El pailebot "Palmito" del patró Miquel Alenyà Coll

El pailebot “Palmito” (1845-1862) Construït en el tall de Miquel Planas “Valent” i de Ramon Horrach, costà 1.600 lliures mallorquines al patró Miquel Alenyà Coll, propietari únic. Tenia 108 tones de cabuda i dos màstils. Botat el 1845, va ser destinat als ports de les Antilles, al port nord-americà de Savannah (Geòrgia) i a ports de la Mediterrània. Li posaren el nom castellà d'un arbust abundant a Mallorca dit garballó (margalló), lliure de connotacions religioses, polítiques i familiars. El 1853 va ser remuntat i aparellat de polacra-goleta. El comandaren Joan Alenyà (1845-1861), Sebastià Pou (1857), Marc Picornell i Miquel Vaquer (1862). Miquel Alenyà morí el 27-XI-1856, als 68 anys, mentre l'embarcació feia viatge d'anada a Cuba sota el comandament de Joan Alenyà, que completà el trajecte. El vaixell restà obsolet a causa de l'ampliació de les dimensions dels vaixells mercants destinats a l'Atlàntic, l'evolució dels dissenys i la utilització de fustes més resistents. Els mestres calafats Verdera i Garrova desferen el “Palmito” en el port de Palma a finals de 1862.

Martí Alenyà Ginard morí a Madrid el 24-IV-2020.

Fill del militar Martí Alenyà Solivellas, nasqué a Barcelona el primer de març de 1927. Cursà els estudis de tinent d'Infanteria a l'Acadèmia General Militar de Saragossa (1949). Es diplomà en Estat Major (1961) i en Estat Major Conjunt (1976). Va obtenir el títol de llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat Complutense de Madrid (1969). Es diplomà en direcció d'empreses per l'Escola d'Administració d'Empreses de Barcelona. Va estar destinat a la direcció del comandament superior de suport logístic de l'Exèrcit. Va ser director econòmic de la delegació d'esports i administrador del Comitè Olímpic Espanyol. Va fer part del grup més proper a Narcís Serra quan va ser Ministre de Defensa. Rebé la Creu del Mèrit Naval i les Grans Creus del Mèrit Aeronàutic i de Sant Hermenegild.

Onsalo Orfila, Alexandre

Va néixer a Barcelona el 26 de juliol de 1922. Es traslladà a Palma el 1927. Llicenciat en Ciències Exactes, obtingué plaça d'ajudant de Meteorologia el 1944 a l'aeroport de Son Bonet (Palma). Guanyà càtedra d'institut de Matemàtiques el 1954. Obté càtedra d'Escola de Comerç el 1962. És Secretari General de la Universitat de les Illes Balears (UIB)). Es jubila el 1987. Casat, va ser pare d'una filla i d'un fill (difunt). Font: "Bachilleres de 1939", pàg. 67, Palma, 1991.

Margalida Ginart Puig (Palma, 21 d'abril de 1790 – 4 d'abril de 1870)

