Metge, polític i soci de la Creu Roja.
Es llicencià en medicina i cirurgia a la Universitat de València (1915) i es doctorà a la de Madrid en anàlisis clíniques. Va ser cap d’epidemiologia de l’Institut Provincial d’Higiene de les Balears.
Participà en la fundació de l’Associació per la Cultura de Mallorca (1923), de la qual fou president (1925-1931). Féu part de la comissió redactora de l’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de 1931. Va ser acadèmic numerari de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de les Balears (1926) i de Barcelona (1933). Signà el document “Resposta al Missatge dels Catalans” (1937).
Va ser soci de Creu Roja a les Balears (1932-1937) i del Foment del Turisme de Mallorca. Va ser batle de Palma (1933/34 i 1936). Condemnat per un consell de guerra a 20 anys de presó, va ser afusellat el 24 de febrer del 1937. Un carrer de Palma duu el seu nom.
miércoles, 28 de julio de 2010
martes, 27 de julio de 2010
Gaspar Bennàssar Moner (Palma, 18 d'agost de 1869 - Barcelona, 14 de gener de 1933)
Arquitecte, urbanista i soci de Creu Roja. Fill d’Antoni Bennàssar, marí mercant, i Catalina Moner, va ser el cinquè d’una família de 8 fills. Neix a Palma a una casa del carrer Vallseca. estudia el batxillerat a l’Institut Balear. Cursa estudis d’enginyeria de camins i d’arquitectura a Madrid. Es llicencia (1899) a l’Escola d’Arquitectura i a l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, de Madrid.
És arquitecte diocesà de Menorca (1899) i Mallorca, arquitecte municipal cap de l’Ajuntament de Palma (1901-1933), del Reial Patrimoni i d‘altres entitats. Dirigeix l’enderrocament de les murades de Palma a partir del 1902 i l’execució del Pla Calvet (1901) o d’eixampla de Palma. Projecta la via que havia d'unir el Passeig Sagrera amb les avingudes a l’alçada del Baluard del Príncep o cinturó de ronda, que implicà guanyar terrenys al mar.
Projecta l’edifici de la Caixa d’Estalvis de les Balears (Sa Nostra) (1903) del carrer Ramon Llull, el Restaurant Alhambra, després Hotel Príncep Alfons (Cala Major, 1906), l’Escorxador de Palma (1906), els Magatzems l’Àguila (1908), l’edifici d’habitatges de Can Maneu (Bar Triquet) (1909), l’escala d’honor de l’Ajuntament de Palma (1909), Can Schembri (1909), l’Escola Graduada de Palma (1912), Can Gaietà Segura (Bar Cristal) (1914), el campanar de la parròquia dels Dolors, de Manacor (1921), Can Tous (Plaça de Cort, 1922), la Parròquia d’Esporles (1923), es Pont des Tren (Palma, 1926), Can Bibiloni (1928), el Coliseu Balear (Plaça de Toros, 1929), l’edifici de l’antic Cinema Born (1931) i d’altres. En diversos projectes de la primera època (Magatzems l’Àguila, Hotel Alhambra, Can Maneu, etc.) va treballar en col·laboració amb l’arquitecte Jaume Alenyà Ginard (1870-1945), amb qui compartí despatx professional durant uns anys al carrer Victòria, de Palma.
Fa un Pla General de Reforma de Palma (1916), que s’aprova (27-VII-1917), però mai no s’aplica. Projecta les avingudes, que ocupen l’espai de l’antic fossar de les murades. Dissenya i dirigeix les obres del Passeig Sagrera (1910) i les escales del Mirador de la Seu (1918).
En la seva primera etapa (1900-1919), combina en el marc d’un vibrant eclecticisme solucions estètiques d’influència modernista catalana amb elements historicistes, neoàrabs i evocacions romàntiques del gòtic i romànic. En la seva segona etapa (1920-33) practica un eclecticisme neobarroc, que suma formes renaixentistes, manieristes i neo-plateresques. Fill Il•lustre de Palma (1996), duu el seu nom el carrer que dóna accés al Coliseu Balear.
