Metge, cirurgià, polític i voluntari de Creu Roja.
Neix (25-I-1916) a Barcelona, fill de l’enginyer de mines Manuel Mora Gómez i d’Antònia Esteva Canet. Els seus pares fixen la residència a Palma, on estudia el batxillerat (1926-32) a l’Institut Nacional de Segona Ensenyança de Palma. Cursa la carrera de medicina a les Universitats de Madrid, Barcelona i Salamanca, on es llicencia (1940). S’especialitza en cirurgia ortopèdica i traumatològica a Barcelona i amplia estudis amb el Dr. Bastos Ansard. De tornada a Palma (1946), aconsegueix (1948) passaport per sortir del país. Es trasllada amb la família a Mèxic, on es relaciona amb els republicans exiliats, sobretot amb els socialistes Amador Fernández i Amós Ruiz Lecina. Torna a Palma el 1954.
És (1955-70) director de l’Hospital de Sant Joan de Déu (Palma), metge especialista en traumatologia de la Seguretat Social i de la Mutualitat de Futbolistes. Atén, a més, una consulta privada de la seva especialitat. Va participar en la fundació de l’Associació Balear de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (ABCOT), de la qual va ser (1983-87) el primer president (1983-87). Fou membre de la Societat Internacional de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia.
Participà (1974) en la fundació de la Junta Democràtica de Mallorca, que representà en reunions a Paris i Madrid. Posteriorment féu part (1974-76) de l’Assemblea Democràtica de Mallorca. Impulsor del Partit Socialista Popular (PSP) a les illes, el juny del 1976 va ser elegit vicepresident del comitè executiu nacional i del partit. Afiliat al PSOE, el 1977 fou elegit senador per Mallorca, càrrec que ocupa fins a les eleccions del 1979. Com a senador, va ser membre de l’Assemblea de Parlamentaris de les Balears (1977-78).
Com a president (1986-87) de l’Assemblea autonòmica de la Creu Roja a les Balears, portà les negociacions del conveni de col•laboració de Creu Roja amb l’Insalud (després Ibsalut) pel que fa a l’hospital de Creu Roja a Palma. Casat (1942) amb Jeanne Marquès (Sóller 1914), varen tenir dues filles, Antònia i Catalina, i un fill, Manuel.
miércoles, 11 de agosto de 2010
Gonçal Aguiló Mercader (Palma 1912 - 1980)
Metge cirurgià, gerent hospitalari i soci i voluntari de Creu Roja.
Fill de Jordi Aguiló Fortesa (1884-1946) i de Concepció Mercader Ubierna, neix (1912) a Palma. És el segon fill de vuit germans.
Fa (1821-28) el batxillerat al Col·legi La Salle, de Palma i estudia a la Facultat de Medicina de Barcelona (1929-35), on es llicencia (1935). Mentre fa a Barcelona els estudis i les pràctiques de l’especialització en cirurgia general, és mobilitzat (1937) i enviat al front d’Aragó com a metge dels serveis sanitaris de Creu Roja adscrits a la 27ena Divisió de l’Exèrcit Popular. Presta serveis als hospitals de Grañen i Poleñino (Los Monegros, Osca), on coneix la infermera de la Creu Roja, Sussanah Allen (Escòcia 1910), arribada a Espanya el 29-IX-1936 des de Monte Carlo, on vivia aleshores. Després de l’entrada dels nacionals a Terol (27-II-1938), la 27ena Divisió i els seus serveis sanitaris es traslladen a Lleida i, poc després, als fronts del Segre i de l’Ebre. Sussanah Allen se'n va a Anglaterra i ell passa a Sevilla, on tramita l'autorització per tornar a Mallorca, que aconsegueix el 1940.
De retorn a Mallorca, per mediació de l'oftalmòleg Joan J. Fuster Miró s’incorpora al quadre mèdic de l’Hospital de Creu Roja a Palma com a cirurgià (1949). Essent cap de cirurgia, és nomenat (6-XI-1953) subdirector del centre. Arran de la defunció del director, el dermatòleg Antoni Ramis Capllonch, és nomenat (6-III-1956) director en funcions de l’esmentat centre. Uns mesos més tard (12-XI-1956), la Comissió Provincial de Creu Roja a les Balears acorda elevar a l’Assemblea Suprema la proposta del seu nomenament definitiu. La competència professional que demostra i les seves qualitats humanes fan que esdevingui un dels metges més prestigiosos de Mallorca dels anys seixanta i setanta del segle passat. D’altra part, imprimeix a la direcció de l’Hospital un gran dinamisme, que es concreta en vàries ampliacions successives de l’immoble i dels serveis.