Va ser la segona filla del matrimoni format pel patró Bartomeu Ginart Alemany i Joana Maria Puig Planes. Nasqué a les vuit del vespre del 21 d'abril de 1790. El bateig tingué lloc el dia següent a la Parròquia de Santa Eulàlia de Palma. Als 21 anys d'edat, el 29-X-1811, es casà a Santa Eulàlia amb Miquel Alenyà Coll, que aleshores era caporal de primera del Regiment d'Infanteria de Mallorca. Amb aquest motiu el marit rebé de son pare en concepte de dot i prellegat la quantitat de 800 lliures mallorquines. El 12 de març de 1812 el marit marxà a Alacant amb el Regiment d'Infanteria de Mallorca en missió de guerra contra els francesos. Ella restà a Palma embarassada de tres mesos. Durant l'absència del marit molt probablement regentà el forn de ses Mongetes, del carrer Verge de Lluc, número 36, que era propietat d'ell. De son pare rebé la casa ubicada al carrer de la Gerreria Cremada (després d'en Bosc), que ocupà tota la vida. Des del portal d'accés a l'escala d'aquesta casa, assenyalada amb el número 52 (després 16), fins al portal del forn esmentat que dóna al carrer de Sa Gerreria hi havia només 105 passes comptades. Va tenir onze fills (Maria Magdalena, Joan, Maria Elena, Maria Margalida, Joan, Bartomeu, Miquel, Benvinguda, Joan, Bartomeu i Josep). Només set dels seus fills arribaren a la maduresa (Maria Magdalena, Maria Elena, Miquel, Benvinguda, Joan, Bartomeu i Josep). Tots set es casaren llevat de Bartomeu i Miquel, que moriren fadrins. Miquel morí de tisi i Bartomeu de còlera. Quan tornà de la guerra, el marit va vendre el forn de ses Mongetes per exercir la professió de mariner i comerciant amb vaixell propi. Viatjà sovint de Palma a Cadis i de Palma a altres ports de la Mediterrània. En els viatges a Cadis se'n portava productes elaborats de Mallorca (aiguardent) i tornava amb productes colonials diversos (fusta de xicarandana i altres). Primer viatjà amb un llaüt, a partir del 1834 amb el “San Simón” un vaixell místic de 25 tones i finalment amb un pailebot. Entre els vaixells amb què s'incrementà la matrícula de Palma el 1845 hi havia el pailebot “Palmito”, de 108 tones de cabuda, construït en el tall de Miquel Planes (a) Valent i Ramon Horrach. Costà 1.600 lliures al patró Miquel Alenyà, únic propietari. El 1853 fou remuntat i aparellat de polacra-goleta. Joan Alenyà, fill de Miquel, entre d'altres en va ser el capità en els viatges que féu habitualment entre Palma, l'Havana, Savanaah i altres ports del Carib. Durant tot aquest temps Margalida, la mare de família, va ser l'element de continuïtat i el factor d'estabilitat i bona administració del grup familiar. Els estalvis que va reunir l'esposa els dedicà a la compra d'uns solars a l'establit de Son Serra i a la construcció d'uns habitatges. Quan el marit morí als 69 anys, el pailebot “Palmito” era de viatge. Entrà en vigor el testament que havia atorgat davant el notari Joan Sanxo el dia 11-III-1812, abans de marxar a la Guerra del Francès. Feia hereva usdefructuària l'esposa i feia hereus propietaris els fills. A la família es produiren diferències per motius econòmics que la mare va enfrontar posant les coses clares amb l'ajut del seu fill Joan. No sabia ni llegir ni escriure, segons consta en els documents públics en els que va intervenir, però gaudí d'una notable intel·ligència. La pau familiar es va mantenir gràcies a l'estratègia de posar en clar els drets de cada un dels membres del grup, la mare i els fills, i d'actuar amb transparència i claredat. L'acord permeté vendre parts del patrimoni familiar, mantenir la convivència i fer viable la bona entesa de tots a l'entorn de la mare. Morí el dilluns 4 d'abril de 1870, tot just 17 dies abans de fer els 80 anys. Les exèquies se celebraren a l'Església de Santa Magdalena el 6 d'abril de 1870 a les 10 del matí.

Miquel Alenyà Pasqual, Cabussó (Bunyola, 30-V-1884 – 26-XII-1971)

Nasqué a Bunyola el 30-V-1884 devers les set del matí. Era fill del matrimoni format per Jaume Alenyà Rosselló i Maria Pasqual Marquès. Rebé el baptisme el mateix dia del seu naixement de mans de Mn. Guillem Nadal, vicari de Bunyola. Els seus padrins de fonts van ser Miquel Palou Alenyà, comerciant, fill de Caterina Alenyà Canals, cosina de son pare, i Maria Ros, jornalera.

Als 27 anys es casà amb Francisca Garcias Riera. L'enllaç tingué lloc a Bunyola el 29-VI-1911. Del matrimoni nasqueren sis filles: Maria, Francisca, Anna, Catalina, Bàrbara i Elionor. Les sis germanes reberen de la seva mare el malnom de Gomantes.

Fou un home gran i fort, la qual cosa li permeté de fer les feines més feixugues. Va ser picador del túnel del tren de Sóller i més endavant de la mina de plom de Son Creus (Alfàbia). També treballà de tallador de pins a Andratx. Durant molts d'anys va fer de carboner a Valldemossa i a Bunyola. Aquestes darreres feines, que eren de temporada, les compaginava treballant d'estellador i d'exsecallador a l'hivern. A més, gaudí d'un geni temperat i feiner.

El 1954 es reuní amb Joan Alenyà Ribas i Miquel Alenyà Fuster, que el visitaren a Son Trobat. La reunió, convinguda prèviament, va tenir lloc a les 10,45 hores, després de la missa de les 10. Parlaren de la família i de l'actualitat en una conversa fluïda i distesa.

Visqué a les antigues cases de Son Trobat, situades en el carrer del Sol, núm. 14, de Bunyola.

