Pintor, fill de Francisco i d’Edelmira, neix a
Gualeguay (Entre Ríos, Argentina) a les 10 del matí del 20 d’abril de 1878 (dissabte
de Glòria). Té una germana, María de las Mercedes, més jove que ell. El pare
regenta un negoci de fabricació i venda de pianos, iniciat pel besavi i
continuat per l'avi. A final del segle XIX constitueix a Barcelona la societat Bernareggi ,
Estela i companyia, que assumeix la titularitat del negoci del pare. La
mare està emparentada amb Feliciano Andrés Chiclana, heroi de la independència
de l’Argentina, i és filla d’un ramader ric que el 1866 participa en la
finançació del primer tren de Gualeguay a Puerto Ruiz.
Etapa de formació
Passa els primers anys a la hisenda familiar.
Devers el 1890 estudia en el col·legi nacional de Paraná i, posteriorment, en
el col·legi dels jesuïtes de Santa Fe. El 1895 els pares resideixen una
temporada a Buenos Aires. El fill aprofita l’avinentesa per assistir a les
classes d’una acadèmia de dibuix. Aquest mateix any, els pares s’estableixen a
Barcelona. Aleshores, el fill es matricula a l'Escola Oficial de Belles Arts de
Barcelona, on coincideix amb Pablo Ruiz Picasso, uns anys més jove que ell, i
amb Manel Pallarès.
No satisfet amb l’ensenyança acadèmica, l’any
següent marxa a Madrid per pintar en el Museu del Prado i
estudiar els grans mestres de la pinacoteca. Fa còpies de Ticià, Murillo, El Greco
i, sobretot, de Velázquez. Els vespres dibuixa del natural en el Cercle de Belles Arts ,
com ho demostren dos dibuixos de nus femenins datats un el 1897 i l’altre el
1898. Els diumenges surt d’excursió (Toledo, El Escorial, Aranjuez...) per
pintar.
El 1898 fa un recorregut per Itàlia. Visita
Torí, Gènova, Milà, Pisa, Venècia, Florència, Roma, Nàpols i Pompeia. Acabada
la volta, se’n va a París per assistir a les ensenyances de l'Académia
Fontaine, dirigida per Jules Lefebre. Es relaciona aleshores amb Isidre Nonell,
Sunyer, Picasso i altres. Entra amb contacte amb Hermen Anglada Camarassa.
Sóller, Estellencs i Palmira (1901-1905)
El 1901 és a Mallorca durant l’estiu. El
setembre va a Sóller i es relaciona amb el pintor Cristòfol Pizà -Salero-. Entre 1903 i 1904 resideix a
Estellencs, concentrat en la
feina. Es casa amb Catalina Vidal.
Amb Gelabert i Pere Blanes Viale fa (1904) una
estada a Palmira (Peguera), que perllonga durant 7 mesos (de juliol de 1904 a gener de 1905). Reben
visites, pinten i intercanvien impressions i opinions sobre temes artístics i
tècnics.
Biniaraix, sa Calobra i Sóller
(1905-1919)
Acabat el sojorn a Palmira, a mitjan 1905 s’instal·la a Biniaraix , on munta
una casa condicionada com a estudi, que és la seva base de treball fins al
1919. Aquests anys es manté relativament allunyat i solitari, concentrat en la
feina de pintar. El 1906 signa la tela Biniaraix
(1906). El 1908 acaba les obres Port de Sóller i el tríptic Pau,
una visió del port de Sóller amb llum d’horabaixa. El 1908 el pintor anglès
John Singer Sargent visita Mallorca i pinta un retrat de l’artista que
l’acompanya tota la vida.
Entre 1911 i 1918 pinta a sa Calobra
tres tríptics: Torrent de Pareis (1916), L’illa daurada (1917-1918) i Cales
de la Calobra (1918). Solament Antoni Gelabert i Joan Antoni Fuster Valiente
coneixen els treballs del pintor i l’encoratgen.
El 1919 acaba l’obra Sol d’abril,
una vista panoràmica del port de Sóller des del puig des Través, que
constitueix una de les seves obres de referència. Pinta una segona versió de l’obra
amb algunes diferències de llum i de color. Amb aquestes obres es tanca l’etapa
del pintor a Sóller.
Entre Santanyí i Palma (1919-1936)
El 1919 l’artista es trasllada a Santanyí i es
posa a pintar motius de la localitat i els voltants. Passa algunes temporades a
Palma, a la casa del Corb Marí. El 1920, del 13 al 19 d’abril, exposa a la Veda. Aleshores té
més de 40 anys, però per al públic i la crítica encara és un desconegut.
