Guillem Mesquida Munar (Palma, Mallorca, 3 d’abril de 1675 – 27 de novembre de 1747)

Pintor. És fill del mercader Francesc Mesquida Ferrer i de la brodadora Margalida Munar Mir. L’avi i el besavi paterns havien estat notaris. Estudia dibuix i pintura a Palma. No se sap amb quin pintor es forma. S’han establert diverses hipòtesis, però cap d’elles ens sembla prou consistent i fiable. Té un germà més gran que ell, Joan Antoni, que treballa com a mercader al costat del pare. La família del pare era originària de Palma i la de la mare procedia d’Algaida.

Guillem Mesquida, Autoretrat (còpia),  1697-1698

Poc estudiat a través del temps, darrerament els coneixements que es tenen del pintor i de la seva obra s’han ampliat gràcies als treballs publicats per Marià Carbonell. Va produir una obra nombrosa, extensa i variada, una petita part de la qual s’ha conservat fins als nostres dies. Pràcticament desconegut a nivell de l’Estat, la seva obra mereix una tasca de catalogació i d’anàlisi més gran que la que s’ha fet fins ara. No es conserven obres seves o atribuïdes a ell a Roma, Venècia, Baviera i Colònia, cosa que fa pensar que algunes es conserven com a anònimes o són atribuïdes a altres autors. Algunes obres seves es troben en lloc desconegut per descurança o per robatori, com és el cas de l’autoretrat, que coneixem actualment per la còpia que en féu Ricard Carlotta el segle XIX.

Estada a Roma (1694-1698)

Als 19 anys es trasllada a Roma per estudiar pintura amb els mestres Carlo Maratta (1625-1713) i Benedetto Luti (1666-1724). Resideix a Roma des del desembre de 1694 fins al 10 d’abril de 1698. La influència de Maratta sobre Mesquida es posa de manifest en la manera de construir les composicions, en la distribució dels personatges, en el cromatisme i en altres característiques que es manifesten sobretot en la pintura religiosa. Lutti, més jove que Maratta i solament nou anys més gran que Mesquida, influeix en ell en la pintura mitològica i en el seu acostament a les formes més recents del rococó romà.

Guillem Mesquida, La Immaculada (fragment), 1740-1746, La Seu

Estada a Venècia (1698-1723)

Deixa Roma per instal·lar-se a Venècia on té la residència durant 25 anys, amb dues interrupcions: un viatge a Bolònia d’un any i mig (1700-1702) per estudiar l’obra dels Carracci, i el viatge a Mallorca d’un any i mig (1710-1711). De l’etapa veneciana i bolonyesa, solament és l'esmentat  , que féu per a la mare.

Consta que aquests anys Mesquida destaca com a retratista, autor de natures mortes, de composicions mitològiques, de motius bíblics i de pintura religiosa. A Venècia es casa (1702) amb Elisabet Massoni, de la que es conserva un retrat fet pel pintor. Són pares de 5 fills (Francesc, Teresa, Marianna, Clementina i Margalida). Treballa atenent encàrrecs de l’aristocràcia local i d’alguns amants de la pintura. No rep encàrrecs públics, reservats als pintors locals.

Estada a Mallorca (1710-1711)

Per motius personals o familiars, o bé per motius relacionats amb la Guerra del Francès, fa una estada a l’illa d’un any i mig aproximadament. Aprofita l’avinentesa per pintar per a particulars, llevat de l’obra Verge amb el Nin i els sants Ignasi i Francesc Xavier, que fa per a l’església de la Immaculada Concepció de Palma, que reprodueix un model de Maratta, segons Marià Carbonell. Fa alguns retrats i per a Antoni Ferrandell Fortuny fa vàries obres mitològiques. Per a Joan Sureda Villalonga pinta una tela monumental que titula Immaculada. Acabada l’estada a Mallorca se’n torna a Venècia on resideix durant uns 12 anys més.

Són d’aquests anys les teles Adoració dels pastors (1711), Somni de Sant Josep (1711), Immaculada (1711 (Can Vivot), La Pietat (1710-1711) (col·lecció particular de Madrid), Noces de Bacus i Ariadna (1711) (signat i datat), Aparició de la Verge a Sant Francesc (1711), Retrat de Nicolau Ballester d'Olesa (1710-1711), etc.