El 1953 s’incorpora a la Junta Directiva de l’Hospital de Creu Roja a Palma i el 1971, sota la presidència de Ferran Villalonga Trullols, fa part de la Junta Directiva de la Comissió Provincial de Creu Roja a les Balears, de la qual és membre durant molts d'anys. Propietari de les antigues cases i construccions annexes de Son Ferrando (Son Bordoi/Es Molinar, Palma) i dels terrenys circumdants, de més de 5 quarterades, ven (1974) el conjunt a l’Ajuntament de Palma.
Mor a causa d’una crisi coronària, el 7 de març de 1980, als 67 anys. La seva esposa continua vivint a Mallorca fins a la seva defunció (1992). El seu germà Marià, també metge, va prestar serveis d'urgències al dispensari de Creu Roja.
Fill de Jordi Aguiló Fortesa (1884-1946) i de Concepció Mercader Ubierna, neix (1912) a Palma. És el segon fill de vuit germans.
Fa (1821-28) el batxillerat al Col·legi La Salle, de Palma i estudia a la Facultat de Medicina de Barcelona (1929-35), on es llicencia (1935). Mentre fa a Barcelona els estudis i les pràctiques de l’especialització en cirurgia general, és mobilitzat (1937) i enviat al front d’Aragó com a metge dels serveis sanitaris de Creu Roja adscrits a la 27ena Divisió de l’Exèrcit Popular. Presta serveis als hospitals de Grañen i Poleñino (Los Monegros, Osca), on coneix la infermera de la Creu Roja, Sussanah Allen (Escòcia 1910), arribada a Espanya el 29-IX-1936 des de Monte Carlo, on vivia aleshores. Després de l’entrada dels nacionals a Terol (27-II-1938), la 27ena Divisió i els seus serveis sanitaris es traslladen a Lleida i, poc després, als fronts del Segre i de l’Ebre. Sussanah Allen se'n va a Anglaterra i ell passa a Sevilla, on tramita l'autorització per tornar a Mallorca, que aconsegueix el 1940.
De retorn a Mallorca, per mediació de l'oftalmòleg Joan J. Fuster Miró s’incorpora al quadre mèdic de l’Hospital de Creu Roja a Palma com a cirurgià (1949). Essent cap de cirurgia, és nomenat (6-XI-1953) subdirector del centre. Arran de la defunció del director, el dermatòleg Antoni Ramis Capllonch, és nomenat (6-III-1956) director en funcions de l’esmentat centre. Uns mesos més tard (12-XI-1956), la Comissió Provincial de Creu Roja a les Balears acorda elevar a l’Assemblea Suprema la proposta del seu nomenament definitiu. La competència professional que demostra i les seves qualitats humanes fan que esdevingui un dels metges més prestigiosos de Mallorca dels anys seixanta i setanta del segle passat. D’altra part, imprimeix a la direcció de l’Hospital un gran dinamisme, que es concreta en vàries ampliacions successives de l’immoble i dels serveis.
El 1953 s’incorpora a la Junta Directiva de l’Hospital de Creu Roja a Palma i el 1971, sota la presidència de Ferran Villalonga Trullols, fa part de la Junta Directiva de la Comissió Provincial de Creu Roja a les Balears, de la qual és membre durant molts d'anys. Propietari de les antigues cases i construccions annexes de Son Ferrando (Son Bordoi/Es Molinar, Palma) i dels terrenys circumdants, de més de 5 quarterades, ven (1974) el conjunt a l’Ajuntament de Palma.
Mor a causa d’una crisi coronària, el 7 de març de 1980, als 67 anys. La seva esposa continua vivint a Mallorca fins a la seva defunció (1992). El seu germà Marià, també metge, va prestar serveis d'urgències al dispensari de Creu Roja.
lunes, 9 de agosto de 2010
Metges adscrits als dispensaris de Creu Roja a Palma guardonats amb medalla de plata (1919)
Gaspar Reynés Font
Sebastià Villalonga Gelabert
Antoni Ramis Capllonch
Bartomeu Montserrat Quetglas
Josep Sureda Massanet
Francesc de Sales Aguiló Pinya.
