Les herbes de Mallorca

Licor que s’obté per maceració en aiguardent o anisat de diverses herbes aromàtiques i medicinals. Les herbes dolces s’obtenen amb la barreja d’herbes com l’herba sana, l’herba lluïsa, moraduix, camamil·la, romaní, tarongí, fonoll, clovella de llimona, fulla de llimoner, alfabeguera i l’aiguardent o anisat. Les herbes seques s’obtenen macerant en aiguardent, anisat sec o caçalla herbes com les esmentades abans. Són les preferides dels gatons, ja que el fet de tenir un contingut baix en sucre evita l’embafament, que limita el consum del producte.

La preparació es fa al voltant del mes de maig. Es maceren durant dos mesos aproximadament i es poden consumir durant tot un any sense que perdin les propietats. La producció es divideix en dos grups, la familiar per a consum propi i la industrial per a la venda i l’exportació.

Els àrabs descobriren l’obtenció d’alcohol per destil·lació el segle IX. Poc després el sistema arriba a la Península ibèrica, des d’on passa a Castella, Aragó i Catalunya, i després a França i Europa. Els mercaders venecians contribuïren a la difusió del consum d’alcohol a Europa. Ramon Llull va fer aportacions importants al procés de la destil·lació el s. XIII.

La producció i el consum d’herbes seques i dolces arrelà a Mallorca i es va estendre. Al principi se li atribuïren propietats medicinals i curatives, fet pel qual la seva producció i venda es va restringir als apotecaris, als quals s’atribueix la idea de barrejar l’aiguardent o anisat amb herbes medicinals o aromàtiques el segle XVI. La supressió del Monopoli d’Índies i l’obertura del comerç de Mallorca amb Amèrica va afavorir l’augment de la producció i de les vendes.

El 2002 es va aprovar el Reglament de la denominació geogràfica d’Herbes de Mallorca, la qual cosa permet garantir la qualitat del producte i la protecció del nom geogràfic. Val a dir que es va determinar que el contingut màxim de sacarosa de les herbes seques és de 100 g/l i el seu grau alcohòlic mínim es de 35 graus. Les herbes dolces han de tenir un contingut de sacarosa no inferior als 300 g/l i un grau alcohòlic mínim del 20º. Actualment es produeixen les anomenades herbes mesclades, fruit de la demanda freqüent als bars de mesclats d’herbes, que es feien abocant en un mateix got herbes dolces i seques.

A Eivissa es produeixen les herbes eivissenques, semblants a les de Mallorca, també protegides per un reglament de denominació geogràfica d'origen.