El novembre del 1932 es fa soci de la Creu Roja, tot donat suport al nou president de l’entitat a les Balears, Manuel Cirer Arbona. Milita en el partit Esquerra Republicana de Mallorca. Casat (1903) amb Amèlia Munar, tenen 3 fills. Mor sobtadament el 14-I-1933 a Barcelona, als 64 anys, mentre assisteix a un Congrés d’Arquitectura.
És arquitecte diocesà de Menorca (1899) i Mallorca, arquitecte municipal cap de l’Ajuntament de Palma (1901-1933), del Reial Patrimoni i d‘altres entitats. Dirigeix l’enderrocament de les murades de Palma a partir del 1902 i l’execució del Pla Calvet (1901) o d’eixampla de Palma. Projecta la via que havia d'unir el Passeig Sagrera amb les avingudes a l’alçada del Baluard del Príncep o cinturó de ronda, que implicà guanyar terrenys al mar.
Projecta l’edifici de la Caixa d’Estalvis de les Balears (Sa Nostra) (1903) del carrer Ramon Llull, el Restaurant Alhambra, després Hotel Príncep Alfons (Cala Major, 1906), l’Escorxador de Palma (1906), els Magatzems l’Àguila (1908), l’edifici d’habitatges de Can Maneu (Bar Triquet) (1909), l’escala d’honor de l’Ajuntament de Palma (1909), Can Schembri (1909), l’Escola Graduada de Palma (1912), Can Gaietà Segura (Bar Cristal) (1914), el campanar de la parròquia dels Dolors, de Manacor (1921), Can Tous (Plaça de Cort, 1922), la Parròquia d’Esporles (1923), es Pont des Tren (Palma, 1926), Can Bibiloni (1928), el Coliseu Balear (Plaça de Toros, 1929), l’edifici de l’antic Cinema Born (1931) i d’altres. En diversos projectes de la primera època (Magatzems l’Àguila, Hotel Alhambra, Can Maneu, etc.) va treballar en col·laboració amb l’arquitecte Jaume Alenyà Ginard (1870-1945), amb qui compartí despatx professional durant uns anys al carrer Victòria, de Palma.
Fa un Pla General de Reforma de Palma (1916), que s’aprova (27-VII-1917), però mai no s’aplica. Projecta les avingudes, que ocupen l’espai de l’antic fossar de les murades. Dissenya i dirigeix les obres del Passeig Sagrera (1910) i les escales del Mirador de la Seu (1918).
En la seva primera etapa (1900-1919), combina en el marc d’un vibrant eclecticisme solucions estètiques d’influència modernista catalana amb elements historicistes, neoàrabs i evocacions romàntiques del gòtic i romànic. En la seva segona etapa (1920-33) practica un eclecticisme neobarroc, que suma formes renaixentistes, manieristes i neo-plateresques. Fill Il•lustre de Palma (1996), duu el seu nom el carrer que dóna accés al Coliseu Balear.
El novembre del 1932 es fa soci de la Creu Roja, tot donat suport al nou president de l’entitat a les Balears, Manuel Cirer Arbona. Milita en el partit Esquerra Republicana de Mallorca. Casat (1903) amb Amèlia Munar, tenen 3 fills. Mor sobtadament el 14-I-1933 a Barcelona, als 64 anys, mentre assisteix a un Congrés d’Arquitectura.
| Can Caubet, al Passeig del Born amb Constitució |
domingo, 25 de julio de 2010
Gaspar Reynés Font (Palma 1884 - 1964)
Metge i voluntari de la Creu Roja.
Nat el 20-III-1886 a Palma, és fill del mestre d’obres Gaspar Reynés Coll, nét del cirurgià Guillem Reynés Simonet i germà de l’arquitecte Guillem Reynés Font. Obté (1900) el títol de batxiller a Palma i estudia medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencia (1908) en medicina i cirurgia.
Especialitzat en el tractament de la tuberculosi, treballa (1915-1954) en el “Dispensari Antituberculós”, de Palma. És (1917-37) metge forense del Registre Civil del districte de la Llonja (Palma). El 1946 és destinat al Jutjat Municipal núm. 1 de Palma, on resta fins a la jubilació. Durant un temps (1920-23) va ser professor de l’Escola de Nàutica de les Balears. Per oposició guanya plaça de metge de l’Institut d’Higiene a Palma. Va treballar com a traumatòleg a la Clínica Mare Nostrum (1924-54).