Estada a Alemanya: Baviera i Renània (1723 ca. - 1739)

Com s’esdevenia sovint, Mesquida deixa Venècia per anar a Alemanya a servir en la cort del príncep-elector Maximilià de Baviera (1723-1726). A la mort d’aquest, passa al servei del seu fill l’elector-arquebisbe de Colònia Climent August (1726-1739). Treballa per a l’elector i per a altres clients, fet que li provoca alguns problemes amb el gremi de pintors, amb el que manté diferències. Per aquest motiu o per uns altres, decideix tornar a Mallorca.

Guillem Mesquida, Gregori Gual i de Pueyo, , 1739-1746

Retorn a Mallorca (1739-1747)

L’octubre de 1739 és a Mallorca, on s’instal·la  com a mercader. Treballa molt com a retratista, pinta temes mitològics, decora el sostre de la capella de Can Ferrandell amb l’al·legoria de la religió, pinta un fris decoratiu per a Can Armengol, fa la tela La fugida a Egipte, signada i datada (1740). A més, fa la decoració de la capella de Sant Bartomeu de l’església parroquial de Santa Eulàlia (Palma), la de la Puríssima de la Seu, la de Santa Cecília de la Seu i altres. Se li atribueix la tela de Sant Plàcid de l’església parroquial de Sant Jaume (Palma).

Són d’aquesta època La Immaculada (1740-1747) (La Seu), Santa Petronil·la (1740-1747) (Santa Eulàlia), Sant Miquel (1740-1747) (Santa Eulàlia), Sant Plàcid (1740-1749) (Sant Jaume), Descans de la fugida a Egipte (1940 (signant i datat), Sant Miquel (1739-1747) (Monestir de la Concepció). Dins l’àmbit de la pintura mitològica hem de citar El rapte d’Europa (1739-1742) (antiga col·lecció de Can Ferrandell) i Lada i el Cigne (1739-1747). Entre els retrats destaquen el de Jeroni Alemany Moragues (1739-1747) i el de Gregori Gual-Desmur i de Pueyo (1739-1747). Pel que fa a natures mortes excel·leix un Gerro de flors i fruites (1739-1747), d’una col·lecció particular, i altres composicions.

Les diferències de qualitat de les obres de l’autor fan pensar en un taller en el que treballaven ajudants i, probablement, el seu fill Francesc, prevere, que pinta models com els del pare i, en alguns casos, els signa, si bé mai no aconsegueix els nivells de qualitat de les obres del pare. Habitualment treballa a partir d’un esbós inicial de format reduït, que amplia sobre la tela definitiva. Un nombre relativament elevat d’esbossos es conserven en col·leccions privades. Les obres signades pel pintor i datades són de qualitat superior. Aquest és el cas de Descans de la fugida a Egipte (1740), Noces de Bacus i Ariadna (1711) i altres. Malgrat que la majoria de les seves obres són de format gran o molt gran, també en fa de format petit, com Aparició de la Verge a Sant Francesc i la Immaculada de Can Vivot, ambdues de 42 x 33,5 cm. Els esbossos són en general d'una mida similar. També fa pintures molt petites per a capses que decora amb miniatures.

Atorga testament el 21 de novembre de 1747 i mor sis dies després, el 27 de novembre de 1747, als 72 anys. Té una entrada a la GEM, a la Gran Enciclopèdia Catalana i a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears. Un carrer de Palma que neix a la plaça de la Reina duu el seu nom. L’Ajuntament de Palma li dedica una exposició el 1999 al Casal Solleric i n’edita un catàleg il·lustrat de 260 pàgines, coordinat i amb textos escrits per Marià Carbonell.

Guillem Mesquida, Gerros de flors, 1739-1747

Bibliografía (selecció)

Marià CARBONELL, “Guillem Mesquida (1675-1747), Ajuntament de Palma i Govern Balear, exposició febrer-març de 1999, Palma, 1999.

Marià CARBOENLL, “Mesquida Munar, Guillem”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’, pàg. 149-165, Promomallorca ed., Palma, 1996.

Jeroni JUAN TOUS, “Guillermo Mesquida”, Ajuntament de Palma, Palma, 1982.

Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ, “Guillermo Mesquida Munar”, ‘Las Baleares y sus pintores’, pàg. 17-18, Lluís Ripoll editor, Palma, 1981.

Joan O’NEILLE, “Biografias de los pintores palmesanos Guillermo Mesquida y Gabriel Femenia”, Revista Balear, t. 1, pàg. 5-9, Palma, 1872.