Copa Confederacions. Campions

Any                 Seu                     Campió              Subcampió

1992       Aràbia Saudita       Argentina        Aràbia Saudita
1995       Aràbia Saudita       Dinamarca      Argentina
1997       Aràbia Saudita       Brasil                Austràlia
1999       Mèxic                         Mèxic               Brasil
2001       Corea/Japó            França             Japó
2003       França                      França             Camerun
2005       Alemanya               Brasil                Argentina
2009       Sudàfrica                 Brasil                EUA
2013       Brasil                         Brasil                Espanya


-----
Font: FIFA

Festival Internacional d’Orgue Antoni Martorell

Sèrie anual de concerts creada el 2003 per l’Agrupació Artística i Cultural Mandrava, amb seu a Inca (Mallorca, Espanya). El festival té per objecte difondre i prestigiar la música d’orgue i fer conèixer la música organística del compositor Antoni Martorell Miralles (Montuïri, Mallorca, 1913 – Palma, Mallorca, 2009).

El primer festival, que té lloc el 2003, ofereix concerts a la Basílica de Sant Francesc de Palma, a la capella monumental de la Porciúncula i a l’església de Sant Francesc d’Inca. Els festivals següents tracten de mantenir una distribució similar, per bé que els concerts s’ofereixen majoritàriament a la basílica de Sant Francesc de Palma, seu de l’orgue Jordi Bosch - Gerhard Grenzing, restaurat sota l’impuls i la direcció d’Antoni Martorell.

Porta la gerència del Festival la soprano Pilar Rosselló Corró, secretària de l’Associació Mandrava. De la direcció artística se n’encarrega l’organista Roberto Marini, professor de l’Institut Pontifici de Música Sagrada de Roma, catedràtic titular de Pràctica Organística i Cant Gregorià del conservatori “L. D’Annunzio” i organista titular de la catedral de Teramo (Itàlia).

Han participat com a concertistes Roberto Marini (Itàlia), Montserrat Torrent (Espanya), Federico del Sordo (Itàlia), Alexander Fiseisky (Rússia), Hans-Jürgen Kaiser (Alemanya), Jurgen Essl (Alemanya), Irena Chribkovà (Txèquia), Kathinca i Stephan Frank (Àustria), Stefan Kagl (Alemanya), Bernhard Marx (Alemanya), Jean Guillou (França), Colin Walsh (Anglaterra), Jean-Christophe Geiser (Suïssa), Josef Edwin Miltchitzky (Alemanya), Susanne Jutz-Miltschitzky (Mònaco), Rafel Riera (Espanya), Bartomeu Manresa (Espanya) i altres. Han fet la presentació del festival Montserrat Torrrens, Pilar Rosselló, Damià Ramis, Guillem Morlà, Miquel Alenyà i altres. La imatge representativa del festival és la del quadre a l‘oli “A Martorell”, realitzat per la pintora Trinitat Huertas Rus i dedicat per l’autora al pare Martorell.

Els festivals han tingut lloc majoritàriament els mesos de primavera, llevat dels de l’edició corresponent a 2010, que es va haver d’ajornar a causa de les incidències derivades del núvol provocat sobre Europa per l’erupció del volcà Eyjafjalla (Islàndia). El concert de capçalera del desè festival, commemoratiu del centenari del naixement d’Antoni Martorell, interpretat per Roberto Marini, es va oferir a la Catedral de Barcelona el 29 de juny de 2013.

Fra Antoni Martorell Miralles, TOR

Setmana Internacional d’Orgue de Sa Nostra (1971-2002)

Conjunt de concerts d’orgue agrupats en una setmana cada any. Creada per Mn. Bernat Julià Rosselló, el 1971 té lloc la primera edició. Totes les edicions anuals es fan a l’església de Santa Eulàlia, de Palma, amb una extensió posterior (1998-2001) a l’església de Santa Maria de Maó, a la Catedral de Menorca (Ciutadella) i a l’església de Santa Creu (Eivissa). La capçalera de la setmana se situa a l’orgue romàntic de Santa Eulàlia (Palma), construït a principi del segle XX, ateses les seves condicions i característiques. Cada any és sotmès a una revisió a fons i a un acurat procés d’afinació. Els concerts es fan entre el febrer i el març.

