Ramon Nadal Horrach (Palma, 31 d’octubre de 1913 – 27 de juliol de 1999)

Pintor. Comença a dibuixar als 8 anys. Es forma a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Palma sota el mestratge de Llorenç Cerdà Bisbal i Francesc Rosselló Miralles. Hi cursa estudis durant 13 anys (1921-1934), dedicats al dibuix del natural (1921-1926), pintura, aquarel·la del natural i caps d’estudi (1926-1928) i pintura (1928-1934). Posteriorment és deixeble de Francisco Bernareggi.

Ramon Nadal Horrach, Vista de Palma, oli/tela 1949, Ajuntament de Palma

Exposa a la Veda als 14 anys (19 (1923) i als 18 (1928). Als 20 anys esposa a Galeries Costa (1933) i als 21 a Galeria Sol y Sombra (1934). Amic de Bartomeu Rosselló Pòrcel, li fa l’únic retrat que es conserva del poeta. Fa part del grup Literari i Artístic Azul, amb el que participa a l’exposició col·lectiva de grup (1937).

Acabada la guerra civil, treballa molt i amb afanys de superació i d’èxit. Pinta del natural. Participa (1940) en la fundació del Cercle de Belles Arts de Palma, on esposa i habitualment. El 1941 exposa a Barcelona i torna a fer-ho el 1945. Pinta retrats, natures mortes i, sobretot, paisatges, que és la temàtica que li permet obtenir més èxit.

La seva pintura evoluciona des de posicions realistes lluminoses a posicions properes a la sobrietat noucentista. Més endavant combina i alterna maneres diverses de caràcter postimpressionista. D’altra part, la pinzellada sòlida i ràpida des dels anys 40 dóna pas a empats matèrics gruixats, tractats amb espàtula els anys 50 i 60. A mitjan dels anys 50 realitza composicions de gran format, un de l’interior de la Seu i una sèrie de perspectives de la costa de Formentor destinats a exaltar la grandiositat i l’espectacularitat de la contrada. Si a la tela de la Seu predominen els vermells, a les marines de Formentor hi predominen els blaus de la mar i dels reflexos d’aquesta sobre les roques. A partir dels darrers anys 70 reitera tècniques, mètodes i motius, en un procés en el que redueix la mida de les teles i augmenta la rapidesa de l’execució.

Els anys 50 i 60 imparteix classes particulars de dibuix i pintura a estudiants i afeccionats amb un gran èxit de matrícula i assistència. La seva obra més coneguda i celebrada és la vista de Palma que pinta des del balcó de ca seva el 1949 i que és propietat de l’Ajuntament de Palma. Posteriorment, en fa diverses rèpliques de diferents mides.

Les exposicions que presenta i les classes que imparteix li proporcionen una gran anomenada i gran notorietat social, que decau al llarg dels 80 i 90. Malgrat tot, manté un bon ritme d’exposicions i de vendes gràcies al suport de la Galeria Jaume III, on durant anys exposa amb caràcter d’exclusivitat Van ser deixebles seus Miquel Llabrés, Antoni Nadal i Francesc Gaita.

El 1952 rep la medalla d’honor del Cercle de Belles Arts. El 1964 és designat acadèmic numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Palma. Mor l’estiu de 1999 als 86 anys. Té una entrada a la GEM i una altra a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears. Hi ha obra seva a l’Ajuntament de Palma, la Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’, col·lecció de GESA-Endesa (Palma), Banc Sabadell Atlàntic (Palma) i a altres col·leccions institucionals i particulars.

Bibliografía

Jaume POMAR, “Ramon Nadal”, ‘Vint pintors de Mallorca’, pàg.53-62, Edicions Documenta Balear, Palma, 2003.

Margalida TUR, “Nadal Horrach, Ramon”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’ pàg. 328-331, Palma, 1996.

CATÀLEG- 1993, “100 anys, 100 pintor (1893-1993), Sa Llonja i Centre Cultural la Misericòrdia, Govern Balear i Consell Insular de Mallorca, pàg. 83 i 146, Palma, 1993.

Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ, “Ramon Nadal”, ‘Las Baleares y sus pintores’, pàg. 203-204, Lluís Ripoll editor, Palma, 1981.

GEM, 11, 338.