Al saló àrab de la Veda exposa 4 tríptics: Torrent
de Pareis, Cales
de la Calobra, L’illa daurada i Pau.
A més presenta 4 obres que anomena Geòrgiques: Alegria
pagesa, Sol
d’abril, Placidesa
i Poble
(esbós). També exhibeix una sèrie d’estudis: Gorgs del torrent (tríptic),
Ametllers en flor, Capvespre, Sol d’hivern, Sota el
lledoner, El
Turmàs, Crespúscle
i La vaca. També
presenta un conjunt d’esbossos del projecte d’un menjador mallorquí amb rajoles
decorades amb motius inspirats en la roba de llengües.
El 1921 passa l’estiu a Santanyí. Fa diversos
estudis del Pontàs, per bé que no finalitza les obres definitives fins 15 anys
més tard. El 1922 participa en la XIII Exposició
Internacional d'Art de Venècia amb la tela Sol d’abril (1919). El 1923 envia al XIII Saló
Nacional de Pintura de Buenos Aires dues obres: Sol d’
abril (1919)i el tríptic L’illa
daurada (1917-1918).
Guanya el primer premi amb Sol d’abril.
El 1924 envia a l'Exposició Nacional de Belles
Arts la tela Sol d’abril (1919) i el tríptic Cales de
la Calobra (1918). El 1925
participa a l'Exposició Circulant d'Art Argentí amb els olis Casa
Pagesa i Ametllers
en flor.
El 1928 acaba la tela de gran dimensions Estellencs (1928), iniciada prop de 1904. A més, participa en
la Missió d'Art a l’Argentina, exposició organitzada per Joan Alomar i Miquel
Àngel Colomar, amb les obres Torrent de Pareis (1916), Barques, Bonança
i Pau
(1908).
El 1934 finalitza diverses obres importants.
En primer lloc cal citarla tela Paisatge de Gènova amb ametllers en flor (1934). També finalitza Amoríos
(1934), que reprodueix la
façana de Can Macari (Gènova, Palma) amb diverses figures que proposen escenes
d’aire costumista. Les figures corresponen als fills de la casa: Antònia i
Antoni Bonet. Acaba també Cala Figuera
(tríptic) (1934) i Barraques
de pescadors. Així mateix dóna per acabades dues versions de mida petita d’es
Pontàs, i una de mides grans, que titula Es
Pontàs (1934), adquirida per Joan
March Ordinas.
Mentre treballa en el projecte de decoració
del Palau de l'infant Ferran de Baviera, adquirit per Joan March , esclata la guerra
civil. El pintor decideix anar-se’n a l’Argentina. Deixa Mallorca el desembre
de 1936.
Estada de dotze anys a l'Argentina
(1937-1949)
Treballa com a escenògraf al Teatre Cervantes,
mentre somnia pintar els paisatges interiors del país. El 1938 obté el primer
premi al Saló Provincial de Belles Arts de Santa Fe amb la tela Quietud , feta a
Mallorca. Per oposició guanya una beca de 300 pesos mensuals per pintar als
llacs del Sud. Es trasllada a San Carlos de Bariloche, on pinta poc i no ven. Viu
de la beca fins que s’acaba. Entre 1938 i 1942 pinta paisatges del
llac Nahuel Huapi i del llac Moreno. Amb la tela El Mirador. Nahuel
Huapi obté
la medalla d’or del Primer Saló de la Patagònia.
La primavera de 1942 és contractat com a
professor de pintura i composició per la Academia de Bellas Artes de la
Universitat de Cuyo. , cosa per la qual es trasllada a Mendoza l’abril de 1942.
El 1944 el Banc de Crèdit Balear decideix subhastar els béns embargats al
pintor, atesa la mora en el pagament dels interessos i les quotes vençudes
corresponents a devolucions del principal. Ven mobles, llibres, ceràmica i
pintura. En el lot de pintura hi ha algunes obres de referència com ara Sol d’abril
(1919), una tela iniciada
del Pontàs, la tela inacabada Poema del
Pontàs (1956) i altres.
El novembre de 1946 és suspès en les funcions
docents arran del triomf del peronisme. Decebut es reclou a ca seva i entre
juliol i novembre realitza amb Darío F. Pro, professor de la Universitat de
Cuyo, una sèrie d’entrevistes i converses que donen lloc al que seria la
primera biografia del pintor. El 1947 obté el Gran Premio del XXXVII Salón
Nacional de Artes Plásticas per la tela Tarde
en la Quinta. El president del Jurat és Cesáreo Bernaldo de Quirós, que no pot evitar
un empat entre dos finalistes. La darrera votació del Jurat atorga el premi al
pintor per 4 vots contra 3.