L'esposa el premorí. Ell arribà als 88 anys d'edat. Morí a Bunyola el 26-XII-1971 a la una del vespre.

Gabriel Alenyà Rosselló, n'Alenyà d'Alcúdia (Palma, 1340c - Alcúdia, 1405c)

Pescador i, posteriorment, conrador. Fill de Bartomeu Alenyà i Elicsén Rosselló, sembla que va rebre dels seus pares la propietat d'un llaüt de pesca (amb l'arbre, les antenes i tres parells de rems) i d'una casa de dues plantes ubicada en el Puig de Sant Pere (Palma). Era el menor dels germans (Pere, Elicsén i Nicolaua), nascuts molt probablement a Mallorca. Es va casar amb Agnès Rosselló, vídua, el 1359. Exercia l'ofici de pescador amb l'ajut de diversos col·laboradors. L'esposa li donà suport com a venedora del seu peix. El 1370 va vendre els béns que poseïa a Palma per canviar d'ofici i de lloc de residència.

El 1375 n'Alenyà és un dels proveïdors dels encarregats per l'Ajuntament d'Alcúdia de preparar el dinar del convit en honor del nou governador de Mallorca, Francesc Sagarriga. Hi aportà pa a tants per valor d'1 sou i 6 diners.

Un dels seus fills, el que el succeix, duia el nom de Berenguer. La elecció d'aquest nom possiblement respon al desig de Gabriel que el fill tingués la protecció d'una denominació a la que s'abtribuïen garanties d'èxit i sort, com les que havia tingut el comte Ramon Berenguer IV, que es casà amb Peronella Ramires i va esdevenir rei d'Aragó.

Va ser recordat pels seus descendents com el personatge que portà la família a Alcúdia i hi fixà la residència, cosa que es considerava força bona i molt favorable. El nom de Gabriel plana entre gran part dels seus descendents com un nom que inspira respecte, suscita agraiment i garanteix benaurança. Atès això, molts seran els que portaran el nom de Gabriel en competència amb l'altre nom de la família, ens referim al de Berenguer, que també es repetirà durant molts d'anys fins que poc a poc s'esvairà fins a desaparèixer.

Martina Alenyà, vídua de Berenguer Alenyà (Alcúdia, 1437c - 1492)

Martina Alenyà, filla d'Antoni i Joaneta, nasqué a Alcúdia el 1437c. Es casà amb Berenguer Alenyà el 1455c.

Martina Alenyana i el seu marit Berenguer Alenyà varen ser pares de quatre fills (Berenguer, Antoni, Joan i Guillem) i de quatre filles (Rafela, Joaneta, Martina i Lluca).

Restà vídua de Berenguer Alenyà el 1485c.

Martina Alenyana, vídua de Berenguer Alenyà, amb data del 14-IX-1488, féu donació a Joan Alenyà d'un casal. El dit Joan Alenyà era fill seu i del seu marit difunt. El casal esmentat, ocupat per Joan Alenyà, era tingut en alou reial i a cens de 24 sous que s'havien de pagar a Joan Prebau el dia de Sant Ambrós. Berenguer i Antoni Alenyà, els dos fills majors, germans entre ells i del donatari Joan Alenyà, fills de Martina i del seu marit difunt, prestaren el seu consentiment perquè llur mare fes la donació indicada.

Martina Alenyana, vídua de Berenguer Alenyà, féu el seu testament el dia 10-IX-1492. Deixà llegats als seus fills Berenguer, Joan, Joaneta, Martina i Lluca i al seu nét Berenguer, fill de Guillem. Instituí hereu universal de la resta dels seus béns el fill Antoni, que portava el nom de l'avi matern.

Quan morí el seu marit (1485c), assumí les funcions de cap de la família. El fet que la família era gran i que el respecte que inspirava a tots els seus era notori, li atorgaren prestigi i admiració. Morí poc després de fer testament (10-IX-1492). Aleshores tenia uns 55 anys.

El seu fill Joan homanatjà la memòria de la mare donant el nom de Martí al seu fill menor, que exercí els oficis d'escrivent i de candeler o cerer.

Sor Francina Alenyà Trullols (1565 c - 1620 c)

Nasqué a Alcúdia el 1565c. Era filla del matrimoni format per Joan Alenyà Font (a) Verro i Maria Trullols. El seu pare, natural d'Alcúdia, era fill de Joan Alenyà (a) Canyet. La seva mare era natural de Manacor. En el baptisme rebé el nom de Francina en homenatge a la seva àvia paterna, Francina Font.

