sábado, 7 de febrero de 2015

Personatges populars de Palma de la postguerra

Els anys de la postguerra destacaren a Palma alguns personatges singulars que adquiriren notorietat, anomenada i gran popularitat. Entre ells cal citar na Bel Rollet, en Titoi, na Beleta des Born, en Nicolau Marieta, en Matasetzes, el loter Lorenzo del carrer de Sant Miquel, en Lázaro de s'Institut, en Recio, etc.

A na Bel Rollet ens referim en una entrada específica. En Titoi era un enllustrabotes que prestava més atenció a la venda a la menuda de tabac de contraban als vianants que passaven o passejaven pel Born que a la neteja de sabates i botes.

Na Beleta des Born era una dona de gran presència que portava sempre una bossa atapeïda de tabac de contraban que oferia més o menys dissimuladament als vianants que passaven pel seu costat. Tenia el costum de situar-se a la cantonada que hi ha entre Can Alomar i el carrer de Sant Feliu. A estones es movia tot al llarg de la voravia de l'esquerra del passeig. Mantenia amb el Titoi una molt bona relació d'amistat i, si convenia, de col·laboració.

En Nicolau M. era de complexió magre i senzilla i tenia el costum de visitar cada dia la tomba de la seva mare en el cementiri municipal de Palma, a la que sempre portava un ram de flors. No amagava la seva homosexualitat i no molestava ningú. Volia passar desapercebut immers en la seva soledat. Els dies de visita dels soldats americans al port de Palma es movia pel Born i pels indrets més concorreguts de la ciutat fins que un dia d'hivern de molt de fred aplegà una pulmonia que li causà la mort.

En Matasetzes era un intern acollit a la residència per a indigents de la Misericòrdia. Era baixet, magre i d'aparença molt feble (d'aquí el seu malnom),  però tenia una llengua viperina a l'hora d'insultar els que el molestaven o se'n reien d'ell. Habitualment demanava almoina al portal de la Seu de Mallorca. S'estava llargues hores guardant els vianants que passaven per davant de la reixa de ferro que separa el jardí de la Misericòrdia de la voravia de la Via Roma.

En Lorenzo del carrer de Sant Miquel era un loter baldat que anava en cadira de rodes. Feia cas a tots els vianants que li compraven bitllets de loteria o el saludaven simplement en passar. Sempre era en el mateix indret del carrer, tot just al costat de la Ferreteria Bauzà. S'hi estava hores immòbil a l'espera dels clients.

En Lázaro de s'Institut era un venedor ambulant de gelats a la primavera i a l'estiu i de llepolies diverses a l'hivern. Tenia la seva parada al davant de l'Institut tots els dies lectius.Atenia els al·lots i les al·lotes dels Instituts, l'Escola Normal de Mestres, l'Escola de Belles Arts i l'Escola de Comerç. Els dies de festa i els no lectius rodava amb el seu carret per Palma, sobretot per la plaça d'Espanya, el carrer dels Oms i rodalies. Poc abans de retirar-se, el claustre de l'Institut Ramon Llull acordà nomenar-lo alumne honorari del centre. En el marc d'un acte solemne i molt concorregut, el director li imposà la beca que el distingia com a estudiant honorari de batxillerat.

En Recio era un home exageradament gras a causa de l'elefantiasi que patia. Feia part d'una família acomodada i era una persona integrada socialment, per bé que sempre es movia sol per Palma a causa del ritme lent dels seus desplaçaments.

No hay comentarios:

Publicar un comentario