A partir dels anys 90 les audicions es faciliten amb un sistema de vídeo que ofereix a través d’una gran pantalla imatges de l’intèrpret en directe. Es fan en total 32 setmanes de concerts. La darrera, la 32ena, es fa amb un pressupost inferior a l’habitual els anys anteriors i amb una reducció del nombre de concerts, que passen d’un total de 11 (5 a Palma, 2 a Maó, 2 a Ciutadella i 2 a Eivissa) a un total de 4 (2 a Palma, 1 a Maó i 1 a Ciutadella). La llavor sembrada per les setmanes internacionals d’orgue de Sa Nostra havien donat lloc a un ampli conjunt de concerts de música d’orgue a Palma, a la Part Forana de Mallorca i a les illes menors, que feia raonable una retirada de la inversió en aquest àmbit per poder augmentar les dotacions del programa d’ajuts solidaris. Al llarg dels anys havien aparegut la Setmana dels Orgues Històrics de Mallorca, el Festival Internacional de Música d’Orgue Antoni Martorell, la Setmana d’Orgue de l’Església de San Gaietà, la Setmana Internacional d’Orgue de la Seu de Mallorca, la Setmana Internacional d’Orgue de la Basílica de Sant Francesc (Palma), etc.

Porta la direcció de la setmana internacional Mn. Bernat Julià Rosselló fins que fa efectiva la seva jubilació el 1998. Entre 1998 i 2000 porta la coordinació executiva Catalina Morey Suau. El 2001 i el 2002 el coordinador és Pere Estelrich Massutí.

Al llarg dels 32 anys de les setmanes internacionals participen en els concerts més de 100 organistes. Entre els més destacats cal citar Ferdinando Germani, Roberto Marini, Gaston Litaize, Erich Arndt-Condó, Christopher Dearnlely, Jacques Marichal, Petr Plany, David Titterington i altres. Entre els concertistes espanyols cal esmentar Joan Paradell, Tomé Olives, Bartomeu Veny i altres. Incorporen obres de Bernat Julià en el seu repertori Joan Paradell, Domingo Losada, Alberto Bolliger i Adelma Gómez. Incorpora en el seu repertori obres del pare Antoni Martorell Miralles l’organista italià Roberto Marini.

Concert Anual en el Torrent de Pareis (Mallorca)

CONCERT ANUAL DE SA NOSTRA EN EL TORRENT DE PAREIS (Mallorca)

El concert anual en el Torrent de Pareis, un concert de tarda d’estiu, a l’aire lliure, en el marc espectacular de la gola del Torrent de Pareis (Escorca, Mallorca), respon a una iniciativa del pintor català resident a Valldemossa Josep Coll Bardolet (Campdevànol, Ripollès, 1912 - Valldemossa, Mallorca, 2007) i al suport que li dóna Carles Blanes Nouvilas, director general (1968-1993) de Sa Nostra. El 1963 s’organitza la primera edició amb la col·laboració de la Capella Clàssica i del seu director Joan M. Thomàs Sabater. Tant Josep Coll com els amics que assisteixen al concert, consideren que l’acte ha de tenir continuïtat. A aquest fi demanen el suport organitzatiu i econòmic de l’Obra Social de Sa Nostra, que el dóna des de les primeres edicions. A partir de la cinquena edició (1968) l'Obra Social de Sa Nostra assumeix l'organització de l'event i a partir del 1984  n'assumeix la direcció i l’organització. El concert esdevé gradualment un event cultural de gran acceptació popular i de notable projecció mediàtica. Josep Coll Bardolet es desvincula del concert a partir de 1968 i deixa d'assistir-hi durant 30 anys. Hi torna el 1998 i següents.

Han actuat en els concerts diverses agrupacions corals de l’illa com la Capella Clàssica, la Capella Mallorquina (1968-1998), la Coral Universitària de les Illes Balears (2006 i 2013), l’Escolania de Lluc (els Blauets) (2008) i solistes com la soprano Francisca Cuart. A partir de 1991 hi intervenen agrupacions instrumentals, com el quartet de vent Música Avui, el quartet Opus 18 i la Camerata Sa Nostra. A partir del 1998 es barregen actuacions de grups locals, nacionals i estrangers com Cap Pela (2001 i 2013), I Fagiolini (2002), The Single Singers (2003), The Reverend Lee Brown Gospel Consort (2004), The Bronzeville American Gospel, Vocal Tempo (2009), Nice Four (2009), London Quartet (2010), Air Soul (2010), el quartet vocal Cantavile (2010), Alta Mar (2011), Diapaswing (2011) i altres. A partir del 2009 el concert inclou l’actuació de dos o tres grups musicals, fet que aporta varietat i animació a l’event.

El concert, que comença a les 17:30 h i té una durada d’uns 70 minuts, s’ofereix sovint acompanyat d’un pregó o presentació que ha anat a càrrec de Teodor Úbeda, Josep Coll Bardolet, Miquel Ferrà Martorell, el pare Antoni Martorell Miralles, Aina Moll Marquès, el pare Antoni Oliver, Francesc Bujosa Homar (1993), Pere Estelrich Massutí, Carlo Grignano (2003), Miquel Alenyà Fuster (2004), Fernando Alzamora Carbonell (2008) i altres.