Professà com a monja del Convent i Monestir de Ntra Senyora de la Misericòrdia de Palma. La comunitat constava aleshores de més de trenta religioses.

Fou elegida Priora del Monestir esmentat. Consta que l'any 1594 ocupava el càrrec indicat.

El fet anterior donà lloc a una denúncia d'impuresa de sang que provocà un procés civil sobre netedat de sang dels seus llinatges (1595 c) en el qual intervingueren com a testimonis el Sr. Alfons Torrella, donzell de Mallorca; Caterina Alenyà, vídua del discret Pere Bennàssar, notari; i el discret Doménec Alenyà, notari. Val a dir que el Sr. Alfons Torrella manifestà que els pares d'ella havien treballat a casa seva. Caterina confessà que ella era familiar de la denunciada. Altrament el notari Doménec Alenyà explicà que era cosí-germà de Joan Alenyà, pare d'ella. Els documents del procés es conserven a l'Arxiu Diocesà de Mallorca (ADM, signatura 17-9-12, secció de causes civils).

Posteriorment, la mare Priora va ser sor Joana Olesa. A l'ARM es conserva en el protocol del notari Doménec Alenyà un document, datat el 15-III-1595, que refereix els extrems exposats (ARM, signatura A-401, secció de notaris, full 94).

Joan Covas Pujol (Andratx, Mallorca, 1927- 24 de juliol de 2017)

Artista pintor. Inicià la carrera amb una exposició a Palma (1955) i la continuà amb exposicions a diversos llocs de Mallorca, Barcelona, altres ciutats de la Península i a Nova York (1967). Féu al pastel paisatges dels voltants de Palma i marines. Posteriorment, del 1963 ençà,  treballa a l'oli la figura humana dins d'un figurativisme abstractivitzant i estàtic. S'agrada de representar pallassos, banyístes, persones en conversa, submarinistes, mariners, etc. Aplica la pintura amb petits i reiterats tocs de pinzell, defineix amb rotunditat els perfils i fa ús de colors intensos. Mor als 90 anys.

Esbucament de les murades de Palma

L'esbucament de les murades de Palma s'inicià pel baluard d'en Sanoguera el 10 d'agost de 1902. Era batle de Palma Mateu Enric Lladó i Lladó.

Miquel Alenyà Llançó (Alcúdia, 27 de març de 1678 – Palma, 4 de gener de 1751)

Notari i comerciant. Fill de Martí Alenyà (a) Roget, escrivent i causidic, i de Margalida Llansó, els dos d’Alcúdia (Mallorca), exercí de notari durant 37 anys. Arribà a ser l’escrivà major de Mallorca i l'escrivà major del Consolat de Mar. Fou notari públic i apostòlic a Alcúdia i, posteriorment, a Palma. Defensà la seva candidatura al notariat el notari Miquel Llobera, que exercia la professió a Palma. El seu protocol, que comença el juny de 1713 i acaba l’octubre de 1750, consta d’onze toms.

Fou persona de confiança dels Cotoner, administrador de l’heretat del noble Ferran Moix i administrador dels béns del notari Sureda. Ben relacionat amb els cercles xuetes dedicats al comerç exterior, sovint participà en els seus negocis. El seu llegat més important ve donat pels documents relatius a les activitats comercials i corsàries, inclòs el tràfic d’esclaus, a Mallorca durant la primera meitat del segle XVIII.

En possessió d’una fortuna considerable, contragué matrimoni (1-XII-1720) amb Elisabet Llobera, filla del notari Miquel Llobera i de Catarina Amorós, propietària de la finca de Sencelles dita s’Eriçal. Traslladà la seva residència habitual a Palma i establí el seu domicili al carrer dit de ses Minyones, abans dit carrer de n‘Alenyà en memòria de la seva rellevància social i personal.

Després d’una llarga malaltia, morí als 72 anys d’edat. Disposà ser sepultat a l’oratori de Sant Nicolau Vell. Instituí hereu universal el seu fill Martí, atès que el seu fill Miquel, clergue, havia rebut en herència de la seva mare la finca de s’Eriçal. També llegà en herència al seu fill Martí l’escrivania de la Universitat de l’antic Regne de Mallorca, d’acord amb les bases de la seva concessió. El notari Nicolau Roca Mora recollí el seu testament (15-IX-1750) i feu l’inventari dels seus béns (1751).

