Médard Verburgh (Roulers, Bèlgica, 16 de febrer de 1886 – Uccle, Bèlgica, 10 d’abril de 1957)

Pintor. Després de fer els primers estudis, el 1899, als 13 anys, es posa d’aprenent en el taller d’un decorador. A partir d’aleshores treballa i estudia a la vegada. Entre 1905 i 1907 assisteix a les classes de l’Acadèmia de Belles Arts de Roulers. El 1907 ingressa a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Brussel·les, on completa els estudis oficials (1907-1911).

El 1910 fa el primer viatge a París. El 1911 obté una beca per a un viatge d’estudis a Itàlia, que inicia el 1913. El 1912 fa a Brussel·les la seva primera exposició individual. Entre 1910 i 1913 investiga els efecte de la llum i del color. Posteriorment, fa sovint temes de crepuscles i sortides de sol. El 1913 presenta a l’Exposició Internacional de Belles Art de Gant una obra. Mentrestant el taller d’Auguste Oleffe esdevé el punt de trobada del nucli del denominat fauvisme brabançó, del que fa part el pintor.

Médard Verburgh, Dama amb safata de fruites, oli/tela

El 1916 participa al Saló d’Hivern de la Galeria Giroux, que el consagra com a un dels valors joves més sòlids del fauvisme brabançó. El 1921 contreu matrimoni a Londres amb Berthe Kestemont. Estudia Cézanne, Monet, Gauguin, etc. El 1922 s'estableix a Ostende (Bèlgica), on experimenta amb la pintura expressionista. El 1929, atret pel magnetisme de la gran metròpoli, es trasllada a NY. Allà es relaciona amb Josep M. Sert i José de Creeft, espanyol d’origen holandès. Pinta paisatges urbans de la gran ciutat. Exposa individualment i participa a algunes exposicions col·lectives. A la vista dels estralls de la crisi econòmica de 1929, torna a Europa. Aconsellat per José de Creeft, s’instal·la al Port de Pollença (Mallorca), on es relaciona amb Anglada, Cittadini, Bellini, Diehl, etc. Poc després passa a Eivissa, on pinta amb gran intensitat. Viatja sovint entre Pollença i Eivissa.

El 1932 torna a NY on exposa teles fetes a Eivissa i a Mallorca. El 1933 coneix Josep Costa “Picarol”, que li explica el projecte que té d’urbanitzar Cala d’Or a la manera eivissenca. El pintor s’interessa pel projecte i el 1934 viatja a Bèlgica per gestionar la venda de solars entre les seves amistats i els seus coneguts. El 1935 neix el seu únic fill, Jean. Reprèn els pinzells amb entusiasme i hi treballa fins que comença la Guerra Civil espanyola, que el porta a Bèlgica, però torna aviat. El desembre de 1936 és a Mallorca pintant. El comportament del nu femení com a temàtica predominant de la seva obra es manté fins al 1940, després desapareix pràcticament. Fa la primera exposició a Mallorca el 1940 al costat de Casimir Tarrassó, Sebastià Junyer i Joan Borrell Nicolau. Tot seguit, exposa a Barcelona i a Madrid. El 1948 amb la família torna a Bèlgica de manera definitiva.

Treballa diversos gèneres (paisatge rural, paisatge urbà, retrat, natures mortes, nus femenins, escenes costumistes, etc.). Mostra preferència pels colors clars, que tracta de manera harmònica i suaument contrastada, a diferència del que fa el fauvisme francès. Construeix les composicions sobre la base d’equilibris ben compensats i estructurats acuradament. La facilitat natural que té per a la pintura li permet fer una producció abundant i variada que reflecteix els aires de gaubança i benestar que l’envolten quan treballa amb els pinzells. Les seves obres contenen habitualment elements singulars i sorprenents, que transmeten interès i brillantor a l’obra, sigui una natura morta, un paisatge, un retrat o una composició amb figura.

Malgrat tenir la residència a Bèlgica, es manté amb contacte amb Mallorca. El 1951 obté la medalla d’honor del X Saló de Tardor del Cercle de Belles Arts, de Palma. El 1952 participa al I Saló d’Hivern de la Galeria Danús. El 1955 participa en el XIV Saló de Tardor i obté la medalla de la Diputació Provincial de les Balears. El 1954 pateix un ictus cerebral, del que es recupera. Tres anys més tard mor a Uccle a l’edat de 71 anys.

