Alexandre Rosselló Pastors (Palma, 7 de febrer de 1853 – Madrid, 8 d’abril de 1928)

Polític i notari. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear i es llicencia en dret a la Universitat de Barcelona (1873). El 1882 és un dels fundadors de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de les Balears, de la que és el primer director (1882-1885). El 1895 es dóna d’alta com a militant del partit lliberal, es presenta a les eleccions provincials, és elegit diputat provincial i president de la Diputació de les Balears (1894-1896 i 1898-1900). Casat amb Margalida Alenyà i pare de tres filles, Maria, Catalina i Margalida, resta vidu el 1886. El 1895 guanya per oposició una plaça de notari de Palma. És elegit diputat a Corts per Mallorca a les successives eleccions que tenen lloc entre 1901 i 1923. Dins el partit lliberal de Mallorca dóna suport a Joan March en detriment de Valerià Weyler. Seguidor de Romanones, és subsecretari del Ministeri d’Instrucció Pública (1906), governador de Madrid (1916-1917), ministre de Foment (1917), ministre de Gràcia i Justícia (1918-1919) i ministre de la Governació (1922-1923). El 1914 l’Ajuntament posa el seu nom a un tram de les avingudes de Palma. El 1919 és declarat fill il·lustre de Palma.

Àlvar Santamaria Arández (Borriol, Castelló, 2 de juny de 1917 – Palma, 13 de desembre de 2004)

Historiador especialitzat en història de Mallorca. Es llicencia en història a la Universitat de València (1942) i es doctora a la Universitat de Madrid (1948). És professor de la Universitat de València (1940-1943). Guanya per oposició una càtedra de geografia i història d’institut i és destinat a l'Institut Joan Alcover (Palma, 1943-1959). Posteriorment passa  al Ramón Llull (1960-1970). Des del 1978 és catedràtic d’història medieval de la UIB. El 1986 n'és nomenat professor emèrit. Publica nombrosos treballs de la seva especialitat. El 1986 és nomenat professor emèrit de la UIB. Adopta una posició activa i pública contra el model autonòmic que defineix la Constitució espanyola del 1978. És acadèmic d’honor de l’Acadèmia d’Estudis Històrics de Mallorca i soci d’honor de la Societat Arqueològica Lul·liana. El 1998 li és concedida la medalla d’or de les Illes Balears.

Baltasar Samper Marquès (Palma, 3 de maig de 1888 – Mèxic, 25 de febrer de 1966)

Músic, compositor i musicòleg. Estudia el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Palma amb la promoció que es titula el 1905. El 1907 estableix la residència a Barcelona, on és deixeble d’Enrique Granados. Posteriorment amplia coneixements a París. Fa part del grup de compositors catalans anomenat Grup dels Vuit o grup de Compositors Independents de Catalunya, al costat de Mompou, Toldrà, Blancafort i altres. Publica articles de crítica musical al diari La Publicidad, Mirador, Revista de Catalunya, etc. Milita en el partit Acció Catalana. El 1939 s’exilia a Mèxic, on desplega una activitat intensa en l’àmbit de la música i en el de l’acció al costat dels exiliats. Com a compositor fa una obra que es manté en part inèdita. Son obres seves Concert per a piano i orquestra, Variacions per a piano i, sobretot, Cançons i danses de l’illa de Mallorca. És autor de la música dels documentals Mallorca, isla de la calma (1927) i La isla dorada (1933). També composa la banda sonora de la pel·lícula La barraca (1945). Fa part del conjunt de retrats de professors i alumnes que Joan Pla Ballbastre pinta per a la sala de professors de l’Institut el 1953.

Joan Ignasi Valentí Marroig (Palma, 1901 - 1936)

Psiquiatre. Estudia el batxillerat a l'Institut Balear amb la promoció que es titula el 1918. A la Universitat de Barcelona es llicencia en ciències naturals (1922) i en medicina (1925) i s'hi doctora en medicina (1926). El 1930 fa estudis de psiquiatria a Paris. Munta a Palma una consulta privada, on atén una clientela nombrosa. Treballa a la Clínica Mental i és inspector municipal de sanitat de Palma. Entre 1928 i 1930 és professor interí de ciències naturals de l'Institut de Segona Ensenyança de Palma. El 1936 signa el manifest Resposta dels mallorquins al missatge dels catalans. És membre de l'Associació per la Cultura de Mallorca. Publica treballs de la seva especialitat i articles a la premsa. A títol pòstum és nomenat magister de la Maioricensis Schola Lullística.

Marià Aguiló Fuster (Palma, 16 de maig de 1825 - Barcelona, 6 de juny de 1897)

Poeta i bibliòfil. Estudia el batxillerat a l'Institut Balear i cursa la carrera de dret a Barcelona, que no acaba. El 1849 ingressa en el cos d'arxivers i bibliotecaris i arriba a ser director de la biblioteca universitària de Barcelona i de la biblioteca de la Universitat de València. Publica l'obra Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1760. El 1925 es publiquen les seves Poesías Completas. Escriu un diccionari català en 8 toms, que publica l'Institut d'Estudis Catalans. És membre numerari de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, la Real Academia de la Historia i de la Societat Arqueològica Lulliana.

Antoni Maria Peña Gelabert (Palma, 1863 - 1948)

Escriptor. Fill de Pere d'Alcàntara Peña Nicolau, és professor auxiliar de l'Institut Balear. Recull tradicions i cants populars per encàrrec de l'arxiduc Lluís Salvador, amb qui col·labora en altres tasques de recerca. Té una entrada a la GEC i una altra a la GEM.

Sebastià Trias Mercant (Valldemossa, 6 de febrer de 1933 - 1 de jny de 2008)

Antropòleg, lul·lista i professor. Estudia el setè curs del batxillerat a l'Institut Ramon Llull de Palma amb la promoció que es titula el 1952. Es llicencia en filosofia a la Universitat de Barcelona i s'hi doctora (1971). És professor d'antropologia a la Universitat de Barcelona (1971-1975) i de la UNED. Guanya una càtedra de filosofia d'institut (1975) i ocupa la de l'IES Ramon Llull entre el 1982 i el 1998. És el setè catedràtic d'aquesta assignatura del centre. És membre de la Maioricensis Schola Lullística, de la que és secretari (1978-1987) i rector (1987-1993). Ha publicat nombroses obres com El pensamiento y la palabra (1993) i Història del pensament a Mallorca I i II (1985 i 1995). Ha estat col·laborador de la GEM. Una plaça de Valldemossa duu el seu nom.