Comissions consultades amb relació al Pla d'Eixample de Palma

L'Ajuntament, a més de la Comissió tècnica, consultà la Junta Consultiva de Camins, Canals i Ports i la Reial Acadèmia de Medicina i Cirúrgia, que emetè el seu informe a través de la secció d'Higiene.

La Comissió tència i la Junta Consultiva de Camins, Canals i Ports consideraren que els dos projectes presentats eren bons, però preferiren el que portava per lema "Felix qui potuit cognoscere causas". Aquest posicionament no sembla bé a l'Acadèmia de Medicina i Cirúrgia. El metge Domènec Escafí Vidal es negà a signar l'informe de la Comissió tècnica.

Informació extreta del llibre que publica la tesi doctoral de Dolores Ladaria Bañares. Es titula "El Ensanche de Palma", editat per l'Ajuntament de Palma el 1992. La tesi doctoral de Dolors Ladaria va ser llegida a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UIB el 18-I-1988.

Aprovació del Pla de Reforma i Eixample de Palma

La Comissió de l'Eixample de l'Ajuntament, atès l'informe de la Comissió tècnica, l'accepta. Va fer seves les conclusions  i, al seu torn,, l'Ajuntament l'acceptà en la sessió de 30 de maig de 1898. Guanyà el projecte el lema del qual era "Felix qui potuit cognoscere causas".

La Comissió provincial elevà (9-IX-1898) l'informe emès per l'arquitecte de la Provincia, que s'adheria al de la Comissió tècnica amb la qual estava d'acord.

El 27-II-1901 el projecte s'aprovà pel Ministeri de Foment. Poc després l'aprovà el Ministeri de la Guerra.

El B.O. de la Provincia, del 28-II-1901, publica l'aprovació del projecte d'Eixample que portava per lema "Felix qui potuit cognoscere causas".

El dia 11-VI-1901 s'inicia l'exposició pública. No es produeixen ni sol·licituds de revisió ni reclamacions.

Finalment el projecte és aprovat per Reial Ordre del 30-X-1901.

Nota: informació extreta de la tesi doctoral de Dolors Ladaria Bañares "El Ensanche de Palma", publicada per l'Ajuntament de Palma el 1992.

Comissió tècnica designada per jutjar el concurs dels projectes d'eixample de Palma

La Comissió tècnica municipal va estar formada pels set membres següents:
- Joan Malberti, enginyer de camins, canals i ports de la Junta d'Obres del Port de Palma
- Eugeni Molina, enginyer de mines i enginyer cap de les Balears
- Francesc Satorres, enginyer agrònom
- Josep Barceló Rungaldien, enginyer industrial proposat pel Municipi
- Joan Fortuny Veny, comandant d'enginyers designat pel Capità General de les Balears
- Domènec Escafí Vidal, metge designat per la Reial Acadèmia de Medicina i Cirúrgia
- Ricard Ànckermann Riera, acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Palma

La composició de la Comissió tècnica es troba a la pàg. 80 del llibre que publica la tesi doctoral de Dolors Ladaria.

La Comissió tècnica emeté el seu informe el 1898. L'informe considerà que els dos projectes presentats eren bons, però preferí el titulat "Felix qui potuit ccognoscere causas", que resultà ser el presentant per Bernat Calvet.

Informació extreta de la tesi doctoral de Dolors Ladaria Bañares, publicada sota el títol "El Ensanche de Palma", Ajuntament de Palma, Palma, 1992. La tesi doctoral esmentada va ser llegida el 18-I-1988 a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de les Illes Balears i dirigida per Bartomeu Barceló Pons.

Les branques Canyet i Fuada dels ALENYÀ deriven de la branca Xaquellí

Joan Alenyà, resident a la ciutat d'Alcúdia, com a pare i legítim administrador d'Antoni Alenyà, fill seu, hereu de la meitat dels béns d'Antoni Alenyà, germà seu difunt, manifesta que el seu fill Antoni és cohereu amb Martí Alenyà, nebot seu i del predit Antoni Alenyà, i que la predita herència és massa onerosa perquè es troba gravada amb moltes rendes, cosa per la qual no convé de cap manera al meu fill tenir-la i posseir-la. Per això gratis, etc., renuncia la dita herència, això és la part corresponent al meu fill en favor del predit Martí Alenyà, nebot meu, cohereu de  l'esmentada herència. Martí Alenyà, present, accepta la renúncia de la meitat de la dita herència. Testimonis: Antoni Totosaus (a) Peroia i Antoni Solivera, en la presència dels quals tots signaren i el discret Jaume Castell qui ho féu en nom i en el lloc del notari Martí Alenyà. Alcúdia, 15 d'octubre de 1542. Arxiu del Regne de Mallorca.

