Sebastià Villalonga Gelabert, inspector general
Miquel Costa Alomar
Josep Llobet Munné
Joan Muntaner Palmer
Antoni Garau Maiol
Bartomeu Amer Bibiloni
Antoni Yarza Sampedro
Lluis Pomar Fuster
Guillem Llompart de la Peña
Gaspar Alomar Josa
Palma, 17-XII-1939
Font: Memòria de Creu Roja a les Balears de 1939.
lunes, 9 de agosto de 2010
Francesc de Sales Aguiló Fortesa (Palma 1899 - Bogotà 1956)
Professor, pedagog, polític i soci de Creu Roja.
Després de fer el batxillerat a Mallorca, estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià (1921) en ciències naturals (branca de biologia). Amb Andreu Crespí Salom (1896-1982) fundà (1923) el Col•legi Cervantes, de Palma, del qual va ser professor i director. Impartí nombroses conferències sobre temes molt diversos a Palma i a localitats de la Part Forana de Mallorca. Organitzà cursets de català per a adults, tot desplegant una gran activitat cultural i educativa inspirada en la Institució Lliure d’Ensenyança. Va ser professor de ciències naturals i director de l’Institut d’Inca (1933-36), professor i catedràtic de l'Institut Balmes (Barcelona) (1936-39) i professor de biologia de l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Barcelona.
Fou un dels fundadors d’Acció Republicana de Mallorca (1932) i d’Esquerra Republicana Balear (1934). Va ser elegit (maig 1931) regidor de l’Ajuntament de Palma. Va ser un dels redactors de l’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de les Balears de 1931. Signà (1936) el document “Resposta dels mallorquins als catalans”. Dirigí (1936-38) “Mallorca Nova”, publicació dels militants d’Esquerra Republicana Balear residents a Barcelona durant la guerra civil.
Va ser vocal (1924) de la Junta directiva de l’Associació per la Cultura de Mallorca, col•laborador de “La Nostra Terra” i, des del novembre de 1932, soci de Creu Roja a les Balears.
Casat (1927) amb Antònia Ferrer Pérez, s’exilia a França (febrer 1939), des d’on passa (1940) a Santo Domingo i, poc després, a Chiquinquirà (Colòmbia) (1940). Finalment s'estableix, en companyia de la seva esposa, a Bogotà (1942), on munta una llibreria i fa classes de biologia a la Facultat de Medicina de la Universitat Nacional i a altres centres.
Després de fer el batxillerat a Mallorca, estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià (1921) en ciències naturals (branca de biologia). Amb Andreu Crespí Salom (1896-1982) fundà (1923) el Col•legi Cervantes, de Palma, del qual va ser professor i director. Impartí nombroses conferències sobre temes molt diversos a Palma i a localitats de la Part Forana de Mallorca. Organitzà cursets de català per a adults, tot desplegant una gran activitat cultural i educativa inspirada en la Institució Lliure d’Ensenyança. Va ser professor de ciències naturals i director de l’Institut d’Inca (1933-36), professor i catedràtic de l'Institut Balmes (Barcelona) (1936-39) i professor de biologia de l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Barcelona.
Fou un dels fundadors d’Acció Republicana de Mallorca (1932) i d’Esquerra Republicana Balear (1934). Va ser elegit (maig 1931) regidor de l’Ajuntament de Palma. Va ser un dels redactors de l’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de les Balears de 1931. Signà (1936) el document “Resposta dels mallorquins als catalans”. Dirigí (1936-38) “Mallorca Nova”, publicació dels militants d’Esquerra Republicana Balear residents a Barcelona durant la guerra civil.
Va ser vocal (1924) de la Junta directiva de l’Associació per la Cultura de Mallorca, col•laborador de “La Nostra Terra” i, des del novembre de 1932, soci de Creu Roja a les Balears.
Casat (1927) amb Antònia Ferrer Pérez, s’exilia a França (febrer 1939), des d’on passa (1940) a Santo Domingo i, poc després, a Chiquinquirà (Colòmbia) (1940). Finalment s'estableix, en companyia de la seva esposa, a Bogotà (1942), on munta una llibreria i fa classes de biologia a la Facultat de Medicina de la Universitat Nacional i a altres centres.
sábado, 7 de agosto de 2010
Víctor Valenzuela Alcarín (Barcelona 1850 - València 1918)
Farmacèutic, prevere i voluntari de Creu Roja.