Com a voluntari va prestar (1910-24) els seus serveis professionals al dispensari de Creu Roja, de la Rambla, dedicat a l’atenció de persones sense recursos. El dispensari ocupava un local que era propietat de sa mare política, Dolors Fargas, vídua de Miquel Ripoll Pons, que estava situat al davant de casa seva. Va ser vocal (1924), tresorer (1919-24) i vicepresident (1919) de la Junta directiva de Creu Roja a les Balears. Pel serveis prestat a la institució va rebre (1915) el testimoni d’agraïment de la Comissió provincial i el 1920 la medalla de plata de la institució. Va ser secretari (1917-18), comptador (1920-30) i tresorer (1935-36) del Col·legi de Metges. Feiner de mena, s’agradava de fer unes jornades de feina maratonianes.
El 1936 va signar el document “Resposta al missatge dels catalans”, fet que li va ocasionar problemes amb la Comissió de depuració de funcionaris i treballadors de l’Administració pública. Per aquest motiu cessà com a metge forense del Registre Civil el 1937 i tingué alguns altres problemes. Centrà aleshores la seva atenció professional en la consulta privada que tenia a La Rambla. Després del cop d’estat del 1936, tingué amagats els germans Joan i Jaume Matas Salas, de Publicitat Matas, durant un temps en una casa de la seva propietat.
Casat (1912) amb Catalina Ripoll Fargas, varen tenir 7 fils. Morí el 4-X-1964. Guillem Reynés Ripoll (Palma 1922-87) va ser metge i donà continuïtat a la labor del pare. Prestà (1954-1960) serveis de traumatologia al dispensari de Creu Roja i va ser vocal de la Junta directiva de l’entitat. Presidí (1987) l'Associació Balear de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia.
Nat el 20-III-1886 a Palma, és fill del mestre d’obres Gaspar Reynés Coll, nét del cirurgià Guillem Reynés Simonet i germà de l’arquitecte Guillem Reynés Font. Obté (1900) el títol de batxiller a Palma i estudia medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencia (1908) en medicina i cirurgia.
Especialitzat en el tractament de la tuberculosi, treballa (1915-1954) en el “Dispensari Antituberculós”, de Palma. És (1917-37) metge forense del Registre Civil del districte de la Llonja (Palma). El 1946 és destinat al Jutjat Municipal núm. 1 de Palma, on resta fins a la jubilació. Durant un temps (1920-23) va ser professor de l’Escola de Nàutica de les Balears. Per oposició guanya plaça de metge de l’Institut d’Higiene a Palma. Va treballar com a traumatòleg a la Clínica Mare Nostrum (1924-54).
Com a voluntari va prestar (1910-24) els seus serveis professionals al dispensari de Creu Roja, de la Rambla, dedicat a l’atenció de persones sense recursos. El dispensari ocupava un local que era propietat de sa mare política, Dolors Fargas, vídua de Miquel Ripoll Pons, que estava situat al davant de casa seva. Va ser vocal (1924), tresorer (1919-24) i vicepresident (1919) de la Junta directiva de Creu Roja a les Balears. Pel serveis prestat a la institució va rebre (1915) el testimoni d’agraïment de la Comissió provincial i el 1920 la medalla de plata de la institució. Va ser secretari (1917-18), comptador (1920-30) i tresorer (1935-36) del Col·legi de Metges. Feiner de mena, s’agradava de fer unes jornades de feina maratonianes.
El 1936 va signar el document “Resposta al missatge dels catalans”, fet que li va ocasionar problemes amb la Comissió de depuració de funcionaris i treballadors de l’Administració pública. Per aquest motiu cessà com a metge forense del Registre Civil el 1937 i tingué alguns altres problemes. Centrà aleshores la seva atenció professional en la consulta privada que tenia a La Rambla. Després del cop d’estat del 1936, tingué amagats els germans Joan i Jaume Matas Salas, de Publicitat Matas, durant un temps en una casa de la seva propietat.