El 1968 el Museu d’Ixelles li dedica una exposició d’homenatge amb 133 obres. El 1990 el Consell Insular de Mallorca presenta al Centre Cultural de la Misericòrdia una exposició retrospectiva amb 57 obres. El 1993 està representat a l’exposició “100 anys, 100 pintors (1893-1993)”, que ofereixen a sa Llonja el Govern Balear i el Consell Insular de Mallorca en homenatge al centenari del diari Última Hora. El 1993 la Galeria Joan Oliver “Maneu” (Palma) li dedica una exposició monogràfica. El 1994 es publica el catàleg raonat de la seva obra amb una relació de més de 1.100 obres, realitzada pel seu fill Jean Verburgh. Té una entrada a la GEM i una altra a  la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l'Escultura a les Balears.

Bibliografía

José M. PARDO, “Verburg, Médard”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears”, t. 4, pàg. 357-363, Palma, 1996.

Serge GOYENS DE HEUSCH i Jean VERBURGH, “Médard Verburgh (1886-1957)”, Lanno ed., Tilt, 1994.

CATÀLEG-1993, “100 anys, 100 pintors (1893-1993)”, pàg. 52 i 153, Exposició col·lectiva a sa Llonja, Govern Balear i Consell Insular de Mallorca, Palma, 1993.

Lluís RIPOLL, "Medard Verburgh", Panorama Balear, Núm. 127, Lluís Ripoll editor, Palma, 1986.

Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ, “Médard Verburgh”, 'Las Baleares y sus pintores’, pàg. 233-235, Palma, 1981.

Rafel PERELLÓ PARADELO, “Pintores extranjeros en Mallorca. Médard Verburg”, R. Perelló editor, Palma, 1979.

 GEM, 18, 74-75.

Exposicions individuals

1916     Galerie Breckport, Brussel·les.

1918     Galeries Sneyers, Brussel·les.

1921     Cercle Artistique et Littéraire, Brussel·les.

1925     Galerie Louis Manteau, Brussel·les

1927     Cercle Artistique et Littéraire, Brussel·les.

1928     Galerie Breckpot, Anvers.

             Zaal’t Moleken, Gant

1929     Galerie Thémis, Brussel·les.

1930     Newhouse Galleries, NY.

             Marie Sterner Gallery, NY.

1932     Galerie Studio, Ostende.

1934     Galerie Georges Giroux, Brussel·les.

             Galerie Breckpot, Anvers.

1938     Galerie de la Toison d’Or, Brussel·les.

             Stadshalle Rousselare, Roulers.

1940     Galeries Costa, Palma.

1942     Galeries Costa, Palma.

1944     Galeria de Arte Pictoria, Barcelona.

1945     Galeries Costa, Palma.

             Galeria Pictoria, Barcelona.

1946     Cercle de Belles Arts, Palma.

              Galeria Argos, Barcelona.

1947      Libreria Buchholz, Madrid.

1949     Galerie Georges Giroux, Brussel·les.

1952     Sala Gaspar, Barcelona.

             Cercle de Belles Arts, Palma.

Exposicions posteriors al traspàs del pintor

1958     Galerie Breughel, Brussel·les.

1961     Galerie Breckpot, Anvers.

1965     Galerie de la Madeleine, Brussel·les.

1968     Musée d’Ixelles, Brussel·les.

             Galerie Nos Peintres, Ostende.

             Cultureel Centrum Burgemeester, Malinas.

             Provincial Gallo-Romeins Museum, Tongres.

1969     Galerij Campo, Anvers.

1971     Galerij Ado, Malinas.

             Oud-Hospitaal, Alost.

              Galerij Pieter Coecke, Alost.

1972     Galerie Racines, Brussel·les.

1977     Galerie Horizons, Brussel·les.

             Maison de la Culture, Namur.

1983     Galeria Danús, Palma.

             Galerie Presences Louise, Brussel·les.

1990     Centre Cultural de la Misericòrdia, Palma.

1993     Galeria Joan Oliver “Maneu”, Palma.