Estudià Farmàcia a la Universitat de Barcelona, on es llicencià (1871). Va tenir la farmàcia de la Plaça de la Reina, de Palma, on organitzà tertúlies musicals i literàries. Casat amb Maria de la Creu Ferrer Serrano, tingueren tres fills. Després d’enviduar, féu els estudis eclesiàstics, es va ordenar de prevere (1894) i va regir la vicaria de Son Rapinya (1894-97).
Publicà col•laboracions a “El Áncora”, “El católico balear” i “L’ignorància”. Afeccionat a la música fou organista del Col•legi "Divino Corazón", on impartí classes d'idiomes (francès, anglès, italià i alemany) i de ciències naturals.
Va ingressar (1891) a la Reial Acadèmia de Medicina de les Balears, davant la qual va llegir (26-I-1908) la lliçó inaugural del curs 1907-08, que titulà “La Creu Roja a les Balears”. Per encàrrec de l’Acadèmia va ser redactor de la “Revista Balear de Medicina, Farmàcia i Veterinària”.
Com a soci i voluntari de Creu Roja va estar lligat a la Junta directiva de la Comissió Provincial de les Balears durant 38 anys, des del 1880 fins a la seva defunció. Va ocupar successivament els càrrecs de subdirector i director del magatzem (1880-1903) i el de secretari general (1903-18). Els darrers anys de la presidència de Manuel Villalonga Pérez, va ser delegat especial de Creu Roja a Mallorca (1907-14).
Morí a València el 15-VI-1918. El seu germà Joan (1854-1936), també farmacèutic, va ser diputat per Balears (1910-14), senador per Mallorca (1918-19) i regidor i tinent de batle de l'Ajuntament de Palma pel partit lliberal.
Estudià Farmàcia a la Universitat de Barcelona, on es llicencià (1871). Va tenir la farmàcia de la Plaça de la Reina, de Palma, on organitzà tertúlies musicals i literàries. Casat amb Maria de la Creu Ferrer Serrano, tingueren tres fills. Després d’enviduar, féu els estudis eclesiàstics, es va ordenar de prevere (1894) i va regir la vicaria de Son Rapinya (1894-97).
Publicà col•laboracions a “El Áncora”, “El católico balear” i “L’ignorància”. Afeccionat a la música fou organista del Col•legi "Divino Corazón", on impartí classes d'idiomes (francès, anglès, italià i alemany) i de ciències naturals.
Va ingressar (1891) a la Reial Acadèmia de Medicina de les Balears, davant la qual va llegir (26-I-1908) la lliçó inaugural del curs 1907-08, que titulà “La Creu Roja a les Balears”. Per encàrrec de l’Acadèmia va ser redactor de la “Revista Balear de Medicina, Farmàcia i Veterinària”.
Com a soci i voluntari de Creu Roja va estar lligat a la Junta directiva de la Comissió Provincial de les Balears durant 38 anys, des del 1880 fins a la seva defunció. Va ocupar successivament els càrrecs de subdirector i director del magatzem (1880-1903) i el de secretari general (1903-18). Els darrers anys de la presidència de Manuel Villalonga Pérez, va ser delegat especial de Creu Roja a Mallorca (1907-14).
Morí a València el 15-VI-1918. El seu germà Joan (1854-1936), també farmacèutic, va ser diputat per Balears (1910-14), senador per Mallorca (1918-19) i regidor i tinent de batle de l'Ajuntament de Palma pel partit lliberal.
viernes, 30 de julio de 2010
Gerard Bonet Prats (Palma, 27 d'abril de 1929 - 23 de setembre de 2003)
Metge otorinolaringòleg, esportista i voluntari de Creu Roja.
Estudià el batxillerat a Palma, al Liceu Espanyol (1939-46); es llicencia en medicina i cirurgia a la Universitat de Salamanca (1952) i s’especialitzà en otorinolaringologia a Barcelona. Exercí la professió (1956-97) fins que es jubilà voluntàriament després de més de quaranta anys d’exercici de la medicina. Va ser cap de zona de l’equip quirúrgic d’otorinolaringologia de la Seguretat Social.
Com a voluntari, va ser president l’Assemblea local de la Creu Roja a Palma (1990-94), cap de recursos humans de l’oficina autonòmica de Creu Roja a les Balears (1994-98) i president de l’Assemblea autonòmica (1998-2003) de la Creu Roja a les Balears.