Casat (1912) amb Catalina Ripoll Fargas, varen tenir 7 fils. Morí el 4-X-1964. Guillem Reynés Ripoll (Palma 1922-87) va ser metge i donà continuïtat a la labor del pare. Prestà (1954-1960) serveis de traumatologia al dispensari de Creu Roja i va ser vocal de la Junta directiva de l’entitat. Presidí (1987) l'Associació Balear de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia.
sábado, 24 de julio de 2010
Pau Lambert Cortès i Cortès (Palma, 29 de setembre de 1911 - 8 de novembre de 2005)
Periodista, locutor de ràdio i voluntari de Creu Roja.
Començà els estudis al Col·legi Cervantes, de Palma. Després de fer dos cursos de medicina, va decidir dedicar-se al món de la informació i comunicació. Va ser redactor de “La Almudaina” (1932-53), “Correo de Mallorca” (1934-53) i “Diario de Mallorca” (1953-1981), del qual va ser subdirector. Treballà a Ràdio Mallorca (1935-41 i 1943-81) com a cronista, locutor i cap de programes. S’especialitzà en informació esportiva, sense deixar de banda la informació general. Les seves transmissions radiofòniques en directe dels partits de futbol que es jugaven a Palma gaudien de gran audiència. Va ser corresponsal a Palma de la Ser, Marca, d’altres publicacions i comentarista de Ràdio Nacional a les Balears. El 1942 funda el grup de teatre radiofònic de Ràdio Mallorca. Usa el pseudònim Avespa.
Va obtenir la medalla d’or de la Unió de Periodistes Esportius d’Espanya, va ser secretari general i president de l’Associació d’Escriptors de la Premsa de les Balears i presidí l’Associació hispano-coreana Eaktay Ahn.
Com a voluntari de Creu Roja desplegà (1971-1985) una gran activitat en el càrrec de cap de relacions públiques i comunicació de l’Assemblea de les Balears. Féu part (1971-87) de la Junta directiva d’aquesta entitat. Com a premi a la seva tasca voluntària i altruista va rebre la medalla d'or de Creu Roja, que li va lliurar Maria Planas Rosseló, presidenta de Creu Roja a les Balears, en presència de S.A.R. Maria Solange de Mesía y Lesseps, princesa de Baviera, aleshores vicepresidenta d'honor de Creu Roja Espanyola.
De talant lliberal i afeccionat a la lectura, es casà (1943) amb Maria Bordoy Ferrer. Varen ser pares d’un fill.
Començà els estudis al Col·legi Cervantes, de Palma. Després de fer dos cursos de medicina, va decidir dedicar-se al món de la informació i comunicació. Va ser redactor de “La Almudaina” (1932-53), “Correo de Mallorca” (1934-53) i “Diario de Mallorca” (1953-1981), del qual va ser subdirector. Treballà a Ràdio Mallorca (1935-41 i 1943-81) com a cronista, locutor i cap de programes. S’especialitzà en informació esportiva, sense deixar de banda la informació general. Les seves transmissions radiofòniques en directe dels partits de futbol que es jugaven a Palma gaudien de gran audiència. Va ser corresponsal a Palma de la Ser, Marca, d’altres publicacions i comentarista de Ràdio Nacional a les Balears. El 1942 funda el grup de teatre radiofònic de Ràdio Mallorca. Usa el pseudònim Avespa.
Va obtenir la medalla d’or de la Unió de Periodistes Esportius d’Espanya, va ser secretari general i president de l’Associació d’Escriptors de la Premsa de les Balears i presidí l’Associació hispano-coreana Eaktay Ahn.
Com a voluntari de Creu Roja desplegà (1971-1985) una gran activitat en el càrrec de cap de relacions públiques i comunicació de l’Assemblea de les Balears. Féu part (1971-87) de la Junta directiva d’aquesta entitat. Com a premi a la seva tasca voluntària i altruista va rebre la medalla d'or de Creu Roja, que li va lliurar Maria Planas Rosseló, presidenta de Creu Roja a les Balears, en presència de S.A.R. Maria Solange de Mesía y Lesseps, princesa de Baviera, aleshores vicepresidenta d'honor de Creu Roja Espanyola.