L’acte té lloc habitualment entre la darrera setmana de juny i la tercera de juliol. Reuneix un públic variat d’excursionistes, senderistes, turistes espanyols i estrangers, banyistes, grups d’amics, famílies que es desplacen amb cotxe per fer una jornada de contacte amb la natura i amb la música o solament amb la música en el marc natural del Torrent. El nombre d’assistents habitualment supera el miler de persones, per bé que la xifra és variable. El públic s’asseu en terra protegit amb estoretes, tovalloles o cadires de platja, vesteix informalment i es protegeix del sol o del resol amb gorres, viseres i capells. L’entrada és gratuïta. L’ordenació del trànsit va a càrrec dels serveis de la policia municipal d’Escorca, reforçada el dia del concert per diversos membres de la policia municipal de Palma o de Calvià. Els serveis preventius són atesos per una unitat de la Creu Roja de Sóller amb personal sanitari qualificat i amb cotxe ambulància.

Les condicions acústiques de l’indret no són òptimes, però són suficients. Tot amb tot, el so s’ha de reforçar amb l’ús d’un potent amplificador. Al llarg dels darrers 50 anys, el concert s’ha hagut de suspendre per pluja una sola vegada (2012). En un ocasió l’inici del concert s’hagué d’ajornar (2001) uns 20 minuts a causa d’un breu ruixat. En alguna ocasió el concert s’ha fet en unes condicions especialment emotives, com el del 14 de juliol de 1997, un dia després de la mort de Miguel Àngel Blanco, a qui la Capella Mallorquina dedica una cançó que aixeca l’aplaudiment més llarg i fort dels 50 anys d’existència del concert.

Normalment hi assisteixen representants de Sa Nostra i de la Fundació Sa Nostra, amb presència del president, consellers, director general i subdirectors. També hi assisteixen representants de l’Ajuntament d’Escorca, del Consell Insular de Mallorca i del Govern de les Illes Balears. Han tingut cura de l’organització de l’acte Eva Mulet, Aina Bergas Jiménez, Francisca Niell, Andreu Ramis, Coloma Borràs, Maria del Mar Matas, Llúcia Martin i altres. El concert del 50è aniversari té lloc el diumenge 7 de juliol de 2013. Hi intervenen la Coral Universitària de les Illes Balears i el grup Cap Pela.




Concert al Torrent de Pareis, juliol  2013

Bibliografia

Lourdes TERRASSA, “Música en el Torrent de Pareis”, Brisas, núm. 1.364, pàg. 4-7, 29-VI-2013, Palma.

Soraya MAOSSAOUI, "La garganta coral de sa Calobra", Diario de Mallorca, 4-VII-2013, pàg. 47, Palma.

OBRA SOCIAL SA NOSTRA, www.obrasocialsanostra.com

MALLORCA QUALITY, www.mallorcaquality.com

MIQUELCINEMA, “Presentació del XLI Concert al Torrent de Pareis (2004)”

Francesc BUJOSA HOMAR, “Pregó del XXX Concert al Torrent de Pareis”, Sa Nostra, Palma, 1993

Maria I. DEYÀ i Antoni ROCA, “Josep Coll Bardolet”, Pòrtula, núm. 216, setembre de 1999, Palma.

Diego LEÓN FIORAVANTI, "El canonge Bernat Julià", Catedral de Mallorca, www.catedraldemallorca.info

Aliança Nacional Mallorquina (ANAM) (1975-1976)

Partit polític fundat al final de 1975. El seu programa assumeix la democràcia parlamentària, el reconeixement i la defensa de les llibertats, el respecte als drets humans i l’establiment d’una àmplia autonomia i de l’autogovern a l’illa. Liderat per Climent Garau Arbona, es posiciona contra el sucursalisme polític dels partits d'àmbit estatal. 

L’acte constitucional consisteix en una reunió a la casa de Climent Garau, a Palma, a la que assisteixen Antoni Campins Colom, economista; Joan Beltran Romeu, empleat de banca; Miquel Duran Ordinyana; Pere Nicolau Bover, arquitecte; Joan Garcias Trullols, farmacèutic; Miquel Alenyà Fuster, economista; Josep M. Llompart de la Peña, poeta i delineant; Francesc Artigas Bonet i Climent Garau Arbona, farmacèutic. A l’acte inaugural s’aprova la denominació del partit, l’anagrama, les bases del programa i les normes de seguretat del grup. Posteriorment, s'hi afegeixen Niní Qietglas Rosanes, Josep Rovira, Isidor Marí i Pere Carrió.