Sota el seu mandat, l’entitat va iniciar el servei d’atenció nocturna a les persones sense sostre de Palma. Impulsà i estengué les activitats d’intervenció social, amb especial atenció a les persones grans, els serveis de teleassistència, l’atenció a reclusos i ex reclusos, marginats, immigrants i toxicòmans. Es va traspassar el banc de sang de l’entitat a la Fundació Banc de Sang i Teixits, creada pel Govern. A títol pòstum va rebre la medalla d’or de Creu Roja, que el president nacional de Creu Roja Espanyola, Juan Manuel Suárez del Toro, va lliurar personalment a la seva família en el marc de la festa dels voluntaris que va tenir lloc a Can Domenge (Palma) el gener de 2004.
De jove va practicar la natació i va ser campió de Balears de 100 m. esquena. Va participar en els campionats de natació d’Espanya del 1943 (Saragossa) i 1944 (Madrid). Diverses vegades prengué part en la cursa de la travessia del port de Palma i en les de la Copa de Nadal i la Copa de Pasqua. J. M. Ramírez, Francesc Massanet i ell formaren un equip de relleus que aconseguí nombroses victòries. Va ser president del Club Natació Palma (1971-76). Afeccionat a la música, la lectura, la història i la natació, es casà amb Joana Maria Coll Adrover i varen ser pares de quatre fills.
Estudià el batxillerat a Palma, al Liceu Espanyol (1939-46); es llicencia en medicina i cirurgia a la Universitat de Salamanca (1952) i s’especialitzà en otorinolaringologia a Barcelona. Exercí la professió (1956-97) fins que es jubilà voluntàriament després de més de quaranta anys d’exercici de la medicina. Va ser cap de zona de l’equip quirúrgic d’otorinolaringologia de la Seguretat Social.
Com a voluntari, va ser president l’Assemblea local de la Creu Roja a Palma (1990-94), cap de recursos humans de l’oficina autonòmica de Creu Roja a les Balears (1994-98) i president de l’Assemblea autonòmica (1998-2003) de la Creu Roja a les Balears.
Sota el seu mandat, l’entitat va iniciar el servei d’atenció nocturna a les persones sense sostre de Palma. Impulsà i estengué les activitats d’intervenció social, amb especial atenció a les persones grans, els serveis de teleassistència, l’atenció a reclusos i ex reclusos, marginats, immigrants i toxicòmans. Es va traspassar el banc de sang de l’entitat a la Fundació Banc de Sang i Teixits, creada pel Govern. A títol pòstum va rebre la medalla d’or de Creu Roja, que el president nacional de Creu Roja Espanyola, Juan Manuel Suárez del Toro, va lliurar personalment a la seva família en el marc de la festa dels voluntaris que va tenir lloc a Can Domenge (Palma) el gener de 2004.
De jove va practicar la natació i va ser campió de Balears de 100 m. esquena. Va participar en els campionats de natació d’Espanya del 1943 (Saragossa) i 1944 (Madrid). Diverses vegades prengué part en la cursa de la travessia del port de Palma i en les de la Copa de Nadal i la Copa de Pasqua. J. M. Ramírez, Francesc Massanet i ell formaren un equip de relleus que aconseguí nombroses victòries. Va ser president del Club Natació Palma (1971-76). Afeccionat a la música, la lectura, la història i la natació, es casà amb Joana Maria Coll Adrover i varen ser pares de quatre fills.
miércoles, 28 de julio de 2010
Emili Darder Cànovas (Palma 1895 - 1937)
Metge, polític i soci de la Creu Roja.
Es llicencià en medicina i cirurgia a la Universitat de València (1915) i es doctorà a la de Madrid en anàlisis clíniques. Va ser cap d’epidemiologia de l’Institut Provincial d’Higiene de les Balears.
Participà en la fundació de l’Associació per la Cultura de Mallorca (1923), de la qual fou president (1925-1931). Féu part de la comissió redactora de l’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de 1931. Va ser acadèmic numerari de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de les Balears (1926) i de Barcelona (1933). Signà el document “Resposta al Missatge dels Catalans” (1937).