Joan Alenyà, pare d'Antoni Alenyà i oncle de Martí Alenyà, va ser el darrer que va rebre el malnom de Xaquellí, els seus fills varen rebre el malnom de Canyet o del carrer del Canyet i Martí Alenyà va ser el cap de la branca Fuada o del carrer de l'Església.

Martí Alenyà, notari (Alcúdia, 1495c. - Palma, 1564)

Nasqué a Alcúdia el darrer decenni del s. XV. Afeccionat a l'estudi aprengué llengua llegida i escrita. Posteriorment, seguí els estudis de notari. Superà els exàmens corresponents i el 1525 va ser nomenat notari. El seu protocol, que es conserva a l'ARM, abasta els anys compresos entre el 1525 i el 1564. Va ser notari 39 anys. Exercí la professió a Palma (parròquia de Sant Nicolau), per bé que des de Palma atengué sovint nombrosos coneguts i familiars d'Alcúdia.

Es va casar amb Margalida. Del matrimoni nasqué una filla anomenada Margalida Alenyà, que es casà el 1573 amb l'honor Antoni Perpinyà. Ella constituí en favor del seu matrimoni una dot de 200 lliures, confirmada mitjançant acte atorgat davant el notari Pere Bennàssar amb data del 27-IV-1573 (ARM, signatura B-324, se4cció de notaris, f. 81 girat).

Atorgà testament el 31-III-1564. Morí a casa seva ubicada a la parròquia de Sant Nicolau de Palma. L'òbit es produí els primers dies d'abril de 1564. Després del seu traspàs, la seva vídua ordenà al notari Pere Bennàssar que aixecàs l'inventari dels seus béns. Ho va fer mitjançant acte formalitzat el 17-IV-1564 (ARM, signatura B-326/1.326, f. 16).

Pere Bennàssar, notari resident a la Ciutat de Mallorca, es casà amb Caterina Alenyà, germana de Domènec Alenyà, notari a partir de 1574. En el protocol de Pere Bennàssar es troben còpies de nombrosos documents que fan part del protocol de Martí Alenyà.

Domènec Alenyà, notari (Alcúdia 1545c.- Palma, 1610)

El seu pare, natural d’Alcúdia, era germà de Joan Alenyà (a) Canyet. Afeccionat a l’estudi, aprengué lletra amb facilitat i, després, cursà els estudis de notari. La seva candidatura a notari va ser defensada per Joanot Mollet, notari, i Pere Bennàssar, notari, cunyat seu. Aquests i altres extrems consten a l’acta inicial del seu protocol (ARM, signatura A-396, secció notaris, f. 0). El 14-IX-1574 va ser investit, nomenat i creat notari, després d’haver superat les proves i els exàmens corresponents.

Contragué matrimoni amb Coloma Creixell, donzella, de Sineu, filla de d’Antoni Creixell, dit de s’Albufera. Tingué un fill, que rebé el nom de Domènec.

Intervingué en nom de la dona en un plet contra Esteve, Pere, Simó i Antoni Creixell, germans seus, en reclamació d’una quantitat (ARM, signatura A-10, secció de la Reial Audiència).

Va intervenir com a testimoni en el judici civil sobre netedat de sang de sor Francina Alenyà, priora del Convent de  la Misericòrdia, de Palma. Posteriorment en va ser la superiora. En el plet esmentat varen intervenir tes testimonis: Alfons Torrella; Catalina Alenyà, vídua de Pere Alenyà, notari;  i Domènec Alenyà, notari, cosí germà del pare de la investigada.

Arran d’unes paraules que tingué  amb el Lloctinent i Capità General de Mallorca, aquest se sentí ofès i manà tancar-lo a la presó. Ell trameté lletra de súplica al rei Felip II que el perdonà i manà que fos posat en llibertat. La lletra del rei Felip, datada a Lisboa el 2 de gener de 1582, es va rebre a Mallorca el 16-II següent. El document original de la lletra esmentada es conserva a l’ARM.

Rafela, vídua de Martí Alenyà difunt, candeler, atorgà testament davant el notari Domènec Alenyà (ARM, signatura A-397, secció notaris, f. 50 i seg.).

Inicialment exercí de notari a Alcúdia i, després, a Palma. El seu protocol incorpora 10 toms i abasta els anys compresos entre el 1574  i el 1605. Morí a Palma el 1610.

