes.

El 1945 munta una botiga de teixits al carrer de Sant Miquel de Palma, que dirigeix durant 15 anys (1945-1960). El 1950 crea la societat promotora de l’Hotel Jaume I, de la que és president del Consell d’Administració i director gerent (1952-1977). Tot seguit aixeca l’Hotel Nixe Palace (Cala Major, Palma), que s’inaugura el 1957.

Joan Casals Thomàs, 2005 ca.

El 1967 es trasllada a Menorca, on crea la societat Protumersa per a la construcció d’un hotel a Cala Galdana, que s’inaugura el 1970 amb el nom d’Hotel Cala Galdana. Crea altres societats i posa en marxa noves promocions i empreses com una rentadoria industrial per a roba d’hotels (1970). D’altra part, adquireix (1973) a Ferreries la possessió s’Hort de Sant Patrici, on munta una granja de producció de carn, llet, formatge, hortalisses i verdures. El curs 1971-1972 fa part de la primera promoció de l’Institut Balear d’Estudis Empresarials (IBEDE).

Com a polític participa en la fundació del partit Esquerra Democràtica, d’inspiració demòcrata-cristiana. El 1962 participa en el Congrés del Moviment Europeu, reunió de partits democràtics espanyols a Munic (anomenada per les autoritats d’aleshores “Contuberni de Munic”), fet pel que és desterrat a Fuerteventura (Illes Canàries) durant 9 mesos. El 1980 s’afilia al Partit Demòcrata Popular (PDP), es presenta a les eleccions legislatives espanyoles en les llistes de la coalició AP-PDP-PL i és elegit diputat (1986). El 1989 renuncia a l’escó en no voler integrar-se en el Partit Popular (PP) quan aquest absorbeix el partits PDP i PL. De seguida reprèn la gestió de l’Hotel Cala Galdana i del Club Sud Menorca.

La seva direcció de l’Hotel Jaume I i de l’Hotel Cala Galdana es varen caracteritzar per la promoció i l’acolliment d’activitats esportives, culturals i recreatives, destinades a mantenir l’animació de la clientela i potenciar l’atractiu dels establiments. Hi organitza concerts de música, tornejos d’escacs, conferències, taules rodones, festivals de la Nova Cançó, festivals d’Unicef, etc.

Casat amb Josefina Senent Sánchez (1944), és pare de dues filles, Teresa i Josefina, i d’un fill, Lluís. És distingit amb la medalla d’or del Mèrit Turístic pel Ministeri de Turisme (2001) i amb el premi Cornelius Atticus pel Govern de les Illes Balears. Jubilat, mor a Ferreries als 85 anys d’edat. Té una entrada a la GEM.

Vaig tenir l’oportunitat de conèixer-lo i tractar-lo personalment. El vaig visitar per primera vegada a la seva casa de l’avinguda Jaume III, de Palma, el 1967 per conèixer les seves previsions sobre el creixement turístic de Palma. L’entrevista va fer part de la documentació general que Manel Ribas i Piera desitjava reunir abans d’iniciar les tasques de la Revisió de Pla General d’Ordenació Urbana de Palma. D’aleshores ençà es multiplicaren les ocasions de parlar, intercanviar opinions, comentar esdeveniments i de participar a algunes taules rodones sobre el turisme i l’economia de les illes.

Una de les entrevistes va tenir lloc el 12 de novembre de 1990. Ramon Servalls i jo l’entrevistàrem a la seu de l’Hotel Almudaina, de Palma, perquè ens expliqués la seva visió i interpretació dels darrers vint anys (1970-1990) de turisme a Menorca. La conversa va ser fluïda i extensa i restà recollida en un text que fa part del número 37-38 de la revista Estudis Baleàrics, titulat “30 anys de turisme a les Balears”. No va ser la darrera vegada que parlàrem d’economia, política, autonomia i d’altres temes. Record especialment la visita que em féu a la seu del Banc Industrial de Catalunya a principi de 1977 interessat a reclamar la meva participació política activa. Li vaig agrair molt la invitació i li vaig explicar les raons per les quals no la podia assumir. Les nostres relacions varen ser freqüents i sempre respectuoses i cordials, per bé que es donaren sovint acompanyades per part seva d’alguns tocs àcids que li vaig respectar, per bé que mai no vaig entendre.

Bibliografia

Alfons MÉNDEZ VIDAL, “Joan Casals Thomàs, pioner del turisme de Menorca”, Menorca.info, 25-IX-2011.

Andreu MANRESA, “Joan Casals, empresario, democristiano y antifranquista”, Necrológica; El País, 8-IX-2006.

Miquel ALENYÀ FUSTER i Ramon SERVALLS BATLE, “Vint anys de turisme a Menorca vists per Joan Casals”, Estudis Baleàrics, núm. 37-38, Conselleria de Cultura, Educació i Esports, Govern Balear, pàg. 191-197, Palma, 1991.

GEM, 3, 194

GEM, 7, 167 (Hotel Jaume I).