De talant lliberal i afeccionat a la lectura, es casà (1943) amb Maria Bordoy Ferrer. Varen ser pares d’un fill.
Joan Josep Fuster Abbad (Palma 1935 - 1998)
Metge oftalmòleg i col·laborador de Creu Roja.
Nat el 16-XII-1935, fill de l’oftalmòleg Joan Josep Fuster Miró i de Pilar Abbad Berger, infermera titulada, ambdós voluntaris, vocals de la Junta directiva i col•laboradors de Creu Roja a les Balears durant molts d’anys. Va fer el batxillerat (1948-53) al Col·legi de Monti-sion, de Palma. Estudià medicina a la Universitat de Madrid, on es llicencià (1960). Es formà com a especialista a l’Escola del professor Rafael Bartolozzi.
De retorn a Palma, treballa a la consulta oftalmològica del seu pare. Va ser (1971-74) cap d’oftalmologia de l’Hospital de Creu Roja, de Palma. Per concurs nacional guanya (1974) la plaça de cap d’oftalmologia de l’Hospital de Son Dureta. Atent a l’evolució dels coneixements i de la tecnologia de la seva especialitat, va mantenir el servei d’oftalmologia de Son Dureta en una posició capdavantera amb relació a altres hospitals del seu nivell. Amb el seu equip, féu a les illes les primeres queratoplasties, les primeres angiografies de fluorescència i les primeres operacions de facoemulsificació. Creà una escola balear d’oftalmologia, en la qual es formaren nombrosos especialistes.
Es manté en comunicació amb oftalmòlegs de Barcelona, Madrid i de fora del país. Organitza cursos, sessions clíniques, conferències i congressos. Participa activament en l’organització del LXIV Congrés de la Societat Espanyola d’Oftalmologia, el VII Congrés Luso-hispano-brasileny (1988) i la segona biennal de Video-Oftalmologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. Va ser soci i vocal de la Junta directiva de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i de la Societat Catalana d’Oftalmologia.
Completa la seva feina professional amb una consulta privada, en la qual atén pacients de pagament i de franc fins que s’acaba la feina, sense mirar l’hora del rellotge ni el temps dedicat a cada malalt. Per descansar té una casa a Portopetro, on passa les vacances d’estiu.
Casat amb Amàlia Llabrés Estabén, tenen tres fills: Pilar, Joan Josep i Carles. Mor el 18-VIII-1998, als 62 anys.
Nat el 16-XII-1935, fill de l’oftalmòleg Joan Josep Fuster Miró i de Pilar Abbad Berger, infermera titulada, ambdós voluntaris, vocals de la Junta directiva i col•laboradors de Creu Roja a les Balears durant molts d’anys. Va fer el batxillerat (1948-53) al Col·legi de Monti-sion, de Palma. Estudià medicina a la Universitat de Madrid, on es llicencià (1960). Es formà com a especialista a l’Escola del professor Rafael Bartolozzi.
De retorn a Palma, treballa a la consulta oftalmològica del seu pare. Va ser (1971-74) cap d’oftalmologia de l’Hospital de Creu Roja, de Palma. Per concurs nacional guanya (1974) la plaça de cap d’oftalmologia de l’Hospital de Son Dureta. Atent a l’evolució dels coneixements i de la tecnologia de la seva especialitat, va mantenir el servei d’oftalmologia de Son Dureta en una posició capdavantera amb relació a altres hospitals del seu nivell. Amb el seu equip, féu a les illes les primeres queratoplasties, les primeres angiografies de fluorescència i les primeres operacions de facoemulsificació. Creà una escola balear d’oftalmologia, en la qual es formaren nombrosos especialistes.
Es manté en comunicació amb oftalmòlegs de Barcelona, Madrid i de fora del país. Organitza cursos, sessions clíniques, conferències i congressos. Participa activament en l’organització del LXIV Congrés de la Societat Espanyola d’Oftalmologia, el VII Congrés Luso-hispano-brasileny (1988) i la segona biennal de Video-Oftalmologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. Va ser soci i vocal de la Junta directiva de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i de la Societat Catalana d’Oftalmologia.
