domingo, 13 de octubre de 2013

Bernat Julià Rosselló (Felanitx, 13 de març de 1922 – Palma, 3 d’octubre de 2013)



Prevere, canonge, compositor i professor de música. Fill de Bernat i d’Antònia, és el tercer de sis germans. Després d’iniciar els estudis amb les Germanes de la Caritat (Felanitx), s’incorpora a l’escolania de la parròquia (1930). El 1932 ingressa en el Seminari diocesà de Sant Pere en règim extern i el 1935 ho fa en règim d’internat. El 26 de maig de 1945 rep l’ordenació sacerdotal. És nomenat (1945) vicari in càpite de Son Negre (Felanitx), director de l’escolania i organista de la parròquia de Felanitx. Alhora amplia estudis de piano amb Antoni Torrandell i d’harmonia amb Rafel Vich.




El 1948 guanya per oposició la plaça de beneficiari i mestre de capella de la Seu de Mallorca. També és nomenat professor de cant gregorià i de piano del Seminari, director de l’Schola Cantorum i president de la Comissió diocesana de música sacra. El 1963 obté el títol superior de piano en el Conservatori de València. Amb el suport d’una beca de la Fundació March, es trasllada a Roma per ampliar estudis de composició, cant gregorià i teologia.

El 1966 funda la Capella Mallorquina amb el suport econòmic de la Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’. Fa el primer concert el 8 de juny de 1966 a la capella de Santa Anna del Palau de l’Almudaina. N’és el director durant 33 anys. Malgrat les relacions poc amistoses entre Bernat Julià i Josep Coll Bardolet, la Capella Mallorquina protagonitza el Concert del Torrent de Pareis que té lloc cada any el mes de juliol. La presència de Julià al capdavant de la Capella Mallorquina aparta Coll Bardolet d’aquesta manifestació coral entre 1968 i 1998. El 1999 hi torna i d’aleshores ençà hi assisteix cada any fins al 2006.

Bernat Julià Rosselló

D’altra part, organitza les Setmanes Internacionals d’Orgue, que tenen lloc entre 1971 i 1998, gràcies al patrocini continuat de la Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’. Deixa la direcció de l’event el 1998, per bé que continua vigent sota la direcció d’altres persones fins que l’entitat d’estalvi decideix prescindir-ne, atesa la proliferació que es dóna en els primers anys 2000 de festivals d’orgue.

Assumeix la tasca encaminada a aconseguir que el centre d’ensenyança musical de Palma esdevingui Conservatori Professional de Música. Aconseguit l’objectiu, el 1977 n’és nomenat director i professor del centre. El 1980 és designat acadèmic numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Palma, després dita de les Illes Balears. El 1990 es jubila com a director i professor del Conservatori. El 1997 fa els 75 anys i passa a ser canonge emèrit i capellà jubilat.

El 2000 rep la medalla d’or de l’Ajuntament de Palma. El 2012 celebra a la Seu el seu 90è aniversari. Com a compositor és autor de Fantasia balear, Divina Comèdia, El pi de Formentor, Danza de los honderos, Nuredduna, etc. Mor l’octubre de 2013 als 91 anys, després d’un temps amb problemes de salut que el retenen a casa seva, per bé que mai no deixa de composar. El 7 d’octubre de 2013 se celebra a la Seu el funeral, que és presidit pel Bisbe de Mallorca i acompanyat per la Capella Mallorquina. És inhumat a la capella que el Capítol de la Seu té en el cementiri de Palma.

El conec personalment quan ingrés (1955) com a baix a l’Schola Cantorum. Ens retrobem quan soc nomenat (1996) director de l’Obra Social de Sa Nostra i celebrem el 30è aniversari de la fundació de l’agrupació coral el mateix 1996 amb un gran concert a l’Auditori de Palma, la publicació d’un llibre commemoratiu i un sopar d’aniversari a Can Tàpera. El cessament del patrocini de Sa Nostra a la capella Mallorquina constitueix un problema de difícil gestió ja que és fruit d’una situació complexa teixida entre el propi Bernat Julià i el Consell d’Administració de l’entitat, del que fan part aleshores Josep Carles Tous Prades i Gabriel Lladó Vidal. Ens tornem a trobar el 2005 a l’Acadèmia de Belles Arts de les Illes Balears, on reprenem les bones relacions mútues, que sempre són respectuoses i afectuoses. Quan per iniciativa del Jaume Mir es planteja (2007) la candidatura d'una coneguda cantautora per a una plaça vacant d’acadèmic numerari, Bernat Julià presenta una oposició tancada, basada en motius que res no tenen a veure ni amb la música ni amb la trajectòria memorable de l’artista. El fet produeix una situació de frustració i ruptura, que dóna pas a alguna dimissió i deixa l’Acadèmia tocada.



Bibliografia

Diego LEÓN FIORAVANTI, “El canonge Bernat Julià”, Catedral de Mallorca, Palma.

Antoni FULLANA MORAGUES, “Capella Mallorquina (Obra Social de de la Caja de Ahorros de Baleares). 10 años de historia (1966-1976)”, Caixa de les Balears, Palma, 1977.

Antoni FULLANA MORAGUES, “Capella Mallorquina. 30 años de historia” (1966-1996), Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’, Palma, 1996.

GEM, VII, 238

GEM, III, 112.

No hay comentarios:

Publicar un comentario