Palma, 21-XI-1919
Sebastià Villalonga Gelabert
Antoni Ramis Capllonch
Bartomeu Montserrat Quetglas
Josep Sureda Massanet
Francesc de Sales Aguiló Pinya.
Palma, 21-XI-1919
Metges adscrits al servei de l'ambulància de Creu Roja a Palma guardonats amb medalla de plata (1939)
Sebastià Villalonga Gelabert, inspector general
Miquel Costa Alomar
Josep Llobet Munné
Joan Muntaner Palmer
Antoni Garau Maiol
Bartomeu Amer Bibiloni
Antoni Yarza Sampedro
Lluis Pomar Fuster
Guillem Llompart de la Peña
Gaspar Alomar Josa
Palma, 17-XII-1939
Font: Memòria de Creu Roja a les Balears de 1939.
Miquel Costa Alomar
Josep Llobet Munné
Joan Muntaner Palmer
Antoni Garau Maiol
Bartomeu Amer Bibiloni
Antoni Yarza Sampedro
Lluis Pomar Fuster
Guillem Llompart de la Peña
Gaspar Alomar Josa
Palma, 17-XII-1939
Font: Memòria de Creu Roja a les Balears de 1939.
Francesc de Sales Aguiló Fortesa (Palma 1899 - Bogotà 1956)
Professor, pedagog, polític i soci de Creu Roja.
Després de fer el batxillerat a Mallorca, estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià (1921) en ciències naturals (branca de biologia). Amb Andreu Crespí Salom (1896-1982) fundà (1923) el Col•legi Cervantes, de Palma, del qual va ser professor i director. Impartí nombroses conferències sobre temes molt diversos a Palma i a localitats de la Part Forana de Mallorca. Organitzà cursets de català per a adults, tot desplegant una gran activitat cultural i educativa inspirada en la Institució Lliure d’Ensenyança. Va ser professor de ciències naturals i director de l’Institut d’Inca (1933-36), professor i catedràtic de l'Institut Balmes (Barcelona) (1936-39) i professor de biologia de l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Barcelona.
Fou un dels fundadors d’Acció Republicana de Mallorca (1932) i d’Esquerra Republicana Balear (1934). Va ser elegit (maig 1931) regidor de l’Ajuntament de Palma. Va ser un dels redactors de l’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de les Balears de 1931. Signà (1936) el document “Resposta dels mallorquins als catalans”. Dirigí (1936-38) “Mallorca Nova”, publicació dels militants d’Esquerra Republicana Balear residents a Barcelona durant la guerra civil.
Va ser vocal (1924) de la Junta directiva de l’Associació per la Cultura de Mallorca, col•laborador de “La Nostra Terra” i, des del novembre de 1932, soci de Creu Roja a les Balears.
Casat (1927) amb Antònia Ferrer Pérez, s’exilia a França (febrer 1939), des d’on passa (1940) a Santo Domingo i, poc després, a Chiquinquirà (Colòmbia) (1940). Finalment s'estableix, en companyia de la seva esposa, a Bogotà (1942), on munta una llibreria i fa classes de biologia a la Facultat de Medicina de la Universitat Nacional i a altres centres.
Després de fer el batxillerat a Mallorca, estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià (1921) en ciències naturals (branca de biologia). Amb Andreu Crespí Salom (1896-1982) fundà (1923) el Col•legi Cervantes, de Palma, del qual va ser professor i director. Impartí nombroses conferències sobre temes molt diversos a Palma i a localitats de la Part Forana de Mallorca. Organitzà cursets de català per a adults, tot desplegant una gran activitat cultural i educativa inspirada en la Institució Lliure d’Ensenyança. Va ser professor de ciències naturals i director de l’Institut d’Inca (1933-36), professor i catedràtic de l'Institut Balmes (Barcelona) (1936-39) i professor de biologia de l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Barcelona.
Fou un dels fundadors d’Acció Republicana de Mallorca (1932) i d’Esquerra Republicana Balear (1934). Va ser elegit (maig 1931) regidor de l’Ajuntament de Palma. Va ser un dels redactors de l’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de les Balears de 1931. Signà (1936) el document “Resposta dels mallorquins als catalans”. Dirigí (1936-38) “Mallorca Nova”, publicació dels militants d’Esquerra Republicana Balear residents a Barcelona durant la guerra civil.