Va ser soci de Creu Roja a les Balears (1932-1937) i del Foment del Turisme de Mallorca. Va ser batle de Palma (1933/34 i 1936). Condemnat per un consell de guerra a 20 anys de presó, va ser afusellat el 24 de febrer del 1937. Un carrer de Palma duu el seu nom.
Es llicencià en medicina i cirurgia a la Universitat de València (1915) i es doctorà a la de Madrid en anàlisis clíniques. Va ser cap d’epidemiologia de l’Institut Provincial d’Higiene de les Balears.
Participà en la fundació de l’Associació per la Cultura de Mallorca (1923), de la qual fou president (1925-1931). Féu part de la comissió redactora de l’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de 1931. Va ser acadèmic numerari de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de les Balears (1926) i de Barcelona (1933). Signà el document “Resposta al Missatge dels Catalans” (1937).
Va ser soci de Creu Roja a les Balears (1932-1937) i del Foment del Turisme de Mallorca. Va ser batle de Palma (1933/34 i 1936). Condemnat per un consell de guerra a 20 anys de presó, va ser afusellat el 24 de febrer del 1937. Un carrer de Palma duu el seu nom.
martes, 27 de julio de 2010
Gaspar Bennàssar Moner (Palma, 18 d'agost de 1869 - Barcelona, 14 de gener de 1933)
Arquitecte, urbanista i soci de Creu Roja. Fill d’Antoni Bennàssar, marí mercant, i Catalina Moner, va ser el cinquè d’una família de 8 fills. Neix a Palma a una casa del carrer Vallseca. estudia el batxillerat a l’Institut Balear. Cursa estudis d’enginyeria de camins i d’arquitectura a Madrid. Es llicencia (1899) a l’Escola d’Arquitectura i a l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, de Madrid.
És arquitecte diocesà de Menorca (1899) i Mallorca, arquitecte municipal cap de l’Ajuntament de Palma (1901-1933), del Reial Patrimoni i d‘altres entitats. Dirigeix l’enderrocament de les murades de Palma a partir del 1902 i l’execució del Pla Calvet (1901) o d’eixampla de Palma. Projecta la via que havia d'unir el Passeig Sagrera amb les avingudes a l’alçada del Baluard del Príncep o cinturó de ronda, que implicà guanyar terrenys al mar.
Projecta l’edifici de la Caixa d’Estalvis de les Balears (Sa Nostra) (1903) del carrer Ramon Llull, el Restaurant Alhambra, després Hotel Príncep Alfons (Cala Major, 1906), l’Escorxador de Palma (1906), els Magatzems l’Àguila (1908), l’edifici d’habitatges de Can Maneu (Bar Triquet) (1909), l’escala d’honor de l’Ajuntament de Palma (1909), Can Schembri (1909), l’Escola Graduada de Palma (1912), Can Gaietà Segura (Bar Cristal) (1914), el campanar de la parròquia dels Dolors, de Manacor (1921), Can Tous (Plaça de Cort, 1922), la Parròquia d’Esporles (1923), es Pont des Tren (Palma, 1926), Can Bibiloni (1928), el Coliseu Balear (Plaça de Toros, 1929), l’edifici de l’antic Cinema Born (1931) i d’altres. En diversos projectes de la primera època (Magatzems l’Àguila, Hotel Alhambra, Can Maneu, etc.) va treballar en col·laboració amb l’arquitecte Jaume Alenyà Ginard (1870-1945), amb qui compartí despatx professional durant uns anys al carrer Victòria, de Palma.
Fa un Pla General de Reforma de Palma (1916), que s’aprova (27-VII-1917), però mai no s’aplica. Projecta les avingudes, que ocupen l’espai de l’antic fossar de les murades. Dissenya i dirigeix les obres del Passeig Sagrera (1910) i les escales del Mirador de la Seu (1918).
En la seva primera etapa (1900-1919), combina en el marc d’un vibrant eclecticisme solucions estètiques d’influència modernista catalana amb elements historicistes, neoàrabs i evocacions romàntiques del gòtic i romànic. En la seva segona etapa (1920-33) practica un eclecticisme neobarroc, que suma formes renaixentistes, manieristes i neo-plateresques. Fill Il•lustre de Palma (1996), duu el seu nom el carrer que dóna accés al Coliseu Balear.
