Joan Antoni Fuster Valiente (Palma 1892 - Sitges 1964)

El pintor mallorquí Joan Antoni Fuster Valiente neix a Palma el 9 de març de 1892 i mor a Sitges el 30 d'agost de 1964, als 72 anys.

Joan Bauzà Mas (Palma 1844-1915)

El pintor Joan Bauzà neix a Palma el dia 15 d'octubre de 1844, a les 5 de la tarda. Mor a Palma el dia primer d'abril de 1915, als 70 anys d'edat.

Margalida Retuerto Buades (Palma, 10 de novembre de 1944 - Madrid, 2 de desembre de 2005)

Jurista, defensora dels drets humans i política.

Neix a Palma, on estudia el batxillerat. Fa la carrera de Dret a la Universitat Complutense (1962-67), de Madrid, on es llicencia. A la Universitat Politècnica de Madrid cursa (1991-92) un Master en Comunitats Europees i Dret Comunitari. Imparteix classes de postgrau a les universitats Rei Joan Carles i Francisco de Vitoria i al Col·legi Oficial d’Advocats de Madrid.

Margarita Retuerto Buades. Foto: ABC

És (1978-82) lletrada assessora i cap de la secretaria tècnica del Grup Popular en el Congrés dels Diputats. Col·labora (1981-83) amb un bufet privat d’advocats especialitzat en assumptes administratius, civils, mercantils i fiscals. Lligada a la institució del Defensor del Poble des del seu inici, en va ser adjunta segona (1983-88) i adjunta primera (1988-93). El 1993-94 exerceix el càrrec de Defensora del Poble en funcions. El 1996 és elegida pel Senat vocal del Consell General de Poder Judicial (CGPJ), del qual és vocal de la Comissió Permanent, i el 2002 és nomenada Defensora del Pacient de la Comunitat de Madrid.

La Creu Roja li concedeix (1994) la medalla d’or de la institució en reconeixement dels seus mèrits en defensa dels drets dels estrangers asilats i refugiats. Rep la Gran Creu de l’Ordre de Sant Ramon de Penyafort (2002), el premi “Diario de Mallorca” (1995) i, a títol pòstum, el premi Ramon Llull, del Govern de les Illes Balears.

Casada amb José Antonio Gómez Bárcena, és mare de tres fills. Néta de l’industrial mallorquí Antoni Buades Ferrer, és afeccionada a la música clàssica, la lectura i la navegació. Després d’una vida molt activa i de servei, mor a Madrid als 61 anys d’edat. Un carrer de Palma duu el seu nom.

Gabriel Villalonga Olivar (Palma 1894-1966)

Terratinent, pintor i soci de Creu Roja.

Juntament amb el fotògraf Maties Mut organitza (1916) la inauguració del Saló Àrab de La Veda com a sala d’exposicions amb l’exhibició d’un conjunt de teles del pintor mexicà, aleshores resident a l’illa, Roberto Montenegro. Com a pintor afeccionat, participa (1928) a l’Exposició d’Art Balear a Buenos Aires. És guardonat amb el primer premi (1920) a l’Exposició Regional d’Art i amb la medalla d’honor (1921) a la Segona Exposició Regional d’Art, de Palma. Participa a nombroses exposicions col·lectives de pintura. La seva obra, que reprodueix bàsicament paisatges de Pollença, s’inscriu dins un estil colorista i decorativista d’inspiració modernista i influència local.

Com a terratinent i propietari de la possessió Son Grua de Pollença, dirigeix personalment l’explotació de les seves finques i esdevé un dels terratinents més actius de l’illa. Dedica esforços i recursos a experimentar millores dels conreus i del ramat, amb especial dedicació a la cria de porcí. En els anys 20 fa costat als terratinents que s’oposen a les pràctiques de control dels preus del productes agraris per part d’intermediaris i comerciants.

Militant del partit conservador, va ser elegit (1917) regidor de l’Ajuntament de Palma. Des del seu càrrec va mantenir posicions contràries a la política regionalista i reformista. Va ser president de la Cambra Oficial de la Propietat Urbana.

El 5 de novembre del 1936 és nomenat president-delegat de Creu Roja a les Balears, càrrec que ocupa (1936-66) durant 30 anys, fins a la seva defunció. Sota el seu mandat s’adquireix l’edifici de l’anomenat xalet de Can Buades, que es converteix en la seu de l’Hospital de Creu Roja. Promou l’ampliació i modernització de les instal·lacions de l’Hospital en diverses etapes successives. El 20 de maig de 1955 es trasllada el dispensari del carrer 31 de desembre, núm. 6, a l’edifici de l’Hospital, que passa a dir-se Hospital-dispensari de Creu Roja.

Casat amb Carme Elionora "Nora" Coll Fuster, tenen un fill, Josep, que mor jove, i tres filles, Antònia, Elionora "Noreta" i Carme. Mor a Palma el 27 de desembre de 1966, als 72 anys.

Antoni Reynés Font (Palma, Mallorca, 13 de juny de 1888 - 27 de febrer de 1952)

Metge odontòleg i soci de Creu Roja.