El seu fill Domènec es casà a Alcúdia amb Martina Font (M: 22-V-1592), filla del notari Pere Font i de la seva esposa Francina i  tingueren una filla, Margalida, que es casà amb l’honor Antoni Perpinyà. Domènec Alenyà fill de Domènec exercí la professió d’escrivent, segons consta a la partida del seu matrimoni i en documents civils (ARM, Signatura A-403, secció de notaris, f. 236).

                                                                                                                                                                                                                                  

El Passeig del Born (II)

El Born de Palma és un passeig de gran importància ciutadana i històrica. No va ser projectat i realitzat per arquitectes, enginyers i urbanistes. El va crear el desbordament de sa Riera que tingué lloc el 14 d’octubre de 1403, després de dos dies i dues nits de pluges intenses que inundaren la part baixa de la ciutat i arrossegaren i destruíren nombrosos habitatges de manera que restà una franja de terreny lliure a la banda dreta del llit del torrent. La crònica dels fets diu que el nombre de morts provocats per la catàstrofe es va situar a l’entorn de les cinc mil persones.

A la dreta del curs del torrent  restà una franja lliure d’habitatges que els jurats decidiren adquirir per ubicar-hi un espai destinat a la celebració de torneigs, activitats col·lectives, festes i passeig. S’hi instal·là un cos o born per a la realització de torneigs.

L’espai disponible es va ampliar el 1613, quan acabaren les obres de desviació de sa Riera, que es féu passar a ponent de les murades de Palma per desembocar entre es Baluard de Sant Pere i sa Feixina. L’objectiu principal del projecte consistí a allunyar els perills de les torrentades reiterades, de les que la més greu de què es té noticia és la de 1403. Desviada sa Riera, l’espai del Born es pogué ampliar amb l’emplenament de l’antic llit del torrent.

El 1812 l’arquitecte Isidoro González Velázquez rebé l’encàrrec de projectar un passeig, que solament en part es dugué a terme al llarg del segle XIX. Hi col·locà dues fonts, una a cada extrem. El 1883 a l’espai del passeig s’obriren quatre accessos laterals i se situaren en els extrems quatre esfinxs amb pedestal, popularment anomenades lleones. S’hi plantaren vàries fileres d’arbres i s’hi posaren bancs per als vianants i fanals.

Dos quadres de Ricard Anckermann

Francesc Xavier de Rocabertí de Dameto i Boixadors, comte de Perelada i de Savellà, marquès de Bellpuig i vescomte de Rocabertí, un dels grans terratinents de l’illa, amic molt proper de Faust Morell, encarrega a Ricard Anckermann la realització de tres quadres de gran format, destinats a evocar gestes militars de tres avantpassats. L'artista fa el treball entre el 1867 i el 1868. Aquí parlem solament de les dues primeres teles..

Probablement, les acaba abans que el 1868 esclatés la Revolució de Setembre, que destrona la reina Isabel II i fa que el comte de Perelada s’exiliï a París, d’on no torna fins al 1875. La primera obra es titula Dalmau II, vescomte de Rocabertí, en veure que el cavall del rei Pere I era ferit de mort en el camp de batalla, li lliura la seva muntura perquè pugui continuar dirigint l’acció de les tropes catalano-aragoneses. L’obra recorda un fet d’armes, conegut per tradició familiar, esdevingut a la batalla de les Navas de Tolosa (1212), en la que la coalició d’Alfons VIII de Castella, Pere I de Catalunya-Aragó i Sanç de Navarra, derrota l’exèrcit del califa almohade Muhammad al-Nasir. Aquesta obra va sortir a la venda en línia a través d’una casa de subhastes de Barcelona l’abril de 2016. Li atribuí el títol abreujat de Dalmau II, vescomte de Rocabertí, ofereix la seva muntura al rei. Li atribueix  una mida de 291 x 393 cm.

La segona obra es titula Dalmau III, vescomte de Rocabertí, després de ser informat per l’heroïna dita ”la Mercadera” de l’incendi de Perelada per l’exèrcit de Felip III de França, convoca els seus homes per expulsar els invasors. L’oli evoca un fet esdevingut el 1285, quan el rei de França inicià la invasió de Catalunya, amb la pretensió d’ocupar-la, per bé que hagué de suspendre l’acció i retirar-se precipitadament poc després d’haver posat setge a Girona. Aquesta obra es va oferir en venda en línia a través d’una casa de subhastes amb seu a Barcelona l’abril de 2016. Li atribuí el títol abreujat de ‘La Mercadera’ dirigeix la seva súplica al vescomte de Rocabertí Dalmau III. Li assigna unes mides de bastidor de 292 x 393 cm.