El novembre del 1932 es fa soci de la Creu Roja, tot donat suport al nou president de l’entitat a les Balears, Manuel Cirer Arbona. Milita en el partit Esquerra Republicana de Mallorca. Casat (1903) amb Amèlia Munar, tenen 3 fills. Mor sobtadament el 14-I-1933 a Barcelona, als 64 anys, mentre assisteix a un Congrés d’Arquitectura.
És arquitecte diocesà de Menorca (1899) i Mallorca, arquitecte municipal cap de l’Ajuntament de Palma (1901-1933), del Reial Patrimoni i d‘altres entitats. Dirigeix l’enderrocament de les murades de Palma a partir del 1902 i l’execució del Pla Calvet (1901) o d’eixampla de Palma. Projecta la via que havia d'unir el Passeig Sagrera amb les avingudes a l’alçada del Baluard del Príncep o cinturó de ronda, que implicà guanyar terrenys al mar.
Projecta l’edifici de la Caixa d’Estalvis de les Balears (Sa Nostra) (1903) del carrer Ramon Llull, el Restaurant Alhambra, després Hotel Príncep Alfons (Cala Major, 1906), l’Escorxador de Palma (1906), els Magatzems l’Àguila (1908), l’edifici d’habitatges de Can Maneu (Bar Triquet) (1909), l’escala d’honor de l’Ajuntament de Palma (1909), Can Schembri (1909), l’Escola Graduada de Palma (1912), Can Gaietà Segura (Bar Cristal) (1914), el campanar de la parròquia dels Dolors, de Manacor (1921), Can Tous (Plaça de Cort, 1922), la Parròquia d’Esporles (1923), es Pont des Tren (Palma, 1926), Can Bibiloni (1928), el Coliseu Balear (Plaça de Toros, 1929), l’edifici de l’antic Cinema Born (1931) i d’altres. En diversos projectes de la primera època (Magatzems l’Àguila, Hotel Alhambra, Can Maneu, etc.) va treballar en col·laboració amb l’arquitecte Jaume Alenyà Ginard (1870-1945), amb qui compartí despatx professional durant uns anys al carrer Victòria, de Palma.
Fa un Pla General de Reforma de Palma (1916), que s’aprova (27-VII-1917), però mai no s’aplica. Projecta les avingudes, que ocupen l’espai de l’antic fossar de les murades. Dissenya i dirigeix les obres del Passeig Sagrera (1910) i les escales del Mirador de la Seu (1918).
En la seva primera etapa (1900-1919), combina en el marc d’un vibrant eclecticisme solucions estètiques d’influència modernista catalana amb elements historicistes, neoàrabs i evocacions romàntiques del gòtic i romànic. En la seva segona etapa (1920-33) practica un eclecticisme neobarroc, que suma formes renaixentistes, manieristes i neo-plateresques. Fill Il•lustre de Palma (1996), duu el seu nom el carrer que dóna accés al Coliseu Balear.
El novembre del 1932 es fa soci de la Creu Roja, tot donat suport al nou president de l’entitat a les Balears, Manuel Cirer Arbona. Milita en el partit Esquerra Republicana de Mallorca. Casat (1903) amb Amèlia Munar, tenen 3 fills. Mor sobtadament el 14-I-1933 a Barcelona, als 64 anys, mentre assisteix a un Congrés d’Arquitectura.
| Can Caubet, al Passeig del Born amb Constitució |
domingo, 25 de julio de 2010
Gaspar Reynés Font (Palma 1884 - 1964)
Metge i voluntari de la Creu Roja.
Nat el 20-III-1886 a Palma, és fill del mestre d’obres Gaspar Reynés Coll, nét del cirurgià Guillem Reynés Simonet i germà de l’arquitecte Guillem Reynés Font. Obté (1900) el títol de batxiller a Palma i estudia medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencia (1908) en medicina i cirurgia.
Especialitzat en el tractament de la tuberculosi, treballa (1915-1954) en el “Dispensari Antituberculós”, de Palma. És (1917-37) metge forense del Registre Civil del districte de la Llonja (Palma). El 1946 és destinat al Jutjat Municipal núm. 1 de Palma, on resta fins a la jubilació. Durant un temps (1920-23) va ser professor de l’Escola de Nàutica de les Balears. Per oposició guanya plaça de metge de l’Institut d’Higiene a Palma. Va treballar com a traumatòleg a la Clínica Mare Nostrum (1924-54).