El retorn d’Anglada a Mallorca (1948),
l’enyorança que l’esposa sent de Mallorca i altres circumstàncies, mouen el
pintor a pensar en el retorn a l’illa. Aleshores ja té 70 anys. El juny de 1949
inicia el viatge de tornada.
Els darrers anys (1949-1959)
Amb motiu del seu retorn és rebut de manera
entusiasta a Santanyí. Tot just arribat entren en contacte amb ell els
propietaris de les obres inacabades venudes pel Banc de Crèdit Balear. El primer
a fer-ho és el senyor Fortuny, que havia adquirit la tela inacabada del Pontàs.
Acorden inicialment un preu de 15.000 ptes. que, finalment, es duplica. Titula
l’obra El
Pontàs, Cala Llombards i Cabrera (1950). A
més pinta Cala
Llombards, Dissabte de Glòria (1951),
Marina de Santanyí ,
Estiu i
Atardecer en el pueblo (1953).
L’esposa, Catalina Vidal, es posa malalta i
decideixen traslladar-se a Gènova (Palma). El maig de 1952 és nomenat acadèmic
numerari de l’Acadèmia
de Belles Arts de Sant Sebastià juntament amb Anglada
i Antoni Jiménez. El 1956 finalitza Poema del Pontàs, un
tríptic virtual de grans dimensions. El 1958 acaba l’obra Sortida
de sol pintada des del turó del caló de les Agulles, començada
el 1935.
La salut es fa cada vegada més fràgil. L’atén
el seu metge de sempre, Marçal
Garcia Roglà. Pateix un coma diabètic i és internat a
l’Hospital Provincial. Mor la matinada del 8 d’abril de 1959. El 12 de febrer
de 1960 mor l’esposa, Catalina Vidal. Ell rep sepultura en el cementiri de
Gènova (Palma). Anys després, les seves restes són traslladades al cementiri de
Santanyí.
Exposicions i homenatges
Se li han dedicat dues exposicions
monogràfiques d’homenatge. La primera té lloc a la Galeria Bearn el
1978 amb motiu del centenari del seu naixement. La iniciativa correspon al
pintor Miquel Llabrés ,
que té el suport de Miquel Pons Bonet. La segona exposició es presenta en el Centre de Cultura
de Sa Nostra el desembre de 1998. Amb motiu d’aquesta exposició l’Obra Social
de Sa Nostra publica un catàleg detallat amb una anàlisi biogràfica, artística
i tècnica a càrrec de Josep M. Pardo Falcón.
Obres seves han fet part de nombroses
exposicions col·lectives com ara “Paisatges abans”, “Pintors americans d’ahir”
(1992) i altres. Hi ha obra seva a la Fundació Sa Nostra ,
Fundació Barceló ,
Museu Es Baluard ,
Cercle de Belles
Arts , Foment
del Turisme de Mallorca i col·leccions privades. Hi havia obra
seva a les antigues col·leccions de Miquel Ferrando, Marçal Garcia Roglà,
Antoni Pinya, Maties Mut ,
Fèlix Escales, Josep M. Màdico, Bartomeu Ferrà, Bartomeu Planas, Joan March
Ordinas, etc. Té una entrada a la Gran Enciclopèdia de Mallorca (GEM), a la Gran Enciclopèdia
Catalanala Gran Enciclopèdia
de la Pintura i l’Escultura a les Balears. Un carrer de Palma i una plaça de
Santanyí duen el seu nom.
Bibliografia
Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ PARADELO,
"Las Baleres y sus pintores (1836-1936)", L. Ripoll editor, pàg.
112-115, Palma, 1981.
CENTRE DE CULTURA DE SA NOSTRA,
"Francisco Bernareggi, 1878-1959", text i comissariat: José M. Pardo Falcón , Obra Social de Sa Nostra,
Palma, 1998.
CENTRE DE CULTURA DE SA NOSTRA, "Pintura
a Sa Nostra, Fons de la Col·lecció de Caixa de Balears SA
NOSTRA", Obra Social de Sa Nostra, Palma, 1989.
Miquel ALENYÀ, "La pintura moderna a
Mallorca, 1830-1970", pàg. 45-46, Ajuntament de Palma, Palma, 1996.
Darío F. PRO, “Conversaciones con Bernareggi”,
Tucumán, Buenos Aires, 1949.
Miquel PONS, Catàleg, “Exposició-homenatge a
Francisco Bernareggi (centenari) 1878-1978” , Galeria Bearn, Palma, 1978.
GEM, 2, 101
Francisco Bernareggi per John Singer Sargent
Francisco Bernareggi, "Can Macari (Gènova)", olu/tela
Francisco Bernareggi, "Can Macari (Gènova)", olu/tela