Estudià odontologia a la Facultat de Medicina de Madrid, on es llicencià (1909). Amplià estudis a “L’Ecole Francaise de Stomatologie”, de Paris (1910). Es llicencià en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Valladolid (1912). Era germà de l'arquitecte Guillem Reynés i del metge Gaspar Reynés.

Va dirigir la clínica odontològica per a persones pobres de l’Ajuntament de Palma. Va prestar el seus serveis professionals a l’Associació de la Premsa de les Balears. Tingué la consulta privada (1914-1951) a la seva casa de la Rambla, de Palma. L’exercici de la professió li va permetre gaudir d’un elevat prestigi social i d’una posició econòmica pròspera.

Va ser vicepresident (1930-1932), vocal (1932-1934) i president (1941-1952) del Col·legi oficial d’Odontòlegs de les Balears. Fou soci i col·laborador actiu de Creu Roja durant 38 anys (1914-1952). A l’empara de la seva experiència al capdavant de la clínica odontològica municipal, assessorà i impulsà la posta en marxa del dispensari per a persones sense recursos de l’entitat. La seu social i el dispensari de Creu Roja ocuparen uns locals de la Rambla que eren llogats a la seva sogre, Dolors Fargas.

Casat (1914) amb Margalida Ripoll Fargas, germana de l’esposa del seu germà Gaspar, inspirà la seva vida un sòlid sentiment de solidaritat. Fou afeccionat al futbol, al teatre i als viatges. Va ser soci de la Reial Societat Econòmica d’Amics del País i del Cercle Mallorquí. Va signar el document “Resposta dels Mallorquins al Missatge dels Catalans”. El 1947 va ser elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Palma. Morí sense descendència als 63 anys.

Antoni Ramis Capllonch (Palma 1885 - 1956)

Metge dermatòleg, primer director de l’Hospital de la Creu Roja a Palma i voluntari de la
Creu Roja.

Nat a Palma, va cursar la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià (1906). S’especialitzà (1907) en dermatologia a l’Hospital Sant Lluis, de Paris.

S’incorporà (1908) com a metge interí a la plantilla del dispensari i consultori de Creu Roja, fins que per defunció de Lluci Garcia-Leal Sánchez, ocupà la seva plaça amb caràcter permanent. Va ser director (1937-53) dels serveis del dispensari del carrer 31 de desembre, núm. 6. En inaugurar-se (1953) l’Hospital de Creu Roja a Palma, fou (1953-56) el primer director del centre. Col•laborà amb la institució com a voluntari i com a membre de la Junta directiva, en la qual va ocupar els càrrecs de vocal i tresorer. A partir de 1953 i fins a la seva defunció va fer part de la primera Junta directiva de l’Hospital de la institució. Fou guardonat (1920) amb la medalla de plata de Creu Roja.

Per oposició va guanyar la plaça de metge agregat al Servei d’Higiene i Profilaxi de Malalties Venèries i Sífilis. Va tenir una consulta privada, molt concorreguda, ubicada al carrer de Sant Llorenç, núm. 16 i 18. Aplicà nous mètodes de tractament a malalties com la gonoccòcia i els xancres sifilítics, dolència bacteriana ulcerosa freqüent en aquell temps.

Escriví (1916-40) nombrosos articles sobre temes diversos de la seva especialitat a la “Revista Balear de Ciències Mèdiques”, que canvià (1926) el nom pel de “Revista Balear de Medicina”, publicació oficial de la Reial Acadèmia de Medicina de les Balears.

Els especialistes en dermatologia J.J. Gutiérrez de la Peña i A. Montis Suau inclouen una interessant ressenya biogràfica i professional del personatge en el treball “Inicios de la dermatología en Mallorca”, que publicaren (2006) a la “Revista Balear de Medicina” (volum 21, núm. 3).

Joan Vidal Miralles (Palma 1906 - 1984)

Metge i col·laborador de Creu Roja.

Féu el batxillerat (1916-23) a l’Institut General i Tècnic, de Palma. Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià (1931) en medicina i cirurgia.

El juliol de 1936 es presentà voluntari per als serveis mèdics i sanitaris militars. Amb la graduació d’alferes provisional va estar destinat (1936-39) a Mallorca i a la Península. Guanyà vàries medalles i va ser vocal de la Germandat Nacional d’Alferessos Provisionals en representació de les Balears.

Durant 30 anys va ser metge d’urgències, consultes i atenció hospitalària de Creu Roja. Prestà serveis, primer de tot, al dispensari i consultori (1936-54) i, després, a l’Hospital (1954-1965) d’aquesta institució a Palma. Fou metge d’urgències de la Clínica Mare Nostrum i, per oposició, guanyà plaça de metge de la Seguretat Social. Va ser (1965-76) metge d’empresa de la base a Palma de la companyia aèria Iberia. Es dedicà a l’exercici privat de la medicina des de la consulta que tingué al carrer de la Concepció, núm. 26 (abans 78), de Palma, en els baixos del seu habitatge familiar, i amb visites domiciliàries, habituals en els anys 40 i 50, que abastaven un ampli col·lectiu de persones, entre les quals gaudia de gran estima.

El novel·lista i dramaturg Josep M. Palau i Camps li va dedicar la peça còmica de teatre “La consulta del doctor” (1963).