Assistents a la recepció reial al Palau de l'Almudaina (Palma, Mallorca, 7-VIII-2016)

Francina Armengol

Xelo Huertas

José Hila i esposa

Miquel Ensenyat

Bartomeu Barceló, fiscal

Joan Cifuentes, comandant general de les Balears

Patrícia Gómez, consellera de Salut

Juli Fuster, Ibsalut

Iago Nogueruela, conseller de Treball

Monti Galmès, president del Reial Mallorca, i l’esposa Stephanie

Carme Serra Magraner

Jesús Boyero Arañón

Catalina Crespí

Óscar Mayol

Francesc Antich, senador

Jaume Barceló, comandant de la Guàrdia Civil a les Balears

Cristòfol Villalonga, Cos Nacional de Policia de les Balears

Joan Gómez, Ben Amics

Iñaki Muñoz

Catalina Serra, de C’s

Tolo Güell (s'absetà per indisposició)

Juan José Hidalgo

María Josep Hidalgo

Carme Planas Palou

Rosa Regi

Ferran Rotger Salas

José Luís García, CC.OO

Biel Torrens, Unió de Pagesos

Antoni Terrassa, Tribunal Superior de Justícia de les Balears

Joan Moreno, cap del Sector Naval

Eusebi Lozano, cap del Sector Aeri

Manel Fernández Roca, delegat de Defensa

Carme Riera
Francesc Llinars

Pep Pinya, galerista

Frederic Pinya, galerista
Nekane Aramburu

Joan Punyet Miró
Marisol Ramírez

Agustín “El Casta”

Llorenç Huguet Rotger
Grace Garcia

Vicenç Rodrigo, FAPA

Nadal Bernat, provicari general

Sergi Roig, regatista

Hanane Saadi, consolesa del Marroc

Imma de Benito, Federació Empresarial Hotelera

Joan Huguet Rotger

Josep Ramon Bauzà, senador

Margalida Duran i marit

Rosa Estaràs

Carme Soler, ONCE

Josep Vilaseca, ONCE

Tomeu Català

Maite Salord, presidenta del Consell de Menorca

Albert Candela i Catalina Pericàs

Purificació Gutiérrez i Jaume Font

Marga Prohens

Catalina Soler

Joan Costa

Paula Salas

Resu Regel

Rafel Ferragut

Alexandra Salvà

Pablo Mielgo

Albert Pinya

Maria Roses

Francisco Copado

Shophie Beneveto

Jaume Anglada

Martí March, conseller d’Educació

Catalina Cladera, consellera d’Hisenda

Francesc Miralles, vicepresident del Consell de Mallorca

Cosme Bonet, conseller d'Economia i Hisenda del Consell de Mallorca

Maria Salom

Teresa Palmer, diputada al Congrés

Miquel Ramis

William Graves

Jaime Rodríguez Toubes, almirall

Javier Sanz, Club Nàutic

Macarena de Castro

Tomeu Caldentey
Josep Llabrés
Joan Guaita
Isabel Balaguer
Jaume Montserrat
Xavier i Nicolau Pomar
Rosa Garcia Noceda
Conxa Juanola
Margalida Orfila
Montse Amat
Jordi Campos
Victòria Escobar
Eduard Jardón
Antoni Bennàssar
Dolors Caldentei
Jordi Álvarez
Carme Sánchez
Roser Fuster
Alfred Arias
Natàlia Salgado
Jason Moore
Neus Nadal, comtessa vídua de Montenegro
Frederic Trullols, comte de Montenegro
Glòria Gomila
Margalida Amengual
Margalida Alomar
Alfons Jaume
Pilar Aguiló
Joana M. Román
Jordi Muñoz
Oriol Bonnín
Antoni Abrines
Esperança Munar
Rafel Roig
Maria Antònia Binimelis
Aina Garcia
Martí Alenyà Feliu, degà del Col·legi d'Advocats
Dídac Cadena
Betsaida Cruz
Rafel Bestard
Núria Oliver
Onofre Martorell, president del Col·legi d'Economistes
Agustí Martínez
Lara Boyebach
Víctor Jacoiberger
Eugènia Planas
Joan Torres, informador gràfic

Teresa Ayuga, informadora gràfica

Pere Bota, informador gràfic

Manu Niezuk, informador gràfic

M. Elena Vallès, informadora

Alícia Mateos, informadora

Palma, 8-VIII-2016