Va ser vocal (1924) de la Junta directiva de l’Associació per la Cultura de Mallorca, col•laborador de “La Nostra Terra” i, des del novembre de 1932, soci de Creu Roja a les Balears.
Casat (1927) amb Antònia Ferrer Pérez, s’exilia a França (febrer 1939), des d’on passa (1940) a Santo Domingo i, poc després, a Chiquinquirà (Colòmbia) (1940). Finalment s'estableix, en companyia de la seva esposa, a Bogotà (1942), on munta una llibreria i fa classes de biologia a la Facultat de Medicina de la Universitat Nacional i a altres centres.
sábado, 7 de agosto de 2010
Víctor Valenzuela Alcarín (Barcelona 1850 - València 1918)
Farmacèutic, prevere i voluntari de Creu Roja.
Estudià Farmàcia a la Universitat de Barcelona, on es llicencià (1871). Va tenir la farmàcia de la Plaça de la Reina, de Palma, on organitzà tertúlies musicals i literàries. Casat amb Maria de la Creu Ferrer Serrano, tingueren tres fills. Després d’enviduar, féu els estudis eclesiàstics, es va ordenar de prevere (1894) i va regir la vicaria de Son Rapinya (1894-97).
Publicà col•laboracions a “El Áncora”, “El católico balear” i “L’ignorància”. Afeccionat a la música fou organista del Col•legi "Divino Corazón", on impartí classes d'idiomes (francès, anglès, italià i alemany) i de ciències naturals.
Va ingressar (1891) a la Reial Acadèmia de Medicina de les Balears, davant la qual va llegir (26-I-1908) la lliçó inaugural del curs 1907-08, que titulà “La Creu Roja a les Balears”. Per encàrrec de l’Acadèmia va ser redactor de la “Revista Balear de Medicina, Farmàcia i Veterinària”.
Com a soci i voluntari de Creu Roja va estar lligat a la Junta directiva de la Comissió Provincial de les Balears durant 38 anys, des del 1880 fins a la seva defunció. Va ocupar successivament els càrrecs de subdirector i director del magatzem (1880-1903) i el de secretari general (1903-18). Els darrers anys de la presidència de Manuel Villalonga Pérez, va ser delegat especial de Creu Roja a Mallorca (1907-14).
Morí a València el 15-VI-1918. El seu germà Joan (1854-1936), també farmacèutic, va ser diputat per Balears (1910-14), senador per Mallorca (1918-19) i regidor i tinent de batle de l'Ajuntament de Palma pel partit lliberal.
Estudià Farmàcia a la Universitat de Barcelona, on es llicencià (1871). Va tenir la farmàcia de la Plaça de la Reina, de Palma, on organitzà tertúlies musicals i literàries. Casat amb Maria de la Creu Ferrer Serrano, tingueren tres fills. Després d’enviduar, féu els estudis eclesiàstics, es va ordenar de prevere (1894) i va regir la vicaria de Son Rapinya (1894-97).
Publicà col•laboracions a “El Áncora”, “El católico balear” i “L’ignorància”. Afeccionat a la música fou organista del Col•legi "Divino Corazón", on impartí classes d'idiomes (francès, anglès, italià i alemany) i de ciències naturals.
Va ingressar (1891) a la Reial Acadèmia de Medicina de les Balears, davant la qual va llegir (26-I-1908) la lliçó inaugural del curs 1907-08, que titulà “La Creu Roja a les Balears”. Per encàrrec de l’Acadèmia va ser redactor de la “Revista Balear de Medicina, Farmàcia i Veterinària”.
Com a soci i voluntari de Creu Roja va estar lligat a la Junta directiva de la Comissió Provincial de les Balears durant 38 anys, des del 1880 fins a la seva defunció. Va ocupar successivament els càrrecs de subdirector i director del magatzem (1880-1903) i el de secretari general (1903-18). Els darrers anys de la presidència de Manuel Villalonga Pérez, va ser delegat especial de Creu Roja a Mallorca (1907-14).
Morí a València el 15-VI-1918. El seu germà Joan (1854-1936), també farmacèutic, va ser diputat per Balears (1910-14), senador per Mallorca (1918-19) i regidor i tinent de batle de l'Ajuntament de Palma pel partit lliberal.
viernes, 30 de julio de 2010
Gerard Bonet Prats (Palma, 27 d'abril de 1929 - 23 de setembre de 2003)
Metge otorinolaringòleg, esportista i voluntari de Creu Roja.