El funcionament del partit posa de manifest l’existència de dos corrents: el socialista d’esquerres i el nacionalista. El primer, liderat per Antoni Campins, defensa la prioritat de la ideologia socialista i d’esquerres amb relació als ideals nacionalistes. El segon corrent, liderat per Climent Garau, proposa la preeminència dels postulats nacionalistes acompanyats d’una ideologia centrista, moderada i pragmàtica. Uns mesos més tard el primer grup s’integra en el Partit Socialista de les Illes (PSI) i el segon constitueix el GASI (Grup per l’Autonomia i el Socialisme de les Illes). Alhora l’ANAM es dissol (1976).

El 1976, el GASI, el Partit Nacionalista de Mallorca (PNM), dissidents del PSI i independents propers a Josep Melià Pericàs, constitueixen una agrupació destinada a coordinar l’acció de les parts. A aquesta agrupació se l’anomena Aliança Nacional Mallorquina (ANAM). El novembre de 1976 el GASI se separa de l’agrupació, que desapareix.

Climent Garau a la biografia escrita per Jaume Mateu situa la constitució de l'ANAM a la tardor de 1973.

Bibliografia

GEM; 1, 115

Jaume MATEU MARTÍ, "Climent Garau, un fil de memòria", pàg. 149-150, Lleonard Muntaner ed.,                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                        Palma, 2008

Governadors Civils i Delegats del Govern a les Balears (1976-act.)

Governadors

Ramiro Pérez-Maura y de Herrera (1976-1976)

Manuel Marín Arias (1976-1979)

Jacint Ballesté Perarnau (1979-1982)

Manuel Morales Bonilla (1982-1982)

Carlos Martín Plasencia (1982-1984)

Delegats/des del Govern

Carlos Martín Plasencia (1984-1989)

Gerard Garcia Franco (1989-1996)

Catalina Cirer Adrover (1996-2003)

Miquel A. Ramis Socias (2003-2004)

Ramon A. Socias Puig (2004-2012)

Josep Maria Rodríguez Barberà (2012-2012)

Teresa Palmer Tous (2012-act.)

Jaume Domenech Coll (Inca, 2 de gener de 1926 – 2004)

Empresari i polític. Fill de Jaume Domenech Borràs i de Paula Coll, cursa els estudis primaris a Inca. A l’Institut d’Inca fa l’ingrés i el primer de batxiller, per passar després al col·legi Ramon Llull (Inca). Supera l’examen d’estat i obté el títol de batxiller el 1943. A causa de la mort prematura del pare (1947), als 21 anys es fa càrrec de la fàbrica de galetes Maria muntada el 1940 i del forn de Can Guixa que era propietat de la familia des de feia vàries generacions i fabricava les tradicionals galetes d'Inca, una modalitat de les galetes d'oli. El seu germà Gabriel, més jove que ell,  s’incorpora a l’empresa alguns anys més tard. El seu germà Antoni, llicenciat en Medicina i especialista en urologia, es dedica a l’exercici de la professió a l’Hospital de Son Dureta.

Els anys 50 transforma la fàbrica de galetes Maria en una empresa industrial. Els anys 60 crea la galeta “Quely” i els anys 70 converteix l’empresa en societat anònima. Amplia i modernitza la planta de producció amb base a l’ús d’energia elèctrica, en atenció al seu caràcter net i no contaminant. La planta de producció resulta totalment destruïda l’estiu de 1993 a causa d’un incendi. Amb pocs mesos es reconstrueix la planta i es restableix la producció.

Com a polític, el 1979 és elegit regidor de l’Ajuntament d’Inca i conseller de Cultura del Consell Insular de Mallorca per la UCD. El 1980 participa en la creació del diari El Día de Baleares, juntament amb Gabriel Barceló Oliver, Abel Matutes Torres i Antoni Alemany Descatlar. Es retira de diari el 1981. El 1980 intenta la creació d’un partit polític d’àmbit insular i orientació regionalista. En aquest respecte convoca separadament a la seva casa de Palma (avinguda Jaume III) Fèlix Pons i Miquel Alenyà i els exposa el projecte. Després d’un temps de reflexió i d’algunes reunions, decideix no tirar endavant l’operació. En prova d'amistat convida els dos interlocutors a sopar a la seva finca de Son Llobera (Escorca).

Com a afeccionat a l’esport, funda i presideix el Moto Club d’Inca i és vicepresident del Club Esportiu Constància. Afeccionat a la lectura i a la música, publica Tic tac tiempo atrás (1973), llibre de vivències i reflexions personals. Edita el disc 12 nombres de mujer (1976), amb música i lletra pròpies i interpretació a càrrec de Cosme Adrover. També posa música a alguns poemes de Maria Antònia Salvà.

Casat amb Francesca Socias, és pare de dos fills. Cult i bon conversador, mor a Inca als 78 anys.


Bibliografia

GEM, 4, 324.

Joan PLA, "Las Orlas", pàg. 126-127, P. i P. editors, Palma, 1989.

AA.DD. "Qui és qui a Mallorca", Promomallorca edicions, pàg. 162, Palma 1999.