Com a voluntari va prestar (1910-24) els seus serveis professionals al dispensari de Creu Roja, de la Rambla, dedicat a l’atenció de persones sense recursos. El dispensari ocupava un local que era propietat de sa mare política, Dolors Fargas, vídua de Miquel Ripoll Pons, que estava situat al davant de casa seva. Va ser vocal (1924), tresorer (1919-24) i vicepresident (1919) de la Junta directiva de Creu Roja a les Balears. Pel serveis prestat a la institució va rebre (1915) el testimoni d’agraïment de la Comissió provincial i el 1920 la medalla de plata de la institució. Va ser secretari (1917-18), comptador (1920-30) i tresorer (1935-36) del Col·legi de Metges. Feiner de mena, s’agradava de fer unes jornades de feina maratonianes.
El 1936 va signar el document “Resposta al missatge dels catalans”, fet que li va ocasionar problemes amb la Comissió de depuració de funcionaris i treballadors de l’Administració pública. Per aquest motiu cessà com a metge forense del Registre Civil el 1937 i tingué alguns altres problemes. Centrà aleshores la seva atenció professional en la consulta privada que tenia a La Rambla. Després del cop d’estat del 1936, tingué amagats els germans Joan i Jaume Matas Salas, de Publicitat Matas, durant un temps en una casa de la seva propietat.
Casat (1912) amb Catalina Ripoll Fargas, varen tenir 7 fils. Morí el 4-X-1964. Guillem Reynés Ripoll (Palma 1922-87) va ser metge i donà continuïtat a la labor del pare. Prestà (1954-1960) serveis de traumatologia al dispensari de Creu Roja i va ser vocal de la Junta directiva de l’entitat. Presidí (1987) l'Associació Balear de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia.
Nat el 20-III-1886 a Palma, és fill del mestre d’obres Gaspar Reynés Coll, nét del cirurgià Guillem Reynés Simonet i germà de l’arquitecte Guillem Reynés Font. Obté (1900) el títol de batxiller a Palma i estudia medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencia (1908) en medicina i cirurgia.
Especialitzat en el tractament de la tuberculosi, treballa (1915-1954) en el “Dispensari Antituberculós”, de Palma. És (1917-37) metge forense del Registre Civil del districte de la Llonja (Palma). El 1946 és destinat al Jutjat Municipal núm. 1 de Palma, on resta fins a la jubilació. Durant un temps (1920-23) va ser professor de l’Escola de Nàutica de les Balears. Per oposició guanya plaça de metge de l’Institut d’Higiene a Palma. Va treballar com a traumatòleg a la Clínica Mare Nostrum (1924-54).
Com a voluntari va prestar (1910-24) els seus serveis professionals al dispensari de Creu Roja, de la Rambla, dedicat a l’atenció de persones sense recursos. El dispensari ocupava un local que era propietat de sa mare política, Dolors Fargas, vídua de Miquel Ripoll Pons, que estava situat al davant de casa seva. Va ser vocal (1924), tresorer (1919-24) i vicepresident (1919) de la Junta directiva de Creu Roja a les Balears. Pel serveis prestat a la institució va rebre (1915) el testimoni d’agraïment de la Comissió provincial i el 1920 la medalla de plata de la institució. Va ser secretari (1917-18), comptador (1920-30) i tresorer (1935-36) del Col·legi de Metges. Feiner de mena, s’agradava de fer unes jornades de feina maratonianes.
El 1936 va signar el document “Resposta al missatge dels catalans”, fet que li va ocasionar problemes amb la Comissió de depuració de funcionaris i treballadors de l’Administració pública. Per aquest motiu cessà com a metge forense del Registre Civil el 1937 i tingué alguns altres problemes. Centrà aleshores la seva atenció professional en la consulta privada que tenia a La Rambla. Després del cop d’estat del 1936, tingué amagats els germans Joan i Jaume Matas Salas, de Publicitat Matas, durant un temps en una casa de la seva propietat.
Casat (1912) amb Catalina Ripoll Fargas, varen tenir 7 fils. Morí el 4-X-1964. Guillem Reynés Ripoll (Palma 1922-87) va ser metge i donà continuïtat a la labor del pare. Prestà (1954-1960) serveis de traumatologia al dispensari de Creu Roja i va ser vocal de la Junta directiva de l’entitat. Presidí (1987) l'Associació Balear de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)