Completa la seva feina professional amb una consulta privada, en la qual atén pacients de pagament i de franc fins que s’acaba la feina, sense mirar l’hora del rellotge ni el temps dedicat a cada malalt. Per descansar té una casa a Portopetro, on passa les vacances d’estiu.
Casat amb Amàlia Llabrés Estabén, tenen tres fills: Pilar, Joan Josep i Carles. Mor el 18-VIII-1998, als 62 anys.
Antoni Rosselló Caçador (Palma 1870-1945)
Jurista, polític i voluntari de Creu Roja.
Cursa el batxillerat a l'Institut Balear amb la promoció de 1880-1886.
Estudia dret a la Universitat de Barcelona, on obté el títol de llicenciat. Militant del partit conservador, és batle de Palma en dos mandats (octubre 1899 – març 1903 i febrer 1907 – juliol 1909).Té 29 anys en ser elegit batle de Palma per primera vegada.
És professor de dret mercantil de l’Escola de Comerç. El 1915 és elegit president de la Junta del Casino Conservador Datista. És secretari de l’Ajuntament de Palma. Un carrer de Palma duu el seu nom. Tenia el domicili en el casal del carrer Campaner, núm. 1, que era de la seva propietat.
Com a soci de Creu Roja a les Balears, és (1905-1907) vicepresident de la Junta directiva i, més endavant, és (1920-1935) consultor lletrat de la citada Junta.
Cursa el batxillerat a l'Institut Balear amb la promoció de 1880-1886.
Estudia dret a la Universitat de Barcelona, on obté el títol de llicenciat. Militant del partit conservador, és batle de Palma en dos mandats (octubre 1899 – març 1903 i febrer 1907 – juliol 1909).Té 29 anys en ser elegit batle de Palma per primera vegada.
És professor de dret mercantil de l’Escola de Comerç. El 1915 és elegit president de la Junta del Casino Conservador Datista. És secretari de l’Ajuntament de Palma. Un carrer de Palma duu el seu nom. Tenia el domicili en el casal del carrer Campaner, núm. 1, que era de la seva propietat.
Com a soci de Creu Roja a les Balears, és (1905-1907) vicepresident de la Junta directiva i, més endavant, és (1920-1935) consultor lletrat de la citada Junta.
viernes, 23 de julio de 2010
Josep M. Eyaralar Almazán (Guadalajara 1890 - Palma 1944)
Professor, pedagog, matemàtic i voluntari de Creu Roja.
Neix a Guadalajara el 28-VIII-1890, fill de l’alferes d’infanteria Miguel Eyaralar Elias, natural de Pamplona, i de Carmen Almazán García, natural de Guadalajara, mestressa de casa.
Obté (1907) el títol de batxiller a Osca i estudia (1908-12) ciències químiques a la universitat de Saragossa, on obté la llicenciatura (1918). El 1918 aconsegueix la titulació de professor d’Escola Normal a l’Escola Superior de Magisteri (Madrid). Becat per la Junta d’Ampliació d’Estudis (JAE), es desplaça a França per estudiar els nous mètodes d’ensenyança de les matemàtiques. Com a fruit de la seva experiència en aquest país, escriu la memòria “La enseñanza de la Matemática en Escuelas Francesas”, que publica (1924) la JAE.
El 1920 obté per oposició la càtedra de matemàtiques de l’Institut Tècnic de Las Palmas i, per oposició, guanya una plaça de professor titular de matemàtiques de l’Escola Normal de Mestres de Barcelona. Renuncia a la càtedra de Las Palmas i resta a Barcelona, on treballa com a professor de matemàtiques de l’Escola Normal durant diversos cursos. Mitjançant permuta passa a ocupar una de les dues places de professor de matemàtiques de l’Escola Normal de Mestres de les Balears, dividida aleshores en dues seccions (masculina i femenina). Quan en temps de la República, se suprimeixen (1932) les dues seccions i l’ensenyament es fa en classes mixtes, s’ocupa de les classes de química.