Estudià el batxillerat a Palma, al Liceu Espanyol (1939-46); es llicencia en medicina i cirurgia a la Universitat de Salamanca (1952) i s’especialitzà en otorinolaringologia a Barcelona. Exercí la professió (1956-97) fins que es jubilà voluntàriament després de més de quaranta anys d’exercici de la medicina. Va ser cap de zona de l’equip quirúrgic d’otorinolaringologia de la Seguretat Social.
Com a voluntari, va ser president l’Assemblea local de la Creu Roja a Palma (1990-94), cap de recursos humans de l’oficina autonòmica de Creu Roja a les Balears (1994-98) i president de l’Assemblea autonòmica (1998-2003) de la Creu Roja a les Balears.
Sota el seu mandat, l’entitat va iniciar el servei d’atenció nocturna a les persones sense sostre de Palma. Impulsà i estengué les activitats d’intervenció social, amb especial atenció a les persones grans, els serveis de teleassistència, l’atenció a reclusos i ex reclusos, marginats, immigrants i toxicòmans. Es va traspassar el banc de sang de l’entitat a la Fundació Banc de Sang i Teixits, creada pel Govern. A títol pòstum va rebre la medalla d’or de Creu Roja, que el president nacional de Creu Roja Espanyola, Juan Manuel Suárez del Toro, va lliurar personalment a la seva família en el marc de la festa dels voluntaris que va tenir lloc a Can Domenge (Palma) el gener de 2004.
De jove va practicar la natació i va ser campió de Balears de 100 m. esquena. Va participar en els campionats de natació d’Espanya del 1943 (Saragossa) i 1944 (Madrid). Diverses vegades prengué part en la cursa de la travessia del port de Palma i en les de la Copa de Nadal i la Copa de Pasqua. J. M. Ramírez, Francesc Massanet i ell formaren un equip de relleus que aconseguí nombroses victòries. Va ser president del Club Natació Palma (1971-76). Afeccionat a la música, la lectura, la història i la natació, es casà amb Joana Maria Coll Adrover i varen ser pares de quatre fills.
Estudià el batxillerat a Palma, al Liceu Espanyol (1939-46); es llicencia en medicina i cirurgia a la Universitat de Salamanca (1952) i s’especialitzà en otorinolaringologia a Barcelona. Exercí la professió (1956-97) fins que es jubilà voluntàriament després de més de quaranta anys d’exercici de la medicina. Va ser cap de zona de l’equip quirúrgic d’otorinolaringologia de la Seguretat Social.
Com a voluntari, va ser president l’Assemblea local de la Creu Roja a Palma (1990-94), cap de recursos humans de l’oficina autonòmica de Creu Roja a les Balears (1994-98) i president de l’Assemblea autonòmica (1998-2003) de la Creu Roja a les Balears.
Sota el seu mandat, l’entitat va iniciar el servei d’atenció nocturna a les persones sense sostre de Palma. Impulsà i estengué les activitats d’intervenció social, amb especial atenció a les persones grans, els serveis de teleassistència, l’atenció a reclusos i ex reclusos, marginats, immigrants i toxicòmans. Es va traspassar el banc de sang de l’entitat a la Fundació Banc de Sang i Teixits, creada pel Govern. A títol pòstum va rebre la medalla d’or de Creu Roja, que el president nacional de Creu Roja Espanyola, Juan Manuel Suárez del Toro, va lliurar personalment a la seva família en el marc de la festa dels voluntaris que va tenir lloc a Can Domenge (Palma) el gener de 2004.
De jove va practicar la natació i va ser campió de Balears de 100 m. esquena. Va participar en els campionats de natació d’Espanya del 1943 (Saragossa) i 1944 (Madrid). Diverses vegades prengué part en la cursa de la travessia del port de Palma i en les de la Copa de Nadal i la Copa de Pasqua. J. M. Ramírez, Francesc Massanet i ell formaren un equip de relleus que aconseguí nombroses victòries. Va ser president del Club Natació Palma (1971-76). Afeccionat a la música, la lectura, la història i la natació, es casà amb Joana Maria Coll Adrover i varen ser pares de quatre fills.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)