Contreu matrimoni (1921) amb Catalina Vives Pieras, professora titular de Ciències Naturals de l'Escola Normal de les Balears (Palma), primera dóna que aconsegueix a Espanya el doctorat en Ciències. Són pares d'una filla , Carme, i d'un fill, Antoni. A Palma desplega una intensa activitat social com a soci de l’Ateneu, del Foment per al civisme i de Creu Roja, de la qual fa part com a vocal (1935-36) de la Junta directiva.
Imparteix conferències, publica articles i escriu llibres, entre els quals destaquen “Aritmética intuitiva” (Editorial Reus, Madrid, 1932) i “Metodología de la Matemática” (Editorial Reus, Madrid, 1933), destinats a estudiants de magisteri.
Després del cop d’estat, es reclòs a Can Mir i, finalment, sotmès (1938) a Consell de Guerra, acusat de ser simpatitzant dels socialistes, enemic dels Règims Totalitaris i proper al sindicat d’ensenyament (UGT). És separat del servei, inhabilitat per a la direcció dins l’àmbit educatiu i condemnat a pena de presó. Poc abans de morir, és escarcerat i autoritzat (1944) a exercir de mestre a l’Escola Graduada d’Inca, però tot seguit mor a Palma el 17 de desembre de 1944, als 54 anys. El dia següent és inhumat al cementiri de Campos (Mallorca). Un carrer de Palma duu el seu nom.
Neix a Guadalajara el 28-VIII-1890, fill de l’alferes d’infanteria Miguel Eyaralar Elias, natural de Pamplona, i de Carmen Almazán García, natural de Guadalajara, mestressa de casa.
Obté (1907) el títol de batxiller a Osca i estudia (1908-12) ciències químiques a la universitat de Saragossa, on obté la llicenciatura (1918). El 1918 aconsegueix la titulació de professor d’Escola Normal a l’Escola Superior de Magisteri (Madrid). Becat per la Junta d’Ampliació d’Estudis (JAE), es desplaça a França per estudiar els nous mètodes d’ensenyança de les matemàtiques. Com a fruit de la seva experiència en aquest país, escriu la memòria “La enseñanza de la Matemática en Escuelas Francesas”, que publica (1924) la JAE.
El 1920 obté per oposició la càtedra de matemàtiques de l’Institut Tècnic de Las Palmas i, per oposició, guanya una plaça de professor titular de matemàtiques de l’Escola Normal de Mestres de Barcelona. Renuncia a la càtedra de Las Palmas i resta a Barcelona, on treballa com a professor de matemàtiques de l’Escola Normal durant diversos cursos. Mitjançant permuta passa a ocupar una de les dues places de professor de matemàtiques de l’Escola Normal de Mestres de les Balears, dividida aleshores en dues seccions (masculina i femenina). Quan en temps de la República, se suprimeixen (1932) les dues seccions i l’ensenyament es fa en classes mixtes, s’ocupa de les classes de química.
Contreu matrimoni (1921) amb Catalina Vives Pieras, professora titular de Ciències Naturals de l'Escola Normal de les Balears (Palma), primera dóna que aconsegueix a Espanya el doctorat en Ciències. Són pares d'una filla , Carme, i d'un fill, Antoni. A Palma desplega una intensa activitat social com a soci de l’Ateneu, del Foment per al civisme i de Creu Roja, de la qual fa part com a vocal (1935-36) de la Junta directiva.
Imparteix conferències, publica articles i escriu llibres, entre els quals destaquen “Aritmética intuitiva” (Editorial Reus, Madrid, 1932) i “Metodología de la Matemática” (Editorial Reus, Madrid, 1933), destinats a estudiants de magisteri.
Després del cop d’estat, es reclòs a Can Mir i, finalment, sotmès (1938) a Consell de Guerra, acusat de ser simpatitzant dels socialistes, enemic dels Règims Totalitaris i proper al sindicat d’ensenyament (UGT). És separat del servei, inhabilitat per a la direcció dins l’àmbit educatiu i condemnat a pena de presó. Poc abans de morir, és escarcerat i autoritzat (1944) a exercir de mestre a l’Escola Graduada d’Inca, però tot seguit mor a Palma el 17 de desembre de 1944, als 54 anys. El dia següent és inhumat al cementiri de Campos (Mallorca). Un carrer de Palma duu el seu nom.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)